dimecres, 2 de maig del 2012

28 d'Abril de 2012 -CAMARASA- Lo Puro - "Aventafocs" 75 m, M.D.- (V+)

Darrerament se'ns estan tornant les potes blaves... com les dels pollastres del Prat... serà per sovintejar tant "Ca la Montse"?. Com? Que dius Merto? Que fa temps que no vas a Camarasa? Que et fa gràcia tornar al Puro? Que només has fet la "Directa"? Que t'agradaria fer la "Jopuma" encara que sigui "via blava"? No t'amoïnis que això té solució... però la farem amb una "aproximació" diferent...


Rescatarem de l'oblit l'"Aventafocs", ruta de grau moderat i de fàcil protecció, i li farem una ressenya copiant l'estil de l'"Escalatroncs" que tant ens agrada ;-)

"Juanill" encetant el primer llarg

"Juanill" sota la Llastra

Merto, et juro que fa dinou anys això no era tan "tieso"!!!
La Llastra està protegida amb 4 spits, abans d'arribar-hi hi trobareu un pitó
1a "role" dalt de la Llastra, 1 spit i un pitó.
Merto arribant a la 1a "role"

2on llarg, entren tascons i friends a dojo, també es pot llaçar una senyora savina i per acabar-ho de rematar en cas de necessitat es poden aprofitar dos parabolts de la propera "Fiesta Vikinga", els temps canvien, no hi ha excuses...


Merto al 2on llarg, les herbes, tot i que no molesten, indiquen que per aquí no hi passa gaire gent...

Merto acabant el 2on llarg
Merto liderant el 3er llarg coincident amb la via "Jopuma"
Juanill a R2, la reunió es munta d'una bona savina, un spit i es pot reforçar amb friends
Merto ben aprop del cim
"Juanill" a punt de fer cim

Fotocim
Lo volat del Puro...

LO XIST:















dimarts, 1 de maig del 2012

21 d'Abril de 2012-MONT-ROIG-Paret de l'Extrem-KE BONICA BOIRA 160 m. 6a+,Ae (V+ obl.)

Ressenya dels aperturistes
Croquis situació

     Aquest dissabte, mentre uns GALLS se’n anaven a Terradets a picar pedra (estem re equipant una via, ja us informarem), los GALLS “manolos” decideixen anar a fer una via nova oberta a la Paret de l’Extrem al Mont-roig. El nom de la via ja ho diu tot: Ke Bonica Boira i es que a l’hivern val la pena accedir a aquesta zona nomes pel fet de poder tenir la boira de ponent als nostres peus.
     El cas que als GALLS “manolos” se’ls hi posa la cresta eixerida quant els hi arriba a l’oïda que s’ha obert una nova via i…. es clar, se’n hi van volant (volades curtes). La informació que fan arribar a la redacció de LO GALL (lo d’escriure ho porten molt malament) es que es tracta d’una via recomanable, semi equipada, on els “caxarrets” hi entren be i la roca es força bona amb uns llargs superiors excel·lents. La via es troba a la dreta de la Oscar Lafotet i abans de la Novembre Negre. La dificultat no es obligada i l’ambient esta assegurat com casi totes les vies d’aquesta zona. La zona te un valor afegit i es , que per arribar a peu de via vas de baixada i quant l’acabes, surts al cotxe, que mes es pot demanar.
Lo Paepe i lo Juanito començant
Lo Paepe al L1
Lo Paepe al L2
Cordada veïna , lo Carlos,lo Rafel i......???
Lo Paepe al L3
Lo Juanito al L3
Lo Nico al L4
Lo Nico i lo Paepe a R4
Lo Juanito i lo Nico a R4
Lo Nico el L5
Lo Nico al L5
Lo Nico a R5
Lo Juanito al L5
Lo Nico al L6
Lo Nico al L6
Lo Juanito al L6
Fotocim
Refugi "El Buho" (Lo Xut ???)

     Per cert, aprofitem l’avinentesa per saludar al GALL de Juneda (esquirol-paga cafès). Si algú el veu feu-li una pessigada a la cresta.


LO XIST :

Una pulga toda bronceada, estaba tomando sol en la playa, cuando se acerca una pulga amiga toda muerta de frío.
-”¿Qué te ha pasado por que vienes muerta de frío?”
-”Te cuento: Como quería venir a la playa, me subí en el bigote de un motociclista, venía a 200 kms/H en la ruta, y me hizo pasar un frío terrible.”
-”¡Pero tienes que hacer como yo! Te escondes en el baño de mujeres, y cuando entre una, te subes a su ropa interior, te acomodas en el vello de su vagina y viajarás calentita y segura todo el tiempo.”
En el fin de semana siguiente, se vuelven a encontrar las pulguitas en la playa: Una pulga toda bronceada y la otra muerta de frío:
-”¿No hiciste lo que te recomendé?”
-”Claro que sí. Me fuí al baño de mujeres, una joven se bajó la ropa interior. Me subí, me acomodé como tu digiste y como me sentí calentita me quedé dormida.”
-”¿Y entonces que te pasó?”-
-”No sé, cuando me desperté, estaba otra vez en el bigote del motociclista viajando a 200 kms/H…. ”


dijous, 26 d’abril del 2012

14 d'Abril de 2012-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-Paret de la Formiguera-ESTHER 70 m. 6a+ .-.-.- JOE BONAMASSA 30 m. 6b

Ressenya del Jordi Marmolejo (aperturista)

     Aquest dissabte les previsions meteorologiques no eren massa alentidores. "Nubes y claros con posibilidad de tormentas hacia la segunda parte del dia" . Just a la fusta, ho van encertar.
     Un grupet redüit de GALLS se'n van anar als ports com la "Lola" i es varen fotre ben xops. Van tornar a Sant Llorenç a cruspir-se una paella. Nosaltres, que som GALLS mes seriosos, vam optar per anar a fer la nova via del Marmol, Joe Bonamassa, i repetir la Esther a la Formiguera que la ha reequipada.
Han quedat dos itineraris molt bonics i de bona dificultat a mes d'un bon equipament que fan d'aquesta zona una bona opció per els dies en que el temps atmosfèric no es gaire segur.
Aquí os deixem unes quantes "afotos" de lo relatat.
Lo Paepe
Lo Albert
Lo Toni
Lo Paepe
Lo Paepe
Lo Albert
Lo Albert
Lo Albert
Lo Albert i lo Nico
Lo Albert i lo Nico
Lo Nico


LO XIST :


Un grupo de amigos cuarentones se encuentran para elegir el sitio donde van a cenar todos juntos. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, porque las camareras son guapas, llevan minifalda y escotes generosos.
Diez años después, los mismos amigos, ya cincuentones, se reúnen de nuevo para elegir el restaurante donde ir a cenar. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, porque el menú es muy bueno y hay una magnífica carta de vinos.
Diez años después, los mismos amigos, ya sesentones, se reúnen de nuevo para elegir el restaurante donde ir a cenar. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, porque es un sitio tranquilo, sin ruidos y tiene salón para no fumadores.
Diez años después, los mismos amigos, ya setentones, se reúnen de nuevo para elegir el restaurante donde ir a cenar. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, porque el restaurante tiene acceso para minusválidos e incluso hay ascensor.
Diez años después, los mismos amigos, ya octogenarios, se reúnen de nuevo para elegir el restaurante donde ir a cenar. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, y todos coinciden en que es una gran idea porque nunca han cenado allí.
Ríete, pero vete acostumbrando….


dilluns, 23 d’abril del 2012

20 d'abril de 2012, MONTSERRAT- LA PRENYADA. Via Gomez-Xalmet, 140 m, M.D.-, V/A0 (6a)

1957, "La Prenyada" rep el seu segon itinerari que esdevindrà una clàssica "cinc estels" amb totes les de la llei. J. Gómez i J. Xalmet del GEDE, sense peus de gat, ni "friends", ni tascons, obren l'espectacular diedre que ratlla la cara sur d'aquesta agulla i, pel que tinc entès, només amb escarpies, sense posar expansius (m'agradaria que algú pugues confirmar aquest aspecte). Avui en dia continua essent una clàssica imprescindible que, mira per on, ens faltava al Merto i a mi. La via està amorosida amb parabolts (pero sense pasar-se) i pràcticament conserva  tot l'encant, cal escalar. Nosaltres vam ficar algún "caxarro"que estrenàvem, perquè ja se sap que els galls no som gaire amants dels vols llargs, i vam fer el que vam poder per forçar en lliure el tram "tieso" del primer llarg (Antic A2 que ara es pot negociar en V/A0 i que en lliure surt V+, segons uns, o 6a segons uns altres, el que si us puc dir es que cal una tona de magnesi per no lliscar...de lo polit que està). Els altres llargs són més assequibles i d'una qualitat excel·lent. La via es una autèntica delícia absolutament recomanable.

Dues ressenyes, dues èpoques (Font: esquerra Guia d'en Rodes i Labraña, dreta Escalatroncs)

Merto al primer llarg.
Juanill arribant a la R1 
Inici del segon llarg
Bones savines per assegurar
2on llarg Diedre espectacular!
Merto negociant el 3er llarg
R2 vista des de la meitat del 3er llarg
Juanill a R3, la primera còmoda de la via. La fisura del darrera es per on va la variant Anglada Cerdà.
Juanill a l'estètic 4art llarg
Merto encetant el darrer llarg
Merto a punt d'accedir a la fàcil rampa que duu al cim
Fotocim, fa vent i no hi ha on aguantar la càmera...

LO XIST
Malgrat que al vespre vam perdre...

¿Por qué a la selección española la llaman 'El Circo'?
    Porque lleva a los malabaristas del Barça, a los leones del Bilbao y a los payasos del Madrid.














diumenge, 15 d’abril del 2012

14 d'Abril de 2012-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-Ferrada CAGATE LORITO 150 m. ED

RESSENYA ENVIADA PEL JUAN
CROQUIS SITUACIÓ

     Lo nostre apreciat amic Juan i la seva colla ens han fet arribar al Galliner aquesta joia de les vies ferrades, cal remarcar que , segons diuen los autors , es força dura. Jo no la he feta però en he seguit una mica lo procés de construcció de la "susodicha" i es veu que t'hi has d'arremangar de valent, es a dir posar la cresta ben "tiesa". Enhorabona a tots els que la heu feta possible.

UTILITZACIÓ OBLIGATÒRIA DEL MATERIAL
DE SEGURETAT