diumenge, 23 de novembre del 2014

22 NOVEMBRE 2014-MONTROIG- Pala Alta- FIOREL.LA A1+ 6a+

De jovenet  era una mica bandarra….tot i que tenia xicota,també tenia alguna amiga que m’ajudava a passar estones mortes. En enterar-s’en ma mare, que n’estava molt de la seva jove ,hem va montar un sidral de tres parells de collons de mico i va encarregar a mon pare una segona tongada de retrets…ell hem va cridar al menjador , hem va fer tancar la porta i desprès de dos clatellots carinyossos hem va dir – ara farem veure que et renyo…però jo el que penso  es que les dones son com les camises ,quantes mes te’n emproves millor sabràs quina es la que t’està be…..jo com bon noi que soc, li vai fer cas i he de reconèixer que a mi  m’ha funcionat.
Ara soc jo el pare de dos noies mes guapes qu’un sol i ara hem toca a mi seguir la tramesa dels savis consells de família…tan sols haure de canviar la metàfora dones-camises per homes-bolsos i aclarit. Això si abans de la xarrada penso surtir correns a la farmàcia a carregar-me d'estris i píndoles per acompanyar la lliçó de vida.
Estic segur que a mi hem va anar mol be….estic segur que es el meu deure de pare….però també estic segur que d’ara en davant , quant matini per anar a ascalar i vegi algun llit vuit no podré deixar de pensar a quin malparit l’hi haura tocat entrar a l'emprovador.

LA VIA

Tot i que lo Francia passa de provar les nostres vies, nosaltres no som rencuniosos i en pocs dies hem fet dos vies seues, la POL guapa via a la pared de L'OS i aquesta  la FIOREL.LA.
Es curiosa per que comença per una cova i per mitja d’una gatera de III surt al bell mig de la paret, hon us espera un sostre d’arromangar-se, a la rese diuen A1….¡ i mes tambe!.
Despres un llarg de mitja trabessa de V+ de bon protegir, per arribar a la cirereta, el quart, curt pero una joieta sobre roca collonuda 6ª+/6b, hon es poden ficar moltes peces, pero no totes bones del tot.Molen peces grands.

Direm que no es una via per a tots els publics….pel poc equipament i algún tram de la roca…cal ascalar per arrivar al cim, pero curiosa i recomanable per lo variada, tant de roca com d’estils.

LA VIA
RESENYA ORIGINAL... A1 EQUIPAT? NO GAIRE
 ELS MANOLOS
 ENFILAN LA GATERA
 LO NOU GALL CONCENTRAT
 DUIEU FRONTAL....
 AU JA SOM A LA PARED
 L'A1 DELS COLLONS...APRETADET!
 PRACTICAMENT ES UN SOSTRE
 LO NIKUT FENT-SE LO XULO
 SEGON LLARG I ELS MANOLETS 
 ARRIVADA A LA 3ª ROLE
 ENCETANT EL QUART LLARG
 AMB EL CULET BEN APRET
 GUAITEU COM S'HI FICSA 
 AQUI JA AFLUIXA UNA MICA PERO NO DEL TOT
 FOTOFEIXA

 LO XIST





dissabte, 1 de novembre del 2014

26 d'Octubre de 2014-PICOS DE EUROPA-Picu Urriellu Cara Sud(Naranjo de Bulnes)-DIRECTA DE LOS MARTINEZ 160m. V

Ressenya del Bloc

  Heus ací que un gall, fart de pomes i de peres, es va escapar un dia del galliner i se'n va anar a terres d'asturs i cantabrons, on havia sentit que hi havia un immens taronger, per descobrir quin era el fruit que amagava.
  Després d'esbrinar curosament la seva cara Oest sense trobar ni rastre, va decidir contactar un guia local, perquè pogués amb la seva ajuda trobar on re dimonis estaven aquestes taronges. Van deixar uns companys a la cara Est, perquè seguissin les passes d'un tal Cepeda, que sembla que fa temps també hi havia escorcollat i van seguir un altre rastre, el d'uns tals Martínez, que, segons contaven gent gran del país probablement n’haguessin trobat fa molt temps en un lloc que anomenaven amfiteatre.
  Pel que es veu, per allí n'hi havien passat molts a buscar taronges, perquè estava més polit que la CADE. Se les devien haver endut totes!!!! El cas es que a l'amfiteatre no hi havia ni l'acomodador. Només hi havien deixat pedres.
Van anar pujant fins a trobar una marededéu a dalt de tot. Al final algú els hi podria resoldre el misteri!!. Malauradament, per més que varen indagar, no varen aconseguir que els hi aclarís si les taronges se les havien endut totes, o si se les havia menjat ella. Sempre feia el mateix posat i no va dir ni paraula.
  Al baixar al refugi, entre birra i birra, el Tomasín, amable taverner, va insinuar que en un lloc anomenat Collado Jermoso podria trobar la resposta als seus neguits. I cap allà se'n va anar!!!
  Després d'innombrables patiments per terres esquerpes poblades per feres salvatges i gegants de pedra, va poder arribar al corralet i sentir-se segur. Aquest cop calia interrogar a la tavernera, que fins a la segona birra no va accedir a soltar cap informació (el negoci és el negoci). Les seves explicacions no eren massa aclaridores, però tot indicava que si no anàvem al capvespre fins a un collet proper, no ens en sortiríem de cap manera.
  El muntatge semblava prou adient, doncs hi havia alguns núvols de turmenta i els trons semblaven anunciar que alguna veritat seria revelada. I quan el sol estava a punt de desaparèixer, totes les muntanyes es van pintar de color taronja. Un veritable espectacle!!
  Després van saber que també existia el pico del Pomelo, però no valia la pena anar-hi. No era la temporada 














LO CLIP: 
 

dijous, 30 d’octubre del 2014

30-09-2014-MONTSEC D'ARES.
GENOLLETS DE VELLUT- 185 m 6a+ (V+ obl)
Resenya del mestre Luichy ( sé que abusem, però Gràcies !!)

La comarca de la Noguera és la més gran de casa nostra i, com a tal, té racons i rocles amagats... Però tant ??? Creiem que allí Déu nostre sinyor no hi va anar mai i no hi va poder perdre cap aspardenya...
Els aperturístes, d'altra banda, furgant furgant han trobat aquest racó de món al cor de la cara nord de lo Montsec d'Àres on hi ha un triangle de roca ben curiosa... una arenísca amb pedretes enganxades que fan que semblo que ascalis en una roca d'arròs con leche.... Vosaltres mateixos.

A la internete, a més a més de porno gallinaci, hi ha resenyes d'ascalada, i lo mestre Luichy va penjar a lo seu blog la via que avui piem.
Li vaig proposar a lo Nico, que volia exprimir les vacances a tope, i amb un "zona nova ?? em sembla perfecte, némomi!! vam cargar lo cotxe.  Lo dia era gris gris!! i ja vam sortir de casa que xispejava pluja lo parabrises del cotxe. " Avui no ascalarem..."
Tot i això vam xalar amb una aproximació molt bonica, convinant fang, rierols, culetades, embarques,  boixos jabalineros, rovellons , camagrocs i fredolics...  "Ascalar no ascalarem, però omplirem lo casco amb lo que trobem..."
Tot i els núvols que venien, més negres que lo forat del cul d'un grill, vam trobar lo peu de via, molls de suor i de pluja... Amb més moral que l'Alcoiano i veient que les R eren rapelables vam pensar que ascalaríem fins on la pluja ens deixes...però, copon !! es va fer un claret i vam arribar al cim.
La via ?? a nosaltres ens va agradar... que cada un opini si val la pena l'aproximació i una baixada jabalinera; però el lloc és molt bonic i solitari. Crec que no haureu de fer cua....
La baixada la vam aprofitar per prendre algun bolet i "madroños" i posar a caldo lo cul amb unes culetades del carajo amb tot ben moll....
Disfruteu d'aquests racons i no els embruteu ! Gràcies.


 Foto del "Picó" per on va la via (Gràcies Luichy, vosaltres vau tenir Sol)


Lo Jaume al L1


Recollint lo L2

Inici L3

Llarguíssim L3. Lo Jaume allà, petit...

Lo Nico recollint lo L3

Lo Nico al L4

Fi L5; treient lo cap al cim


FOTOCIM



Lo bolet del dia...

 
LO XIST:








dilluns, 27 d’octubre del 2014

26 OCTUBRE 2014-Socol del Mont Roig-Sector Aigüabarreig-MARIONA V+ obligat

Aquesta via pren el nom de ma mare al cel sigui.
En aquells temps voltava per aquí un home menudet , amb beu de pito i molta mala folla , un tal SISQUET, aquet homenet va decidir que hi avien noms bons i noms dolents , com acostuma a passar, tot el que tingues un regust  una mica català formava part de lo dolent.
Els meus padrins per tal de no buscar raons van amollar i li van ficat el nom ” bo” de MARIA, però ella sempre va ser la MARIONA de cal NAVARRET del carrer GAIROLES del avui dia quasi desaparegut  i desmanegat barri del CANYARET de la falda del CASTELL ….. si si A LLEIDA  de la SEU VELLA en diem LO CASTELL… sembla  que a la memòria popular va deixar mes traça el seu passat bèl·lic que no pas el religiós.
La aproximació al sector es fa anant per la carretera de CAMARASA a TREMP, passat el primer túnel, la pressa i el segon túnel, aparcarem a dreta o esquerra , desfarem el camí i a la boca del primer túnel, escala de gat i caminet amb dos ressalt fins un electró de sirga , a la dreta ,una escala de ferro i ja hi som.
Els primers metres la roca no acompanya massa, però el parabolts ficats treuen la cagalera, després la roca millora força i en surtir del diedre ja es collonuda.
La trobareu semi equipada allà on equipar esta fotut i als passos claus, per que no passeu por i per no sentir a segons quins GALLS .
Si vigileu prou les cordes es poden empalmar llargs però vosaltres mateixos . Es pot rapelar o baixar caminat per un rastre de besties si teniu els GPS en mode animal, costa una mica de seguir-lo si no coneixeu el terme.
Segurament com acostuma a passar amb les meues vies, NO HI ANIRA NI DEU, però a mi tan me fot ,ens hem divertit mol.


 RESENYA CAL GALL

 PRIMER RESALT DEL CAMI
 LO SEGON
 COM VEIEU LA ROCA?
 FINS AQUI VIGILEU
 DESPRES MILLORA
HI TROVAREU ALGUN PARABOLT QUE ALTRE
 SEGON LLARG...MES DIEDRE
 EL FRIEN DEL 4 POT ANAR BE PERO ES POT PASSAR SENSE
 TERCER LLARG...HE TROBAT PARELLA DE BALL
 ENCARA QUE SEMBLI UN MATOLLAR ES UN LLARG NET
 TERCERA REUNIO
 QUART LLARG EQUIPAT DEL TOT
 COM VOLIA LO SISQUET FOTOCIM CARA AL SOL
 LA SERRA CARBONERA.....QUINA POR!

LO XIST