Hi ha dies que no saps per que cony , per que recollons t’alces
apollardat i amb la solta perduda en qualsevol racó del cervell.
Des d'el primer moment del dia ja no toques vores i vas
demostrant a cada pas que l’esme no serà el teu company en cap acció del dia a
encetar.
Quedo amb lo Maric per anar a NARIEDA OEST a tastar la ja fa temps perseguida LA BANDA
DEL TAKO , via que per unes hòsties o per altres punyetes mai se’ns havia ficat
a ma.
Be lo cas es que quedem a Cubells , obre lo maleter i jo amb
la rucada que omplia el meu cos carrego lo meu material .
Un cop a peu de via començo a renegar que m’he deixat l’aigua
¡un dels dies que farà mes calor!.... resulta que no , que si la duia lligada
al portamaterials i jo sense saber-ho.
Decidim qui comença i em tocar , em guarneixo per a la feina
, em lligo una corda i com un tros de carallot començo a buscar l’altra.... ¡¡collons!!
m’he l’he deixat al cotxe.... i lo magnes també.....i la mascareta......això si
, lo tabac no , lo vici el meu inconscient el vigila de ben a prop , te collons
la cosa.
Be que fem , després de una curta i profitosa conversa , on
el fet de no girar cua tenia mes força que altra cosa , decidim que amb una
corda serà suficient i que als ràpels ja ens ho manegarem si arriba el moment
de conflicte , de fet amb una corda de 60 metres es fan sense cap problema i també
direm que ascalar amb un a sola corda de 8.1 li dona una bona lleugeresa al
tall.
La via ens ha semblat un tros de viot .
A Lleida teníem un personatge ben parit , lo JOAN CAUBET ,
que tenia per costum no equipar gaire o gens , i en aqueta via lo seu segell a
trams es ben present.
Tot hi que la trobareu força equipada , demana a trams un
punt de concentració i algun que altre cop de gas , de bon completar amb
trastets que sempre us quedaran a mort.
La roca es bona , o espectacular , o espatarrant en tot el
recorregut , em fet caure un parell de pedrots sense massa compromís i ara ja
de traca i mocador.
En algun tram , o no l’hem agafat com toca o potser , el
grau podríem dir que es una mica collat pels estàndards d’avui dia.
A destacar com a espectaculars lo tercer i lo cinquè , d’una
qualitat i una estètica que fan afició.
Caldria anar-hi amb un cert domini del 6a+/6b , això de V+
obligat ho veiem una mica justet en algun llarg.
No em dut estreps ni no els hem trobat a faltar.
Al final del tercer hi manquen un parell de pitons en un
tram de fissura però amb aliens petits es protegeix a caldo.
ES A DIR UN VIOT A L’OMBRA FINS LES DUES SOBRE ROCA DE
SOMNI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada