dilluns, 22 de setembre del 2025

EL PILAR DELS TRES 175m. 6a-EL DOLL-LA NOGUERA

 

Si hi ha una cosa que cal reconèixer es que som uns cracs de la logística.

Després del mes que necessari , dema que?, apareix una ressenya del Doll que a cap ens sona , ,mirem al blog i no hi surt , això no mes pot voler dir que no l’hem fet , dons som-hi.

La via la trobareu una mica després de l’agulla del bisbe i a la mateixa feixa.

Un cop feta l’aproximació i quant ja som a peu de via , crec que reconec aquesta arrencada , els hi comento als companys i no m’acaben de creure , menystenen la real capacitat del meu cervell.  

Un cop fet el primer llarg i ja a sota del segon , ja n’estic segur del tot de que allò ja ho he ascalat i a mes n’estic quasi del tot segur que estem fent la part de dalt del Pilar Central , o ens hem equivocat de via o aquí hi passa alguna cosa estranya que no coneixem.

 Ho mirem i si , resulta que es així , deu ser el primer cop que tinc raó.

Aquesta via es va obrir no se quant i després es va allargar per sota un temps després.

La veritat es que tots els llargs son ben bons , la roca tret d’algun petit pany també es prou bona i es deixa equipar perfectament amb trastets ( joc d’aliens i amics fins el quatre).

Sols comentar un parell de coses.

A la segona reunió sols hi ha un pont de roca ( el pito no hi es) però es de bon i fàcil reforçar i a demes de que aquet llarg sen va cap a els 40m.

Nosaltres tots l’hem fet , uns dos i altres tres vegades i tots coincidim en que la arrencada del cinquè llarg es mes de V+ , per a nosaltres es un bon 6a.

De fet també creiem que donat l’estat del camí d’aproximació , ara per ara un pel tancat i perdedor , pot ser surt mes a compte anar per sota i fer-la en conjunt amb el Pilar Central.

No teníem clar si publicar aquesta entrada per no fer-vos ballar el cap , però després d’un referèndum vinculant va guanyar el si..... vam estar a punt de fer-nos enrere als deu segons... però no , nosaltres no som tant cagamandurries.

AU APROFITEU LA TEMPORADA DOLL QUE SOLS DURA FINS A FINAL D’ANY.


ARRENCADA


SEGON 


PASSATGE PRECIOS


TERCER


QUART 


CINQUE AL TRAM DE 6a


RESALT DE SORTIDA A CIM


AFOTOCIM


RESSENYA ORIGINAL TUNEJADA SEGONS LO NOSTRE CRITERI


LO XIST



dilluns, 1 de setembre del 2025

BAR I MUNTANYA 100m. 6a+ (obligat)-KUESTELON LA FRANCE-CAMARASA

 

De tots els plaers que ens pot oferir la vida , un dels mes agraïts es poder retrobar-te amb la gent que estimes de tot cor per a fer el que mes t’agrada.

La bellesa total es present en aquets moments on l’amistat i la companyonia omplen qualsevol cor de la joia de viure.

El compartir , tots plegats amb la teva gent , moments de natura i esport sense cap mes objectiu que gaudir del tot el que suposen aquests insignificants però grandiosos a l’hora  retalls de la vida , no pot tenir mai cap preu material imaginable.

El saber trobar el moviment adequat , amb el seu gest suau , sempre resseguint una seqüència que et permetrà avançar lliurement per l’etèria verticalitat que t’ofereix la mare roca , i tot això amanit amb les paraules d’ànim i fidel suport de les ànimes bessones que t’acompanyen , no es altra cosa que viure plenament.

Si ames , l’univers et regala l’oportunitat de recórrer un nou camí mai fins ara descobert , on les teves passes trepitjaran terra nova i racons verges , preparats per a regalar-te uns moments de salvatge tranquil·litat guaridora , tindràs garantides les màximes sensacions dins del teu cor.

No se.... volia fer canvis i obrir horitzons tot mirant de copiar altres formats....però....no n’estic prou segur que aquet estil s’hi a digui pel nostre blog , no se.... si voleu opineu i farem el que ens roti.

LA VIA.

Tot comentant l’obra de la Montse i l’Emili , ens fem una pregunta un pel obligada ¿ algú a part de nosaltres repetirà aquest reguitzell de noves vies de Camarasa?.

També us direm que segurament en sabem la resposta , tot i que sigui dit que tant a ells com a nosaltres no ens treurà la son aquest fet , o gaudim a l’ombra i de KM 0.

Com que la zona ja està una mica trilladeta ara el que queda es sols anar mirant de com empalmar llargs que es dibuixen escampats per la paret , el que ve a dir que queden vies intermitents , panys ben bons enllaçats per obligats rostollets de tràmit.

Al mateix temps que es anar ocupant-l’hi el possible lloc a noves futures vies d’aquestes mes modernes que comporten la massificació allà on apareixen , tal com son les vies d’aquesta parella moriran d’èxit , però del que ajuda a la conservació del territori.

No us en explicaré gran cosa per que com que no hi anireu no cal perdre hi lo temps.

AU BONA TORNADA DE VAGANÇES.


ARRENCADA


SEGON


MES SEGON


AL 6A+ OBLIGAT DEL TERCER


FOTOCIM 


MAGNIFICA RESSENYA ORIGINAL


RESSENYA CAL POLLOT

VISTA GENERAL

LO XIST




 

divendres, 8 d’agost del 2025

Ozymandias, 6b+ (95 m), Narieda Oest

Resulta que bona part del corral ha fet aquesta via i no tenen els sants collons de piular-la. Doncs us poso en antecedents.

Ozymandias és el nom que els grecs clàssics atorguen al faraó Ramsés II. El poeta romàntic anglès, Shelley en fa un sonet, on reprodueix l’escrit que figura al peu de l’estàtua del faraó que trobem al Museu Britànic. En aquest sonet, es glossa la decadència de les fites assolides sota els designis d’un destí únic i dogmàtic. Ens arriba a dir: que tot acabarà com l’arena del desert, la mateixa arena que un cop va contemplar la magnificència de l’obra del faraó. Més recentment, la gran sèrie «Breaking Bad» titula un dels seus capítols «Ozymandias», on en Walter White, l’inefable Heisenberg, ens diu que res és immortal i que la mort ens arribarà a tots.

Potser, tot plegat, no és casualitat. Fa uns pocs anys apareix el concepte «love climbing». És una tendència que arriba per quedar-s’hi, i sembla fruit d’una generació d’escaladors, que ens fem grans, i no vol deixar d’escalar i obrir itineraris. Fent conya en podríem dir «gerontoescalada». I clar, la polèmica està servida. Ho hem vist a Panticosa, ho veiem a Narieda i ho continuarem veient a altres llocs.

Històries i polèmiques a part, i considerant que aquest tipus d’escalada us pot agradar o no, sí que voldria dir un parell de coses sobre la via a banda del seu sobreequipament en les seccions més difícils: la línia és bonica, ben trobada; la roca és collonuda i un bon sanejament no deixa res a l’atzar; i abstraient-te del compromís 0, gaudeixes escalant.

Esmentar que els dos darrers llargs tenen més de 30 m (posem-hi 35), que el grau en lliure està ben posat i que en dos ràpels sou a terra si pareu a l'R1 de la «Lineas de Nazca». Aprofitem que no hem trobat cap ressenya on s’indiqui el grau en lliure de l'L2 de la «Lineas de Nazca» i ho provem: quedaria un 6b+/c.

Ens veiem aviat al geriàtric.

 

Ressenya original

 
L1. El 6b no està al sostret, sinó després

Codi a l'L2

L3

L2 de la "Lineas de Nazca"

Fotocim


Lo Xist

 


 

dimecres, 6 d’agost del 2025

Terra de savines, 6b/Ae (85 m), Paret de Sant Isidre, Senterada

Abans d'arribar a Senterada des de la Pobla, on és la represa, a l'altre costat del riu Flamicell teniu la Paret de Sant Isidre. Zona d'esportiva dura, amb unes poques vies de 3/4 llargs (dures també). Escollim la més adient a la nostra artrosi. Resultarà una via equipada amb spits, bastant vella, per tant, on les bagues de les reunions i els ponts pocs de roca millor no mirar-se'ls. 

La vegetació és abundant i punxenca a collons. Sort que l'Emili porta les tisores i anem esporgant a mesura que escalem. Si no és així, no hi ha manera de fer alguns passos. 

La via no és dolenta. La roca és molt bona, però l'excursió botànica la desllueix. Ara us la trobareu bastant més neta. És clar, fins a l'any vinent.   

Millor entreu per alguna via d'esportiva, podeu escollir. Nosaltres ho fem per la més barata. La placa del 6b/Ae la provem en lliure, però ni per passiva ni per activa. Ens cal un parell d'A0s. Llàstima perquè movent els spits una mica a dreta i esquerra seria més factible. 

L'aproximació és molt ràpida i evident. La baixada a peu també. Teniu ombra fins al migdia

 

Material: tòtems. Si canvieu el taronja pel Cam#3 us anirà millor a la fissura del L3.  

 

Ressenya Cal Gall

Entrant per la Tasconets (6a+ ben ajustat)

Montse i Emili enllestint l'L1

Emili iniciant l'L2. Empalmarà amb l'L3

L4


Foto finish i cap al riu

dimarts, 5 d’agost del 2025

RUCADES DE CAL GALL

No fa gaire , o pot ser si , algú ens va preguntar quin tipus de vies eren les mes sol·licitades al nostre blog , jo tot amable i fent-me l’educat li vai dir que ho miraria.....i guaita tu , fins avui. 

D’això ja no se si en fa un mes o un any... i avui hi he caigut , us penjarem això que ara en diuen el “ TOP TEN” , que vol vindre a dir mes o menys que si vas en cotxe i topes ja la tens.

 A una ùltima cosa .

L’altre dia al bar , tot parlant d’ascalada , vam sentir en una conversa que un ascalador vindria un dia d’aquestos a Camarsa , per que mai havia ascalat en roca......un ascalador que mai ha tocat
la roca?? Hem de reconèixer que ja som d’un altre mon.



LO XIST