MONTSE PUEYO 220m. A0-V+/ 6a+-ROCA DELS ARCS-VILANOVA DE MEIA

Avui recuperem al JESUS LO GRANDE després d’uns dies sense poder gaudir de la seua “ grandesa”.

Al  crak  lo teníem esbatussant a tort i a dret , a deu i sa mare fins que se’ls va polir a tots i va guanyar lo campionat de Catalunya de tenis +45 , es la nostra STEFFI , una mica mes mal agatxapada i amb pel per tot arreu.

El cas es que quedem a cal PEPITO de Vilanova , l’Albert també s’hi apunta i ens farà de voyeur.

Recordem aquells temps en que aquesta zona estava sempre petada i feies la via que podies mes que la que volies , i ara respires una tranquil·litat ben parida...curios.

Lo Maric i lo Francia van a rostar xapes mentre que lo Jesús i jo anirem a fer la pilota al mestre ASIN , feia temps que ens va explicar que avien aparellat la MONTSE PUEYO i calia anar a fotre l’ull.

La via ressegueix un marcat diedre de l’esquerra de la paret , re buscant les parts mes febles per anar enfilant amunt.

Queda una línia molt lògica i bonica amb una roca de collons.

En algun lloc em llegit “ via quasi equipada” ......no hi som del tot d’acord , te trams pràcticament equipats i trams amb ben poca cosa.

Hi ha algun pito ressenyat que no hi es , però no patiu no es troben a faltar.

Via de bon amanir allà on no hi ha res i les peces sempre queden de nasos.

A destacar lo magnífic cinquè llarg , un pany vertical a collons amb unes bústies que fan plorar de goig , d’allò que se’n diu “d’arribar a la role i manola”, un llarg que tot i ser fàcil es per recordar.

Guaiteu si n’és de guapo que aquet em tocava a mi i la nostra STEFFI en veure’l va cridar rapit i sense esperat resposta “PÈPE QUE EMPALMOOOOOO”......JESUS això ja ho trobarem.......

Sols pel sisè diuen de portar un tres , que ja va be, però si dúieu lo quatre us farà millor feina.

Al pas del tercer de 6a+ podeu trobar les preses de sortida  brutes de terreta , però es molt equipat i dona prou be per parar-se i fe neteja.

BE CANALLA UNA VIA PROU BONICA SOBRE UNA ROCA BONA I A VOLTES BESTIAL , EN UN LLOC MÀGIC I EN AQUESTOS TEMPS QUE CORREN AVUI DIA TRANQUILA.

 RESSENYA CAL ASIN

 L'STEFFI

 LO PRIMER MOLT MAJO

 ENCARANT LO SEGON

 PRECIOS TERCER

 NETEJANT PRESES AL PAS

 L'STEFFI A PUNT DE PISPAR-ME LE CIRERETA

 AQUI LA COSA JA AFLUIXA

 LA ROCA DE P.....

 FOTOAMBCAMPIODECATALUNYACIM

LO XIST

El Barón Rampante, 7a+ (6b ob, 210 mts), Roca dels Arcs

Com som uns galls illetrats, no ens hem llegit el llibre d'Italo Calvino que dóna nom a la via, i com la peli tampoc la tenim, l'anem a fer. Avui ens acompanyarà un bon amic, l'Albert. Així que després del cafè de rigor al Cirera, Pepe i Jesús se'n van capa la Montse Pueyo, Víctor i jo cap a l'esmentada via i Albert es quedarà al pàrking control·lant les poques cordades que hi haurà a la paret.

Al primer llarg li fot Víctor (6b). Arrenca tranquil, a la dreta de l'Anaconda, però té una arribada a la reunió amb desplom i canto dura. No està mal per començar però surt bé. Al segon penso que si és un 6b+ les coses aniran maldades, però no sé si és perquè ja anem calents, que em resulta més senzill que el primer. Sols té un joc de placa tirant enrere a l'inici on s'ha de ballar cap a tots els costats.  Els L3 i L4 ja són un altra cosa, i no encadenarem cap d'ells, ni de primer ni de segon. Semblen que han estat decotats de 7b a 7a+ i de 7a a 6c+, però no entenc perquè. Deu ser allò del grau de bloc. Total, que ens tocarà reposar algun cop, i fer algun A0.  Els dos darrers ja són un altra història. Bons llargs, senzills, atlètics, sobre el V+/6a, i amb aire entre bolts. A gaudir si vas segur en aquest grau.

Ja sols queda la part més dura de la via, la baixada. Vaja merda de baixada. Ara feia anys que no la entomava, i no recordava massa bé el camí. Així que mentre faig alguna necessitat, el cabron del Vic em deixa tirat com una colilla, i he de desfer un parell de cops la baixada fins retrobar el corriol. Apa, anem al bar a dir rucades que l'Albert ens espera.

Material: 15 cintes, Cam#3 (L1) i joc d'aliens útil pels L5 i L6. 

Luichy-resse

Vic al L1

L2

L3

L3

L4

L5

Fotocim. Som uns desencadenadors

Moltes risses

Lo Xist

Mariano !!!   Ready to go ???

El Vol de l'Aufrany, 6c+ (405 mts), Paret del Pesó, Collegats

Via que seria excel·lent si no fos pels llargs 7 i 8. El seu inici és evident, no gaire lluny i a la dreta de la Tànger. Comença l'Ari el L1 amb algun "aleje" sobre terreny fàcil, però amb compte (expo). Hostilitats desfermades aviat al L2. 6c+ de placa, com m'agraden, amb fissura guarrindonga, i molt treball de peus sobre roca roja no massa adherent. Surt a vista. Però queda un llarg diedre fins a la role on les xapes sempre queden altes per a una mesura estàndard. Si porteu tramposa li traureu suc. L3 amb Ae que es curra l'Ari amb sortida delicada que s'arregla amb un friend. L4 molt bo  amb pujada a un arbre inclosa (sort de la resse de Luichy que ho diu ben clar). L5 amb una sortida que sembla més fàcil que 6a+, però que efectivament ho és. L6 amb un pas de bloc de 6b, bon canto però dinàmic. L7 i L8 ronyossos. I un final L9 guapo, amb xemeneia que es treballa des de fora.

Cansadets i contents amb tot encadenat baixem corrent a escoltar què diu el president. Entre la mala cobertura radiofònica al Doll i la complexitat de la declaració no hem entès res. Ja ens ho explicaran a casa.

Material:  17 cintes, Cams #0.5, #0.75, #1

Traçat de la via

Luichy ressenya

Ari al L1

L2 entrant al tramc de 6c+

Arribada a la R2

Ae del L3

L4

Arribada a la R4. Aquest és l'arbre que s'ha d'escalar

L5 sortida de 6a+

L6 amb panxa de 6b

Foto-ganyota-cim

Lo Xist

Lanzarote

Hem estat uns dies per aquesta fantàstica illa fent una mica de tot. Kite quan ha fet vent, bones onades per aprendre una mica de surf, i com no, escalar en uns quants llocs diferents.  La informació a internet d'aquests llocs és poca,  i el motiu és que no volen publicitar zones, ja que gran part d'elles es troben en espais protegits. Hem fet una via llarga equipada, i bastant d'esportiva en llocs màgics. Us expliquem una mica de tot, així si us animeu a anar, ja teniu mitja feina feta.

Risco de Famara, 7a (6a+ ob, 500 mts). En aquesta imponent paret hi ha unes poques vies semiequipades, però no tenim informació de cap. L'únic que ens consta és una equipada amb una ressenya de pena. La via no és una meravella, però està bé. El millor són les vistes sobre la cala de Famara i l'ambient aeri.

Aproximació i retirada. L'aproximació no està fitada i trobar el peu de via ens costa una hora. Trobareu un bolt a peu de via, i us tocarà fer uns 40 mts en diagonal esquerra per III/IV sense res fins trobar el L1 equipat. L'equipament és divers. Bolts ronyosos difícils de veure, químics als llargs més compromesos, i reunions en general bones i de vegades mal ubicades. Acabat el L12 us tocarà escapar per terreny fàcil fins al cim uns 100 mts.  Un cop al cim teniu dos opcions. Que us vinguin a buscar en cotxe pujant fins al Mirador (pista en bon estat) o baixar caminant pel barranc cap a la caleta de famara.  La baixada a peu us durarà una horeta llarga, però és ben bonica.

Material: Amb 15 cintes exprés n'hi ha prou. De totes maneres, vistes les possibilitats d'embarcar-se, si porteu un petit joc de friends potser li podeu treure profit.

Itinerari vist de de la Caleta de Famara

Ressenya Cal Gall

Peu de via

Òscar encadenant el 6b+

Fotocim

Los Charcones (Esportiva). Hi arribeu des de Yaiza. Vam visitar dos  cales al costat del mar. La primera desaconsellable totalment pel mal estat dels bolts. La segona està força bé, encara que els locals ens comenten que Fixe ha fet proves de ressistència i tan els bolts com els químics fracturen abans del previst. Bona roca basàltica, una mica bruta de sorra i humida depenent de la insolació. Escalada atlètica amb itineraris a partir del 6è grau. Disposeu d'una piscina natural que queda aïllada amb marea baixa. Lloc idílic.

Ojo bucle !

Bona roca

Bany a l'acabar

Tenegüime (Esportiva). Enclau en un barranc declarat espai protegit. Hi ha un bon grapat de vies curtes, sobre basalt de textura arenisca, amb alguna zona on s'han produït caigudes de grans blocs. Sembla que no s'hi escala gaire. Trobareu vies a partir del 5è. Arribareu des de Guatiza.

Barranc de Tenegüime

Guatiza al fons

Ricard

Jameos de la Puerta Falsa y Cumplido (Esportiva). Un jameo és una cova resultant d'un despreniment en superfície per la pressió dels gasos de la lava. En aquests llocs, l'escalada sol ser extremadament atlètica, amb grans presses i sempre tirant enrere. Fins i tot hi ha vies que connecten dos jameos a través del tunnel, cosa que vol dir escalar en horitzontal. A la zona de la Cueva de los Verdes, hi ha un un sistema de jameos que va des del volcà més antic de la illa (el volcà de la Corona) fins al mar, el turístic Jameos del Agua. Nosaltres visitem el jameo de la Puerta Falsa, i ens dirigim per la galeria soterrada (1 Km, 1 hora de pateo) fins al jameo Cumplido més al nord (porteu el mòbil carregat). El lloc és espectacular, amb molt bona roca. Aquí escalem el que podem, ja que hi ha poques vies per sota del 7è grau. Però l'equipament és bo, i els vols segurs, ja que tot tira enrere. Tornem per la superfície fins al cotxe on ens espera la policia local amb els grups de rescat en camí. Resulta que m'he deixat el cotxe obert de bat a bat, amb tota la documentació dins i s'esperaven el pitjor. Han de degut pensar que aquests catalans estan tarats.

Jameo de la Puerta Falsa

6b

Afegeix la llegenda

Un local al 7b+

Jameo Cumplido

Al 6b+

Ricard desmontant-lo

Mojito's time

Grans dies amb Meri, Elvi, Òscar i Ricard. Tornarem tan aviat com puguem.

Aquí us deixem un arxiu KMZ perquè us ubiqueu en totes les zones esmentades

Lo Xist