Bona part de les vies de Montse i Emili tenen noms que reflecteixen una certa espiritualitat perversa. Sense anar més lluny, aquí a Camarasa tenim: "Más de dos veces es vicio", "Lo important és participar", "Escalar relaxa molt", "Que bé que em vas", "Pas per le cul", "Gustos de ric amb butxaca de pobre", "Cada cop més tiesa", ...
"Arran de gespa" segueix la tònica, ja que no és una expressió que prenen de l'horticultura, precisament. Tampoc entrarem en detalls. Així, ningú s'ofèn.
La via en qüestió és bona, i no la fan excel·lent un parell de trams de corda fixa que trenquen la continuïtat i que són tràmit obligat per poder enllaçar bons panys de paret. Equipament just per no prendre mal i poder gaudir. Grau obligat cap al 6a, on potser, el primer llarg és el que requereix més atenció per la roca i per tenir menys protecció.
Tot i estar equipada per rapelar, millor baixar a peu.
Material: aliens (blau i semàfor), tòtems (fins al roig)
 |
| Ressenya Cal Gall |
 |
| L1 |
 |
| Codi arribant a l'R2 |
 |
| Inici de l'L3 |
 |
| Final de l'L3 |
 |
| Jesús i Laura al Sabardo |
 |
| Fotocim |
Lo Xist
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada