LO GALL

dissabte, 21 de setembre del 2019

Rocco-Llumeta (6b/A1, 240 m), Cap del Ras, Montsec d'Ares

Avui tenim un exemple pràctic de obsolescència programada. Encara calenta i de cos present la nova guia de Luichy i ja ha quedat obsoleta. Aquesta via no surt.

La via és ben bona, en quant a traçat i qualitat de la roca. Alternança de panxes en artificial i excel·lents plaques amb algun diedre per arrodonir el ventall de possibilitats. Bastant equipada en general, però als Ae haureu de lluitar de debò si sou de mida estàndard. Els bolts estan a pastar fangs, així que un allargador i/o algun ganxo per fer les transicions us aniran de luxe. Sobre el grau algun + se li podria afegir, però tots són molt bons. Destacar el fantàstic L4 de placa i continu i un darrer L7 de diedre prou tècnic, bastant net i de bellugar-se bé.

La trobareu a la dreta de la Delgada Línea de la Vida, amb la inscripció R-fletxa-L a peu de via.

Material: Hem portat 15 cintes, tots els tòtems i algun micro. Ganxo i un pedal cadascun.

Ressenya original

Luichy arribant a la R1

SemiFotoCim

Lo Xist (fins al final)

dimecres, 18 de setembre del 2019

Via del Salla, 7b (6b ob, 165 m). Paret de les Gralles. Serra Carbonera

Sense dubte una de les millors vies de la Carbonera. Molt bona línia amb la marca de la casa Salla: proteccions les justes i a no badar. Fa esgarrifar una apertura en solitari d'aquest traçat. Chapeau.

Vic (que ja l'ha fet dos cops) i Jef se'n van a la Terra Lliure, així que els tindrem al costadet. Ari m'acompanya. Ella ja l'ha fet i a mi és una de les 3 o 4 que em falten de la Carbonera. És un sol.

L2 i L3 excepcionals 6a, mantinguts, molt nets i a gaudir. Un L4 obligat en l'arribada a la reunió. S'ha de provar un parell de cops si no te'l saps. L5 d'artifo sense contemplacions i un L6 dur però que es pot trampejar a gust.

Marxo amb la sensació d'haver estat massa temps a fer-la. Mola. Però a valgut la pena esperar i coincidir amb aquests 3 elements. Un no parar de riure.

Material: Tòtems, àliens, Cams #2, #3, #4. 4 tascons. 14/15 cintes.

Ressenya original

Ràpel a l'infern

Jef al L1. Comú amb la Terra Lliure

L2 a la Via del Salla i la Terra Lliure

Ari al L3

Vic a la Terra Lliure

L5 sortint de l'artifo

Epi i Blas

FotoCim

Lo Xist

dissabte, 7 de setembre del 2019

Ondokoa, 6c (50 m.), Paret del davant, Camarasa

Sembla que Ondokoa vol dir adjunt, al costat. I efectivament, a l'esquerra de la Gymcama, Jimmy ha obert recentment aquesta curta via d'esportiva. Avui anem amb Jef i Pepe a repetir la Gymcama, i per acabar d'aprofitar el matí, provarem de graduar el segon llarg que ens va quedar pendent per la pluja quan vam estar amb l'Ari.

Tots dos llargs són de placa, amb bona roca, encara que crostuda a trams per massa nova. Un primer 6b on les complicacions estan a l'arranc i a meitat del llarg. El segon llarg una mica més complicat, amb un inici dur, i un altre tram central de buscar i no badar. Llarg molt més sostingut i preciós.

Molt bona via amb la exòtica i característica aproximació de la Gymcama.

Ressenya cal Gall

Gymcama L1

Pepe al L2

Ondokoa. Jef al L1

Diferents maneres d'arribar a la R2

Fotocim

Lo Xist

dimecres, 28 d’agost del 2019

Gymcama, 6a (60 m.), Paret del davant, Camarasa

A la primavera, Jimmy ens comenta que ha restaurat aquesta vella via. Fa poc dies ens diu que ha obert una nova d'equipada just al costat i decidim aprofitar la tarda. La Gymcama és molt bona, curta però amb un segon llarg de diedre dels més bonics que hem escalat per la zona. Molt poc assegurada però de ben protegir. Les reunions han estat restaurades, s'ha canviat l'únic spit de hi havia i s'ha afegit un bolt a l'inici comú a la nova via. Un únic ràpel ens diposita a peu de via.

L'accés és lo més complicat de descriure. NO es pot accedir per la presa. De manera que NO podeu baixar pel sobreeixidor que us deixa a un corriol que voreja la paret, i NO podreu pujar per una vella escala fins al peu de via. L'alternativa és una penosa caminada plena de vegetació des de la zona d'esportiva de l'aiguabarreix (a la boca sud del túnel) seguint el mateix camí a la inversa, o saltar-se les prohibicions, assegurant-vos però que el nivell del pantà és baix i no hi ha risc que alleugerin. Nosaltres no fem ni una cosa ni l'altra i emprem el servei de teletransportació de Can Pere. Del bar a peu de via. Feu el que feu, entendreu el perquè del nom de la via.

La pluja ens fa retirar de la R1 de la nova via, així que no la piarem fins que no l'acabem. Però pinta bé la cosa i justifica de sobres una visita al sector.

Material: Uns pocs tascons mitjans/petits, àliens, tòtems, Cam#3 i Cam#4

Ressenya Made in LoGall

Ari al L1


Fotocim

Nova via equipada al costat

Lo Xist

divendres, 23 d’agost del 2019

Veintegenarios, 6b+, (170 m), Pollegó inferior, Pedraforca

Molt bona via, recent, oberta al 2015, sobre roca excel·lent. Em permet arribar-me a aquesta raconada de món que encara no havia escalat, farcida de turistes, tot i que pocs escaladors. A l'agost ja se sap, parkings a petar, ramats de gent per arreu, i l'helicòpter de bombers rescatant personal sense parar.

Anàvem a fer The Passenger, però una cordada davant ens fa canviar d'opinió. Ja hi tornarem. Decidim la Veintegenarios que està al costat. I tot just comencem, arriba darrera nostre una cordada. 3 cordades en tota la punyetera paret i anem a petar a les mateixes vies. Coses de la internet. No reconeixem de primeres l'Albert Castellet, però a l'Ari que no se li escapa res m'ho confirma després. Bon tio. Ens explica 4 coses de la via, tot i que recorda poc. Ve a repetir-la i prou bé que li sortirà, encadenant un difícil L2 al qual nosaltres no li encertem el pas.

L'aproximació la podeu fer des de dos llocs. A tots dos heu de seguir la carretera que puja de Saldes al Mirador del Gresolet. Si teniu 4x4 us val la pena seguir les indicacions d'aquí , deixant aviat l'esmentada carretera i seguir una pista. Nosaltres optem per anar al Mirador del Gresolet i pujar pel Refugi Estasen. Seran uns 700 m. de desnivell, forta a partir del refugi, però agradable per l'entorn i per l'ombra entre boscos. El peu de via el teniu a les coordinades N 42°14.013' , E 001°42.542'.

La via arrenca pel bell mig d'una característica mitja lluna. Comença Jesús i es troba amb un V+ que s'ha d'escalar fort, en placa i canaletes, assegurances llunyanes i obligat. Potser el segon més difícil d'escalar. Al L2 surto jo i no li veig el pas de sortida del segon bolt. Passat això segueix menys dur, però sense descans. Escalada preciosa. Com al L3 de l'Ari i el L4 que hi torna Jesús. El tio vol empalmar el darrer llarg (65 m. en total) però li fem desistir per no acabar 4 persones en una R4 incòmoda. Llarg final de tràmit.

I un cop a dalt, una patejadeta de 20' ens deixarà al cim del Pollegó Inferior. D'aquí, en 1h i 20' baixarem per la normal fins al cotxe. 7 hores de cotxe a cotxe. Guapo lloc i amb ganes de tornar-hi.

Material. Equipada, però algun àlien i algun tòtem no us sobraran