Espolón Pepe el Chino
El nom de la via li escau, perquè ni és un esperó ni és de Pepe El Chino. Però havent cel·lebrat recentment els 50 anys d'escalada, què menys que dedicar-li una via, encara que sigui robada.
La història es remunta a alguns mesos enrere, quan amb Pepe, no el Chino si no l'altre, el Gall Gurú, vàrem anar a fer la Ressistència Xoixone, del Joan Vidal, i com que a nosaltres lo que ens va ens l'encigalamenta, la liem d'entrada, ens equivoquem uns 10 metres a l'esquerra, i acabem encigalats en un segon llarg que sense trastes no veiem manera de fer-lo. Llavors ens donem compte que no és la via que tocava i marxem amb la cua entre les cames.
Preguntem a tort i a dret per aquesta via, i ningú sembla saber res. A internet tampoc trobem res, i al bar encara no hem tingut temps de mirar les ressenyes. Així que seguim el decàleg del nostre Gurú-Gall (
mireu aquí), i seguim la màxima que sempre és millor reaprofitar una via que obrir-ne una de nova.
Total, que ens hi posem sense saber massa bé què ens espera, però amb un joc de tòtems i àliens de la marca NoFosCas. El L1 és sostingut, sense passos massa durs, però s'ha de lluitar fins al final. Surt tot en lliure, però amb un repòs. El grau de la ressenya és la nostra apreciació, ja anirà canviant. El L2 té un inici potent, i una arribada al tercer o quart bolt impossible. Tirem de tòtem, A1, i amunt. D'aquí un parell d'A0's i trobem un seguit de pitons vells fins la role. Sembla que la via té una llarga història, però ara està equipada amb bolts a dojo. Al L3 surt l'Ari amb un desploment potent, i d'aquí, roca dubtosa fins uns metres abans de la R3 on caldrà abandonar la fissura i buscar-te la vida fent A0 fins la role. Els següents llargs ja són de molt bona roca, amb els bombets típics, que surten o no, però sempre es pot fer A0. Li fot Roger i aconseguim encadenar (de segon) sols el L5.
La via és molt bona, ben equipada, per escalar bon grau sense patir massa, i mentre que no aparegui el propietari, doncs l'aprofitem i li dediquem a l'incombustible Pepe. Que continuï 50 anys més.
Material: 12 o 13 cintes. Un tòtem lila pel A1 del L2. Un tòtem carabassa o C#3 per protegir la sortida del L3.
Actualització: Juang que és una persona sempre disposada a ajudar (encara que no calli mai), finalment ens fa arribar la informació dels aperturistes i nom de la via. Els pitons que hi ha vells són dels propis aperturistes. Sembla que fins i tot hem encertat el grau. Apa doncs, Pepe, t'has quedat sense via. T'ha durat un parell de dies. És lo que tiene la interné, que tot se sap ....
 |
| Ressenya Cal Gall |
 |
| L1 |
 |
| Arribada a R1 |
 |
| L2 |
 |
| Ari al L3 |
 |
| Roger al L4 |
 |
| L5 |
 |
| 2 pàjares |
 |
| 3 pàjaros |
Lo Xist
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada