LO GALL

diumenge, 10 d’abril del 2016

2 d'Abril de 2016-ARGUIS-Paret de Bones-SENDERO LIMITE 200m 6a+(V obl.)

Ressenya dels aperturistes

Situacio a la paret

Hola Nens i Nenes, ja se que trobeu a faltar les meves fantàstiques piulades, la meva retòrica engrescadora, el meu bon fer literari, vaja, lo que es diu la meva "labia".

El que passa es que últimament no ascalo gaire i , es clar, tampoc cal fer piulades i penjar fotos d'ascalades de fa trenta anys , com fan alguns al "Feisbuc"!!.

Peró avui tot es diferent, tot te un aire d'aventura, tot es idilic, el Sol Solet ens ve a veure, els "patxarits" canten , les "nubs" es "levanten" i nosaltres ens enfilem per la fantàstica paret de Bones per gaudir d'aquesta meravella de la geologia plasmada en una arenisca de "puta mare" en un entorn molt bonic.

Després d'aquesta "pastelada" no mes us diré que lo Cèsar i Jo hem anat a tastar la via d'aquestos "manyos" de "pro" i que s'han tret de la manega en un acte de bondat cap a tots aquells que ja no estem per patir per les parets. Via totalment equipada (lo Cèsar va treure a passejar els Aliens) en la que el primer tram es de plaques ajagudes com totes les del voltant i amb una part superior mes potent per posar a proba els bíceps i el tremp.

Via molt recomanable, i amb bons "colegues" encara mes!

"Por alli asoma...."

Lo Paepe a l'Areneska

Un altra vegada lo Paepe

Descansant despres del 6a

Mar de plaques

Fotocim

LO XIST:

9 ABRIL 2016-ALOS-Sector Solà-PINTO CON SIFON I MARQUES DE BROTX

L’altre dia , cosa curiosament , anava cap al SANTLLORS i tot just encaro la carreterota de GERB em trobo al davant una collada de biciclistes que rondaven a l'ample amb allò que ells bonament anomenen “ pelotón”.

El que fes que em va tocar anar una bona estona radera d’ells fins esperar el moment adient per poder fer l’avançament el mes semblant posible als requeriments que mana el codi de circulació.

En arribar a una recta i desprès d’aguaitar l’horitzó , decideixo començar la maniobra per passar-los tot mirant de deixar el mes possible espai de seguretat ,donada l’estretor de la carretera i la formació d’esbarriamenta que duien els companys .

Un cop començada la maniobra es en aquet precís moment que en un obrir i tancar d’ulls, a un dels INDURAINS , li agafa un rampell i decideix fer allò que al TOUR anomenen escapada , i en un cop de manillar se’m planta davant remenant-me nerviosament als morros el cul ben alçat , amb tanta dedicació que quasi em fot calent i tot.

Ja us podeu imaginat l’espant que em va fotre aquell personatge i em va surtir del cor una pitada de nassos, automàticament es va sentir una forta cridòria i jo carallot de mi pensant-me que els seus companys esbroncà la poca soltada del borinot aquell , i no....resulta que no...en un acte de corporativisme no raonat em van dir de tot a mi i van repassar tota la meua familia!!!!

PENSO JO QUE ANAR EN BICICLETA NO ET DONA LA RAO INFINITA I CAL QUE ELLS TAMBE RESPECTIN ALS DEMES....COSA NO SEMPRE GARANTIDA

LES VIES

Al TALOS ara tot hom va al PIC DE CASTELLAS , sembla que allí s’acabi el mon , però al TALOS tenim moltes mes vies i no cal que us amuntegueu tots allí , la veritat es que no mola gaire que hi vagui tanta gent a un paratge tant petit....¡¡¡¡nois el mon es mes gran!!!.

Ens trobem al FARO i decidim treure la pols a aquestes magnifiques vies totalment equipades que volten per un conglomerat especial per la seua morfologia i seua qualitat , verticalotes amb passos tècnics de placa sobre preses petites i a trobar.

Equipades tipus esportiva i les dos amb instal·lació per ser rapelades.

A sota hi trobareu unes excavacions arqueològiques que suposo no cal dir que haureu de respectar.

També hi ha al mateix lloc una zoneta d’esportiva que te el peu de via una mica abandonat...algun dia el netejarem...algun dia....

RESENYA CAL GALL

TALOS MON AMOUR

LO XIST

dimecres, 6 d’abril del 2016

2 ABRIL 2016- Arguis-Pared de Bones-ARENESKA V+ OBLIGAT

Decidim abandonar lo corral i anar a terres llunyanes per canviar d’aires.

De bon mati quedem lo Nik ,lo César ,lo Sergi i evidentment jo també per anar a tastar la meravellosa roca de la paret de BONES al llogaret d’ARGUIS.

Lo Sergi i lo César trien la SENDERO LIMITE i nosaltres , tot i que en portàvem altra al cap , acabarem fent aquesta donat que als que la van obrir i a qui va dedicada els hi tenim un especial carinyo.

Una arenisca de collons de mico que vos presentarà plaques ajagudes d'adherència amb passos de fe , barrejats amb fissures perfectes i alguns pas que altre de regletes de llibre amb un grau obligat sobre el V+.

La via es molt guapa amb un traçat divertit i sense massa compromís…una via per gaudir de l’ascalada amb allò que anomenem SEMI LOVECLIMBING.

Resta semi equipada però amb bones possibilitat de ficar trastets , friends i aliens que en aquesta roca queden a mort … no cal ni mirar-te’ls …entren sols i a sac.

Lo camí d’accés avui dia ja es prou marcat com per no fer el cigala , cosa que jo si vai fer el primer cop…i perdre’s en aquesta falda de muntanya matollera no es massa agraït.

Via molt recomanable per passar un dia “estupendo” amb la possibilitat de fer-ne alguna mes per lo rapit de la baixada , dos ràpels de 60m. Aconsellen fer anar aquesta via per rapelar de les vies veïnes.

AU ANEU-HI QUE LA XALAREU

RESENYA ORIGINAL

PRIMER LLARG

ROCA D'ESCANDOL

SEGON LLARG

AMB ALGUN PAS DE FE

TERCER LLARG GUAPO GUAPO

AMB UN PASSET DIVERTIT

ULTIM LLARG

PASSOS DE A0 O MANOLISME SUPERIOR

ALGUN TRAM ES POT APURAR EN LLIURE

LO CESAR A LA SENDERO LIMITE

LO XIST

diumenge, 3 d’abril del 2016

Astràgal, ED-, 6b+ (6a+/A1 ob), 110 mts, Montroig. Paret de l'Extrem

De camí cap a la primera repetició de la nova via del Salla (Coneixement de Causa), ens posem en aquesta via curta i intensa per escalfar motors. I a fe de Déu que els escalfarem.
- L1. Arrenca amb un pas explosiu de 6b. Més amunt, on la ressenya marca A1, el Salla s'ho protegeix, baixa una mica i ho treu en lliure. 6b+ segons ell. A mi em sembla més. Suficients spits per no passar excessiva por. Reunió amb 2 anelles

- L'L2 serà fàcil, 6a, però fins el sostre hi trobaré 2 spits i un pitó. Uns 20 metres sense possibilitat de posar res més que un trist tascó. La guia hi diu amb "certa exposició". I uns collons. És un llarg de "jetorro". Arribo al sostre i començo a posar tòtems i ponts de roca com un posés en tot el flanqueig cap a la reunió (spit i pitó)

- El llarg 3 puja per tot l'esperó, atlètic i amb bons cantos a vigilar. Trobareu tres d'spits però aquí les possibilitats de protecció augmenten.

La via ha resultat ser excel·lent. Potser es mereix alguna estel més dels 2 que té a la guia.
Aprofitem les anelles de la reunió 1, i rapelem la via en 2 tirades que ens deixaran de nou a la feixa.

Ressenya de la guia d'Escalades al Montroig (Marmolejo/Escuer)

Flanqueig final del L2

Lo Xist

dissabte, 2 d’abril del 2016

Coneixement de Causa, 7a (6a+ ob), Montroig. Paret de l'Extrem

Em convida el Salla pel seu 30 i pico aniversari a fer la primera repetició d'una via nova a l'Extrem. Abans però, "calentem" a l'Astràgal. Un cop ja calentets ens hi posem.
- El primer llarg és comú amb la re-equipada "Laberint en un temps"
- L'L2 és un llarg preciós, d'allò que en diuen morfològic, amb un pas de 6c+ que et fa saltar els dits. Hi va ell i encadena.
- Els dos següents me'ls regala. I són una preciositat de llargs. Per a mi els millors. Atlètics, amb ganda i a gaudir.
- El L5 pinta xungo i li torna a fotre ell. S'ha d'abandonar la fissura, cap a la placa de l'esquerra, i fer un flanqueig a dretes, per sortir amb certa comoditat. S'han de tenir moltes pil·les per encadenar-lo, ell ho fa, però jo no sé on les he deixat. Al cotxe potser.
Aquest darrer llarg té una variant més senzilla (V), sortint per la canal de la dreta

La via m'ha encantat. És boníssima, amb una mica de tot, i amb un estil d'equipament just que hauràs de protegir. Per molts anys tio !