dilluns, 10 de juny de 2019

FISURA OBLICUA 6a -PARET DE LA FONT FREDA-MONTSEC D'ARES


Gon seu que n’és de ben parida l’edat , això de fer-se vell te molts avantatges , ja no cal quedar be i guardar les formes si no et ve de gust , si ets on no toca i tens son t’adorms i tan ample , si algun pas no et surt pots dir que si l’espatlla que si les articulacions que si els collons de l’oncle Jan... i el mes bonic de tot es la puta memòria que des apareix fins a extrems mes que ben parits.

El cas es que aquesta via ja l’avia fet i a fe de deu que no me'n recordava de res de res , tall ben be com si no l’agues  fet mai , el que representa que vol dir que ja es segur que tinc un munt de vies per fer que no he fet mai.....NO ES COLLONUT???.

Ens acompanyen un parrell de manoles de les que fa de bon anar-hi , però pobretes per qüestions de les que no  n'heu de fotre res van haver de retirar, un altre dia serà.

La via te un caire d’aventureta i un bon regust de clàssica .

Entre l’aproximació , la via i la retirada us quedarà un dia ben complert.

Te dos tram diferenciats , el primer mes dret i on  trobareu lo mes punyet de la via , que va fins al sisè llarg , un llarg aquet de 6a que es el que dona lo grau i l’apretada de la via . La segona part ja mes de tràmit.

El grau es de l'antic , per fer comparacions amb el grau actual potser li caldria algun + a segons quins llargs.

L’equipament també es d’època , amb pitons que semblen en prou bon estat (no en vam testar cap) i reblons apuradets apuradets ,dels que serà millor no fotre una pinya per que de ben segur que petarien , les reunions a reforçar , la primera de tres reblons ( que no es pot reforçar ) amb una xapa a puntet de petat i les altres li fan de germanes.

En alguna ressenya demanen pitons , nosaltres no els dúiem i no els vam trobar a faltar , un joquet de micros i solventat.

La roca bona o collonuda en general amb alguns passatges ja mes així així però sense que representi massa problema.

La zona quasi sempre us oferirà ventet al llarg del recorregut cosa que pot , o no , suavitzar la sensació tèrmica i de moment teniu garantida la tranquil·litat , ben poca gent hi volta .

Ens estem plantejant fer li una restauració total i deixar-la tipus Love-Climb per tornar-la al seu lloc de sempre de via repetida , tema que es tractarà  a fons a la propera assemblea de GALLS que aviat es realitzarà aquest any al nou local social CALTON RESORT.

 LES NOIES MANDOBLES

 JO AL PRIMER LLARG

 JO AL SEGON LLARG I LES NOIES REDERA

 JO AL QUART LLARG

 JO... JA M'HE DESCOMPTAT...I NO SE A QUIN
 ALGU QUE NO SE QUI ES I JO AL CIM


RESSENYA TUNEJADA.

LO XIST


3 comentaris:

josep estruch ha dit...

Hola companys,
A la ressenya us heu deixat un camalot que vaig "abandonar" diumenge desprès de que es trenquessin els cables i no vaig poder treure'l. Està entrant a la primera reunió.
Nosaltres varem anar-hi diumenge però a la segona varem baixar, fotia una calor brutal - deia la meteo que baixaven les temperatures, je ,je-
Espero poder tornar-hi amb la fresca. el poc que vaig fer va agradar-nos però és mantinguda i no regalen els graus.
Felicitats per la via
Josep

pep ha dit...

Nosaltres la vam fer el dissabte passat no aquet , la piulada va amb retras

Mingo ha dit...

Pepe enhorabona. Escolta anem, una dia a fer el Rematxa, jo tampoc me'n recordo massa però crec que era bonic.Jajajajaja