Ressenya dels "Escalatzencas"
Ruta aproximada
Aquest dissabte estem il·lusionats en anar a fer lo Espolon del Gállego+Espolón Fuertes a la Peña Rueba de Murillo de Gállego. Ens reunim cinc GALLS i, com sempre que cal anar cap a Huesca , quedem al 24 h. de Torrefarrera (el que esta a la vora del Punt X). Si voleu mes referencies , busqueu-ho al Google-Maps.
L’aproximació al Espolón s’inicia per una pista a l’esquerra , tot just quant s’inicien les corbes del congost. La pista esta en molt mal estat , si no es porta 4x4 , mes val deixar el vehicle just al inici de la mateixa i continuar a peu. Nosaltres , que som tossuts vàrem fer un bon bussi de pista amb el vehicle i encara al·lucino com lo Juanill va tenir collons de passar , jo vaig tornar enrere. No ens va servir de res la gosadia perquè feia vent gelat del nord i vàrem decidir de buscar el raconet calent i arrecerat del Mallo de la Mora. Allí ens vàrem partir en dos cordades : los “manolos” (lo Nico i lo Juanill) van anar a la Sendero Limite i los descreguts i mes tibats de cresta (lo Tato, lo Juanito i lo Sergi ) vàrem anar a comprovar si era cert lo de Los Terceros También Existen.
Panoramica Peña Rueba
Aproximacio i al fons lo sostre de la Make
Arribada a peu de paret i un esclat de KiKirikis surten dels nostres becs en veure la brillantor del parabolts que senyalen l’itinerari. Comença lo Juanito que es lo mes valent de tots tres.
Lo primer llarg es de quart i los seguros es troben cada dos metres.
Lo Juanito al L1
Lo Tato al L1
Lo segon llarg es de tercer i los seguros allunyen una mica, cal tenir compte.
Lo Juanito al L2
Lo Tato al L2
Aixo si que es un pont de roca
Lo tercer llarg es exquisit , de cinquè amb los seguros cada mig metre, lo Juanito va passar de posar-ne algun (esta molt “mandobla” aquest Juanito).
Lo Juanito i lo Tato a la R2
Lo Tato i lo Juanito a R2 , al fons los Mallos de Agüero
Lo Juanito al L3
Es cruspira lo voltor al Juanito?????
Lo Tato al L3
Cordada a la Inazio-Cinto
Lo Juanill i lo Nico a la Sendero Limite
Canvi de terç. Engega lo Sergi amb un quart llarg expo de segon grau , les assegurances es troben a quatre metres de distancia, cal estar atent.
Lo Sergi al L4
Cinquè llarg de quart on tornes a trobar la confiança perduda amb los parabolts a prop.
Lo Sergi al L5+L6
Sisè llarg, un altre segon, dur i amb poques assegurances.
Lo Sergi , esgotat psíquicament, li passa la corda al Tato (ja no la deixarà fins al cim) i ,amb la cresta ben eixerida, s’enfila pels murs durs i compromesos dels quatre últims llargs.
Lo Juanito a la R6
Lo Tato al L7
Lo Juanito i lo Tato al L8
Lo Tato al L9
Lo Tato al L10 , fixeu-vos en la supercinta de la esquerra
Lo Tato al ultim L
Sorpresa!!!!. Pensàvem que després del L 10 ja es sortia cap a la Ferrada i resulta que al peu d’un arbre formós hi lluenta una xapa. Lo Tato acaba la feina i , ara sí , direcció a la ferrada on ens trobem amb los “mandoblas” del Nico i lo Juanill que ja n’estan fins als ous d’esperar-nos
Fotocim
Es veritat , els tercers existeixen, es troben en aquesta fantàstica via que, tot i ser fàcil, a nosaltres no ens va deixar indiferents. A part de bromes es una via per portar a gent novell a ascalar i passar-t'ho de puta mare.
FotoGALLS
LO XIST:
2 comentaris:
Enhorabona. Pels comentaris que he vist del post anterior, veig que vau esbalotar el galliner, vinga una abraçada.
Ja ho vaig comentar que voliem venir els dos dies amb la furgo del Josep A., però el fred ens va tirar enrera.
Que maricons, sols feu vies facils el dia que no hi soc.
El dia, que si deu vol, pugui surtir hem sentireu.
Au besitos a totes
UN GALL PRESONER
Publica un comentari a l'entrada