diumenge, 27 d’octubre del 2013

26 d'Octubre de 2013-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-La Coma de Gelis 330 m. V

Ressenya del J.R.
  Ressenya del Jordi i la Monica


     No es el nostre costum de repiular vies al Bloc, però en aquest cas farem una excepció, bàsicament per que ens dona la gana i després per que hem observat que, quasi totes les piulades que ronden per la xarxa, fan passar la via per l’esquerra de la segona torre.
  L’únic que en fa esment del tema es el J.R. al seu Bloc escaladaperatontos.blogspot.com/2009/11/la-coma-de-geli.html‎  on reflexa el pas per la dreta, al caient de l'esperó (crec que es l'itinerari original),  hi ha una P ronyosa ,mig clavada ,al centre de la fissura que tira amunt i una sortida descomposta i exposada cap a la dreta. Tot i això crec que el grau de IV+ podria ser perfectament un V ó V+ , depenent de com ho trobis de humit.

   Un altra de les raons de piular-la es que feia mes de trenta cinc anys que cap dels dos intrèpids GALLS protagonistes de l’aventura , no hi anàvem.

  Cal  agrair al Jordi Marmolejo i companyia la feina realitzada, creiem que ha quedat collonuda i aventurera, “sabor d’abans”, amb un petit joc de friends es fa perfectament.
    Tornant a la historia, la primera vegada que la vaig fer (començaments del 75) vàrem continuar recte tal i com es far avui en dia i quan vaig arribar al bar Sport (ara ja no existeix) ens varen dir uns ascaladors, mes bons que nosaltres, que , per pujar al Turó, es feia per la vessant nord-oest (Via Badalona) així que sempre em va quedar el dubte si vàrem ser nosaltres els primers en pujar per la línia actual. El cert es que recordo que vaig passar molta por, no hi havia res de ferralla, i no mes i vaig passar una cinta de persiana (les bagues ere cares) pel arbre, tota la resta era arbust i matoll, tot brut i trencat, la canal de la dreta després de l’arbre era impracticable. Així que deixo el tema en el aire a veure si algú em sap dir alguna cosa mes.
  Lo Tato al inici i l'Eugeni un dels companys de Barcelona que tambe feien la via
 Lo Manuel  ,tambe de la cordada amiga
  Lo Tato al L2 i lo Manuel,Eugeni i Joan a R3
Els podeu seguir al seu Bloc
http://navegandoenlasalturas.blogspot.com.es/
  Progresant per la Cresta
 Fent equilibris
 Lo Tato al peu del Turo i lo Sergi al inici del ultim llarg

Esperó Remacha i Paret de L'Os
 
Cilindre, Xinxetes i Paret de Mordor
Crestes de Sant Llorenç i La Formiguera
 Fotocim
 Lo Tato al rapel

LO XIST : (Sense afany d'ofendre) 

El marido estaba en estado de coma. Salió y entró de ese estado por meses y, aún así, su mujer permaneció a su lado todos los días.

Un día que él despierta, le pide a su mujer que se acerque y con lágrimas en los ojos, le dice:

.- ¿Sabes qué? Siempre has estado a mi lado en cada momento malo.
 Cuando fui despedido del trabajo, me diste ánimo, cuando mi negocio quebró, estuviste ahí, cuando me balearon, estuviste a mi lado, cuando perdimos la casa, te quedaste aquí mismo, cuando mi salud empezó a decaer, estabas ahí mismo, a mi lado....  ¿Sabes qué?

 .- ¿Qué, querido?, preguntó ella sonriendo, a medida que su corazón se llenaba de ternura...


 .- Pa'mi, que  me traes  mala suerte..
 


dimarts, 22 d’octubre del 2013

19 d'Octubre 2013 ORGANOS DE MONTORO via "Teruel tambien existe" 210 mts. 6a (V+ obligat)




Hi ha  algun Gall , ja sigui per la lluentor de la seva ploma, ja sigui pel seu bec, que te la capacitat de convencer a part del galliner per anar a fer alguna escalada concreta... i desprès a la mínima buscar qualsevol excusa per no asistir a la activitat!.
 Així doncs, lo Sergi va anar fent  "contactes" amb els altres galls per portar-los cap als Organos de Montoro, a la provincia de Teruel ( una bona pila de Km!!), per desprès, 10 minuts abans de arrencar, dir-nos que ell no venia!!!. Lo normal és que el fotessim a parir i li toquesim la cresta, però la excusa que va donar, aquest cop no tenia replica, ni possibilitats de venjança... "Nois, no puc venir, estic a punt de convertir-me en padrí, la meva filla s'ha possat de part".
 Al moment que arribavem al cim de la nostra escalada, reviem el missatge, amb esvalot general del galliner, que lo Sergi ja era padrí!. Tot i que costa de veure a primera vista, aquesta colla dels galls son d'allò més tendre que us pogueu imaginar...
Així els galls restants ( lo Nikut, lo Tato, lo Pinto i lo Llauis) s'hen varen anar a Montoro a fer la via "Teruel tambien existe". Pels que no ho sapigueu, els Organos de Montoro son a on Nostrosenyor va perdre les espardenyes, i despres del gran incendi forestal que hi va haver fa uns anys a prop de Montoro, la sensació de desolació es ben viva.
Els galls es van desplaçar cap a Mequinensa-Caspe-Alcañiz-Calanda-Alcorisa- per la carretera N 211, fins al desviament que indica Ejulve-Villarluengo.
 Despres del desviament  transitar uns 20 km, fins que la carretera passa per davant de les parets. Hi ha una curta pista forestal que baixa cap  al riu, fins un replà on és pot aparcar. Per agafar la pista heu d'obrir una cadena que sembla tancada, però no ho està, ni tampoc hi ha cap cartell que prohibeixi passar... per tan...


vista general de les parets
Per aproximar només cal agafar el senderò que discorre vora el riu, creuar-lo en el millor punt, i en 10 minuts a peu de paret.
Es important que al creuar el riu, si us traieu els pantalons per tal de salvar-los de la remullada, els tingueu ben controlats, per que si els perdesiu, al arribar a casa seria molt dificil explicar que al secarral de Teruel hi ha un riu prou cabdalòs, com per tenir-te que treure els pantalons per creuar-lo.... A un dels galls li va passar a la tornada, sort que els va trobar enganxats a uns esbarzers.

La via, està totalment equipada, tot i que algun friend mitjà pot anar bé per algun moment d'apuro, però tot i que és fàcil de seguir el seu recorregut per l'equipament generòs, les pedres soltes a les repises, la solitud i el silenci  del lloc, el tipus de roca i escalada, ... fan que la sensació sigui de terreny d'aventura total.

ressenya dels Kutrescaladors
El descens és pot fer tal com explica la ressenya o bé empalmar el rapel de 60 mt. de la ressenya amb un altre de 60 mt (situat a uns deu metres més avall) que ens mena a peu de paret.

lo Tato als 1ers metres de la via i lo Pinto fen
poses de gall
lo Pinto al mur del 1er llarg
   
Lo Nico i lo Tato al segon llarg
  
Lo Tato a la fisura-diedre del 2on llarg
Al arribar a peu de via varem trobar que estava ocupada per un xicot que la estava fent en solitari (autoasegurant-se). Desprès de un rato de dubtes si ens hi podriem possar, ja que el Luis ( així es deia l'escalador solitari) ens va avisar que en els 3 primers llargs hi havia molta pedra "suelta". Quan va arribar a la tercera reunió, i els galls estavem a punt de marxar, ens va convidar a ficar-nos a la via i a esperar-se a la tercera reunió (cruspin-se un bocata de "chorizo") a que l'adelantessim... Un gest d'amabilitat, que li va valdre el titol de "Gentleman de Montoro"... el que el primer moment semblava una "put...", és va convertir en un rato de compartir amb un enamorat de la zona. 

Lo Tato i el Luis "el Gentleman de Montoro"
    






El Luis "jumarejant" el 3er llarg

  
Lo Nico apretant al 6a del 3er llarg






Lo Pinto arribant a la 4a reunió

Mireu quin careto d'alegria de quasi tots. Lo Tato era el
que estava més content, però ho viu des de l'interior.

           
La floreta del dia




Lo Chist

   




dimarts, 15 d’octubre del 2013

5 d'octubre 2013 DENT D'ORLU- cara Est- via "Es polit l'efan" 370 mts. 5+ (obligat) + cresta 120mts. 3er

Ja feia dies que al galliner corria la brama que alguns galls traidors no volien explicar les seves aventuretes per por de que els altres en una crisi d'enveja i desesperació s'aboquesin a les més baixes pulsions dels animals de ploma... es dir,  criticar  tot deu i sa mare, buscar pienso del bo i perseguir gallina o gall. 

 Però tot eren falsos rumors, rumorologia de ploma mullada sense cap fonament real.
Les veus més autoritzades del galliner han fet saber que els galls en questió aquest estiu van estar als voltants de Venecia... lloc d'infausta memoria, pels galls que no els agrada el cafè... o millor dit "pagar el café", i això els va provocar una desorientació tal, que no sabien on tenien la cresta ni l'ala, i si fent força, acabarien ponent ous d'or... Total, res que no és pugui reconduir amb unes bones escalades.

Per això lo Llauis i lo Franc es van apropar a la cara Est de la Dent d'Orlu, a fer la via "Es polit l'efan", de 5+, i 370 mts. on només cal dur cordes de 60, unes 12 cintes expres (alguna llarga) . Les dificultats més grans les trobarem als 2 primers llargs,tot i que el conjunt de la via és manté sempre en el 5+. Ademés, quan es surt de la via, s'ha de continuar uns 120mts per la cresta que tot i no ser massa dificils (III+), si no portes res més que cintes expres, com els galls, es un pel exposada ( amb 2/3 friends mitjans i un parell de cordinos per blocs ja n'hi hauria prou).



Per arrivar-hi em d'anar fins a Ax les Thermes (el tunel de Puymorens està tancat per obres, així doncs per Andorra o pel coll de Puymorens). Al costat de l'esglesia de Ax pujar per la vall d'Ascou, despres d'haber rodat uns 7 km. i haver passat el poblet d'Ascou, s'arriba al camping de La Forge, trenquem a la dreta com si volguessim entrar al camping, i continuem uns 6 km sobre una pista forestal en bon estat, fins que s'acaba a "la poêle a frire", parquing on és pot pernoctar amb furgo o amb tenda.
 A partir d'aquí és puja pel sender de la via normal de la Dent (45 minuts) al peu de la piramide travesar cap al coll de Brasseil que domina la cara Est, dirigir-se a la via escollida (baixant). Punt vermell i nom escrit a peu de via. Porteu aigua d'alguna de les fons de les poblacions on passeu, a dalt al parking no n'hi ha.

Lo descens és fa per la normal (caminant) fins empalmar al peu de la piramide amb el camí de pujada. En cas de palomo totes les roles estan equipades per rapelar.

                                                      ressenya del Club Alpi de l'Ariege


lo Franc al 1er llarg, verticalet!
Lo franc superant el resalt del 2on llarg

 lo Llauis arribant a R2

lo Llauis arrencant el 3er llarg

Lo Franc buscant "canto"

Encara que no ho sembli és 5+!!

Lo llauis començant el llarg 8

Lo Franc arribant a la darrera role de la via

festival de cresta amb mooolt ambient!

Lo Franc a la cresta fàcil però expo

lo Llauis als darrers resalts de la cresta

els galls de ploma i rasta (i un espontani)!!

La cara nord de la Dent ens acomiada en el descens 


Avui toca bolet, en lloc de floreta i ademés dels "xungos"




I lo xist