Mira que n’és
de rebonica la poesia , com ja sabeu esta plena i en fa molt i bon us dels
diferents recursos lingüístics que farceixen la nostra llengua , tot aquest desplegament de formes retòriques que
ens dibuixen amb bellesa i perfectament , per
complexes que siguin , tant les situacions com els sentiments que les acompanyen . Això s’ha encomanat amb total normalitat i amb força a la parla del poble , donant-nos
així un bon ventall de possibilitats per a poder explicar els esdeveniment de
la vida amb poques paraules i d’una forma encertada a l’hora que bella.
Això us ho
dic per a que pugueu valorar d’una forma mes entenedora i encertada la conversa
que vai tenir amb un noi al ball de la festa major del poble.
-Guaita quin
goig de plaça , que plena que esta.
-Ara si que ja
hi som tots.
-Per que ho
dius?
-Ha arribat
la “Ou farrat”
En aquell
moment entra al ball una dona ja una mica granadeta amb un posat així com a mes
aviat de jovenalla.
-Per que li
dieu així?
-Per que hi
ha sucat tot-hom........
La bellesa
de l’ús de les formes literàries es la pura essència de la cultura popular.
LA VIA
Després de
quasi 700 metres de desnivell ens plantem a sota de la Pala Sarrahera i ens
esperen 340 m. d'un bon calcari on l’ascalada en adherència i la poca
verticalitat es la tònica general.
Quasi
equipada , nosaltres poca cosa vam ficar , mes que res als dos llargs finals. On
es fàcil les assegurances allunyen i a voltes amb poques opcions de complement,
al percal les trobareu ben a prop.
Diuen que te
el 6a com a grau obligat , creiem que per que així sigui porteu una tramposa o
estri similar , creiem que per gaudir-la cal portar el V+ en adherència ben
apamat.
Al mati
ombra i fresqueta , cap a mig dia us empaitarà de cop lo llorenç i la
diferencia tèrmica es sobtada.
Es rapela
per la mateixa via de forma còmoda i prou rapida
Hi érem tres
escaladors i tenim tres impressions sobre la via.
JESUS – li ha
encantat molt la via , es “pedricero” , en conseqüència li agrada i domina l’adherència
, diu que a tot li rebaixaria un grau.
JO- la via m’ha
agradat , soc paleta i en conseqüència l’adherència si no va acompanyada d’algun
producte amb resines no hi confio massa. Jo li rebaixaria mig grau a tot .
CESAR- no li
ha agradat gens la via , diu que ascalar agitat no es lo seu , que si s’ha d’ajupir
per xapar li agafa mal d’esquena , ni domina l’adherència ni ganes en te de
fer-ho , del grau diu que l’altre i jo
ens retro alimentem i que no toquem bores , que el grau esta ficat amb mes criteri
del que nosaltres podem justificar.
El que al
final vol dir que si voleu una valoració exacta de la via us tocarà anar-hi a
vosaltres mateixos i decidir qui dels tres te raó , ja u avanço ara que soc jo però....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada