dimecres, 26 de juliol del 2017

Sánchez-Martínez, 6a/A1, (330 mts), Paret de Diables, Montserrat

Mai havia escalant a Monsterrat, així que em busco una guia 6 estels que em proposa una via 5 estels. Com és una clàssica prou concorreguda hi trobareu info arreu (com al blog del Jesús). Aquesta en particular està super-parabolada en bona part dels seus llargs, i allà on no hi ha bolts, s'assegura bé. Si afegit al munt de bolts i sumem la quantitat de ferralla, fusteria i cordeleria que no serveix per a res, diríem que alguns llargs semblen sortits del Pedrós (xatarreria de referència a Ponent). No obstant la via és ben guapa, amb morfologia variada, bones vistes i millor ambient.

Al L1 ja veus com vans les coses, 6a dur, hiperequipat (trobo particularment relliscosa la meitat inferior de la via). El L2 és una xemeneia infinita, on l'Ari es mou com pel passadís de ca seva i jo trec tot el repertori de renecs (Ens saltem la reunió opcional). L3 brut, on els peus continuen patinant per la humitat, la merda i el tràfec que deu patir la via.  L4 amb un tram ben llarg de Ae (7a). Ho provo de segon però he de fer un parell d'A0s. L5 guapo, amb un diedre en diagonal, amb pas d'A1 que en lliure deu rondar el 6c (tampoc surt).  L6 fantàstic de travessa sota sostre llarguíssima i amb dificultat al final de la travessa per la manca de peus. Els L7 i L8 es poden empalmar sense problemes (6a). L9 de pas dur de panxa (V+ ??) i festa.

Hem gaudit. Molt bona via, d'escalada tranquil·la, ara, perquè amb l'equipament original deuria ser del cagar-s'hi. M'ha sorprès l'entorn i penso, lo bonic que és això i lo bé que ens va (egoistament parlant) als de Ponent com a mecanisme d'absorció.

Material: 18 cintes, àliens, tòtems, Cams #3 i #4.

Ressenya de Cara Norte

L1

L2

L3


L4

L5


L6

Veïns

L7

L9

Fotcim amb una ventada de nassos :-)
Lo Xist


dimarts, 25 de juliol del 2017

Camarasa el bolet (Via Pepe el Chino 90 mts 6a obl )

Viernes 21-7-2017
Viernes por la tarde nos ajuntamos con los de roco Punt extrem  para
estrenar la nueva via , dedicada a" Pepe el chino" un escalador de
Camarasa . La via esta en la pared del bolet un techo espectacular
que se ve desde la carretera antes de llegar a los tuneles. Un sector olvidado
con las vías Virginia o de la Mensula V. A2 y la via del sostre V.A3e
Juan Gutiérrez con destreza en solitario encuentra una nueva línea.
 Empieza por una fisura bien marcada en bavaresa equipada encotraremos
algún alejes se puede equipar con friends de 6a , el segundo largo una travesia
que pasa por el gran techo marcada con unos seguros roñosos muy fina de V+.
El tercer largo empezaremos por una placa de mucho agarres a buscar una
pequeña feisa de V. El cuarto largo la entrada un poco explosiva de 6a
saliendo por un diedro de V a buscar la R a pie del camino .
 
1ª cordada Xavi Segarra , Edu Escude
2ª cordada Miguel angel Garcia, Juan Gutiérrez y David Delgado
 
RESEÑA
 
 

 
Ubicación
 
 
Primer largo
 

 


 

Segundo largo
 



Sin palabras
 

Tercer largo
 
 
 

 
 
Saliendo del tercer largo
 





 
Foto sim
 

La tribu
 

 


dijous, 20 de juliol del 2017

SuperTeixi, 6b (260 mts), Puntals d'Àger

No vaig tenir la sort de conèixer al Xavier Teixidó. Em diuen que era un muntanyer fort, amb mentalitat, multidisciplinar, i per sobre de tot, una persona de pau, de concòrdia. O sigui, dels que no abunden. Aquest és el tribut de Luichy i Salla al seu amic, acabat sobre un dels projectes que tenia oberts i al que un desgraciat accident als Alps hi va posar fi.

La via és ben bona. Algun llarg de transició (com és habitual), algun llarg amb roca a controlar, però molts sobre roca excel·lent, amb fissures, diedres, slabs, plaques i cap sostre (cosa que ens mola als nyicris). Està equipada a la seva justa mesura, amb bolts on el compromís és gran i neta quan no cal.

Salla em convida a la primera repetició i a posar algunes xapes que mancaven. Com no !  A més, agafem un dia núvol, i fins i tot fresc. La via té sol tot el dia.

No cal entrar en detalls. Descobriu-la per vosaltres mateixos. El grau general ronda el 6a, però algun pas és obligat 6b. En concret, al L2, tot i estar ben protegit, s'ha de tibar. Aquest L2 és millor fer-lo de primer que de segon, per allò de protegir abans del pas. Tots els llargs són prou bons, a excepció dels dos del graó central, però el L6 és una meravella. Sembla que Luichy es va currar una neteja a fons i ha deixat un fissura ben bona i de bon protegir.

Material: Tascons (uns pocs petits/mitjans), àliens, tòtems, 2xC#3 i C#4. 13 cintes.

Ressenya. Fins que Luichy no tregui la seva, haureu de tirar amb això


L1


L2


L3


L4


L6

R7

Fotocim


Estampes bucòliques



Lo Xist


dimecres, 19 de juliol del 2017

CRAK CRANIUM V-PARET DE L'OS-SANT LLORENÇ DEL FRANCIA

L’altre dia vai tenir l’oportunitat de sopar amb un bon personatge bregat en mil batalles a la muntanya ,  amb un bagatge que deu ni do , ell es  defineix com un muntanyer d’aquells d'avans dels que han tocat tots els rams.

Com no podía ser d’altra manera ens vam passar tota la nit parlant de la nostra dèria compartida.

Sobre tot l'home es queixava de l’enorme quantitat de gent que avui dia s’hi remena i parlava amb anyorança del temps en que surtir a la muntanya era sinònim de tranquil·litat i solitud.

Mentre fotia a parir la democratització dels esports de muntanya , fet que ens ha dut a una massificació desmesurada per al medi, en va deixar anar una de ben grossa….tant que no vai gosar  ni rebatre’l i es mes crec que te part de raó.

Parlava com a culpables de la innecessària comoditat actual per accedir-hi , dels aparells i roba nous que ajuden massa  i del excessiu equipament de tot plegat en barrancs , ferrades , refugis , taxis , vies , pistes….que li trauen la gracia a tot plegat.

I es llavors ben ences ens els seus raonaments quant amb cara de empudegat  em diu que ell prohibiria els guies de muntanya….¡¡¡que si no tens prous collons per anar a un lloc sol pels teus medis allí no hi has de fotre res . Mira si no el pobre Everest l’han convertit en un Port Aventura els mal parits…vergonya se’n haurien de fer , els turistes a les RAMBLES!!!

I va tancar el raonament dient .AIXO ES FER NEGOCI AMB UN RUIN MERCADEIX PASSANT-SE PELS COLLONS ELS VALORS MES PURS DEL MUNTANYISME.

I llavors tu que li dius???

LA VIA

Tot lleguin la ultima piulada del nostre EDU me’n  adono que jo no avia fet la CRAK CRANIUM que el dia que jo pensava que l'estava fent resulta que era emparrat al que ara es la PUKI NUKI…tinc un sentit de l’orientació una mica espallat..també dono culpa a un paperot que duia com a ressenya una mica indefinit , es el que te ser GALL un cervell massa petit.

Així que com no teníem massa clar que fer i el fet de ser a l’ombra pel mati pos ens hi atansem.

La via la van obrir el LLONS i el CHIU en solo…quins collons.

Ara ha rebut un repàs i hi trobareu  algunes assegurances , ponts de roca.

Nosaltres arrencarem per una variant d’entrada a la ORIGINAL AL ESPERO SUD  que comença a la mateixa carretera amb una entrada equipada de 6b/6b+.

Després un prou bonic i variat  llarg amb roca millor del que sembla  fins una nova reunió  V+, que representa que no es fer  tota la via , des d'aquí la via en qüestió fa flanqueig ascendent  a dretes per una mena de vira.

 Nosaltres surtirem  al cim com recomana l’EDU per una variant del Marmo , HEMICRANEAL 6b semi equipat.


ES UNA BONA OPCIO DE VIA SEMI AMB UN TRAÇAT ATRACTIU I A L’OMBRA.





 RESSENYA CAL CAESAR

 ARRENCADA DIRECTA 

 CRAK CANIUM 

 AQUI CANVIEM DE VIA

 EN AQUEST PUNT LA VIA MARXA A DRETES

 SORTIDA HEMICRANEAL

 LO CIM AQUI MATEIX 

 TORRADORACIM 
LO XIST