Ruta Jacobea, WI 3+ (150 m), Vall d'Izas, Canfranc

Jesús i Pablo em conviden a fer quelcom de gel per Izas. Perfecte: mai hi he estat i sé que amb aquests dos màsters podré apalancar-me tot el que em vingui de gust.

Les condicions a Izas no són excel·lents. Les cascades semblen justetes, així que ens decidim per la que, pot ser, és la més senzilla. Tirades de 30 m. amb reunions parabolades i equipades per rapelar -tret de la darrera on hi ha diverses instal·lacions cutres-. Gel just, trencadís a tombs, moll d'altres, a cops bo, i algunes rampes més complicades que en condicions bones, quan no, amb algun mixt "rumbero".

Aquest parell es van tornant els llargs i avui em prenc el dia de relax. Tampoc vull trencar l'harmonia dels anys d'amistat que els uneixen, així que, els deixo fer: Donde hay patrón, no manda marinero.
 
 
Bonica activitat, amb una aproximació i retirada (aquí teniu el track) que et permeten passejar per aquesta bonica vall que ens connecta Canfranc amb Formigal.

Material: 9 caragols, àliens i algun pitó

Ruta d'aproximació

Pablo arribant a peu de cascada

Jesús a l'L2

L3

2 mandobles a l'L3

Jesús al darrer llarg amb condicions més que justes

Pablo muntant el primer ràpel

Fotocim

És de Xist

En un bar de Jaca

Als carrers de Catalunya l'1-O

No hase falta disir nada más, 6a (140 m), Coll d'Ares, Montsec

Pany de paret que conté un parell de vies amb les mítiques frases de Mr. Van Gaal amb la marca Brescò. Ens hi arribem després de voltar per la boira de la Pertusa, ja tard, i ens anirà bé una escalada curta i al sol. L'aproximació és ràpida (30') des de la penúltima corba abans d'arribar al Coll d'Ares, en lleuger descens a cercar el peu de paret. Caldrà curta trepada senzilla per pujar a la feixa que ens deixa a peu de via (fletxa a l'inici).

La via és ben bona en general, tot i que amb algunes inconsistències. Xapar el 3er spit de l'L1 és "risky bussiness" si no porteu un àlien blau. A més a més, també li entaforem un parell de micros perquè res queda a prova de bombes. L'L4 és una xemeneia espectacular amb túnel inclòs i que exigeix més del que aparenta pel grau. A més, la meitat dels ponts de roca de la ressenya de Luichy (Guia del Montsec Oeste) ja no hi són, però pot assegurar-se bé. I per acabar, compte amb la penosa roca del darrer llarg, però que té un bon spit a la zona més difícil.

Material: àliens (blau inclòs), micros (per a l'L1), tòtems.

 

Ubicació

 

Ressenya Cal Gall

Peu de via

Ioli al "tinglao" de l'L1

Ari a l'L2

Pepe a la reunió 2.5. Coses de d'empalmar

Ari al túnel de l'L4

L5

Fotocim

Lo Xist

Somnis entre boires, 7a+ (6b ob), Coll de Porta, Mont-roig

Avui el bar de Santllo semblarà un d'aquells bars d'"Star Wars" on s'arrepleguen una gran diversitat d'éssers de tota mena; estacions de trànsit interplanetari de vides ben diferents. Arribo a primera hora i està desert; apareix Ioli a la poca estona i ens trobem a en Jordi Vidal. Ens acompanya al primer cafè; és un plaer parlar amb ell. Continua irradiant la força i la il·lusió de les seves vies. Ha quedat amb en Godoy, que arriba a la poca estona; ja tenim configurada bona part de la història vivent de l'escalada en aquestes contrades. En aquestes ens apareix l'Òscar, amb un flamant abric i un posat que denota que avui no escalarà amb nosaltres. La taula es va quedant petita. Entra per la porta l'Anna i ja tenim l'equip d'assalt configurat per avui, però ens resistim a abandonar el bar. Farem bé perquè de sobte, entra per la porta l'Ernest -company dels inefables Montse i Emili (Barrilete Connection), aperturistes d'excel·lents i recents vies a la zona- amb el seu posat de persona que mai saps si t'està fotent el pèl o t'està aixecant la camisa. I continua la desfilada de personalitats: entra el Jordi Mercader i se'n va directe a la barra, amb un posat empudegat -li cal un cafè per arrencar-, quan li pregunto, des de l'altra punta del bar, per una via seva que em volta pel cap de fa dies: "El cojo mantecas". Molt sincerament em recomana que no m'hi atansi, ja que el segon llarg, obert pel Chechu, no és a l'abast de tothom. Doncs li farem cas, així que continuo parlant amb l'Ernest quan, de sobte, s'atansa Merca a la taula i amenaça a la concurrència amb restaurar la via "Isaac Gabriel". Vidal al·lucina en colorins i li proposa i anima que continuï amb la resta de les seves vies, o alguna cosa així, perquè el meu cervell no dona per estar en dues dialèctiques a l'hora. No sé com ha acabat la conversa, tret que marxa empudegat, tal i com va arribar, quan per acabar d'arreglar-ho tot, s'hi materialitza el Roger -àlias Comepiedras-, carregat de paperassa. Aquesta és la nostra -penso- ja que som conscients que té mig enllestida una nova via al Coll de Porta, i com ben agonies que som, li demanem permís per posar-nos-hi. Esperant una negativa rotunda, ens sorprèn amb un "i tant!",  ens fa un esquema de la via i ens dona 4 consells que ens aniran perfecte. Així que ja podem marxar: Ioli, Anna i jo cap a la nova via del Roger.

La via resultarà excel·lent. Un primer llarg equipat des de fa temps, de caire esportiu, dur, amb passos obligats i una sortida a la feixa que puc fer gràcies al ganxo, si no, ni A0 ni hòsties. L'arribada a la reunió és agònica pel fregament. Com la via encara està en procés, li recomanem que afegeixi una reunió a la vertical, i fer un canvi de reunió a la feixa. El tercer llarg comença amb roca miserable, però 2 bolts ben posats el fan plausible. A partir d'aquí, una excel·lent fissura neta, atlètica amb roca que va de dolenta a molt bona. I per acabar, segueix un L4 més senzillet, però també net i més atlètic del que sembla. Guapa via, de treball i de fer amb calma.

Material: Ganxo (per convertir un 7a i pico en 6b), tòtems (repetint els mitjans), àliens i Cam#3 (opcional). 15 cintes

 

Resse Cal Gall

 

 

Resse original format "Comepiedras". A veure com la imprimiu :-)

Dur L1

Bon L3

Anna a l'L4

Lo Xist

Motörhead, 6b+ (135 m), Serrat de la Corona, Montsec d'Ares

Aquesta la teníem, Ari i jo, aparaulada amb l'Edu, de feia temps,  però com ell està en temporada d'esquí i ens té mig oblidats, decidim fer-li el salt, malgrat que l'Ari -com bona xiqueta que és- no ho veu clar. Segur que no llegeix el blog i no se n'assabentarà. Tampoc ens sabrà greu repetir-la. La via és ben bona, tret d'una arrancada embardissada i per roca fumuda al darrer llarg que gestionarà l'Ari.

Bonic, fàcil i curiós inici a l'L1 (l'haureu de buscar ben endins del diedre-cova), et duu a un L2 més senzill i més ben protegit del que pugui semblar. L'L3 té un altre caire, obligat, de treball, que es cruspirà Vic.

Baixada en 3 ràpels que obligaran a córrer el nus per evitar ensurts.

Material: àliens, tòtems (repetir lila), Cam#3

 

Ubicació

 

Resse Cal Gall

L1

L2

Vic a l'L3

Ari a l'L4

Fotocim

Lo Xist

Ibone, 6b (75 m); Fetén, 6b (90 m), Paret de Sta. Quitèria, Montfalcó

Excursió multitudinària, cercant el sol, amb temperatures glacials, a un bonic lloc que darrerament és prou concorregut per caminants ja que la pista que t'hi duu des de Viacamp està cada cop millor.

Del llibre "Montsec Oeste" de Luichy (on hi trobareu les ressenyes), Jesús ens proposa aquest lloc, de poca aproximació on podrem "alternar" vies. Per atansar-nos cal baixar per la pista del refugi al pantà i trobar unes fites que ens aproximen a la paret. És la cara Sud, una mica més avall de la perpendicular a l'ermita. Poca aproximació. La pista és pendent i no sempre bona. Si aneu amb turisme convencional, una bona opció és deixar el cotxe al refu, aproximar a peu i retirar pujant a l'aresta, on trobareu el camí que recorre tota l'aresta per la banda Nord.

Darrerament estem de sort a cal Gall. Les noves incorporacions, a part d'aportar paritat de gènere, demostren el que valen. La padrinada  estem preparant la jubilació a consciència i prova d'això és el darrer llarg  d'Ibone, 6b a protegir, que t'ensenya les dents en algun pas i que l'Anna R. es cruspeix per berenar.

Les vies són ben bones. Ibone: semiequipada, potser un pèl més obligada. Fetén: sobre un itinerari ben parabolat i poc obligat. Totes dues amb una roca excel·lent.

Al retirar, al refu xarrem una estona amb Mikel Gatón i Gloria, guardes i aperturistes de les vies, i ens fan cinc cèntims de com ha anat tot plegat. Bona gent. Com encara no està obert oficialment i no tenen birres, marxem ràpid. Ja hi tornarem; estan obrint noves línies que prometen.

Ubicació (foto de Mikel Gatón)

Ressenya Cal Gall

Ressenya Cal Gall (foto Miquel Gatón)

Ioli a l'L1 de Fetén

Anna R. a l'L2 de Fetén

L3. Arranc dur

L1 d'Ibone. Es pot empalmar amb L2

Anna R. al pas clau de l'L3

Pepe Arrebufat a l'L3 de Fetén

Anna F. a l'L2 de Fetén

Fotocim amb la meitat del personal

Lo Xist