Ressenya Made in LO GALL
Ressenya original
Situació a la paret
Ja esta! Sembla que per fi ho hem aconseguit. La “Quo Vadis”
ha quedat re equipada després de uns quants dies de passar calor, ploure,
perdre claus, ulleres, càmera de fotos, deixar-nos cordes al cotxe….. un
desastre, per no perdre el costum.
Anècdotes a part, la via ha quedat re equipada amb parabolts
mètrica 10 i les reunions amb anelles per poder rapelar ,si escau. Hem netejat
els llargs tot el que hem pogut i fins i tot hem fet un llarg nou al tram comú amb la CADE i un altre de sortida directa
a la Feixa. També hem arreglat amb un parabolt la possible sortida per l’escape
.
Tot ha estat possible amb la col·laboració de tots els GALLS
del galliner (autòctons i foranes) i la mostra la tenim amb la llista
que apareix com a re equipadors. Tots han col·laborat d’una manera o altra i es
per això que, des de aquest bloc, agraïm la seva col·laboració. Ara, la via ,
es de tothom. Gracies.
UNA MICA DE HISTORIA.
Eren els anys 80 i Terradets estava de moda. Cal pensar que
eren els inicis de la escalada esportiva i a la zona , junt amb el Verdón, hi
havia plaques de tot grau . Cada dissabte les línies d’ascens al fantàstic mur
de pedra eren recorregudes per cordades que venien de tots els racons de la geografia
europea. La gent escaladora, guarnida amb les seves malles de colors i mocador
al cap, fruïa amb les plaques ratllades, les fissures i diedres d’aquesta mole calcaria
que s’anomena Paret de les Bagasses. Hi havia dies que a totes les vies hi havia
cordada.
Nosaltres érem una colleta de Lleida que ens penjàvem
d’aquestes i altres parets del nostre país i que un bon dia vàrem pensar: Per
que no , una via a Terradets?. Ens ho vàrem mirar amb deteniment i el lloc
menys ocupat era la part esquerra de la paret , així que vàrem traçar una línia
imaginaria i a picar pedra. La via es va equipar per dalt, amb espits , en
aquells temps tot un luxe, tot i això no
s’ha repetit massa i es que les vies de
placa de la zona dreta l’han eclipsat.
QUATRE REFERENCIES DE
LA VIA
La “Quo Vadis” no es ben be una via plaquera. Cal diferencia
dues zones. La part de baix fins el escape on les plaques manen, tot i que el
concepte no es anar al recte dels parabolts , sino anar ballant per les plaques
buscant els cantos, que hi son , alguns petits, però hi son. La part de dalt en
canvi es mes de sostres que cal superar amb artificial i sortides a placa , o
artificial pur i dur, sempre a l’espera que algun “manolo” els alliberi.
Ara creiem que “Al Cèsar lo que es del Cèsar” i os convidem
a que aneu a repetir-la. Pensem que ha quedat força be i ,a mes a mes, la pedra
no esta “sobada”.
S’acceptaran critiques però, com sempre, no en farem ni puto
cas. Cal fer menció a la ressenya original (grau molt apretat) ,en aquells
temps , un 6a no el posava qualsevol.
Aquí teniu unes quantes fotos del re equipament i de la
primera re ascensió.
RE EQUIPAMENT
Inici Via
Cal fer be les coses
Lo Lluis , lo Juan i lo Sergi a punt
Lo Juan desde la Feixa
Lo Lluis i lo Juan montant reunió
Lo Lluis treient els spits vells
Lo Juan re equipant el L8
Lo Lluis i lo Juan satisfets per la feina
Lo Lluis estudiant el L7
Lo Juan posant un re envio al L6
Per avui ja en hi ha prou
A PROBAR-LA!!!!
Amunt i crits
Lo Nico al L1
Lo Lluis al L1
Lo Llauis al L2
Lo Lluis al L2
Lo Sergi al L3
Lo Llauis al L3
Lo Sergi al L3
Lo Tato al L3
Lo Nico al L4
Lo Sergi al L4
Lo Nico al L5
Lo Sergi al L5
(el pedal no fa falta)
Lo Nico devall del 6b+ del L6
Lo Nico al L7
Lo Nico al L9
Lo Nico al L10, nova sortida a la Feixa
Floreta del dia
LO XIST :
