dissabte, 31 de desembre del 2022

Salutació al sol, 6b (30 m), Sòcol del Mont-Roig, Sector Solàrium

I com no podia ser d'una altra manera, acomiadem l'any al Solàrium. Fent friki? Doncs no. Buscant-nos la vida i traient el pols a velles obertures.  Tot i els temps que corren de desequipament sense fre, no ens ha calgut treure res. Aquesta línia roman intacta. El primer pitó ja va avisar als equipadors d'esportiva que per aquí hi havia alguna cosa. També s'ha de dir que la línia no oferia gran atractiu friki -un inici trencat i una fissura no massa compacta- segurament la van mantenir "verge".  No va passar el mateix amb la seva veïna "Gurú", que tot i tenir uns quants pitons emplaçats, la seva bonica línia la va condemnar al frikisme per a tota la seva eternitat -o no, ja veurem-.

Mentre Ari i Edu estan fotent-li a la Gurú, amb Pepe ens hi posem a l'alijoruc. Potent inici que en els graus actuals i de la zona es quedaria en 6b. El protegeix un pitó que obliga el seu xapatge. Si no protegeixes abans (no és trivial) et jugues esquenada, rebot i baixada al camí d'aproximació. No serà bona forma de començar l'any.  La resta és més tranquil·la, amb una fissura de bon protegir i una arribada a la role amb un parell de ponts de roca podrits. Edu en canvia un.

La gallada us desitja que tingueu un bon any i, sobretot, molta pau, amor, tranquil·litat i paciència que el món s'acaba aviat. Au, besitos.


Ressenya Cal Gall


Pepito embolicat

Material:  àliens, tòtems, Cams #2 i #3

 

Lo Xist




 


dimecres, 28 de desembre del 2022

Montsemi, V+ (210 m), Pic de Sant Cugat, Escales

Avui volem fer love climbing, tot i que el terme al Gall Llop no li agrada, perquè diu que no troba pas que ningú li faci l'amor quan fa aquest tipus de vies. Amadeu, a veure si ens apliquem. Potser, el terme més adequat seria el de "easy climb"; com el de la música que posen als ascensors que en diuen "easy listening". No sols per lo de fàcil, sinó per lo de bon fer (o escoltar).

En qualsevol cas, l'expedició avui és geriàtric/infantil. Lauri que té experiència nul·la en vies llargues, Pam que, tal com està amb la lesió, és com si no en tingués i un parell de padrins, un d'ells massa embotit de canalons i mandangues nadalenques. La intenció primera era fer la darrera del Juang (Boney M), però fa un fred de collons i veiem que el sol no s'hi pondrà fins al migdia. Mirem el blog de Luichy i ens surt aquesta.

Via ben fàcil, bona roca, algun llarg excel·lent i molt equipada, molt, on la dificultat més gran està en el descens si el feu per la ferrada. També cal dir que el V+ de l'L4 ben bé podria ser un 6a, però l'equipament en els trams més drets és abundant.

I poca cosa més a destacar: exponent màxim de l'"easy climbing" de la zona.

Material: un grapat gran de cintes

 

Luichy resse

 
Pepito i Pam a l'inici de la via

Pam a l'L4. Boníssim llarg

Lauri tibant-li al mateix llarg

Fotocim


Lo Xist




dilluns, 26 de desembre del 2022

SUPERCRACK-MD+ (6B+/6C) 50m.-AGULLES DE LA PEDRA-MONTROIG

 

24 de Desembre , avui cal fer aviadet  que toca família i fartera.

Quedem a  Sant Llorenç de Montgai amb algunes propostes per no fer massa tard , dia boirós però sembla que escamparà , mentre fem temps discutint amb lo Llop i lo seu parella ( com que no domino prou això dels nous generes no se si esta ben escrit però crec que ja se m’ha entès) sobre equipaments i des equipaments , apareix lo Comepiedras i ens proposa anar al Montroig a tastar una nova proposta seua i combinar-la amb el que hi ha pel costat.

Dons som-hi que allí deu fer un bon solet.

Ell parla d’una via equipada sobre el 6c ben neta i preparada per a ser ascalada........

La veritat es que no som a l’alçada del que demana la via , el grau ens sobrepassa i la roca tampoc acompanya , va de poc , petit i trencadís , després de fer “l’indio” i lluitar una estona decidim retirar i lo Roger diu li farà un bon repàs, ja veurem com queda.

Com que som al peu de la SUPER CRACK , decidim que aprofitarem la avinentesa per que ni lo César ni jo la tenim feta.

Lo Roger si l’ha fet i ens la pinta com a picantona i sobre bona roca ,  parla (poc però parla) sobre que ell creu que es un bon 6c.

Dons som-hi , almenys ascalarem una mica avui....

Un primer llarg de tràmit sense massa interès que serveix per plantar-se sota un fissurot ample i un pel desplomat .

Lo bonic segon es curt , sols 25 metres , però amb una primer terç intens i rarot d’ascalar que us farà bufar de valent , després ja afluixa fins al cim.

Esta semi equipat amb ponts de roca en un estat llastimós , no us en fieu gaire no crec que puguin aguantar massa , però per sort es pot assegurar mes que be amb peces grans , tant lo quatre com lo cinc com lo sis els podreu ficar be , tot i que amb el tres també faríeu però llavors us tocarà equipar mes endins a la fissura , porteu millor aliens que tascons . Es pot fer perfectament en ascalada artificial però suposo que perdria una mica la gracia.

Tant lo César com lo Roger coincideixen en el 6c , jo no ho tinc tant clar, jo penso mes en el 6b+, però no en feu cas , això del grau es molt personal , depèn del tipus d’ascalada que millor et va i lo dia que tinguis , en conclusió feu-me cas a mi i passeu d’aquet parell que no en tenen ni puta idea , que per això soc el mes vell.

Be una bonica vieta ideal per fer combines amb que hi ha pels voltants .

Au Bon Cap d’Any.

PRIMER INTENT D'ASCALAR

                                                                    ARA SI A LA VIA


                                                              A PEU DE LA VIA VEÏNA

                                                                   ARA  JA AL TALL

                                                       FINS AQUI CAL APRETAR DE VALENT

                                                    LO ROGER AL MIG DEL MARRO


                                                      RESSENYA CAL COMEPIEDRAS


LO XIST


dimarts, 20 de desembre del 2022

NOU ESPORT VERTICAL-L'ESBAIXADA.

 

Bones Canalla , a cal Gall tenim un departament anomenat PINSO ( Plataforma d’Investigacions sobre la Natura  la Sociologia i les Onomàstiques)

De la comissió Europea de recerques ecològiques i de la nova economia circular ens ha arribat una subvenció de 435.012,35€ per a la redacció d’un informe de l’actual situació i l’impacte del nostre esport al medi natural , també ens demanen propostes d’actuació per redreçar la convivència i lo respecte dins del medi per part del nostre col·lectiu.

Un cop descomptades les despeses de representació amb els 12,35€ que sobraven lloguem un autònom per que s’encarregui de la redacció del mort aquet , ell diu que te un becari expert en temes esportius ( es campió de domino del seu poble) que gustos ho farà de franc per tenir teca per omplir lo currículum.

Aquí us pengem un resum de les conclusions a les que hem arribat després de quedar a pagar a l’autònom a 120 dies de data de factura.

Es sabut per tots que a dia d’avui hi ha una gran quantitat de gent que escala o al menys això creu que fa , ademes d’un creixement en nombre de grimpaires en clara tendència exponencial ,per que entre escaladors , friquis i ferrotistes les muntanyes ja semblen les Rambles de Barcelona al cor dels Nadals.

Com es llògic tota aquesta garbera de gent necessita cada cop mes espais i llocs ben preparats on fer-se l’intrèpid i treure pit escalant sense samarreta.

Es per això mateix que a dia d’avui sou com una taca d’oli que va creixent i envaint-ho tot , fet que comporta que tant les administracions com altres grups i habitant de les zones conquerides ,i ja del tot esgarrifats , us vegin com una peste a la que cal controlar.

Però no patiu , nosaltres després de fer un CROWDFUNDING per poder fer un BAIGCOOKING per acompanyar un BRAINSTORMING us portem la solució , proposem una revolució que capgirarà totalment i per sempre el mon de la verticalitat i li donarà continuïtat infinita.

El que preocupa mes ara a les autoritat es la proliferació de nous espais on els patògens van sovint en ramat a remenar la cua i treure pit , es  a dir , llocs nous on s’obre o equipa.

Nosaltres com a re equilibri proposem un nou , divertit i complert esport vertical , L’ESBAIXADA , la cosa va de des equipar totalment vies i tornar a deixar-ho tot tal com la natura ho va parir una o tantes vegades com els obridors-equipadors ens proposin , cosa que donaria xanguet tant als escaladors com als  esbaixadors.

A par de que suposa un nou joc que donaria una total i nova visió als esports de la verticalitat on caldrà demostrat tot un seguit d’habilitats i coneixements de diferents disciplines. 

Esta clar que primer caldria fixar unes normes , o per no canviar costums una inventada nova ETICA , i per suposat triar un grup de GURUS que sempre aguaitant ferotgement fiscalitzessin la historia , a poder ser gent amb mala baba i portadors de força desqualificacions a qui no gosi creure’ls , s’admeten propostes de candidats.

Primera gracia , el joc del trenca closques , on un conjunt de disciplines i prenen part : investigació , paciència , vista , imaginació i altres mes . Cal primer anar a peu de paret a recercar tot el que l’obridor va llançar i mirar de situar d’on i com va caure per tornar-ho al seu lloc ( no es permés l’ús de productes adhesius no biodegradables )

Segona gracia , jardineria , descobrir quines especies i d’on i com collons les van tallar , arrencar o esporgar per tornar a replantar-les o guarir-les , cal contemplar si es va fer també l’ús d’aixades o eines de neteja per valorar la necessitat d’haver de portar cabassets per carregar terra de reposició per a fissures , replans o demes.

Mes gracies encara , ara ja aquí lo adequat serà anar-hi per dal , sols es permetrà anar-hi per baix quant després calgui rapelar la paret , cosa que també serà curiosa de veure un cop la feina ja estigui enllestida i ben feta.

Ara l’aproximació serà la retirada i la baixada l’aproximació , tot i que els traks existents encara podrà fer la feina si enteneu que la cosa ara anirà  al inrevés.

Com podeu preveure lo marro de l’asunto en aquet nou esport vertical se’l menjarà sempre  lo que va de segon i mes tenint en compte que mentre des grimpa també li caldrà  des equipar i en el seu cas serrar els espàrrecs dels parapors , també tapar adequadament i de forma sostenible lo forat , fer de jardiner i algunes cosetes mes.....es a dir tot una demostració de traça , força i coneixements de diferents oficis , aquí per comptes de reconèixer-lo com un Manolo l’anomenarem un Ramon... per què? ves... per que a mi em surt dels tripons!!

En fi , un nou esport que preveiem ens portarà molts bons moments , imagineu-vos una colla de des esbaixadors de vacances per exemple al balneari de Panticosa o a Gorros....

O un cap de setmana al rocòdrom del Chis Sharma.

O Ja ficats una delegació a les Olimpíades.

També penseu que no tindreu despeses en materials per deixar fixes , al contrari podreu fer caixa re venent el que recupereu  i si pilleu una subvenció serà tot per a birres i festa , si es que tot son avantatges.

Evidentment muntarem una federació on caldrà si o si ser-hi inscrit per una mòdica quantitat que anirà canviant segons les nostres necessitats econòmiques , segurament prendrem com a referent el sistema aleatori de càlcul del preu de l’electricitat i o la del gas segons ens convingui a cada moment.

Com que sabem que sou uns punyeteros i algú saltarà que si el dret de propietat i aquestes comèdies , també vam encarregar al becari pel mateix preu que ens fes un estudi jurídic de la situació , i la resposta es clara i contundent.

“ Qualsevol obra o actuació realitzada a títol personal en un espai públic o privat que no vagi acompanyada d’un previ consentiment i permís amb l’exprés reconeixements de drets per part del o dels propietaris , no disposa de cap dret d’autoria ni propietat ni de reconeixement , tots els drets recauen en el o els propietaris de la finca”.

 AU BONES FESTES I LLENYA AL RUC

diumenge, 11 de desembre del 2022

Somnis d'una nit d'estiu, V+/A0, (140 m) Paret del Pont, St Llorenç de Montgai

Amb la boira i el fred no ens atrevim a sortir del bar, així que ens hi quedem dient rucades una bona estona. Al final, ens decidim per anar a fer "love climb" a la paret del pont. Si algú ens diu que en aquest curt pany de paret hi ha una via de 140 m. l'haguéssim enviat al pixem. Codi, Farra i Pepe es queden a fer un parell de més curtes. Amb l'Ari anem a veure si trobem aquesta nova obertura. Arrenca des del mateix camí que porta a les Crestes Sud, i resultarà una agradable escalada, tot i que a tombs, la pedra s'ha de vigilar. El segon llarg té un pas de bloc que no surt de cap manera (probablement se'n vagi més enllà del 6c) però gens obligat. El flanqueig del darrer llarg és ben curiós i s'ha de fer amb paciència per la qualitat de la roca.

Com al final ha sortit una mica el sol, baixem i ens hi posem a la Covid 19. Curta via, però amb un primer llarg ben bonic i bona pedra.

Material: 12 cintes

Resse Cal Gall

L1

A l'A0 de l'L2

L3

L5 

Fotocim


 





dilluns, 28 de novembre del 2022

VES A CANVIAR-TE A CASA 6C( Ae-6a+) 95m-SOCOL DEL MONTROIG-CAMARASA

 

Avui estic tovet , ve pel fet de recordar que quant era jove tenia un cos on tots i cadascun del seus òrgans i membres funcionaven a la perfecció , amb la necessària solvència adequada en cada cas i moment.

Per exemple , quant ja portaves unes quantes cerveses i la bufeta demanava esgambi , t’encaraves a la primera paret i a una distancia que avui ja em costa de creure , deies –Guaita noia- i amb tota precisió  li dibuixaves un gran cor a la xicota amb fletxa clavada i tot.....

Avui dia lo pobre rajolinet que treus en prou feina li dona per allargar lo suficient com per a no mullar-te les sabates.

Quant una noia deia d’asseure’s a la teua falda , avies de mirar que ho fes mes aviat cap als genolls , per que si pujava massa lo Manelet aviat treia lo cap i s’unflava com un bot sense lo teu permís , tal cosa que algun clatellot ja m’avia endut per la seva culpa.

Quant eres en un lloc compromès i de sobte una llesca demanava pas ... això no era cap problema , tenies tu el total control , una bona i certera apretada de cul feia una contracció d’esfínter suficient com per a que aquell problema quedes solventat al moment , de fet no calia ni fer ganyota , tot ben fàcil i natural . Avui dia encara no l’has notat que hi es que el pet ja vola ben lliure.....i llavors si que et cal fer ganyotes .

Res companys , que lo temps passa i nosaltres ens pansim , estimeu-vos , gaudiu i ascaleu lo que pugueu que qualsevol dia lo cos dirà prou.

Avui i per no perdre els costums ens quedarem a Camarasa a fer l’ultima obertura de la Montse i l’Emili , com no al Sòcol del Motroig.

Una via ben bonica de tres llargs tots ells ben parits.

La roca es bona ,sols un pel bruta encara, la trobareu semi equipada i de bon aparellar amb ferramenta , per anar be repetiu tot dels mitjans fins al tres i un quatre si el porteu també millor.

De grau obligat sense fer artifos deu anar sobre el 6a/6a+.

Sense ser massa apretada si que us demanarà algun cop de gas.

Va a petar just a la meitat de la del Jaumet i nosaltres vam sortir per aquesta , així us quedarà una via prou divertida de fer.

Per nosaltres de lo milloret del Sòcol.


UN MOLT MAJO PRIMER LLARG

AL SEGON AMB UNA ASCALADA BEN TECNICA

LO TERCER CURTET I CONDENSAT

AQUI JA A LA DEL JAUMET

ALGUNA ARRENCADA TORERA 

LLARG FINAL 

RESSENYA ORIGINAL TUNEJADA

AQUI MIRANT DE NO PIXAR-NOS LES SABATES

LO XIST


 

dimarts, 22 de novembre del 2022

KARMALA 6C(6a+/A1) 205m.-ROCA DEL MIGJORN RUBIES-MONTSEC DE RUBIES

Be nois , continuem amb Rúbies.Com ja sabeu a cal Gall en hi ha qui te la cua de palla , en pic surt alguna via nova pel nostre terme s’ha de surtir llampant a fotre-hi lo nas.Aquet cop li toca a la Roca del Mig Jorn a Rúbies (que no pas al Peladet Oriental ).Aquesta vegada anirem a tastar dos vies de DKP obertes pels Pau , Gerard i Jordi .Essent de qui es la cosa anirà apretada de ben segur.

No se si a vosaltres també us passa......que recollons , si que ho se , i n’estic tan segur que tambe us passa que ara ho escriuré en plural. Quant SOM al sofà ben escarxofats ENS imaginem a nosaltres mateixos en mil batalles verticals on demostrem sobradament la nostra traça com a bons ascaladors i amb uns collons com un bou.Però a recollons quant ja som de cara al tall i a prop de la feina , i mes si es una via que es preveu guerrera , es quant neguiteixes i comencen els dubtes de si pot ser si o potser no....Es en aquestos moments que remugues tot pensant que per que collons no et dediques ja d’una punyetera vegada al Love Climb i et deixes estar d’osties.Un bon nivell d’autoestima es sempre bo si no deixes que t'enganyi.

AU LA VIA.En conjunt es una bona via en un lloc precios que no us deixarà indiferents com diu lo nostre Joan Asin.Però caldrà que tingueu en compte quatre cosetes.

LA ROCA , tot i que en hi trobareu de ben bona , una bona part es a controlar i també en trobareu de ben dolenta , sobre tot al cinquè llarg que mes que ascalar una agulla sembla que estiguis ascalant una fita , V Expo.

L’EQUIPAMENT , cal dir que aquest jovent o no tenen massa cèntims o son estalviadors , en trobareu ben poquet , us caldrà tenir una mica de traça per complementar-lo amb trastets i de tant en tant ficar-hi una mica de morro.

LO GRAU el vam trobar una mica colladet però en una ascaldada ben variada de passos i d'estils.



A destacar lo tercer i lo quart tant per la roca com per bonics d’ascalar. Es una via amb compromís que us farà ascalar ben concentrats i a trossos amb lo cul que no t’entraria ni una palleta.

1

 
2

3

4

5

6

7


Lo Xist





diumenge, 20 de novembre del 2022

Eclipsi Lunar, 6b+ (170 m), Roca del Mig Jorn, Montsec de Rúbies

Recent obertura de DKP no massa fàcil d'escalar i una mica més obligada del que pugui semblar. Pugem per la pista des d'Hostal Roig a la Portella Blanca; està en bon estat, tret dels darrers metres que baixen a la portella. Millor deixeu el cotxe a dalt no sigui que no pugueu sortir. Nosaltres ho fem pels pèls, espenyent del cotxe i deixant la meitat de les gomes al camí. Pepe i Jesús se'n van a la Karmala. Amb Ari i Vic cap a l'Eclipsi Lunar

La roca als dos primers llargs és ben bona, però no sempre és així. Vic li fot als dos primers. El segon ensenya les dents: arrancada atlètica,  no tant com el 6b+ que diu la ressenya, tot i que el tram de 6b següent, amb un pito i roca de luxe és ben obligat; sortida torera i amunt. Potser es podrien intercanviar els graus. Surto al tercer, i després d'un sostret gens fàcil, entro en una zona clarament netejada però de roca dolenta. Potser m'he liat, però és ben expo fins a l'spit. Passats els tres pitons del 6a+ s'acaba la història.

L'aproximació la fem fer un corriol ben marcat (i ben pendent) que baixa abans de la portella. Aquest camí us deixarà ben bé a peu de via. I quan acabeu, tindreu el cotxe a 5 minuts.

Tot que l'obertura és espectacular, pel compromís que demostra, no  ens han fet massa el pes. Sembla que a Karmala encara presenta trams de roca pitjors. Ja us ho explicarà Pepe i Jesús.

Material: àliens, tòtems i cam #1,#2 i #3 (el #4 no val la pena arrossegar-lo)

 

Ressenya original

 
Vic i Pepe en els respectius L1


Vic a l'R1 i Pepe cercant la seva

Vic al crux de l'L2

L2

Inici de l'L3

L3

Ari a l'L4

Jesús sortint del seu L5

Fotocim a la fresca


Lo Xist  (a espènyer)






dimarts, 15 de novembre del 2022