28 de Gener de 2012-MONTSEC D'ARES-Castell de Sant Llorenç-Ferrada FELIZ NAVIDAD 110 M. ED ++++Boulders

Ressenya de www.jombigwall.com

Recomanacions de www.jombigwall.com

     Avui los tres GALLS (que no mags) Nico, Tato i Sergi quedem al 24 h. de Torrefarrera (no es un puticlub, però en hi ha un a prop) amb la intenció d’anar a Huesca a trepar. El dubte es que ha plogut i no estem del tot convençuts de trobar bon dia i la paret seca. Així que en ultima instancia decidim d’anar a Ager a fer la ferrada Feliz Navidad que per lo que se sent per la Web, es de “armas tomar”. La proposta es interesant per que a mes a mes al Castell de Sant Llorenç hi ha uns quants boulders  per acabar d’aprofitar lo dia.

FERRADA FELIZ NAVIDAD

Vista general

Ultim sostre amb les anelles

     Tal i com diuen los comentaris dels aperturistes i de la poca gent que la ha fet , aquesta ferrada fa por de veritat. Es compromesa i dura. Cal tenir una bona dosis de força mongetes i bastant temple per no atabalar-te.

     Lo primer tram ja te posa les piles i te les esgota. Es desplomat , mantingut i de difícil repòs. La entrada ja talla el bacallà. Porteu una cinta amb mosquetó a l’anell del boudrier, per poder fer un ballestrinque a les varilles si es que heu de reposar.

Lo Nico al inici del calvari

Lo Sergi al mig del primer tram

Lo Nico al segon tram

     Lo segon tram es mes “cristià” tot i que los braços continuen treballant de valent.

Lo Sergi al segon tram

     La cirereta del pastis s’hi troba al tercer tram on los braços, fets a caldo, comencen a gemegar a la espera del sostre que barra lo pas al cim. Unes anelles de circ i uns esgraons grapats de cap per avall es lo que t’espera, a mes d’uns canvis de sirga complicats.

Lo Nico al mig del "fregao"

Lo Nico preparant-se per tibar

La cara del Sergi es tot un poema

Dos poemes

Curiosos los amurriadors

Fotocim

     Lo Tato no va pujar perque no tenia l'espatlla amb masa bones condicions i no sap el favor que li va arribar a fer .Ferrada que posa els pels de punta, no apta per principiants i tampoc per gent no acostumada a moure’s per paret. Pareu molt de compte si decidiu anar-hi. Jo, si hagués dut una corda os juro que hagués plegat. “el que avisa no es traidor”.

CASTELL DE SANT LLORENÇ – BOULDERS

     Passat l’espant de la ferrada, decidim acabar la matinal fent un parell de boulders al sòcol del Castell. La pedra esta freda i la boira ens envolta , tot i que algun moment surt el sol. Un parell de tibades i cap a casa a fer punts.

Lo Nico

Lo mesm

Lo Tato tibant

LO CLIP :

Aprofitant la vinantessa

21 de Gener de 2012-MONTSEC DE RÚBIES-Paret de la Portella Blanca-LA MAQUINA DEL TEMPS 130 m. 6b ++++++++ PUNTALS PUIG RAMADER-Boulders

     Aquest dissabte recuperem un GALL que es pensava que era d’INDIES i….. no senyor . Es un GALL com cal . lo Tato torna del seu periple per les terres del sud  i amb lo Nico, lo Paepe, lo Mingo (il professore ,avui com a desplaçat) i lo Sergi enfilen cap a Vilanova de Meïa , amb la intenció, uns de fer la Bernatac i uns altres de fer la segona repetició de la Maquina del Temps, que han obert la penya dels “comepiedrasvoladores”.

     Al bar del Cirera hi trobem a la Isa i ens informa que aquell fantàstic GALL que os vàrem presentar a la piulada de la Esperit Mohicà , se’l ha cruspit un del gossos que hi te a casa. Fem un responsori en record del col·lega perdut i sense cap mes respecte ,esmorzem bocates de truita i de pernil.

     Arribada a Rúbies i…. overbooking a la esplanada que fa de pàrquing. En hi ha tres cordades a punt de sortir camí amunt i un altra que ja es a peu de via. Amb les nostres hi som sis cordades a la zona , després en arribarà un altra.

     Pugem a peu de paret. Lo Nico i lo Paepe se’n van a la Maquina del Temps i els altre tres cap a la Bernatac. Els primers no troben cap impediment  per posar-se a trepar, molt diferent dels tres desgraciats, (llegir : Mingo, Tato i Sergi) hi ha cordada lenta a la Bernatac per lo que opten per anar al Puntals del Puig Ramader a fer Boulder.

La Maquina del Temps (segona repetició):

Ressenya del bloc COMEPIEDRASVOLADORES

Via amb bona roca amb general on s’ha d’anar amb lo grau ben consolidat.

L1 : Entrada per un diedre finet on s’ha de vigilar de no caure abans de xapar el primer bolt, seguit d’un pas de travessia amb sortida atlètica.

Lo Paepe al L1

L1

L1

L2 : Llarg que sense dubte marcarà la via. Dur i mantingut amb bols bastant distanciats, on ens veurem obligats a posar algun caxarret entre bolt i bolt, peces petites de fissurers i aliens petits fins al 1.

Lo Nico al L2

L2

L2

L3 : Entrada molt bona amb algun pas finet a la zona central superior.

Lo Paepe al L3

L3

Fotocim

RESUM : Via mantinguda amb bona roca  en general i grau un pelet ajustat on caldrà escalar. Felicitat als aperturistes COMEPIEDRASVOLADORES per la via.

Puntals Puig Ramader :

Ressenya de LANOCHEDELLORO

     Fantàstica zona de boulders on el grau no passa del 6a, la roca es excepcional i hi fa un solet al clatell que presta a fer invitacions i amb bona companyia lo que faci falta.

     Hi ha al menys 10 boulders de bona pedra , tot i que el concepte de bol a bol es mes aviat de tall clàssic, volem dir amb això que no es troben molt a prop entre ells, per lo que hi ha cert ambient.

     Zona molt recomanable per passar-hi un bon mati.   

Lo Tato

Lo Sergi

 Il Professore

Lo Tato 

Lo Mingo i lo Tato

 Lo Mingo 

 Montserrat al fons

Lo Mingo

Lo Sergi 

Lo Sergi

LO CLIP :

Perque les dones tenen dos pits

14 de gener 2012 MONTSEC D'ARES Cap de Ras - INVERSIÓ TÈRMICA 250 mts. 6b/Ae (V+/Ae obligat)

Hi ha galls que fan un Kikiriki tan fort que només es senten a ells mateixos i es pensen, equivocadament, que lo galliner està adormit i sense anims per anar a fer el gall a les parets de les nostres contrades. Res més lluny de la realitat, hi ha algun gall que potser si que està una mica endormiscat, però ni ha d'altres que tenen una falera d'anar a picotejar panis per tot arreu on és pugui trepar.... Així doncs, sense cap mena de recança ni mandra lo Llauis i la Llona accepten la invitació del Pep i l'Esther  per anar al Cap de Ras a fer la "Inversió Tèrmica". Com que lo pla està submergit en la boira, a dalt del Montsec hi fa un sol gros com els ous de la gallina vella, és com si el nom de la via provoques una força màgica que no deixa passar la boira de l'alçada del refugi del Colobó.

Ja ímagino que ara pensareu- qui collons son lo Pep i l'Esther? Doncs, simplement, dos galls que van neixer i viuen a la Roca del Vallès... O és que no sabieu, que els vascos i els galls neixent i viuen on els dona la gana?... I si aquest argument no us sembla prou contundent, es va saber segur que lo Pep i l'Esther son Galls des de sempre, per que al Bar "lo Torres" d'Ager, a veure si sabeu amb qui es van trobar? Si, si... els de Cardona: lo Medina, l'Oscar, lo Peta i lo Koa. I a veure si sabeu quina via anaven a fer? La Inversió Tèrmica!!!. Voleu una proba més fefaent que el Pep i l'Esther son Galls?. Sempre que uns quants galls anem a fer una via apareixen els de Cardona a fer la mateixa via... ergo lo Pep i l'Esther son Galls...

Per allò de no amuntegar-se a la via, les cordades Gall només és prenent un café amb llet ( baratet, per cert), i els de Cardona és foten uns entrepans de collons de mico, per fer una mica de temps.

Així doncs amb aquest esperit de companyonia i sense parar de dir burrades a dojo, els galls es dirigeixen per la pista asfaltada que va al coll d'Ares, fins al desviament de la pista a ma dreta que indica refugi del Colobó. Circulen una mica per aquest camí  i quan es bifurca s'agafa el trencall que no va al Colobó, aparcant el vehicle a l'alçada de la via.

ressenya de Escalatroncs

 La Inversió Tèrmica és una via equipada amb parabolts, on cal portar 14 cintes i un joc de tascons i de friends petits-mitjans per equipar la fisura del llarg 6, i els estreps. Les plaques dels llargs intermitjos son molt bones, i surten en lliure. Nosaltres varem fer alguna pedalada al començament del primer llarg , al llarg 5 i la fisura del llarg 6. Però, és una via guapa i que fa escalar.
 Lo Pep i l'Esther varen passar davant, desprès lo Llauis i la Llona, desprès les dues cordades de Cardona, lo Medina amb lo Peta, i lo Koa amb l'Oscar.

 Lo Pep comença la via assegurat per la Esther

La Esther comença la via

Lo Llauis al L1

La Llona vigilada pel Medina al L2

Aquesta es la companyia del Llauis a R2

Los Galls de la Roca a R3

Lo Pep enfilant-se per la bonica placa del L4

Una cordada a la veïna Esperó Badalona

Lo Pep fent artifo al 6b del L5

 Lo Pep encarant la fissura per equipar del L6

Fissura del L6

El Gall fa kikiriki després de les dificultats

Lo Llauis aconsegint a la Esther al L6

Lo Peta i lo Medina al L7

Fotocims als foscans, pero tots els Galls contents

El descens és caminant cap a la dreta, pel llavi de la cinglera, fins trobar unes fites, que a travers de feixes i amb algun petit destrepe ens condueixen pel corriol de l'Embut, fins a la pista on tenim el cotxe amb uns 45 minuts.

Com podeu suposar els de Cardona varen baixar de nit, i com tard ja ho era, la jornada es va acabar d'arrodonir trobant-nos tots al bar, a menjar "bocadillos" i beure birres i refrescos, fins a les 23h !!!. Aquestos de Cardona son l'ostia, a l'hora d'escalar unes màquines i a l'hora de la juerga no s'els acaba la metxa mai més!!.

Los galls es van quedar a dormir pels descampats d'Ager amb les furgos. Davant les proposicions de fer uns canvis de parella una mica raros ( a la furgo petita lo galls mascles i a la furgo grossa los galls femelles), tot es va quedar tal com estava abans d'aquesta proposta tan inapropiada....

Floreta del dia

LO XIST

En que s'asemblen un home i la menstruació?
En que quan no arriba preocupa, i quan arriba molesta...-