Quan al galliner se'ns fa desplaçar més enllà del meridià 1.5 Est, ja ens és igual l'Aladaglar, que el Taghia o que Montserrat. I com la meteo la tenim fotuda per tot ponent, agafem els passaports, posem rumb cap al Pròxim Orient i anem de visita per aquest darrer massís, que ens queda una mica més a prop.
Farem parada al pintoresc poble d'El Bruch i recollirem la Codi que ens farà de guia local. Passejant amb Ioli i Jesús cap al bar on fer el cafè m'ha agafat un complex de Paco Martínez Soria. Feia dies que no veia civilització. La pandèmia m'ha anat fatal. Decidim que Ioli i Jesús se n'aniran de la Terra de Nòmades i amb Codi ens posarem a la Cosmos.
De la via no cal que us pengi aproximacions, ni google maps ni tracks ni hòsties; la teniu piulada profusament. Això sí, podem fer alguns comentaris sobre el seu estat actual, no sense dir, en primer lloc, que ens ha semblat una via top, molt bona: ben equipada, poca exposició i que et permet escalar fins allà on dictin els teus límits. I com no, corregir subjectivament a l'alça el grau que apareix en moltes de les ressenyes.
Tots els llargs són bons i variats. Com una capça de Birba. Comença la cosa amb un primer llarg que tira cap al 6a a la part central. L2 fàcil. L3 d'artifo on la primera cosa on t'hi penjaràs no és un bolt (malgrat estar reequipada) sinó un spit rotatori. El segon ja és un bolt i agafes aire. L4 espectacular: m'encanta aquest tipus d'escalada de merdes, forats de totes mides, que desapareixen i apareixen i crostetes que poden aguantar o no. Hem de tornar més sovint pel Pròxim Orient. Un repòs just quan acaba la secció dura m'espatlla el puntet roig dels collons; però he gaudit com un nen. I si li posen 6c/+ m'ho crec. L'L5 ja no té cap tac de fusta -o no l'hem vist-. Desprotegit completament en el seu inici, se'l curra la Codi en A1 com una campiona. Provo l'arrancada en lliure -de segon- i surt cap al 6b/+. Continuo flipant amb algunes ressenyes. L6 fàcil, però de protegir-se'l i acaba Codi amb un L7 que de 6a no té res. Pugeu-li un grau i s'acomodarà als estàndards actuals.
Rapelem per l'altra banda i tornem al bar. A veure si aquests de can fanga no ens han robat les gallines.
Material: àliens i tòtems fins el roig
 |
El Pollegó Est
|
 |
Resse del Parce
|
 |
| L1 |
 |
Codi a l'L2
|
 |
L3 abans de començar l'artifo
|
 |
| L4 |
 |
Arribant a l'R4
|
 |
Jesús i Ioli a la Terra de Nòmades
|
 |
Codi a l'L5
|
 |
I a l'L7
|
Lo Xist
.jpeg)
.jpeg)
