dilluns, 2 d’abril del 2012

31 de Març de 2012-MURILLO DE GÁLLEGO-Peña Rueba-ESPOLON DEL GÁLLEGO+ESPOLÓN FUERTES-400 m. 6a (V+ obl.)

Ressenya del Fernando Orús
Panoramica

     Dissabte, magnifica paraula, si fos lo Jesulín de Ubrique serien dues Di Sabte. Los telèfons ja bullent lo Divendres al migdia i a poc a poc es va perfilant la composició plumífera que fugirà del galliner. En arribar al vespre som quatre GALLS predisposats a picotejar la pedra però en l’últim moment lo Tato truca amb males noticies : no pot venir.
   No passa res, farem una cordada de tres GALLS i anirem a fer , sigui com sigui, l’Espolón del Gállego+Espolón Fuertes. Ja es la tercera vegada que provem de fer-la però, les dues anteriors el fred ens ho va impedir. D’aquesta no es salva.
     Cal puntualitzar que entre nosaltres hi ha un GALL Esquirol. Os preguntareu que es un GALL Esquirol. Un GALL Esquirol es aquell que aprofita que los altres GALLS estan despistats per fer abans que ningú les vies que aquests infeliços li han mostrat amb tota la il·lusió del mon. Hem estat a punt de no  deixar-lo venir , però ens ha promès que pagaria uns cafès de preu elevat i….. ja se sap, un bon GALL no pot dir que no a un bon cafè.
     Arribem a Murillo de Gállego i lo Bar es tancat per defunció de familiar directe (informació recollida al poble) per lo que decidim d’anar a esmorzar a Riglos. Ves per on que en baixar a la carretera direcció Riglos ens trobem amb lo Mingo (il Professore) i un company, que van a fer la Sendero Limite.
     Ben esmorzats, cap a la pedra.Cal pasar el poble de llarg i despres d'una area de pic-nic hi ha una pista a l'esquerra just abans d'un revolt de la carretera. Enfilem la pista amunt després de deixar el cotxe en el primer revolt de la mateixa ( si no dus 4x4 mes val no continuar amb el vehicle). Quant s’acaba la pista surt un senderó a l’esquerra que ens porta  a la part mes baixa de la paret. Hi ha una cordada a mig esperó. Després arriben cinc escaladors mes, un altra vegada “overbooking” i per rematar-ho son de Madrid, com lo dia de Terradets.
La cordada qu'ens precedeix
Renoi quins pollastres!!!!

     L’Espolón del Gállego es de una escalada fantàstica , bona presa , ben equipada, grau no obligat i la qualitat de la pedra es molt bona, encara que no cal oblidar que es conglomerat i a vegades hi ha “bolotrampa” (pareu compte). Cal portar 16 cintes+ reunió i prou.
Lo Juanito al L1+L2
Lo Llauis al L1+L2
Lo Sergi al L1+L2
Lo Juanito al L3
Lo Llauis al L3
Lo Juanito a R3 i lo Sergi al L3
Lo Juanito al L4
Lo Llauis al L4
Lo Juanjo i lo Esteban a R3, a sota els seus companys
Lo Juanjo al L4
Lo Juanito al L5
Lo Sergi al L5
Lo Llauis al L5
Lo Sergi al L6+L7
Lo Llauis i lo Juanito al L6+L7
Lo Llauis al L7
Lo Sergi al L8
 Overbooking
 Lo Juanito al L8
Lo Llauis al L8
Lo Sergi al L9
Lo Esteban a la Punta Ralla
Fantastic

     L’Espolón Fuertes hi cal para compte . La roca es delicada i cal anar ballant entre los bolos i tractar-los amb carinyo. Esta ben assegurada tot i que algunes assegurances son velles, nosaltres nomes hi hem posat un alien al tercer llarg. Menció especial al Juanito i al Sergi per la pedregada que van fotre avall.
     Li ha anat de un pel de baixar-nos  des de la Punta Ralla pel vent que feia però al posar-nos a  l’Espolón Fuertes   ,estàs protegit i tot i l’ombra de la tarda s’hi estava collonudament, així que : “amunt i crits”. Els companys de Madrid decideixen rapelar des de lo coll. Han vingut i se’n van en  el mateix dia, deu ni do!! Quins manolos.
Lo Llauis al L11
Els de Madrid preparant els rapels
Lo Llauis al L12
Lo Juanito a R11
Lo Llauis al L13
Lo Juanito i lo Llauis al L14
Lo Juanito i lo Sergi al L14
Fotocim

     Via molt recomanable, encara que l’Espolón Fuertes calgui tractar-lo amb compte. A la baixada cal estar molt atent per tal de no perdre el camí tènue i buscar les fites que ens portaran fins la canal de baixada. 



DESCENS: Cal seguir la cresta, hi ha alguna fita, fins a trobar un arbre on hi veureu tres taps de color vermell clavats al tronc ,travessar-lo i continuar cap al cap del mallo que hi ha al darrera i busqueu la fita que marca l’inici de la canal. Després aneu baixant sense presa i buscant les fites, sempre en hi ha una encara que no la  veieu . Al final de la canal cap a l’esquerra i com diuen a tots los Blocs : “a pincharse las piernas.
Floreta del dia

LO CLIP :
A les dones cal escoltar-les

MONTSERRAT- MIRANDA DEL PAS DEL PRINCEP- Nubiola-Picazo-Dori D- (IV+) 180 m

Estem sols, ben sols (som en Merto i en Juanill). És el que volíem, valdre'ns per nosaltres mateixos, duent el material just. Fins a peu de via hem fet una excursió ben maca des del Bruc passant pel Coll del Xincarro i la Balma de l'Arcada. La Nubiola-Picazo-Dori es una "via blava". Una iniciativa d'allò més maca això de les vies blaves: vies assequibles, que havien estat oblidades, reequipades (normalment amb bastant seny) pels seus aperturistes, que si no pentinen pels blancs es per que son calbs... en el millor dels casos (Be, si em miro al mirall jo també entro en aquesta categoria...)


Ressenya d'escalatroncs


Ressenya del "coleccionista de vies"

La via no té misteris i es fa molt agradable. No pateixes mai per la protecció.

La Cova de l'Arcada, caprici geomorfològic... en el "regne" del capricis d'aquest estil.
Primer llarg senzill només es redreça un xic arribant a la reunió
R1 cómoda sota la balma
Merto arribant a la R1
Merto al fotogènic inici del segon llarg
La R1 des de sobre
Arribant a R2
Inici de les "dificultats" del tercer llarg
El tercer llarg serpenteja entre balmetes però la dificultat es moderada, trobem passos de IV+
Juanill a R3
Merto recuperant el material del tercer llarg
Arribant a R3
La sortida de la R3 es de lo més "finet" que ofereix la via, IV+
La resta del llarg es més tumbat

El tram més vertical de la via es la sortida de R4, dos pasets (ni un mes), ben protegits, cotats de V- ( al meu entendre per aquest mon hi han molts IV+ més complicats que aquest cinqué inf però sobre graus, ja se sap, mai plou al gust de tothom...)
Despres tumba molt...
... un segon grau que a dures penes arriba a primer...
... encara que segons com ho fotografies pot semblar 6b...
La sortida de R5, última dificultat de la via

Les vistes des del cim son tot un regal per la vista, només per això ja val la pena venir a la Miranda.
Fotocim
De tornada cap al Bruc... una excursió interessant

LO XIST:


En una discoteca de Madrid, Sergio Ramos li comenta al seu amic Pepe: – Crec que aquella noia t’està mirant, li hauries d’entrar… – Nooooooooooooooooooooo, així nooooooooooooooooooo……….


dilluns, 26 de març del 2012

25 de març de 2012-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-Paret de l'Os- Esperó Sud, 120 m D (V)

Aquest "finde" no em puc escapar massa lluny ja que tinc que cuidar dels meus "pollastres" (que no "pollets") així que haurem de triar una cosa rapideta, que estigui aprop de casa, que sigui bonica, que no piqui gaire i... a poder ser... que no l'hagim fet abans. Agafo la guia del "Sanllors"(... que tanta feina ens va dur amb el Marmo...) i descobreixo amb total sorpresa que hi ha una clàssica, una CLÀSSICA (amb majúscules) que... ves per on! després de tants anys encara no he fet (si més no seguint estrictament l'itinerari original). Truco al Merto i li pregunto, - escolta, tu has fet algún cop l'Original de l'Esperó Sud?- resposta negativa. Sensació d'incredulitat... tots dos hem fet l'Esperó Sud, diverses vegades, moltes, (si em guardeu el secret us contaré que en en Merto un cop inclús el va fer amb el braç enguixat, sol i... sense cordes...) però MAI seguint íntegrament l'itinerari original "Vidal-Farreny" del 74 o al menys no ho recordem cap dels dos.
Aquestes son dues de les ressenyes que volten per la xarxa: foto (escalatroncs) croquis (elcoleccionistadevies)

La via ara es troba "asfaltada" amb parabolts. N'hi ha fins hi tot a la xemeneia del primer llarg, però de poc et serviran els tres que hi ha al segon llarg si prèviament no canvies la reunió de lloc ja que si caus el "buclanco" es tant gran que segur que et fas unes cames noves, així que vam fer una R1 bis en una mena de collet (muntes la "role" d'una magnífica savina) i t'estalvies el risc ;-).
Merto al primer llarg
Juanill arribant a R1
R1 des de la R1 bis
Inici del segon llarg
Cal resseguir el fil, força estètic.
Inici del tercer llarg, cal anar al "lloro" amb els blocs malgrat que per aquí ja hi hagi passat "Cristo i Mariquita"

El desplomet (V) està molt ben protegit, desprès es més fàcil però si no dus alguna cosa (aliens per exemple) hi ha una "excursioneta" fins la "role"

Una cordada al tercer llarg del Esperò Sud. Font: joanjover.cat
Merto arribant a R3
Juanill arribant a R4. Aquest llarg es força maco, tot exterior, ben diferent de la xemeneia a la que estàvem acostumats.
Fotocim "Old rockers never die...!"

LA RAYA DEL LAPIZ...