dijous, 4 de juny del 2015

30 MAIG 2015 -CAMARASA- PAT GARRET 6a OBLIGAT


Fa una pila d’anys  vam  manegar un viatge al TODRA , en aquell temps treballàvem per una parella benestant fent-los hi una casa a l’horta.
Ja érem a les acaballes i calia corre si no volia perdre l’oportunitat de baixar al MARROC.
Va arribar el moment  de triar les rajoles i la mestressa  ,vulguis que no , em va fer acompanyar-la un dia i mig a voltar per totes les cases de materials per mirar i remenar….¡amb la feinada que encara quedava per fer! , i cada full de l’expositor que girava ho acompanyava amb un “ i a tu que et sembla ¿eh nen?”.
Arriba el material a l’obra i m’hi fico amb ganes i collons per mirar de recuperar el temps perdut….i quant ja li tenia el peu al coll…apareix el mestre amb cara de pomes agres i deixa anar…”que diu que ara que les veu ficades ni li agraden…treu-ho tot” ¡¡ LA MARE DE DEU!!
Au i sant tornem-hi…un ‘altra volta per tota Lleida sentin “ i a tu que t’assembla ¿eh nen?.
Arribo pel mati content per ja quasi ho tinc tot enllestit i em trobo a lloc al matrimoni en una nova  discussió…que si gira…que si tomba..i m’aconviden a pendre part del debat…a mi… que l’únic que pensava era en les hores perdudes que no facturaria i el dia del viatge cada cop mes aprop i la feina per fer.
Es en aquet moment que torno a sentir la malaida frase..”i a tu que t’assembla ¿eh nen?
Sols podia fer que demostrar la meua professionalitat ,la meua traça innata per l’interiorisme i la meua facilitat per expressar-me amb termes tècnics ,claredat i convicció i deixar anar una dita que tancaria el tema i formaria ja part del meu bagatge  professional per sempre.

¡¡¡¡¿QUE QUE M’ASEMBLA?..M’ASEMBLA QUE QUANT HI HAUREU CAGAT UN CENTENAR DE BEGADES TANT SE US EN ENFOTRA DE QUIN COLOR O MIDA SON LES RAJOLES!!!!

LA VIA

El nostre criteri  6a+/ 6a /5c
Camarasa lloc d’estiu…ombra ,riu, poca patejada i lo bar aprop…TOT UN PARADIS
La trobareu a l’esquerra  del puro, però per aquí el camí els últims metres son una selva de punxes de mal passar, millor aneu per la passarel.la just al començar veureu un corriolet que puja a peu de paret i a la dreta.
Equipament LOVE CLIMBING tirant a novel.la de la CORIN TELLADO.
La roca collonuda i la baixada des de el cim pujar mig a dretes pel mes net fins el camí i esquerra  i avall.

RESENYA ORIGINAL

 UNA PAA LA LLONA

 LO PALETA

 LO FUNCIONARI

 ELS PRIMERS METRES APRETA
 VERTICALOTA

 LA LLONA  APRETAN

 LO LLAUIS DE LASTIR CONSUMAT

 LA ROCA DE COLLONUDA EN AMUNT

 LES FOTOS UNA MICA DES ORDENADES

 LO MARIC QUE SI NO FA 6C NO ESTA CONTENT

 SEGON LLARG

 LO LLAUIS AL TERCER 

LO XIST


dissabte, 23 de maig del 2015

23 Maig 2015. Paret d'Escales. Via Minha Terra Galega. 260 mts. 6c (6a/Ae)

Resulta que el Nico té l'ordinador espatllat i em toca piular a mi. Seré breu i concís ja que això de la informàtica no és el meu.
Ens apleguem Nico, Tato i jo mateix (Cèsar).
La via és entre bonica i molt bonica. Bona pedra i assegurada amb esme, que  vol dir; molt bolt en els trams de dificultat i molt d'aire on la cosa s'apavaiga.
Darrerament s'ha afegit un llarg nou de 60 mts. per sobre de la feixa de sortida. Aquí hem posat un friend #1 i un #2.

L1 i L2 (V) bonics i tombats.
L3 (6a) resseguint l'encaixonament. Gran llarg
L4 (6c/6aAe). Es deixa fer en lliure. No gaire sever. Malgrat tira enrere per sortir de l'acanalament, hi ha bona presa.
L5 (V). De transició. Ens saltem la reunió. No l'hem vist
L6 (6a). Bon llarg amb dos plaques guapes que s'han de treballar
L7(6a). És el llarg nou. L'afegit. Gran tirada de quasi 60 mts. amb una excel·lent placa fissurada a la segona meitat. Es rapela de nou a la feixa




Tato enllestint els primers llargs

Nico al bonic L3
Vistorro

Sortint del L4
Des del cim. Vista del darrer llarg

Fotocim. Més de 160 anys observant una càmera digital

Descens. Tato donant a llum (o sortint d'ella)


Luichy-ressenya del darrer llarg
Ressenya dels primers llargs



Avui no hi ha 'XIST'.  Però sí un homenantge als inconmensurables Siniestro. (Escapolint la bronca del Sergi)






diumenge, 17 de maig del 2015

16 MAIG 2015 -Espero de les Orenetes - VIA UES 565 m V+ Obligat


Hi han coses que no poden ser…hi han temes que cal solventar…i aquet n’era un i de greu.
El cas es que a cal GALL tot hom aviem fet la UES però lo nostre estimat POLLOT no, i això demanava una solució a crits.
Així es que de cap als Esplovins que anem .
De la via no direm massa cosa per que a la xarxa en trobareu de tots els colors, sols afegirem que la ressenya diu equipada , i segons els vostre nivell o gust podeu trobar que l’equipament es de criteri variat i en les zones mes fàcils i en algun llarg de V entre la ferramenta notareu aire o com diu lo nostre estimat Guillem  fins i tot alguna tormenta.
La roca pràcticament sempre collonuda i lo traçat d’escàndol.
Segons lo nostre pare una via del tot recomanable.
A la baixada vam fer una mica el sigala i aguaitan pel mòbil alguns tracs va quedar clar que es mes que normal no encertar el camí a la primera ,si no portes al GALL  SERGI al costat , un cop ens va tornar al cotxe de nit i sense frontal….es mal escalador però bon gos de rastre.


LA RESENYA..UNA DE TANTES

 EL LLOC PRECIOS

 PRIMER LLARG DESPRES DEL JARDI

AQUI LO MARIC FENT 6C SENSE DESPENTINAR-SE

 LA ROCA SEMPRE DE PRIMERA

 AL TRAM DE ARTIFO

 ES UN ARTIFO ESPECTACULAR I AGRAIT

 A NO SE QUIN LLARG

 LO LLORENÇ ENS VA RESPECTAR

 ALS TRAMS FACILETS HI HA AIRE

 COI QUE AMUNT QUE SOM!!!!

 LA PART FINAL ES MES TRANQUILA

 FOTOSUADACIM

LO XIST

dilluns, 11 de maig del 2015

11 MAIG 2015 - PARED D'ESCALES - VIA GARCIA GUTIERREZ 175 m V+ Obligat


Ara que la calor apreta be de gust ascalar a l’ombra

Avui toca LOVE CLIMBING i del millor , de la collita del Monsieur JUAN GUTIERREZ  amb l’ajuda del sinyor MIGUEL  ANGEL GARCIA.
Un parell de reconeguts  obridors…equipadors…o com coi vulgueu anomenar la seva feina.
Si algú mereix una estàtua al LOVE CLIMBING es ell, tot el que fa es sorprenentment bo…te bon ull, traça i moltes ganes de pencar.
Ben poca gent , que porti temps escalant , deu poder dir que mai ha fet una via seua i el mes normal es que en hagi fet un bon grapat ….tot i que també en hi han que ho amaguen….????
A cal GALL es tot un ídol i cosa que fa , sortim tots corrents  a tastar-la , amb la seguretat de que ens agradarà.
Sobre si equipa poc o mol , no hi entrarem…de fet tan ens fot , si al final la feina feta queda com de costum , de traca i mocador.
Tots tenim vies millors i pitjors , però el mister , sempre sap mantenir una mitja prou alta.

LA VIA
Sense deixar de ser LOVE CLIMBING , te una distancia entre  els ferros , que vos farà escalar en alguns moments.
La roca, tret d’un tramet al cinquè , de mol bona qualitat
El tercer,  es una flipada de llarg, dretet , entretingut  , amb un final mes fortet i tècnic .
Això si, vigileu la baixada per les escales,que cada cop es  mes precària.
En fi… si no teniu manies que no vos permetin  fer aquest tipus de vies…aneu-hi que la gaudireu força


¡¡¡¡JUAN NO TE MUERAS NUNCA…….PERO SIEMPRE  SIEMPRE ENFERMO!!!!



 LA RESENYA DELS OBRIDORS

 UNA DE BEN FETA 

 LA BAIXADA TE EL SEU AMBIENT

 PRIMER FACILET I MOL DISFRUTON

 EL LLOC TAMBE MOLA

 SI MATINEU UNA MICA OMBRA GARANTIDA

 LA ROCA SUPER BONA

 I L'EQUIPAMENT TAMBE

 LA COMPANYIA NO TANT

 EL LLARG ESTRELLA

 TE UN TRAMET DE FINURA I VERTIQUALITAT

 A LES DOTZE JA TOCA EL SOL

 QUART DE TRAMIT PERO AGRAIT

 EL COL.LEGA SUCANT MAGNESI

 AQUI CALDRA VIGUILAR UNA MICA LA ROCA...I AMB QUI ANEU A ASCALAR

 FOTOCALORET



LO XIST.....I LO FORT ES QUE ES VERITAT