NI REIS NI AMOS V+ 60 m.-SOCOL DEL COLL DE PORTA-MONTROIG

Avui toca cercar lloc baix i arrecerat…fot un aire fred que pela.

Anirem al sòcol del coll de Porta , que te totes les condicions ideals  per un dia ventós de nord com el d’avui , i a fe de mon que l’hem encertat…a la paret de collons de mico , a d’alt al coll la cosa ja mes fotuda.

Farem l’ultima via oberta  pel MERCA i la MARGA just a la dreta de la DIAMANT.

Aquet sector ha viscut en els últims dies una reviscolada i hi apareixen vies igual que els bolets.

Sector còmode i de roca prou bona i a toms collonuda.

La via triada es NI REIS NI AMOS….que bonic es sumiar!!!!!

La trobareu pràcticament des equipada , un matoll llaçat a peu de via , dos ponts de roca a la primera role i dos ponts de roca al segon llarg.

De bon aparellar amb un joc de aliends i un de tótems i si porteu algun tasco petit pos també.

Nosaltres creiem que els dos llargs son del mateix grau V+ i concentrat en un pas a cada llarg ,

la resta de IV+/V-.

Via bonica sobre roca bona però encara una mica bruta , i encara pot caure alguna coseta.

AU CANALLA QUE JA TENIU UN BON SECTOR PER DISFRUTAR D’UN BON GRAPAT DE VIES SEMIS  O CLASIC  O CLEAN O COM RECOI VULGUEU ANOMENAR AL TEMA DE TRATEJAR.

 RESSENYA DEL FESELRUK TUNEJADA

 PRIMER LLARG

 SEGON LLARG

 PAS DEL LLARG NOSALTRES DIEM V+

ALS FONS ES VEU MONTSERRAT

 REUNIO COM LI AGRADEN AL ESCUER

 FOTFRETALCIM

LO XIST DE MERDA

El Tresor dels Maquis, 6b+ (ED, 6b ob), 210 mts, Serra de St. Joan, Montanissell

Heus ací una meravella de via i que trobareu molt i ben piulada. Podríem dir que té un recorregut sinuós, cercant sempre la part més fàcil del recorregut, amb una roca excel·lent, verdoniana diuen alguns, un grau entre amable i correcte i una exposició acceptable (a la ressenya de Ballart la qualifica de ED. Honestament no creiem que hi arribi. ED- potser seria més encertat). I l'entorn és fantàstic.

Per arribar-hi agafeu la carretera de Coll de Nargó cap a Isona. Un cop arribeu al coll de Sallent, comenceu la baixada i abans de creuar el riu enfileu la pista a dreta en direcció a Montanissell. Just al desviament de Montanissell i Sallent podeu cercar lloc per deixar el cotxe. Esteu davant de la paret. Podeu localitzar la via amb la foto de l'enllaç del blog alturgell, amb una excel·lent relat sobre els Maquis i la cova que dóna lloc a la via. No imagino la sensació dels aperturistes, Paca i Teixidó, al descobrir aquest lloc.  El peu de via es troba fàcil ja que  està a uns 50 metres a la dreta de la cova, i ara hi trobareu una corda fixa per accedir a la cova.

Així, mentre Víctor visita el refugi Maqui, Ari i jo comencem a obrir el L1, perquè anem justets de temps. Ja visitarem la cova quan hi tornem. El L1 és una llarga travessa, de 6b fàcil, amb 4 cordinos (ponts de roca i pitons) i un parell de bolts. Pensant en els dos segons, passo les 2 cordes i això em farà suar arribant a la R1. Si porteu unes tisores d'esporgar millor, ja que trobareu un esbarzer  en un pas clau que us amargarà una estoneta.

El L2 té una sortida potent, però amb bon canto. Un cop mirats i remirats els cantos (sortiu per l'esquerra), es fa bé, amb 3 cordinos que l'asseguren bé. A partir del tercer cordino, flanqueig a esquerra i ja fàcil a la R2.

Al L3 surt Víctor. Una arrencada encara més potent, però més curta que al L2, ens du a una panxa protegida amb bolt. Per la dreta millor, i arribareu al peu del diedre. Fantàstic diedre amb sortida flanquejant a dreta. Un bolt a mig flangueix i sortida cap a l'esperó amb  un pas ben delicadet. Al L4 hi torna Víctor, fàcil fins una placa tombada protegida amb 2 pitons. Ell la fa per la dreta, resseguint una fissura per poder protegir l'arribada als pitons en flanqueig. Jo li foto recte de segon (aquesta segona opció té menys possibilitats de protecció però sembla una mica més senzilla).

Ara ja comença a fer rasca i surt l'Ari a enllestir els dos darrers. Molt bon L5, sortint per roca fantàstica a esquerra i tornant a sobre la reunió. Llarg fàcil però atlètic (6a). I ja sols queda el tràmit del L6 (V) que no fa més que constatar l'excel·lència de la roca. Trobareu reunió de sortida amb  bolt i pont de roca.


El descens és fàcil. Careneu en direcció est, fins al colladet on trobareu un arbre equipat per a rapelar (amb una corda feu, 25 mts). Llavors, seguiu les fites a dreta, a peu de paret, fins que trobareu  una corda fixa que ja us deixarà al camí de tornada.

En aquesta via escalareu tant els primers com els segons, de manera que equipant els flanquejos està bé pensar en els que venen darrera. Com ja he dit, és una meravella de via, però res comparat amb la companyia d'aquest parell d'amics.

Material: àliens, tòtems, C#3 (opcional) i moltes cintes llargues. Trobareu alguns cordinos en estat rònics.

Ressenya

Refugi dels Maquis

L1

Arranc L2

Víctor al L3

Ari al L3

Flanqueig L3

Flanqueig L3

L5

L6

Fotocim

Ràpel vespertí

Lo Xist   (més versions del Thunderstruck)

Burundanga, 6c, 245 mts, Cap del Ras, Àger

Avui la motivació era doble. D'una banda teníem clar amb l'Ari que avui ja tocava "relax". D'altra se'ns afegeix l'Edu amb qui feia dies que no escalàvem plegats. Burundanga era una bona opció, ben equipada (per dalt, a mi particularment no em molesta), roca increïble i una excel·lent línia. Tampoc cal detallar-la, ja que la trobareu piulada per arreu (fins i tot youtubada). El grau és benèvol en bona part dels llargs i alguns d'ells són memorables, sobre plaques grises. Menció apart el avant-darrer llarg (L6). Sota el meu punt de vista, aquest 6c té dos crux: el xapatge del primer bolt i la superació del darrer bolt. Al primer bolt s'arriba sobre un placa de cantets trencats, però el magnesi telegrafia una petita banya a esquerra que permet quedar-s'hi i xapar (Edu s'enrotlla i us deixa un cordinet al primer bolt). La potencial caiguda és sobre la feixa, però per això estan els col·legues esperant-te. D'aquí sortiu una mica a dreta, allunyant-vos del segon bolt que està a esquerra, amb l'objectiu d'agafar una feixa que promet bon canto. I així és. Un cop agafada, ja podeu anar a buscar el segon. Malgrat el que llegireu arreu, per mi aquest xapatge és més crític que el primer, ja que requereix bloqueig (tot de bon canto), però una caiguda aquí us farà tornar a la feixa (i ara els col·legues ja no serveixen de crashpad).  Després del tercer bolt, heu de creuar una fissura ampla, amb un pas raret a collons (el tòtem roig que no porto aniria de luxe per xapar el quart). Ara ja sols queda una magnífica placa, amb ratlles vilanovines, que a mesura que progresses es van fent cada cop més petites. Poso un alien blau en algun allunyament, i arribo al darrer bolt que es xapa a dreta "in extremis" i requereix anar a cercar una petita fissura amb passos molt fins. Em costa ja que les forces ja comencen a minvar. D'aquí a la reunió, fàcil,  amb un tòtem lil·a fareu.

Gran retrobada amb un equip de luxe, escapolint el fred de la plana i un bon viot encadenat de baix a dalt. Quin millor regal de reis ?


Material: Portem àliens,  tòtems i unes 15 cintes.

Luichy Ressenya

Edu al L1

Sostre del L3

L'Ari ... 

... amb l'Edu

Gaudint de les vistes

L6 inici

L6 final. Mode paparra

Fotocim

Lo Xist

Pin Din Bir, Si us plau, 6c (ED-), 250 mts, Cap del Ras, Montsec d'Ares

Darrerament tenim tendència a escollir vies amb noms estranys (Klan Homenauer, Bia Hoi, ...). Em fa ballar el cap aquest nom. El google translate diu que prové del romanés i vol dir "homenatge de pi", però Zorika, romanesa de socarrel, em diu que això no té sentit. Aquests de Google són uns listillos. El cas és que la via la trobareu just a la dreta de l'Esperó de les Colobres amb una fletxa a la base.

Al primer llarg surt l'Ari, són 50 mts des d'abaix, amb un pas de V+ molt dur i que ens mostra com aniran les coses. L2 comença anant a caçar un pitó llunyà amb perill de retruc a la reunió, i segueix per una magnífica fissura a esquerres que va tirant enrere (6a mantingut i llarg). Es pot protegir bé. El segon pitó marca el punt on hem de fer un petit flanqueig a esquerra (expo), abandonant la fissura que s'ha tornat cega, per creuar-la més amunt amb uns passos atlètics i protegit amb un spit. A partir d'aquí a navegar. La reunió marcada amb dos sabines no la trobem. Potser la segona sabina ja no existeix. Veig un pitó a esquerra de l'Esperó de les Colobres i l'aprofito per reunió. Si la repetís, faria reunió intermèdia a la sabina després del darrer spit, ja que el fregament és brutal. Puja l'Ari i tal com arriba tira amunt, a buscar el primer sostre petit i seguir cap al sostre gran que flanqueja per sota. Aquest llarg potser sigui dels més amables i divertits. Al L4 heu de flanquejar a esquerra per la part superior del llavi del sostre, es troba un pitó i a partir d'aquí em perdo. Decideixo pujar per la dreta de l'esperó, i acabo en un diedre bavaresa que no té res de V (6a ben bo). La via deu ser més a l'esquerra. Arribada a la R4 fàcil i comuna a l'Esperó Colobres.  Arrencada del L5 ja coneguda, comuna a l'Esperó, i que de 6a no té res. Feina per arribar a la primera ganda sense fer A0. No ens compliquem la vida i tirem de la cinta. La resta no massa complicada fins la R5. La R5 té un malló, cosa que ja indica el que ens espera. Un seguit de passos rabiosos (6c placa descomposta) fins un pitó.  D'aquí monodit i bidit fins al darrer spit. Però si aprofito el bidit no puc protegir, de manera que poso un alien verd (totem blau millor, però està a la role), li tibo i surto a pel spit. Ja sols queda una fissura atlètica de 6a amb roca a controlar, però que es pot anar protegint.

Material: Àliens, tòtems, C#3 (no estrictament necessari), tascons petits/mitjans i algun cam per repetir rangs mitjans de tòtems. 15 cintes, la meitat llargues.


Via guapa i dura amb molt poques assegurances, 7 spits i 7 pitons en tot el recorregut sense comptar reunions que s'han de reforçar (sols tenen un spit, o res). El grau és apretat (suposo que és allò del grau antic i els que som molt joves no ho acabem d'entendre). Canalla !!

Excel·lent ressenya d'en Parcesisas

Ari al L1

Detall de l'itinerari seguit en els primers 3 llargs

L2

Sota el sostre del L3

Arribant a la R2

Sortida L4

L5

L6. Ari atacada dels nervis s'oblida de les fotos quan assegura

Fotocim Classic

Fotocim Art

Lo Xist

Ambigú, 6c+ (6a/b-A1 ob), ED-, 100 mts, Pala Alta, Montroig

3 són els motius que ens duen cap a aquesta via:
1.- Ambigú ens porta records de joventut, malgrat jo era més del Diálogos 3 del Trecet, també gaudíem amb el programa del Manrique, amb Flor de Pasión, ...
2.- Que un aperturista parli amb cert sarcasme sobre la qualitat de la seva via ja denota un cert grau d'honestetat. No conec personalment a "Piju", però ves per on, llegeixo la seva ressenya temps enrere i em cau bé.
3.- Salla no l'ha fet (encara), i això, vulguis que no, motiva.

Total, que estem al bar, amb Víctor F., Marc i Ari, pensant com acomiadarem l'any, i davant la teoria de Víctor que l'any s'ha de despedir amb una via senzilla, doncs fem exactament l'oposat. Li proposo aquesta, i com encara no està gaire espavilat en aquestes hores, accepta.

Serà una escalada lenta, amb ganes de no acomiadar l'any a l'hospital (ja vaig visitar el de Basbastre fa tres dies i vaig fer la quota), protegint a saco i amb algun despropòsit. Aquests comencen quan ens dirigim a la via sense la ressenya original (no recordava haver-la vist al blog Pijuclimb), de manera que la informació del llibre del Montroig és insuficient. Ens tocarà navegar més del previst i no saber què ens espera amb exactitud a cada llarg.

Comença Víctor, llarg de 6c+ de roca cutre, on el darrer pitó no existeix. Hi ha primer pitó, un spit, i 2 bolts (tots els bolts de la via són de 8 mm). I d'aquí, ja res. De manera que amb una bona dosi d'àliens sortim més en A1 que en lliure. Al L2 i torna Víctor, flanqueig fàcil però molt descompost que et diposita en un tram vertical de 6a+ on caldrà encertar l'arribada a la R2. S'ho curra bé i amb paciència. Al darrer L3 em toca. Sortida de 6b fina, amb poques possibilitats de protecció fins xapar un primer bolt comú a la Fiorella. Hi ha un sostret on entrarien bé els micros (però no en portem). Tan sols el àlien més petit que no entra massa bé, i amb cuidadin em llenço a pel bolt. D'aquí la cosa més fàcil. Es veu el bolt del 6c amunt, i evito la temptació de pujar-hi recte. Sense la ressenya original no queda clar, però s'ha de seguir una vira en diagonal a esquerra, amb un pitó a l'inici i un al final. D'aquí al sostre de 6c, on faig el borinot al bolt, descanso un pèl, m'ho miro, i pas goril·la amunt. Aixeco els peu i zaassss!!!, el mòbil se'n va abaix. Ni m'entero si no m'ho diu Víctor. Ara el llarg ja és boníssim, molt bona roca i a gaudir. A la R3 (s'ha afegit un bolt de 10 mm), decidim sortir pel darrer llarg de la Rock'n'Roll. Boníssim diedre de V+ Massana, amb un spit en travessia als peus estrany de xapar.

No és una via que tornaré a fer, però no ens deixa mal regust de boca. Han estat 4 hores de lluita i ens permet acomiadar l'any contents. Ara toca anar a buscar el mòbil. Que trobem en perfecte estat després d'un vol de 80 mts (Sols ha perdut la tarja de memòria, així que us quedeu sense fotos dels 2 primers llargs). I ja és el segon. També ha sobreviscut tota la Carbonera de dalt a abaix. No té certificació C2, però tampoc li cal. És un Samsung A3, per si us el voleu demanar per reis.

De material, us caldrà: àliens, micros, tòtems, C#3, tascons i 15 cintes

Ressnya original modificada

Inici L3

L3

Borinotades al sostre de 6c. Està clar que avui no encadenem una merda

Sortim per la Rock','Roll del Kurriol

Fotocim

Lo Xist