dilluns, 2 d’abril del 2012

MONTSERRAT- MIRANDA DEL PAS DEL PRINCEP- Nubiola-Picazo-Dori D- (IV+) 180 m

Estem sols, ben sols (som en Merto i en Juanill). És el que volíem, valdre'ns per nosaltres mateixos, duent el material just. Fins a peu de via hem fet una excursió ben maca des del Bruc passant pel Coll del Xincarro i la Balma de l'Arcada. La Nubiola-Picazo-Dori es una "via blava". Una iniciativa d'allò més maca això de les vies blaves: vies assequibles, que havien estat oblidades, reequipades (normalment amb bastant seny) pels seus aperturistes, que si no pentinen pels blancs es per que son calbs... en el millor dels casos (Be, si em miro al mirall jo també entro en aquesta categoria...)


Ressenya d'escalatroncs


Ressenya del "coleccionista de vies"

La via no té misteris i es fa molt agradable. No pateixes mai per la protecció.

La Cova de l'Arcada, caprici geomorfològic... en el "regne" del capricis d'aquest estil.
Primer llarg senzill només es redreça un xic arribant a la reunió
R1 cómoda sota la balma
Merto arribant a la R1
Merto al fotogènic inici del segon llarg
La R1 des de sobre
Arribant a R2
Inici de les "dificultats" del tercer llarg
El tercer llarg serpenteja entre balmetes però la dificultat es moderada, trobem passos de IV+
Juanill a R3
Merto recuperant el material del tercer llarg
Arribant a R3
La sortida de la R3 es de lo més "finet" que ofereix la via, IV+
La resta del llarg es més tumbat

El tram més vertical de la via es la sortida de R4, dos pasets (ni un mes), ben protegits, cotats de V- ( al meu entendre per aquest mon hi han molts IV+ més complicats que aquest cinqué inf però sobre graus, ja se sap, mai plou al gust de tothom...)
Despres tumba molt...
... un segon grau que a dures penes arriba a primer...
... encara que segons com ho fotografies pot semblar 6b...
La sortida de R5, última dificultat de la via

Les vistes des del cim son tot un regal per la vista, només per això ja val la pena venir a la Miranda.
Fotocim
De tornada cap al Bruc... una excursió interessant

LO XIST:


En una discoteca de Madrid, Sergio Ramos li comenta al seu amic Pepe: – Crec que aquella noia t’està mirant, li hauries d’entrar… – Nooooooooooooooooooooo, així nooooooooooooooooooo……….


dilluns, 26 de març del 2012

25 de març de 2012-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-Paret de l'Os- Esperó Sud, 120 m D (V)

Aquest "finde" no em puc escapar massa lluny ja que tinc que cuidar dels meus "pollastres" (que no "pollets") així que haurem de triar una cosa rapideta, que estigui aprop de casa, que sigui bonica, que no piqui gaire i... a poder ser... que no l'hagim fet abans. Agafo la guia del "Sanllors"(... que tanta feina ens va dur amb el Marmo...) i descobreixo amb total sorpresa que hi ha una clàssica, una CLÀSSICA (amb majúscules) que... ves per on! després de tants anys encara no he fet (si més no seguint estrictament l'itinerari original). Truco al Merto i li pregunto, - escolta, tu has fet algún cop l'Original de l'Esperó Sud?- resposta negativa. Sensació d'incredulitat... tots dos hem fet l'Esperó Sud, diverses vegades, moltes, (si em guardeu el secret us contaré que en en Merto un cop inclús el va fer amb el braç enguixat, sol i... sense cordes...) però MAI seguint íntegrament l'itinerari original "Vidal-Farreny" del 74 o al menys no ho recordem cap dels dos.
Aquestes son dues de les ressenyes que volten per la xarxa: foto (escalatroncs) croquis (elcoleccionistadevies)

La via ara es troba "asfaltada" amb parabolts. N'hi ha fins hi tot a la xemeneia del primer llarg, però de poc et serviran els tres que hi ha al segon llarg si prèviament no canvies la reunió de lloc ja que si caus el "buclanco" es tant gran que segur que et fas unes cames noves, així que vam fer una R1 bis en una mena de collet (muntes la "role" d'una magnífica savina) i t'estalvies el risc ;-).
Merto al primer llarg
Juanill arribant a R1
R1 des de la R1 bis
Inici del segon llarg
Cal resseguir el fil, força estètic.
Inici del tercer llarg, cal anar al "lloro" amb els blocs malgrat que per aquí ja hi hagi passat "Cristo i Mariquita"

El desplomet (V) està molt ben protegit, desprès es més fàcil però si no dus alguna cosa (aliens per exemple) hi ha una "excursioneta" fins la "role"

Una cordada al tercer llarg del Esperò Sud. Font: joanjover.cat
Merto arribant a R3
Juanill arribant a R4. Aquest llarg es força maco, tot exterior, ben diferent de la xemeneia a la que estàvem acostumats.
Fotocim "Old rockers never die...!"

LA RAYA DEL LAPIZ...








diumenge, 25 de març del 2012

24 de Març de 2012-TERRADETS-Paret de les Bagasses-SUPERTRAMP 205 m. V+ (V obl.)

Ressenya made in LO GALL

     Ole,ole!!!! Ja es dissabte. S’obre la porta del galliner i……. apa , tots los GALLS a picar pedra, prendre cafès i parlar de assumptes importants relacionats amb la essència material del home, l’anima i altres qüestions metafísiques. Be , al menys això es el que vàrem fer nosaltres, perquè dels altres GALLS solament en sabem coses d’oïdes.
     El cas es que com algun GALL havia d’arribar d’hora al galliner, es va decidir d’anar a fer quelcom facilet, a prop i no gaire llarg. Recordant les ultimes paraules del Juanito : “Un dia d’aquestos podríem anar a fer la Supertramp”. Dit i fet , cap a Terradets que farà solet. A mes a mes , esmorzar a Lo Torres d’Ager on la Olga ens deleita amb uns fantàstics bocates de xoriç picantet amb un bitxo a dins i, pels mes fins , bocata de truita i pernil, tot regat amb unes Coca-Coles que t’hi cagues de bones. Fi de festa amb uns cafès, com no, faltaria mes.
    Feia uns vint anys que no feia la Supertramp i los altres GALLS si fa o no fa per l’estil. L’ informació recopilada es de que esta molt sobada i la mostra es que des de la carretera es veu tot l’itinerari marcat, però…. Que collons!! Som-hi.
     Enfilem pont i via amunt, trobem dues cordades a peu de via. Uns van a la Mescalina  i uns altres a la Vidal-Farreny. Al cap de cinc minuts arriben dues cordades mes que també van a la Supertramp (overbooking) . Ens afanyem  per tal de no fer esperar als de la cua.
     El cinquè del primer llarg sembla una llosa de marbre d’aquestes que tapen los nixos del “cimintiri” de lo pulidet que esta. Podríem dir que casi es un sisè. Lo segon llarg cap problema, al tercer ,el diedrillo també ben polit i diria que hi falta algun clau. Al quart i cinquè em sembla que també hi falten alguns ferros, però es poden equipar be amb friends i/ó tascons. La sortida cap a l’escape, polideta i la part dreta del diedre, trencada (pareu compte).
Lo Juanito al L1
Lo Llauis al L1i lo Juanito a R1
Lo Llauis al L2
Lo Tato al L1
Lo Juanito al L3
Lo Tato al L2
Lo Llauis al L3
Lo Llauis al L4
Lo Llauis a R4
Lo Sergi al L4
Lo Llauis al L6
Lo Tato al L6
Lo Llauis al escape 
Lo Juanito al escape

     De tota manera segueix sent una via disfrutona. Això sí, emporteu-vos los friends i tascons, per no passar por si no teniu lo grau. 
     Sortim per l’escape i a l'arbre de la Reina-Puig, coincidim amb uns companys de Madrid (lo Paco, lo Jose i lo Manolo) que acaben de fer la Alba i amb els que compartim experiències místiques, mandarines i los ositos de gominola del Llauis. Ens fem les fotos de rigor i cap al galliner a fer punts.
Fotocim
Fotocim-Madrid
El de l'esquerra es lo Manolo , que es el que li fa els efectes especials al Carlos Soria i com podeu veure es mes guapo que ell.
Tornem a tenir floreta del dia.

     A la carretera recordem les paraules de il Professore :Ah!.. que m'encanta fer aquesta passejada fins al cotxe, em sento torero, oleeeee!!!!. 


LOS XISTES :
1-(gentilesa del Manolo de Madrid)
    
      Los jóvenes emprendedores del PP piden audiencia a Rajoy para proponerle un negocio
     .- “Decidme, cual es el negocio que queréis montar”
     El portavoz del grupo, con voz segura responde:
     .-“Una casa de putas Don Mariano”
     Rajoy dubitativo, que no perplejo, pregunta:
     .-“¿Y cuanto hay que invertir?”
     .- “Unos sesenta mil euros por barba” responde el joven emprendedor
     .- “¿Y si el negocio no funciona.....? ¿Que hacemos? Pregunta don Mariano
     .- “Pues si no funciona, lo abrimos al público”.

2-GALL

 EL LEPERO Y EL ESPEJO

          Un lepero iba por la calle y encuentra un espejito de cartera.
          Lo levanta, se mira y dice:
          'Coño... ¡A ese tío lo conozco..!'
          Y se lo guarda en el bolsillo del pantalón.
          De regreso a su casa, vuelve a mirarse y repite:
          '¡Joder! ¿de donde conozco a ese tío...?'
          Al entrar a su casa, guarda otra vez el espejito en el bolsillo del
          pantalón y se sienta a la mesa.
          Mientras la Josefa le sirve la comida, el lepero vuelve a mirarse
          en el espejo.
          * '¡Ostia!, que yo a ese tío lo conozco...Creo que es el que se corta
    el pelo enfrente de mí.'
          Curiosa, Josefa le pregunta:
          'Oye Manolo...¿qué tienes en la mano..?'
          * 'Nada importante mujer..'
          Y guarda el espejo nuevamente en el pantalón.
          Terminada la cena el lepero deja el pantalón sobre la silla y se va
    dormir.
          Josefa intrigada se acerca a la silla, saca el espejito del bolsillo,
    se mira y dice :

          * '¡Lo sabía! ¡Una foto de mujer..! ¡¡Y que cara de puta tiene..!!