divendres, 11 d’octubre del 2019

Esperando el parche de morfina, 6c (200 m.), Cap del Ras

S'ubica al costat de "La delgada linea de la vida" i la "Rocco-Llumeta". Probablement sigui la més bonica de les tres per diversos motius; et permet escalar sempre en lliure, estalviant-te alguns llargs d'Ae que les altres tenen, i l'equipament és molt consistent, ben parabolat quan el grau obliga i no hi ha possibilitats, però deixant quasi nets llargs difícils, com el darrer. Sorprèn aquesta darrer com a estat fins ara sense obrir. És magnífic, un diedre amb sortida tirant enrere, amb un únic pitó que obliga a protegir tibant de valent, i una paret dreta amb cristalls de quarsita que sembla que et diguin, "cau-te i t'obriré en canal".

En resum, fantàstica via, i ben contents amb tot encadenat. No passa cada dia això. Tot i que al grau de la ressenya original li podeu baixar un +, en general

Material: àliens, tòtems, Cams del 0.75 al 4. Repetiu el 3. 4 tascons. 15 cintes 

Ubicació




Ressenya original tunejada (Decembre 2021)



Ari a l'L1

L2

L3

Arribada a la R3

L4

L5

L6. Comú amb "La delgada linea de la vida"

L7

Fotocim
Lo Xist

dilluns, 7 d’octubre del 2019

LA DELGADA LINEA DE LA VIDA 230m. 6c/Ae( 6a+obli.)



Ja tenim la nova guia del MONTSEC a les mans i decidim buscar alguna via que no coneguem per anar a tafanejar com es degut i es així que triem la “ Delgada línia de la vida”.


Primer donar les gracies a l’autor per la currada que això suposa i la contribució per al coneixement del personal del que per aquí tenim.Encetem un nou accés a la paret , made in GALLTEDRATIC , el que be a ser pel bell mig del matollar i al dret sense manies ni miraments ....segons ell , el millor accés fins avui dia fet... jo penso que no tindria collons a repetir-lo pel mateix lloc exacte i recomano no fer-lo servir ,encara que estic del tot segur que tampoc el trobaríeu.


Un cop al tall us trobareu una bona i bonica via que transita per una roca collonuda o bestial.


Es una via mes dolceta del que al primer cop d’ull us pugueu imaginar , encara que això del 6a obligat en algun punt pugui semblar una mica justet , cosa que amb una tramposa pot quedar solventat.


El Ae del segon llarg amb passos prou llarg  si sou de mida estandar.


La trobareu semi equipada però sense massa estres i amb possibilitats de completar la cosa fàcil i be.


A destacar lo seté llarg per la roca , lo variat de passos i la super qualitat de la roca.


A nosaltres ens ha agradat força i us la recomanem sense embuts.


Ara amb la nova guia se’ns destapa força feina ,  quin booooo.

U A REVEURE GENT.


Ressenya original

ARRENCADA
PASSOS LLARGS AL ARTIFO
ROCA COLLONUDA
PARAPORS EN TOT EL RECORREGUT
LO GALLTEDRATIC LLUITANT UN TASCO JAJAJAJAJAJAJ
BON I BONIC TRAÇAT

LO SETE UN LLARG ORGASMIC

FOTOCIM 



LO XIST

divendres, 4 d’octubre del 2019

Vend Mobylette état presque neuf, 7a/A1, (ED, 180 m.), Paret de les Gralles, Serra Carbonera

Aquesta ja tocava. Molt de temps feia que ens rondava pel cap i ara s'han donat les condicions exactes. Portem una artista en artifo, l'Ari, i tant a Vic com a mi ens queden sols un parell de vies per fer en aquesta paret. Res podia fallar. Però el cert és que porto un dies donant-li voltes. I de fet, tots tres apareixem al bar, aquest primer matí fred de la tardor, ben capcots, moixos, com si la cosa ens anés gran. I és que havien de passar 20 anys fins la primera repetició per Cogul/Salla (2014), i cinc més fins aquesta segona (mentre ningú digui el contrari). Però malgrat aquests sentiments inicials, ben aviat ens adonarem que amb paciència, molt de material, seny i ganes de riure, tot flueix. Anem bé, gaudint, amb calma i sobre tot rient,  i sembla que farem el segon o tercer  millor temps de la història. No m'estranyaria que Bourdet/Ravier triguessin menys en obrir-la que nosaltres en repetir-la.

La via és severa, molt poc equipada i demanarà calma si no es vol arriscar massa. Totes les reunions s'han de reforçar, molts cops pitonant. Portar el 6a+ ben après i molt material per assegurar us evitarà la ruleta russa que suposa un rocam de vegades penós. El primer llarg és un A1 assequible (pitonem un parell de cops), excepte una arribada al primer espit sobre herba/terra on t'hi jugues una bona galeta. Decideixo fer reunió aquí. La segona part d'aquest llarg és bonica, sense angoixes. Sols un pas delicat de 6a+ que decideixo protegir amb un pitó per tranquil·litat. Els següents dos llargs són lamentables. Ari i Vic els lluiten bé, però la roca és miserable, i el terreny sostingut en el 6a. Al L4 canvia la tònica, tot i que comença igual de trist, aviat es converteix en un magnífic i molt dur diedre. Vic intenta encadenar però ha d'acabar reposant. Llarg obligat, però que amb força material flotant es pot trampejar. Ja sols queda sortir per un treballós però no massa difícil A1 que ja té 2 pitons posats, i un final senzill amb roca boníssima. A bones hores !.

No crec que sigui una gran via. Un inici prometedor, un bon final, però amb un enllaç lamentable. Suposo que Monsieurs Bourdet et Ravier van tenir que lidiar amb el que es van trobar, i empassar-se-ho amb patates. De totes maneres, admirable la seva resolució.



Avui he comprovat que fins i tot, a l'infern, amb bona companyia, tot fa riure.

Material: 6 pitons (universals, plans i V's), tascons, joc de C3, doble joc de semàfor d'àliens, doble joc de tòtems (7+5), Cam#3 i Cam#4. Un strep.  Cordino molt llarg per l'inici L3

Us recordo que aquí (Carbonera 2.0) teniu totes les topos de la Carbonera

Ressenya original

Ressenya ascensió Cogul/Salla 2014

Tenderete

L1

1er spit L1

Arribada rastrojera

Final L1

Inici L2

L2
Ari l'L3

R2. Un bon amic
Vic al fregao del L4
L5

Fotocim
Lo Xist


diumenge, 29 de setembre del 2019

Crack Juràssic, 6a/b (30 mts), El Puro, Camarasa

Un dels aperturistes de la més coneguda "Guerreros de la Roca" (J. Marmolejo) comenta al fbook que hi ha una fissura des del collat del Puro tan o més bona. I efectivament ho és, tot i que el nivell de dificultat ens sembla sensiblement superior.

La cosa, de bon començament, ja pinta estranya. Ens reunim al bar un bon grapat d'amics per anar a fer una vieta d'un llarg de 30 mts. 7 persones !!. Què collons farem 7 elements allà. I curiosament ningú es baralla per obrir-la. Tant fa, cap allà anem, sense cap planificació. Òscar, Jesús i Pepe comencen l'assetjament per "l'Aventafocs" (crec). Yoli, Ari i jo pujarem per les "Escletxes de l'Ogre". Víctor arriba tard i decideix apuntar-se en cordada japonesa amb als primers. Poc després tots 7 estem al collat del Puro. Saturació. Ari fa un flanqueig fàcil fins la R1, en un arbre, al peu de la fissura. Ampla fissura, molt vertical, gairebé neta i a suar de valent. Pot protegir-se bé però. A mi em sembla més un 6b que un 6a. Reunió en un pont de roca + filferro + tot el que poseu vosaltres.  I sorpresa !!!. Em trobo un missatge. Cabrons !. Ara començo a lligar caps. Serà l'inici d'un llarg i espectacular dia. Però això és un altra història. Avui es el meu cumple. 

Material. Tòtems, 2xCam#3, 2xCam#4

Ressenya orginal

Òscar a l'Aventafocs

Yoli encetant l'Escletexes de l'Ogre


R1 superpoblada


Crack Jurassic


Vic recollint coses que troba per la paret

Fotocim. Enormes
Lo Xist