LANDRE LERIN sortida per ALBERTO PEREZ 6a/Ae - ROCA MONERA

El cas es que l’altre dia se’ns va quedar un tótem estrebat en una clivella i com a bona cordada tossuda s’hi hi avia de tornar a recuperar-lo , clar que si.

Vam buscar una mica informació de la zona i la veritat es que costa trobar ressenyes , diríem que no es una paret massa visitada , això us garanteix la tranquil·litat sols veureu biciclistes , caminadors , alguna que altra amoto i lo mes curiós es que tampoc es veuen aquesta nova especia anomenada RUNERS , runers per als que no domineu la llengua ve de RUNAR (fer sirroll d’advertència de que estàs molt emprenyat i violent a mes no poder amb les dents ben apretades i al a vista) del que se’n desprèn que els RUNERS son gent que corren de mala llet.

La paret te una roca que recorda molt a CAMARASA una caliça amb forats de bona qualitat , el que passa es que els primers llargs te com una mena de molsa blanquinosa que sense acabar d’empudegar si que li treu adherència .

Pel que sembla hi han mes coses de les que aquí trobareu ressenyat , de moment no hi ha collons a trobar informació mes complerta , però be ja sabeu que tenim una nova APP que solventa aquetes coses i fa feliç al PEPE lo CHINES.

La  via es prou xula  però com sempre acostumem a fer els GALLS l’hem fet tard i mal .

Al rader llarg l’hem pifiat i sortirem per la que no es , però fet i dit recomanem aquesta opció ja que es un llarg molt ben parit i mes xulo del que el ens tocava.

L’equipament  es una bona representació de l’historia de la ferramenta , hi trobareu de tot  des de bolts fins a pitons  mig pudrits  a cops tot massa junt i a cops amb excursions , per aquestes contrades el concepte re equipar es mes que curiós.

Tot i que diu que es equipada lo primer llarg el vam reforçar amb trastets , dir que resta equipat es una mica apretat, i l’últim de l’altra via també us demanarà amanimenta.

Del grau segons les noticies no passa del V+??? , nosaltres diríem que per deixar-ho en V+ cal afegir A0 ,te algun tramet que no baixa del 6b.

En resum una via prou bonica sobre bona roca en un lloc súper tranquil amb una aproximació curta .

 RESSENYA CAL GALL

 RESSENYA GENERAL

 PRIMER LLARG

 SOSTRET DEL SEGON 

 BON I AERI TERCER

 INICI DEL QUART V+???

 MAGNIFIC ULTIM LLARG DE LA ALBERTO PEREZ....¡¡MAMBO!!

 FOTORUIXADACIM 

LO XIST

Barreiros, 6c (125 mts) Canelles

Fa dies, demanant-li a Luichy consell sobre quina via fer a Canelles, em va recomanar aquesta. I com sempre, raó tenia. Tret d'algun llarg, té uns quants de ben bonics. Amb el valor afegit que pots baixar amb els gats posats del cotxe. Ara haurem de llegir l'article del Roger al Desnivel a veure què proposa.

Comença l'Ari per la variant Massey-Fergusson, guapa entrada, oberta tard (al 3011 segons la ressenya de Luichy) i malament. El L2 no té cap encant especial. Al L3 s'ha de vigilar una mica. I a partir d'aquí, a gaudir.  El L4 és una bavaresa amb molt canto que tira lleugerament enrere. L5 segueix la tònica, amb un sostret incorporat. I el L6 és el millor, seguint un diedre amb roca punxeguda que et deposita sota un sostre on cal tibar con un capullo i que em costarà un parell de pegues fins que surti.  El darrer llarg és per divertir-se.

Molt bona via, amb poca exposició ja que es pot protegir bé. Els llargs curts ajuden (hem fet totes les reunions. Jesús: tu con dos largos haces)

Pel descens s'ha de baixar carenant uns 50 mts fins trobar el ràpel de la veina "No Entaleguis". Recordeu redirigir el darrer rapel, si no, acabareu penjant al buid.

Material: Hem fet amb àliens, tòtems, Cams #0.5, #1, #3 i 13 cintes

Luichy-Ressenya

L1 - variant

L2

L3

L4

L5

L6

L7

Fotocim amb Finestres

Passat de frenada

Lo Xist

LA COTORRA PARLANCHINA V+ / AMIC ANDIK V+ - PASSAREL.LA-CAMARASA

ARQUELEOASCALADA

Avui tocava fer col·lecció i anar a fer alguna d’aquelles vies que no tens al sac.

Hi han vies que s’obren i es fan poc o no s’han fet mai , ja us en podeu fer una idea de per que es…. , son vies que queden arraconades i aviat tornen a formar part del paisatge.

En dies que no tens massa opció ja van prou be per no haver de repetir .

Son vies que si es fan algú cop , solen ser gent de per aquí i es d’entendre per que si no veniu gaire en trobareu segur un bon grapat de mes senyores.

Aquestes vies l’atractiu no l’heu de buscar en la roca , o lo grau o lo traçar , mes aviat el trobareu en l’experiència quasi mística d’una bona sessió d’acupuntura natural  que vos guarirà el cos i l’anima , no hi a res com arribar al cim ben punxat i esgarrapat  amb l’afegit sensorial de la coenço que hi aporta la suor.

Un parell de vietes  per combinar poc equipades pero de bon amanir al gust amb trastets que trobareu just davant de la passarel·la del congost.

La COTORRA PARLANCHINA , te un primer llarg de placa bruta de tràmit que us dura al  bon segon llarg , aquest  comença per uns bona fissura a equipar al gust i quant aquesta s’acaba una mica a esquerres a buscar un pitó i ja fins el cim , no te instal·lació de ràpel , nosaltres ho vam fer prou be directament des de un abre.

La AMIC ANDIK també comença per una placa fàcil i bruta per anar a buscar una fissura facileta de molt bon equipar.

 Lo segon comença per un OFF WICH que si us hi fiqueu be no te massa problema (no es dels cabrons) després encara una molt bona fissura dreta i atlètica , aquí al cim hi trobareu una sirga amb mosquetó, tot una mica ronyós però sembla que aguanta.

RESSENYA ORIGINAL CORRETGIDA

 SITUACIO DE LES VIES

 PRIMER DE LA COTORRA

 SEGON 

 ARRIVADA AL CIM

ARRENCADA DE LA AMIC ANDIK

 OFF WICH DEL SEGON LLARG 

 ARRIVADA AL CIM

 PARELL DE GALLS AL CIM

LO XIST

Catalunya, 6b/A1 (7a), 115 mts, Roca Monera, Farena

Bonic racó de la Vall del Brugent, prop de La Riba, on s'hi troben un grapat de vies, a l'ombra bona part del dia. Potser una de les més assequibles, per l'equipament, és la Fernández-Molero, piada per Joan i Merto aquí , ja fa uns anyets. Fa poc la vam repetir amb Òscar, i avui ens arribem amb Pepe a fer la Catalunya. Oberta al 78, i reequipada pels aperturistes al 2008, és una bonica via, dureta, bastant protegida, tot i que calen coses.

L'aproximació és bastant fàcil. Carretera de La Riba a Farena, i aparcar abans d'arribar al poble. En 15', baixant per una pista cap al riu, arribarem a peu de paret. Un mur que impressiona bastant.

Surt Pepe al L1 sense contemplacions, directe a l'A1. L'entrada és roca particular, erosionada, relliscosa, i en lliure no li veiem el 7a per enlloc. A partir d'aquí la cosa canvia. Compte quan sortiu del tram de 7a en seguir tendència a esquerra, si no, fareu com Pepe i acabareu a la reunió de la Fernández-Molero. El L2 és boníssim, amb un pas duret abans de la role (6b+) que s'encadena amb una mica de pil·la.  El L3 fàcil (V+), ens permet fer una reunió opcional abans del L4. Aquest torna a ser un 6b+, de fissura, que em sembla bastant més dur que l'anterior. La primera panxa bé (6a+/b), però la segona fa patir els dits. Com no em veu ningú, recolzo el peu en un pitó per xapar. Heu d'abandonar la fissura després d'aquesta apretada, i flanquejar a l'esquerra uns 8 mts.  Al darrer llarg surt Pepe, per un 6a de diedre tombant a dreta que t'acaba de posar les pil·les (també pot ser un 6a+). Al darrer bolt, travessa a l'esquerra de nou. Alguna ressenya diu que és expo, però hi ha un pitó que treu la por. I ja fàcil a dalt.

Per baixar doneu el tomb per darrera, a buscar un pi on al seu peu hi ha una instal·lació nova. En dos ràpels sereu al terra, això sí, connectats per una feixa on cal caminar amb compte, però gens complicada.


Material: Àliens, tòtems i tascons petits/mitjans.

Ressenya Cal Gall

Aproximació

L1

L2. La R1 és a l'esquerra. Sortint de la R1 de la via del costat

L2

L3

Bestioles als pitons

L4

Final L4

L5

Pot a la R4

FotoCim

Lo Xist

INFORMACIO GALL

Hola Majos i Majes

Aquesta no va de conya , avui parlarem en serio.

Després d’un estiu revelador pel que fa a l’afluència massiva de gent , que no de persones, per tot arreu  , sols cal veure BARCELONA,  lo PRAT , les CIES , l’estret de MONTREBEI , la costa CATALANA i massa mes llocs.

El que queda clar es que la facilitat pel que fa a la bellugamenta del personal esta portant les coses fins a uns termes esfaraidors i poc aconsellables per al medi ambient.

El que també queda clar es que lo nostre estimat esport no se’n lliura d’aquest fet i hem vist imatges de zones petades i reconegudes vies amb fins a quatre cordades en reng.

Nosaltres no em estat mai en contra de les expansions i la distancia entre elles, però encara que sigui una llàstima s’ha de reconèixer que  l’ús indiscriminat d’aquestes han ajudat molt a això que se’n diu la democratització de l’ascalada.

Creiem que tot hom hauria de tenir dret a ascalar , però aquest tot hom suposa una garbera de gent tant gran que fa tremolor pensar en el que això pot suposar per a un medi tant fràgil.

Tampoc aviem cregut mai en aquestes suposades ètiques ascalatories que coarten el que i el com del com i del que es pot fer o no , però sempre em cregut  que si hi ha una cosa per sobre de totes que  te una bestial  importància  i aquesta es el màxim respecte  per la natura.

Doncs al final resulta que aquestes ètiques donen com a resultat profitós que fan de filtre i topall per a l’afluència massiva a determinades zones o almenys  a vies.

També hem arribat a la conclusió de que hi han vies com per a ascalar deu vides i seria del tot desitjable deixar estar tranquil el poc que pugui quedar encara per ascalar i així poder deixar a les noves generacions i a les bestioletes algun panyet verge de veritat  ,que també seria un bon que i segur ens ho agrairan , no tot hom es ascalador i ells també deuen tenir algo a dir.

Us expliquem tot això per que ens sentim avergonyits i principals causants de la massificació que ha patit un petit i preciós racó de mon , lo TALOS , lloc tranquil fins que hi vam ficar la gamba.

Veient que tot i que pràcticament totes les  vies tenen el mateix grau , en hi han que no suposen cap problema per al lloc , i altres , que  fent de potent reclam ,  fan que allò sembli el carrer major amb el que això suposa.

Es per aixo que LO GALL ha decidit fer una revisió de les seues vies mes comercials per tal de mirar de tornar tot al seu lloc , al mateix temps que la fal·lera per obrir quedarà fortament retallada per mirar de no formar part d’allò que nosaltres anomenem metàstasis grimpaire.

Esperem i desitgem que qui ens vulgui fer cas i sense mirar-se el melic , pensi de veritat que collons estem fent i la repercussió del que fem ,  al mateix temps pensar si cal tanta gent per les muntanyes i la conveniència de  ficar a l’abast de qualsevol  les facilitats necessàries per que accedeixi  allà on d’altra forma no hi seria.

SI VOLEM LLARGA VIDA AL NOSTRE ESPORT FINQUEM-NOS LES PILES AVANS NO HO ENS HO IMPOSIN ....ENCARA QUE CREIEM QUE JA FEM TARD.

LO XIST

BUSQUEU LES DIFERENCIES