Mirada Persa, 6b/A1+ (80 mts) + Via Fora, 6c (110 mts), Roc d'en Solà, Perles

Dues excel·lents propostes de l'Edu Plana, obertes recentment, que ens convida a repetir. Ens apleguem l'Ari, Edu i Roger, de manera que farem dues cordades.

Les dues vies s'ubiquen al mateix sector, abans del gran diedre de la Paraimara. Mirada Persa ressegueix la línia de ràpel de les vies d'aquest sector. Comença amb un pas delicat (si no us enfileu per l'arbre), amb una arribada a la R1 que podeu fer per una evident escletxa o per la placa de la dreta. L2 fàcil i un L3 on es reparteix el caldo. Arrencada molt dura, que no surt en lliure ni de casualitat. Cal fer Ae fins al segon pitó, i amb pedal als dos primers bolts. La sortida del segon pitó  es pot fer en lliure (6c/+) o en A1+ posant algun trastet. D'aquí 6b peleón fins que tomba la curta xemeneia.

Rapelem per la mateixa via, i ens movem uns 50 mts a la dreta  (l'altra dreta) de la paret a buscar la Via Fora. Edu encara està netejant i llençant runes. Esperem mitja horeta i quan ens donen el vist-i-plau li fotem. Destaca el mur de 6c del L1 que es fa bé, i l'excel·lent roca de tota la via. Dues bones vies en un entorn preciós amb molt bona roca. Baixem cap al mateix ràpel d'abans (un únic ràpel de 60 mts), i quan sembla que aconseguirem marxar amb llum de dia, s'enganxa la corda. Tocarà escalar de nit l'L1 de la Mirada Persa un altre cop, i per acabar d'arreglar-ho, s'enganxa un tòtem que he de treure a cops de martell.  Ara el ràpel el podeu fraccionar si voleu evitar possibles entrebancs. Teniu un mailló a l'arbre que hi ha 2 mts a sobre de la R1.


Material. Mirada Persa: Al que diu la ressenya afegiu uns streps. Via Fora: àliens i tòtems (el C3 no l'hem posat).

Ressenyes de l'Edu

Roger al L1 de Mirada Persa

L2

L3

Via Fora. L1

R1

Sortint del 6c de l'L2

Arribada R3

Ari a l'L3 de Mirada Persa

Edu atent (a la càmera)

Foto Família-Monster

Lo Xist

29 de Desembre de 2018-RIGLOS-Aguja Roja-SURESTE CLÁSICA 155 m. V+

 Ressenya del Luichy

Ressenya del Komando Kroketa

   M’estic tornant “vago,vago,vago”. Cada cop em fa mes mandra escriure al Bloc, i es que encara que no ho sembli es molt cansat, no físicament, sinó mentalment. Això de tenir que pensar el què......cada vegada em fa mes mandra. A sobre , per la quantitat de gent que ho llegeix tampoc em resulta excitant i tampoc n’estic segur de si s’ho mereix.

   Sigui com sigui, la qüestió es que aquesta va ser l’ultima ascalada del 2018, vàrem sortir del corral amb la intenció de veure el Sol i la opció que creiem segura era anar a Riglos. Carretera i manta cap a Huesca. Conforme anàvem fent quilometres, la boira seguia amb nosaltres, a Huesca també hi era, a Ayerbe també (mala pinta tenia l’assumpte) Parada a esmorzar un fantàstic bocata de Xoriç a la brasa.   Els astres es van alinear i tot just sortir de Ayerbe es va fer la llum i el Solet que tant buscàvem es va rebre a Riglos. Tot i això fotia un fred de collons.

   Volíem anar a fer l’Espolón del Adamelo però amb el fred que feia ens vàrem decidir per anar a la Sureste Clasica a la Aguja Roja.

   La via esta totalment equipada amb parabolts ó spits (no recordo) cal porta 16 cintes i mentalitat Riglera, dos llargs de canal que tira enredera, un llarg de flanqueig i dos llargs mes de placa i canal , una mica bruta. Arribada al coll de la Normal i de allí dos ràpels i a terra.

   El grau es mantingut en el V , te un pas de 6c que ni tan sols vàrem intentar i dos o tres V+ repartits per tota la via, sempre depenen de com vagis pujant (dinàmica Riglos) Via recomanable.

FOTOCOLL

LO XIST:

   

JOSEP ELENA i ORIOL- MD 170m + GUPERGOSA MD 113m -ELS PUNTALS AGER

BON ANY A TOT HOM

Després de les típiques farteres dels NADALS caldrà fer baixar la panxa unflada de tants canelons i tanta torramenta.

El que es ben curiós es que segurament molts de vosaltres ni heu anat mai a la missa del GALL , ni als pastorets ni a la reospa beneïda.... però segur que a les manducades dels NADALS no els hi feu cap lleig .

¡¡ FAREU TOTS CAP A L’INFERN PER FARISEUS !!

Avui li fotrem primer a una via prou bonica , la JOSEP ELENA i ORIOL .

La via resta semi equipada amb ferramenta fixa  als passos claus i la resta de prou bon aparellar amb trastets d’aquells que ningú et regala per reis....o no volen que ascalem , o pot ser es que els preus que tenen no els hi van prou be.

La roca es bona i a mida que anem pujant va guanyant de qualitat amb alguns panys d’excel·lent.

Amb el grau passa una mica el mateix... a mida que tirarem a munt , el grau també ho anirà fent , a baix una mica regalat i per dalt una mica mes apretadet.

A destacar el diedre del quart llarg per guapo , dret i de roca collonuda.

Es una via prou bonica de grau amable i sense grans dosis d’estres , allò que es diu per recomanar sense embuts.

Despres al baixar li fotem a la GUPERGOSA de la placa XURULLA.

Aquesta també es una via amb un grau amable , de roca acollonant i generalment amb bona ganda.

Segons qui diu que esta equipada.......tots son criteris....nosaltres us aconsellem que porteu ferramenta i tot i això , en algun punt , penseu que deixareu l’assegurança allò que se’n diu una mica per sota dels peus.

La impressió que fa mirada de llunys afluixa en quant hi ets ficat , no es ni tant vertical com pugui semblar ni tant llissa com representa.

Una via mes per recomanar si teniu el V ben apamat.

UNA BONA COMBINACIÓ PER PASSAR UN DIA D’ASCALADA TRANQUIL.LA I PLAENTA

¡¡AU SIAU!!

 BONA RESSENYA MANGADA AL SR. ROMANTIC GUERRER

 ARRENCADA

 ARRIVADA A LA R1

 LLARG 2º

 LO MASTER A LA R2

 PAS "ATLETIC" DEL LLARG 3

 UN BON LLARG LO QUART !!!

 PRECIOS DIEDRE DEL QUART

 INICI DEL CINQUE

 RESSENYA COMPRADA AL INTERNET 

 UN DETALL DE NO SE QUIN LLARG...

 BORIA....BORIA....I MES BORIA....LO PLA ES AIXI

 LO "GRANDE" I LO PETIT AL CIM

LO XIST

Amor de Madre, 7a (6b ob, 210 mts), Cap del Ras, Àger

Ja fa dies que Ioli tenia al radar  aquesta via, a la llista de les 100 millors i fama de dura. Avui s'alineen els astres amb l'anticicló. Acudim una mica cagats, però amb el recent reequipament i l'abundància d'expansions en els trams durs serà menys de l'esperat.

Començo l'L1 amb dos passos molt fins i llargs que he de provar un parell de cops (6b+). Probablement lo més dur de la via si teniu estatura de gnom com nosaltres. Pensem que si tot va així pringarem. La resta del llarg (6a+) és atlètic i molt bonic.  Surt Ioli a l'L2, i al sostre (7a) no li veu massa color. S'azera bé i ja fàcil. A l'L3 comença la festa plaquera. Boníssim 6c+ que quan sembla que ja ho tens, em costa veure un pas de taló i pringo. A la segona un altre cop. L4 de tràmit per començar un L5 també boníssim. Primers 2 bolts mooolt lluny. El primer es xapa bé, el segon costa una mica més, i no val a caure. Te'n vas a la feixa. A partir d'aquí a gaudir d'un 6c continu, lleugerament tirant enrere a cops, però que surt bé. De difícil ja sols queda l'L6, que encadena Ioli (6b+) molt fi, d'adherència, i amb un pas ben obligat.

Molt bona via, ben equipada en els trams durs, molt allunyats els fàcils, i obligada sobre el 6b en únicament un parell de trams. Visita obligada si allò que us va és la placa. Gran dia, companya. 

Material: 15 cintes i els 3 tòtems més petits.

Ressenya amb grau amable

Ressenya amb grau xungo. Podeu escollir

L1 al tram de 6a+

Ioli al 7a del L2

L3

L3

L4

L5

Qué hace una chica como tu en un 6c como este ?

L6. Negociant el pas més dur

Fotocim

Lo Xist  (imatges inèdites del neixement de Bob Esponja)

Petit Món, 6b (100 mts), Placa Xurrulla, Cap del Ras

Jesús no ha tastat encara l'excel·lent roca de la placa Xurrulla i cap allà que ens enfilem. Comencem per la Ermitans (ja piulada aquí). El grau en aquestes vies de Marcos Díaz i Cia. és massa ajustat pels estàndards actuals i continuem sense veure el 6c per enlloc.

La Petit Món és més senzilla. Aproximem a peu fins el característic dau, i així podem assegurar el 6b del L1 des de més aprop. Aquest 6b és de bloc, un pas, que requereix un llençament i no surt fins al tercer intent. El que dèiem, grau d'una altra època. Els L2 i L3 els empalma Jesús, com no. 2 llargs de gaudir de veritat, presentant l'L2 un pas difícil que podríem posar-li 6a sense problemes. Així ho indica un malló en el bolt en qüestió. L4 amb alguns passos fàcils d'slap i sortida per roca a controlar i on caldrà posar un parell de flotants.

Baixada a peu, gaudint de l'espectacle d'aquest dies anticiclònics i tornada cap a Mordor on ens espera, com no, la boira. 

Material. 14 cintes si voleu empalmar (8 si no ho feu) i uns tòtems petit/mitjans pel darrer llarg.

Ressenya Cal Gall

L1

L1 al pas de bloc

Jesús iniciant L2+L3

L4

Fotocim

Lo Xist