Aproximació
Ressenya de http://muntanyenc.blogspot.com.es/
Aquest dissabte teníem
la intenció d’anar al Salt del Sallent a Rupit, ja fa dies que li tinc posat
l’ull, mes que tot per lo curiós del lloc, però sembla que ho haurem de deixar
per un altre dia ja que algun GALL no es troba prou motivat per xupar “pedal”.
En vista del èxit
, cal reprogramar rapit el pla de vol. Que hi ha , mes o menys, a prop d’allí
que valgui la pena fer 190 km? Em ve al cap el Balco del Gresolet, al peu del
Pedraforca, allí hi toca l’ombra i hi ha dues vies assequibles i equipades.
Amunt que fa pujada.
Arribada a Saldes
i esmorzar (que no falti). Pugem fins el mirador i..... Ostia!!!! Fot un fred
que pela a l’ombra. Ja se! Direu que uns GALLS com nosaltres tenen la ploma ben
espessa... doncs .. No! Al començament d’estiu canviem la ploma, igual que fan
les serps amb la pell, i fins final de Setembre no ens guarnim amb el plomatge
cerimonial (tot terreny). Be , i ara que fotem?. Les aproximacions a les vies
del Pedra son llargues i penoses i amb tot això se’ns ha escapolit un temps
preciós. Lo Tato (GALL il·lustrat) ens treu del apuro: “Hi ha un boci de paret al peu del Monestir de Queralt on hi
ha un parell de vies, tres llargs, no son una meravella però...”
Au vinga, som-hi.
Pel camí d’aproximació ja anem veient de que anirà el “percal”. Una paretota
mig amagada entre els boixos i les carrasques, una calor de collons i ganes ,
al menys per la meva part, de fotre el camp.
Lo Paepe al inici
Lo Paepe al L1
Lo Paepe al L1
Lo Tato al L1
Lo Tato al L1
Lo Paepe al L4
Lo Tato al L4
Lo Paepe sortint del Matto Grosso
Fotocim
De la via , que
voleu que us diga, es un itinerari rebuscat entre el poc de si que dona la
paret i penso que serveix de recurs per a fer una escaladeta rapida per a la
gent dels voltants. L’equipament es acceptable, tot i que el emplaçament de les
assegurances (sobre tot les reunions) les hem trobat fora de tota lògica. El
descens l’hem fet caminat cap amunt fins a trobar el camí vell del Monestir. De
baixada lo Paepe i lo Tato s’han fet uns boulders
que hi ha a la mateixa vora del camí, molt bonics, per cert.
Al final hem
aprofitat el dia, hem fet quilometres, hem ascalat, hem caminat, hem fet
turisme, país, i jo, m’he fet un fart de renegar. Soc un desagraït però no hi
tornaré mes.
LO XIST :
2 comentaris:
Por lo que leo también os gustan las variantes, a ver si va a haber más conejos disfrazados bajo pelaje de gallo...???
Qué son esos kilometrillos de na si lo vais a pasar en buena compañia? Bueno esta via no nos la apuntamos en la de pendientes pk no la pones con buena tinta. A ver si vamos adentrandonos en el frio del invierno y cambios horarios y nos dejamos caer por tierra de GALLOS. Muxus
Ei Sergi,
És una via que cal complementar amb l'altre que te al costat i així surt una matinal més interessant.
Salut i a escalar
Publica un comentari a l'entrada