Ressenya treta deandar.com
Aquest dissabte lo galliner esta una mica fluix. Solament surten a estirar la cresta lo Nico i lo Sergi. Però tan se val, sortim igual i el que no, que li donguin pel cul.
Decidim d’anar a Peña Rueba a fer una via facileta , Sendero Limite, graduada de IV+ Ao obligat. Arribem a Murillo de Gallego, que es on cal anar. Esmorzar al bar de la carretera i amb la panxa plena agafem el camí asfaltat tot just s’acaben les cases del poble. Cal seguir sempre el camí de la dreta , això es el que’ns ha dit l’amo del bar, el problema es que hi ha una boira de tres parells de collons i no es veu la paret i el camí quasi tampoc. Ens trobem uns rurals i a la pregunta de si anem be per Peña Rueba? Ens diuen que si, si la podem veure.
Arribada a un petit aparcament on a la dreta hi veiem una fita significativa i un camí ben marcat. Temperatura exterior : -3 C. Encara que los GALLS som de ploma, lo fred no es gaire amic per anar a clavar els esperons per la roca, per lo que decidim d’anar a fer la ferrada Sur de la Mora, si es que la trobem.
Enfilem cami amunt ben fitat , passem pel peu de via que volíem fer i en un tres i no res ens plantem a peu de la ferrada. No te cap mena de dificultat , es mes una grimpada amb cables que pas un altra cosa, però les vistes i l’ambient son magnífics.
Lo Nico al inici del camí
Vistes de les parets
Frescor per tot arreu
Lo Nico començant la ferrada de la Mora
Lo Nico al tram central
Lo Sergi a l'ultim tram de la Mora
Lo Sergi acaban la ferrada de la Mora
Lo Nico camí del cim de la Peña Rueba
Acabada la ferrada decidim pujar al cim de la Peña Rueba i allí trobem la grata sorpresa del llibre de registre amb una bossa amb polvorons i un quart d’ampolla de vi (son collonuts aquestos maños).
Fotocim
A sota esta Riglos
Lo Moncayo al fons
Lo Midi d'Osseau i lo Vignemale
Monte Perdido
Mallos de Agüero
Panoramica
Lo Fire i lo Pison
Baixem per l’altre canto (oest) i així fem la ferrada Varela Portillo, però baixant-la. Ens creuem amb uns despistats que no troben l’inici de la ferrada i es que hi ha una pedrera que si no pares a temps de pujar-la et passes el començament de la ferrada ,que es troba a la dreta del primer esperó.
Lo Nico baixan la Ferrada Oest Varella-Portillo
Lo Sergi lo mesmo
Planta sense arrel, parasita del Pi
A l'esperó de la dreta hi ha la ferrada
En direccio al pas de la Faja
Després de la pedrera, baixant, sols cal anar seguint el camí ben marcat i que torna a passar pel peu de les parets. Allí ens extasiem mirant l’impressionant sostre de la via Make i ens l’apuntem a l’agenda del Galliner (caldrà portar un bon “manolo” es 6b obl.). Al final hem fet la integral a Peña Rueba per les ferrades, recomanable.
Per aqui esta la Make
LO CLIP :
"No es oro todo lo que reluce"
3 comentaris:
Ei aquesta setmana de tranquis, eh?, bona excursió
Quan he llegit el titòl de l'activitat he pensat aquests de Lleida la boira els està afectant, pèrò després quan he llegit les condicions que hi havia ja ho he entés.
Vinga una abraçada
Sou uns romàntics! segur que dintre el motxilot que arrosegaveu hi portaveu els grampons i els piolos. Que vau fer amb els polvorons? us els vareu cruspir o només vareu picotejar una miqueta per que se sapigues que hi havien passat dos galls eixerits? Fins aviat
Publica un comentari a l'entrada