TROBADA ANUAL DELS GALLS 2021

 

Seixanta-setena trobada de GALLS

El passat 35 de Novembre es va realitzar l’aplec anual de GALLS , però aquest any ja podem dir que comptem amb un nombrós grup de GALLES i que van decidir acudir totes en volada a la trobada.

Aquest inèdit fet va comportar la necessitat d’alguns canvis pel que fa a l’organització de la festa.

Aquest any calia fer una representació espectacle adient per als dos sexes o si mes no una per cadascun d’ells , aquesta darrera opció va resultar ser la mes votada.

Com es fàcil d’entendre la trobada ja no es podia realitzar al nostre local de referencia l’Eva dels Alamús per que cap de les dues companyies d’espectacle volien competir en el camp de l’altre i calia cercar un camp neutral.

Després de moltes trucades i molts toms l’ajuntament de Lleida ens va cedir de franc un cobert el mes alluny de la capital que van poder trobar en conèixer lo programa d’actes.....no sabem ben be que pensar d’aquest fet.

Un cop triat lo local i en conèixer les condicions del mateix , els hi vam comunicar a les dos companyies d’artistes , les dos van acceptar gustoses la nostra comanda sols que donades les característiques del cobert farien uns petits canvis en la seva representació ¡¡ cap problema per part nostra si la cosa es tanca d’una puta vegada !!

Be , arriba lo dia .

Com a punt fort , això si sempre després de les representacions artístiques i uns quant glops del ja famós cremat de cal GALL , era plantejar una taula redona per clarificar la postura dels GALLS en un tema arraconat sempre pel nostre col·lectiu dels ascaladors i que creiem que algú l’avia de ficar per fi a sobre de la taula....L’EQUIPAMENT.

També era l’ànim de la trobada el de mirar d’establir la línia de diferencia entre l’ascalada i lo ferratisme , definir clarament i per sempre quins son els trets diferencials de cada esport.

La primera ponència planteja com a punt de partida de l’ascalada el fet inicial d’assolir un cim esquerp al que no es pot pujar caminat amb un cert o fort risc, es a dir:

1-      FER CIM

2-      NO HI HAVIEN FERROS FIXES

3-      RISC DE PENDRE MAL

Fins aquí tot hom d’acord

La segona ponència fa referencia a el naixement de les ferrades , eren camins militars menys o mes verticals , plens de ferros i per poder arribar a un lloc concret , quasi mai un cim , aquesta manipulació del medi permetia a gent no considerada escaladora el fet de poder progressar per la verticalitat, es a dir:

1-      NO CALIA FER CIM

2-      MOLTS FERROS EMPLAÇATS

3-      NO CALIA SER ASCALADOR

Un cop fixats els punts d’arrencada de la taula redona es va començar a donar veu a la gallada.

Cal comentar que en aquest punt ja hi havia un cert empudegament generalitzat per les variacions que els dos grups artístics van creure que necessitaven aportar als seus espectacles donades les condicions del local cedit per l’ajuntament , cal també dir que a Lleida a les 12 de la nit un dia de novembre les condicions climàtiques son les que son.

El cas es que els i les stripers  van fer una mes que bonica ballaruca però en finalitzar sols es van treure l’abric i la bufanda , cosa que no va acabar de fer lo pes a la majoria.... vaja be a ningú , jo també m’incloc.

Be érem ja al començament de la taula redona , alça el braç lo primer gall i comença la seva exposició.

-trobo molt be que fiqueu aquest tema d’amunt de la taula , es un tema oblidat al que cal donar-li la importància que mereix , però que pregunteu aquestes mariconades després de veure una merda de representació artística sense popes ni cap parrús es per apedregar-vos.

Tot acabar aquesta opinió tots els GALLS  eren ja en peu i picant fort de mans i fent costat al seu company.

Lo moderador agafa lo micro.

Nois , avui no som pas aquí per parlar de la carn d’olla , una mica de respecte i centrem-nos en el que toca collons.

Es ara quant una GALLA demana la paraula.

-Es molt important tenir en compte tota aquesta murga dels ferros a les parets....però després de veure un tros de bomber que no ens ensenya lo mànic de la destral tot perd sentit.

Es ara quant totes les GALLES s’alcen i comencen a aplaudir a les paraules de la seva amiga, cal afegir que també vam veure a alguns galls en la mateixa acció.

Lo moderador va tornar a agafar lo micro per mirar de ficar ordre , però en un tancar i obrir d’ulls , tots però tots , incloses les dues companyies d’artistes avien fotut lo camp tots plegats a continuar la festa cap a locals que tenien tancaments perimetrals i calefacció on poder tastar lo gènero en millors condicions.

En resum ¿que que en pensen la GALLADA de l’equipament?  Que si no hi ha prou tall embotit i fa fred no te cap importància.

I VOSALTRES QUE EN PENSEU ? ESPEREM ELS VOSTRES COMENTARIS.