dimarts, 17 de maig del 2022

PA SUCAT AMB OLI 80mt. V - DIEDRAGONAL 90mt. 6a- ESTRETS D'ALOS DE BALAGUER-ALOS DE BALAGUER

 

Continuem amb la visita als estrets del Talos .

Tot i que lo Gerard ens avisa que sols hi ha ombra fins les 12 , cal sempre demostrar que som Galls i no variarem en res el nostre ritme de trobada , rucades , mes rucades , que si un misteri o que si no trobo les claus.... que voleu , no s’hi pot fer mes.

El cas es que ens plantem tota la collada , tard , i al final li fotem fins que lo Llorenç en recorda que ja som al Maig i a la padrina ja la pentinen.

Ascalaré avui amb la PAM , ni ella ni jo som pas coneguts per fer ni bones ni proutes fotos , es per això que lo reportatge fotogràfic serà el que serà , de fet serà una bona mostra del que va donar lo dia.

Primer li fotrem a la PA SUCAT AMB OLI , una vieta de bona roca amb un primer llarg llarg , de poc grau però prou bonic i a completar amb trastets al gust , després ve un preciós llarguet curt mes  verticalet sobre roca collonuda.

 Després farem la DIEDRAGONAL , un primer llarg llarg i ajagut , on els peus seran els que juguen mes la partida per la presencia de molsa i amb alguna assegurança fixa escampada , de bon i fàcil complement amb peces de ficar i treure , després be un segon de molt semblant sols que te una apretada vertical al mig que lo Gerard i lo Jesús coincideixen en el V+ i la Pam i jo coincidim en el 6a , suposo que aquí l’estatura i lo manolisme hi deu jugar una mica.

Del cim a esquerra resseguint les fites i en 10 minutets a peu via altre cop.

Dos boniques vies semis de poc grau ideals per començar a remenar-se amb els trastes.

I per sobre de tot dos molt bones vies pel respecte demostrat pels oberturistes cap a els habitants de la zona , ascales i en tot moment vas trobant tot el que hi havia abans de que la humanitat i passes , toca felicitar-los per aquest fet i esperar que aquesta sensibilitat s’escampi a tot hom.

AU  ¡¡I SI HI VOLEU ANAR NO FEU LO GALL I MATINEU COLLONS!! QUE NO COSTA PAS TANT



FENT DE PADRINS CONTROLANT LO CARRER I COMENTANT LA JUGADA

RESSENYES ORIGINALS

SITUACIO

FENT CARDIO

DESCANS DESPRES DE FER CARDIO

ARA TOQUEN UNS ESTIRAMENTS

FOTOCIM


LO XIST

 

diumenge, 15 de maig del 2022

Hardtek incorporat, 6c (80 m), Sector de l'Estret, Alòs de Balaguer

Ja fa dies que Gerard va penjar 3 curtes obertures en aquest sector, a l'esquerra de les d'esportiva, així que avui fem una multitudinària excursió, i ens repartirem les vies com puguem. Cal córrer perquè tenim ombra fins a migdia, però entre bar i bar, no correm prou, i el dia donarà pel que donarà: una o dues vies i a fer el gos pel poble.

Com l'Ari, Regui i jo arribem primers a peu de via, escollim, i ens decidim per la Hardtek. Pepe, Pam, Jesús i Farra faran les del costat.

Per complicar la cosa, li afegim una variant d'entrada, a la dreta perquè, amb les preses, entro pel primer lloc que veig; error. Ràpida reunió en un arbre i seguim.  Els dos primers llargs són boníssims. El primer, una curta fissura de 6c, que tira enrere i pocs peus, però que es deixa fer (si porteu guants de fissura els reposos poden ser més agradables). Cal equipar-la tota, però tot entra bé. El pitó d'abans d'entrar es mou. El segon pinta més senzill; hi va l'Ari, tanmateix la sortida es complica més del previst. Una altra tirada dura, per sota d'una enorme fissura i sortida  de pila. S'acaba amb una curta i bonica placa. El sol ja toca de valent i pleguem.

Guapo estil d'obertura, amb l'equipament just i un enorme respecte amb l'entorn.

Gerard & cia: el consell d'ancians dels Gall us ofereix unes places indefinides de membres VIP. Ens calen galls mascles i joves perquè, darrerament, l'equilibri de gènere s'ha esbiaixat cap a les femelles.

Material: àliens, tòtems, cam#3 (repetit), cam#4.

 

Ubicació

 


Resses originals


Regui!, per aquí  no.

L1


Arribada a l'R1


Jesús a la Diedragonal

Ari a l'L2

Fotocim

I la tònica la resta del dia. Fer el gos

Lo Xist




dijous, 12 de maig del 2022

CAFE COPA I CALIQUENYO , CHOCOLAT - DESTROSSA +-AGULLA DELS PELATS-MONTROIG

 

Avui anirem a tastar dos noves propostes al Montroig , no teníem gens clar on anàvem i en arribar al peu de vies ens han caigut els collons a terra.

De sempre hi ha hagut gent amb dèria per obrir via , en els primers temps tot era per fer i era fàcil trobar línies clares i lògiques a part que el material i les condicions de l’època frenaven a la majoria dels mortals. Amb el temps moltes vies han anat omplint els singles de la nostra terra , també l’arribada del trepant i les noves modes han fet que la quantitat de gent que s’hi veu amb cor ha pujat exponencialment , d’això en resulta que a dia d’avui puguis trobar vies per tot arreu i en una quantitat pot ser ja massa gran , també en resulta que a dia d’avui ja en molts llocs el que toca ara ja i es fa es “buscar petroli “.

El Montroig sempre s’ha caracteritzat per tenir un tipus de via mes aviat d’autoprotecció a mes de la seva característica roca , cosa que frenava la massificació y relegava al lloc a una pausada tranquil·litat cosa que de ben segur els seus habitants agraïen.

Jo no estic pas en contra de les vies LOVE CLIBING  encara que penso que cosir una paret plena de llocs per a un autoassegurament fàcil no es el que toca , però el que per mi no es de rebut es que per poder encabir una via d’aquest estil a un lloc amb les particulars característiques del Montroig algú es pugui creure amb el dret de fer una destrossa d’aquest abast.

Penso que si un pany de paret te la roca delicada o t’hi emparres amb les condicions que la paret imposa o te’n vas a un altre lloc , no te cap solta ni esme fotre aquesta animalada per el sol fet que a tu et be de gust obrir una via d’aquest caire amb un necessari peatge d’haver de fer una malesa d’aquesta grandària.

Sembla que la gent no entén o no vol entendre que el que per a ells es neteja per als habitants de la zona es la mort directament o si mes no perdre espai i condicions del seu medi.

Els rocs ,llastres , terres , plantes , arbres i demes coses que a vosaltres us fan nosa en realitat son el cau el medi o l’amagatall de moltes petites especies d'animalons i plantes , no us hauríeu de poder creure mai en el dret de sobreposar la vostra necessitat de lleure per sobre de la seva vida , no hi ha dret.

Tots vam sortir corrents a denunciar la bestiada que feia la Diputació a la paret de l’OS , ara toca fer el mateix amb la gent que actua igual a qualsevol altra paret.

Després ens queixarem si els rurals o qualsevol altra administració ens mira de reüll i amb mala cara per l’impacte que els escaladors suposem a uns dels medis naturals mes dèbils i precaris.

Cada cop tinc mes clar que de tots els col·lectius que patullen per les nostres muntanyes els escaladors ja som i amb diferencia els mes malmetedors , els menys respectuosos i els que mes i pitjor impacte arrosseguem a un medi tan preciós i precari.

Seria d’agrair que ens feu costat i difusió i entre tots mirem de ficar una mica d’ordre per que al pas que anem ens hi va la continuïtat del nostre esport.

Preguem a tot hom que hi vulgui col·laborar que no hi aneu a trepitjar per allí per tal d’afavorir la regeneració natural sobre tot del peu de via , la feixa i mes que res la canal.

AU SALUT I RESPECTE COLLONS!!!!


SENTENCIAT....


PEU DE VIA , NO FA GAIRE ERA SELVATIC


AIXO ERA UNA CANAL OMBRIVOLA  PLENA DE VIDA , ARA ES TERRA ERMA


CAL TANT ???

EN QUATRE PLUJES TOT A PANDRE PEL CUL.


MIRANT DE PODER EMPASSAR EL MAL RATO


LO XIST

La Cosa, 6a+ (260 m), Pic de Sant Cugat, Escales

Dia festiu a la capital de ponent i la gallada es dispersa. Un parell cap al Mont-Roig a embolicar-la amb un parell de vies noves que faran parlar. Pam i jo pugem cap a la Ribagorça i ajudarem  Luichy a restaurar una vella i bona via.

No és difícil, però obliga en el seu modest grau. Roca excel·lent. Dos llargs centrals de tràmit, però que no molesten; són, fins i tot, agradables de fer.

Primer llarg amb el pas més difícil de la via tot just aixecar-te del terra; placa fina que,  si no l'escaqueges per l'esquerra, t'obliga a un bon acte de fe amb l'spit una mica lluny. Els dos llargs de dalt són boníssims i, quan no estan equipats, sempre pots posar cosetes; tot i que caldrà escalar amb una mica d'aire.

El reequipament  manté el caràcter de la via i s'han eliminat 3 spits on no calien.

La retirada la fem per la cara nord. Un cop al cim, seguim l'aresta, encordats, un llarg més a l'esquerra. Al collat trobareu una instal·lació nova de ràpel que, en una tirada, us deixa a la tartera. D'aquí un ràpid descens fins a la carretera.

Material: Tòtems

Luichy resse

Ubicació
 
 
Re-Styling team

 
Enorme darrer llarg

Crestejant cap al ràpel


Visita abans del descens


FotoBar

 Lo Xist




diumenge, 8 de maig del 2022

El poeta Halley, 7a+ (195 m), Lo niu de l'escurçó, 6b+ (245 m), Paret de l'Embut, Montsec d'Ares

Luichy ens convida a tastar les noves obertures a l'Embut. Són un parell d'itineraris curts als quals ens podem aproximar des de dalt si tenim un cotxe alt. Seguim fins el coll del Montsec i continuem per la pista que carena, no massa dolenta, fins a la darrera instal·lació d'antenes. Baixem pel camí de cadenes de la canal de l'Embut i ens aturem a l'inici de les vies, prou parabolades.

"Lo niu de l'escurçó" no és res de l'altre món. Com diu el Peyu: si s'ha d'anar, anar per anar no val la pena. Molt discontínua amb algun tram distret. Pas dur de placa a l'L2 que Pepito resol molt bé per l'esquerra; també surt per la dreta, qüestió de gustos.  Molt bon llarg l'L5, de placa "peleona" a l'inici i arribada de forats dureta.  Arribem a l'escape i com Vic, Ari i Miquel Àngel ja han enllestit la seva, decidim baixar i posar-nos a la següent.  

"El poeta Halley" és molt bona, amb trams durs però, ben equipats. Ens faltarà alliberar el segon; té un parell de passos molt fins (possible 7a+). Sols aquesta ja paga la pena la visita.

Dia de riures; fred a l'inici, calor al final, i unes birres que ens entraran de meravella.

Material: Amb un joc de tòtems fins al roig fareu

 


Luichy resses

 
Descens per les cadenes

Inici de les 2 vies. Pepe a l'esquerra (Lo niu de l'escurçó), Vic a la dreta (El poeta Halley)

Ari i Miquel Àngel a l'L1 (EPH)

L2 de la mateixa

L2 (LNE)

L5 (LNE)

Luichy a l'L1 (EPH)

Ari a l'L2 (LNE)

L4 (EPH)

Fotocim

Lo Xist  (A0 dyno)