Ressenya de la Noche del loro 2
Primer dissabte de l’any. Cal començar amb bon peu. Dit i fet, s’obra la porta del galliner i …. hala!!!!! Tots los GALLS a trepar. Bé ,solament tres perquè un, encara te la petxuga estripada, a l’altre li toca família, l’altre esta pagant cafès no sabem on, l’altre encara no saben si ha tornat de les antipodes… etcètera. Així doncs els que estem en actiu , aixequem la cresta i ens en anem al bar Lo Torres d’Ager a cruspir-nos un badall de xoriç picant amb bitxo (collons qu’en son de bons aquests bocates) després ja en parlarem.
Un cop el guié ben ple , decidim d’anar a fer la fantàstica i inconmensurable via del Remi Bresco, oberta fa poc al Serrat de la Corona i que amb el nom ja es de preveure com pot acabar la cosa : “No hace falta disir nada mas” . En arribar al coll ens trobem a un parell que ja van guarnits i a la pregunta de : on aneu? resposta de: al mateix lloc que vosaltres GALLS. Ostia!!!!! aquestos qui son? Ves per on , son lo Joan Asín i lo Juan Carlos (la piulada del Joan es mes amable) Ja tenia ganes de conèixer a aquest paio que'ns copia lo de "fotocim". parlem una estona i ens dona records per la resta de GALLS. Encantat de coneixet .
Peró tornem a l'assumpte. Portem una temporadeta en la que hem fet tres vies del Bresco en poc temps i un cop escalades hem acabat deien que no en faríem cap mes de les seves. Tot i això hi hem tornat pensant que el epígraf de les ressenyes “molt equipada” ó “bona roca menys els últims metres” seria veritat algun cop. Os puc assegurar que davant del Juanito i del Albert , jo , lo Sergi , he promès no fer mai mes cap via seva fins que no digui la veritat. Menys mal que avui venia lo manolo de lo Albert i se la currat tota de primer. Lo Sergi al primer V+ ja portava els calçotets bruts i es va baixar.
Lo Joan i lo Juan Carlos al L1
FotoCogul i lo Sergi al L1
Lo Albert al L1
Lo Juanito al L1
La via te un itinerari bonic , l’ambient esta força be, l’acces i la tornada de “lujo” però la qualitat de la pedra es una porqueria a excepció de la part central del primer llarg, on ,a mes a mes, i ha un V+ expo ,si no hi poses algun friend. Equipament escàs i caiguda de pedres assegurada. No aconsellable cordada de tres o tenir cordada per sobre.
Segon llarg amb sortida ferma per tornar a navegar per antostes i llastres trencades.
Lo Albert al L2
Lo Juanito al L2
Tercer llarg de tramit per posar-te al peu de la xemeneia
Lo Juanito al L3
Lo Juan Carlos i lo Joan al L5
Quart llarg de xemeneia on la part dreta s’esmicola com el torro de Xixona, no aneu amb motxilla, les passareu putes al forat del mig. Sortida de la xemeneia, trencat, sort que hi ha un bon clau.
Lo Albert al L4
Lo mesmo
Cinquè llarg. Aquí degustareu les delícies de passar per sota d’una antosta que mes val que no caigui quan hi passis , si es que encara estàs “emperrat” en anar a fer-la. Continuació fins al cim de “mírame i no me toques”.
Lo Albert al L5
Fotocim
Porteu un bon joc de friends i tascons ó en el seu defecte uns calçotets nets i que després no us sapigui greu llençar. Lo dit , a mi no m’enganyen mai mes. “El que avisa no es traidor”
LO CLIP :
AMB CORDETA PER DALT NO LI HAGUÉS PASSAT
2 comentaris:
Ho he llegit al blog de l'Asin que hi havies anat i vaig pensar no devia de ser en Sergi, però veig que fas bo el refrany "el hombre és el único animal que tropieza en la misma piedra". Una abrazada i molt bon any a tots
Ei Sergi veig que et va impressionar força la via, és de la marca Remi, no enganya, en les seves vies cal "apretar", el grau és paga car (com els crèdits), la roca sanejada lo just per passar i les assegurances justes o menys alguna. Tot un plaer coincidir amb vosaltres.
Publica un comentari a l'entrada