divendres, 4 d’abril del 2025

Xemeneia Pallars, 6b (110 m), Collegats

La reina es torna a veure les orelles de la punyetera lesió d'espatlla, i ens proposa una bona via, sense massa complicacions. Direm poc, ja que està prou piulada. Dos llargs inicials bastant rentats i amb algun pas prou atlètic;  i dos darrers per gaudir de valent. Bona roca, escalada tridimensional, línia clàssica, grau antic i reequipada amb bolts (no pas a tocar). Val la pena.

 Material: 10 cintes i àliens

 

Guapa línia

 

Resse robada d'internet

 
L1

L2


 
Ari a l'L3


I ella també a l'L4

Fotocim

Lo Xist

 





dilluns, 31 de març del 2025

IKIGALL 7B(6B obligat) 160m.-PARET DE L'OS-SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 

Si hi ha una cosa que els de Lleida ja fa temps que tenim coll avall es que a vosaltres , als forasters , no us fa gaire patxoca la nostra estimada paret de l’Os.

Per a nosaltres però , serà que ens hi hem criat , es una de les parets mes boniques de Catalunya , la seva roca especial , la seva verticalitat , la seva aproximació....i per sobre de tot que te dos bonics bars a tocar , no es que es diguin així però nosaltres els coneixem pel Pere (Camarasa) i lo Jaume (Sant Llorenç).

De fet no entenem , i també dir que ho agraïm , com es que no hi ha cues cada cap de setmana i menys des de que es va des equipar la Isaac-Gabriel , l’única via reconeguda de la paret .Veus garberes de gent per tot arreu , per la Formiguera , la paret del pont , al Cilindre i demes racons de la zona , però aquesta paret queda com arraconada.

Uns diuen que pot ser es per que no te vies massa comercials , però jo no ho vec així , crec que es que no te prouta difusió.

Però resulta que de tant en tant hi passen coses i de no fa gaire mes del compte. L’any passat l’Emili i la Montse obren Girigall , una molt bona via piulada ja fa uns temps per aquí . No fa gaire se li fa una revisió a la via Pol , també la trobareu per aquí , via bonica i potenteta.

I ara va i a lo Francia i al Ramonet se’ls acudeix d’obrir-ne una mes , recordo la mica d’enrenou que es va muntar quant nosaltres vam parir la VIACRISIS , que si no hi cabia , que si xafava altres vies i altres demes boniques floretes que ens van dedicar.....no se que en pensaran ara els defensors de la paret.....però tant fa , no crec que aquet parell en fotin ni cas.

El cas es que els hi ha quedat un viot viot , es de les mes canyeres de la paret , bonica a collons on l’autoprotecció i juga un bon paper , per anar be us caldrà portar el 6B d’autoprotecció ben per la ma.

Com que la nostra es la segona repetició i segurament la deixareu també arraconada com la resta de la paret , us en farem cinc cèntims per que en tingueu una explicació de primera ma i realitzada amb un criteri mes ajustat a la realitat....no us cregueu ni us en refieu del criteri dels obridors , estan massa manolos com per a poder tenir un visió mig fiable del que per a ells es un grau baix.....

Arrenca ja de la carretera a sac ,7B , diuen que obligat 6B....i una merda , s’atansa mes al 6c i si sou de mida ibèrica porteu una canya , hi ha un pas llarg obligat que si no hi arribeu cagada pastoret. No se si ho arreglaran , no ho crec , nosaltres els vam fotre a parir per mirar d’estovar el seu Manolo-criteri però deu dirà.

Lo segon un 6B  de bloc trampejable i ja esta.

Lo tercer un bon 6B semi equipat amb algun tramet on la roca us farà apretar el culet , res atemoridor però si obriu els ulls , els de la cara , el del cul no podreu ni us convé.

Lo quart es curtet i preciós , una mini fisureta o a equipar sols que , els pocs cantos que te es on has de ficar les peces , es a dir... primer fes el pas per a deixar la presa lliure per a poder després equipar....i tot això en tensió , en A1 es fa be.

Lo cinquè es una joia de les que sol ofereix la paret , roca d’escàndol ,verticalot , semi equipat i potentet , encara que els passos estan equipats no regala res , 6B+.

I per finalitzar una altra joieta mes , un V+ de roca acollonat , on al primers metres , tot i ser facil , sols podreu ficar tasconets dels mes petits i de no masa confiança , millor no caure , després ja a trastejar a caldo.

A nosaltres en va agradar força , un viot ben però que ben bonic per la roca , pel recorregut , per l’aproximació i per que vam poder surtir pel cim......

Aquesta puta canalla no regalen res , ja no tenen ni respecte ni pietat amb la padrinada.


OBRINT

PAS DE BLOC

ARRENCADA DEL TERCER

FINAL DEL TERCER

ARRENCADA DE QUART 

MAGNIFIC I INTENS CINQUE

VERTICALITAT CONTINUADA

PRECIOS I CURT SISE

VIGILEU I REPECTEU ALS HABITANTS I VERITABLES PROPIETARIS DE LA PARET

FOTOPERFICIM

NOVA EQUIPACIO HOMOLOGADA CAL GALL , S'ACCEPTEN COMANDES.
BON GÈNERO I A BON PREU


RESSENYA HOMOLOGADA



LO XIST






diumenge, 30 de març del 2025

Sector Ansietat. Paret del Pont

Petit sector d'esportiva on hi havia 3 vies  obertes per Juan Gutiérrez (i algú més que no sabem) i a on, recentment, s'hi obren 3 més. A més a més, amb el permís del Juan, s'hi afegeix un bolt inicial a les velles per evitar una bonica morrada a terra. 

Roca bona, vies curtes i aproximació nul·la per passar una bona estoneta.

 

Ubicació

 
Ressenyes

divendres, 21 de març del 2025

HISTORIES DE BARRI

 

Bones canalla , donat que fa dies que plou i que per això no anem penjat massa cosa a bloc , per tal d’omplir el forat i mantenir-vos distrets us en explicaré una de quant érem jovenets.

En aquell temps ja ascalàvem , però la joventut i els seus neguits ens marcava lo pas i ho anàvem alternat també amb anar de festa  per mirar de trobar la parella adequada per a montar una família.....be , bo , ben be no era així però si que es pot dir que miraven de trobar parella.

En aquell temps de calers no anàvem massa galdosos i ens calia fer anar la imaginació per tal de poder fer festa.

Jo era un noi de torre a les afores de Lleida , torre a tocar d’un barri una mica especial , allí  s’hi barrejava una mica de tot , des de gent mes de camp que un tarròs fins a noiets que tiraven mes aviat cap a la delinqüència com a disciplina de vida.

Era per això que t’acabaves ajuntant amb un ampli ventall d’espècies d’humans , t’hi avies criat i tampoc tenies massa manies ni criteri.

Lo cas es que un dissabte qualsevol al bar del Bep , on mes o menys hi feia cap tot hom , ens vam ajuntar quatre amb les butxaques buides , ganes de festa i sense massa expectatives.

Es el aquell moment que al bar entra una bona anima , lo camell del barri , ens veure’ns avurrits es va entendrí i en un rampell de bona fe ens va regalar un petit paperet d’un bonic color acompanyat d’un consell així com de germà gran.

-“Eto su lo metei entre cuatro , no sai gilipoya que eto e mu fuerte”

Nosaltres com a bons minyons decidim que li farem cas i no serem uns “gilipoyas” . 

Metre estem tots pensant com collons ho farem , donat que allò es molt petit com per a poder fer-ne quatre parts , es quant s’alça lo Rosendo amb els ulls llampant i diu tot eufòric.

-Collons , aquet cap de setmana els pares no hi son i la padrina avui tampoc , anem a la torre agafem la botella de ratafia de la padrina , el fotem a dins i ens agafem un bon gat psicodèlic.

Tots hi vam ser d’acord al moment , ens hi en hi anem i fem totes les preparatòries , metres calia esperar una mica després de sacsar-la una bona estona  preparem unes cadires al porxo per estar mes ventilats.

Es llavors , que quant ja ho teníem tot amanit que lo Rosendo  treu les copetes de vidre de la padrina i ens serveis un primer rajolinet poruc a cadascú per tal de ser prudents ja que per a nosaltres allò es nou i no li coneixem els efectes  , que inesperadament arriba la padrina amb el seu gat sota el braç.

-Guaita quin goig , si tinc la casa plena de jovenalla , fiqueu-me’n a mi també un glopet , oi al gat tambe una micona que prou que li agrada.

Ella que era una dona forta de tros i tenia per la ma això de la ratafia , que en un tres i no res se’n va fotre quatre de glopets...

Ara us deixo que parleu de les vostres coses i jo me’n vai  a l’hort que tinc que entrecavar els enciams...

L’hort era a tocar del porxo i els cavallons perpendiculars a la nostra vista....

Al cap d’una estona tot allò va fer efecte i entre l’alcohol de la ratafia , lo paperet dels collons i la imatge de la padrina cantant a xiscles havaneres intentat entrecavar els enciams amb lo gat encaragolat entre les cames mentre escoltàvem a l’altre Rosendo , lo music , a tot drap , que es que vam passar una tarde nit memorable.

Sort en vam tenir que la padrina del Rosendo , lo nostre , era molt bona dona i mai mai en va parlar d’aquella tarde , no va dir mai res i de ruca no en era gens ni mica , des d'aquella tarde quant ens veia sols feia una rialla així com de complicitat i prou.


LO XIST




dimecres, 5 de març del 2025

TOSET-TOSET 100m V - ROCA DE LA ME L- BARRANC DE CASTELLFOLLIT

 

Tot i que el dia el donàvem com a plujos i mes a partir de mig dia , sembla que la cosa va aguantant i després de la Paranoia decidim provar sort i fer-ne alguna mes , triarem aquesta que es la que ens sembla mes rapida de fer , li fotrem a la TOSET-TOSET .

Aquesta via passa per ser la clàssica de la paret , oberta pels germans TOSET  quants nosaltres encara ens menjàvem els mocs... ummmm... recordeu aquell regustet saladet??.... i si ja eren secs els calia mastegar....encara no entenc el perquè d’aquell clatellot de la mare mentre xisclava allò tant de mare de “ ets mes brut que una porta de corralina”.

La via comença just a la dreta i a tocar de l’Alicantropia , de fet si voleu podreu començar pel maravellós primer pas d’aquesta...V+ ni diuen.....

Son tres llargs i si voleu rapelar pel coll un tram mes d’aresta (us aconsellem fer-lo i baixar pel coll).

La roca es com la de la zona booooonnnniiiiissssssima.

L’equipament es mes que justet , d’època i serveix sols per recordar-vos que sou a la via.

Els passos sols son uns petits tramets a cada llarg , al primer porteu un tres per que el reblo que teòricament el protegeix no protegeix una merda , els altres dos van d’estretures d’aquelles que et fa nosa tot el que portis penjant.

Es de molt fàcil i bon equipar , les peces sempre us quedaran a mort , com es diu al meu ram  “mes fort que un balco de ferro”.

En aquesta via el grau proposat ja es mes comercial i lliga mes amb el que es remena per altres zones del nostre país.

De fet sempre que repeteixo vies d’època , intento imaginar-me allí al mig , amb botes un martell i quatre pitons , amb la soga lligada a la cintura....i m’agafa un nosequé , un sentiment de merda d’oca , ¡¡ allò era ascalar collons !! , ara si no portem uns peus de gat de 100 i pico leuros , un arnes ben cenyidet , una corda nova ben llampat i quaranta mil ferros de totes mides i formes ja no tenim collons ni de baixar del cotxe. Evolució en diuen... per no dir amariconamenta.

BE CANALLA UNA CLASICA QUE BE VAL TENIR-LA AL SARRO , A NOSALTRE ENS VA AGRADAR FORÇA.


ARRIBANT A LA PRIMERA ROLE


ESTRETURES DEL SEGON


AL MARRO DEL TERCER


RESSENYA DEL MESTRE


FOTOCIM


LO XIST