Ozymandias, 6b+ (95 m), Narieda Oest

Resulta que bona part del corral ha fet aquesta via i no tenen els sants collons de piular-la. Doncs us poso en antecedents.

Ozymandias és el nom que els grecs clàssics atorguen al faraó Ramsés II. El poeta romàntic anglès, Shelley en fa un sonet, on reprodueix l’escrit que figura al peu de l’estàtua del faraó que trobem al Museu Britànic. En aquest sonet, es glossa la decadència de les fites assolides sota els designis d’un destí únic i dogmàtic. Ens arriba a dir: que tot acabarà com l’arena del desert, la mateixa arena que un cop va contemplar la magnificència de l’obra del faraó. Més recentment, la gran sèrie «Breaking Bad» titula un dels seus capítols «Ozymandias», on en Walter White, l’inefable Heisenberg, ens diu que res és immortal i que la mort ens arribarà a tots.

Potser, tot plegat, no és casualitat. Fa uns pocs anys apareix el concepte «love climbing». És una tendència que arriba per quedar-s’hi, i sembla fruit d’una generació d’escaladors, que ens fem grans, i no vol deixar d’escalar i obrir itineraris. Fent conya en podríem dir «gerontoescalada». I clar, la polèmica està servida. Ho hem vist a Panticosa, ho veiem a Narieda i ho continuarem veient a altres llocs.

Històries i polèmiques a part, i considerant que aquest tipus d’escalada us pot agradar o no, sí que voldria dir un parell de coses sobre la via a banda del seu sobreequipament en les seccions més difícils: la línia és bonica, ben trobada; la roca és collonuda i un bon sanejament no deixa res a l’atzar; i abstraient-te del compromís 0, gaudeixes escalant.

Esmentar que els dos darrers llargs tenen més de 30 m (posem-hi 35), que el grau en lliure està ben posat i que en dos ràpels sou a terra si pareu a l'R1 de la «Lineas de Nazca». Aprofitem que no hem trobat cap ressenya on s’indiqui el grau en lliure de l'L2 de la «Lineas de Nazca» i ho provem: quedaria un 6b+/c.

Ens veiem aviat al geriàtric.

 

Ressenya original

 

L1. El 6b no està al sostret, sinó després

Codi a l'L2

L3

L2 de la "Lineas de Nazca"

Fotocim

Lo Xist

 

 

Terra de savines, 6b/Ae (85 m), Paret de Sant Isidre, Senterada

Abans d'arribar a Senterada des de la Pobla, on és la represa, a l'altre costat del riu Flamicell teniu la Paret de Sant Isidre. Zona d'esportiva dura, amb unes poques vies de 3/4 llargs (dures també). Escollim la més adient a la nostra artrosi. Resultarà una via equipada amb spits, bastant vella, per tant, on les bagues de les reunions i els ponts pocs de roca millor no mirar-se'ls. 

La vegetació és abundant i punxenca a collons. Sort que l'Emili porta les tisores i anem esporgant a mesura que escalem. Si no és així, no hi ha manera de fer alguns passos. 

La via no és dolenta. La roca és molt bona, però l'excursió botànica la desllueix. Ara us la trobareu bastant més neta. És clar, fins a l'any vinent.   

Millor entreu per alguna via d'esportiva, podeu escollir. Nosaltres ho fem per la més barata. La placa del 6b/Ae la provem en lliure, però ni per passiva ni per activa. Ens cal un parell d'A0s. Llàstima perquè movent els spits una mica a dreta i esquerra seria més factible. 

L'aproximació és molt ràpida i evident. La baixada a peu també. Teniu ombra fins al migdia

 

Material: tòtems. Si canvieu el taronja pel Cam#3 us anirà millor a la fissura del L3.  

 

Ressenya Cal Gall

Entrant per la Tasconets (6a+ ben ajustat)

Montse i Emili enllestint l'L1

Emili iniciant l'L2. Empalmarà amb l'L3

L4

Foto finish i cap al riu

RUCADES DE CAL GALL

No fa gaire , o pot ser si , algú ens va preguntar quin tipus de vies eren les mes sol·licitades al nostre blog , jo tot amable i fent-me l’educat li vai dir que ho miraria.....i guaita tu , fins avui. 

D’això ja no se si en fa un mes o un any... i avui hi he caigut , us penjarem això que ara en diuen el “ TOP TEN” , que vol vindre a dir mes o menys que si vas en cotxe i topes ja la tens.

 A una ùltima cosa .

L’altre dia al bar , tot parlant d’ascalada , vam sentir en una conversa que un ascalador vindria un dia d’aquestos a Camarsa , per que mai havia ascalat en roca......un ascalador que mai ha tocat

la roca?? Hem de reconèixer que ja som d’un altre mon.

LO XIST

Le cinquième élément, 6c (6b ob), 125 m, Muraille de Cap de Long (Neouvielle)

Fugim de la calor, un cap de setmana que no en fa (llestos nosaltres), i pugem cap a la zona de Cap de Long. Rocio, Codi i Ioli ens han preparat un campament de luxe, i ens aprofitem de la seva hospitalitat. 
La muralla de Cap de Long és un excel·lent mur granític, a 5 minuts del cotxe, i possibilitats de fer esportiva (cosa que més li agrada a Pepe) i un bon grapat de vies bastant equipades d'un centenar de metres.

El primer dia provem la bona adherència i la solidesa d'aquest granet fent una mica d'esportiva. També comprovem que aquí, el grau, és francès. O sigui, collat. 

Emili ens recomana les dues millors al seu parer: aquesta i "Cabaret sauvage". Intentem fugir de la típica adherència que no controlem gens i anem per propostes més atlètiques. 

"Le cinquième élément" és una via fantàstica. Molt variada, roca excel·lent i equipada, tot i que hem posat àliens i tòtems (tots) evitant excursions. Tots els llargs són bons però destacaríem una fissura increïble a l'L2, amb un arranc que ens costa 3 intents fins que veiem que el sostre es pot resoldre amb un bon 6c per la placa dreta. La fissura restant és d'aguantar, pocs peus, però al·lucinant.  El mur taronja final de l'L4 també és boníssim: bastanta presa, però vertical i sostingut. 

Mentre les companyes enllesteixen la via del costat "L'insoutenible légèreté de l'être", baixem en dos ràpids ràpels. La idea era fer alguna més, però després de 3 horetes de tibar-li ens atrauen més les birres que posar-nos a l'ombra. Ja hi tornarem: el lloc s'ho mereix.

Material: tot i estar equipada, un joc d'àliens i tòtems us poden anar molt bé.

 

Ubicació

 

Ressenya Cal Gall. A la web de Luichy  trobareu més topos

Pepe a l'L1

Difícil L2

L3

L4

Codi a la via del costat: "La insostenible lleugeresa de l'ésser"

Fotocim

Campament gitano

Lo Xist

 

Dues o tres cordades a tota la muralla de Cap de Long, i mentrestant, el pas de Mahoma està així

 

Arran de gespa, 6b+ (105 m). Paret dels Heretges, Camarasa

Bona part de les vies de Montse i Emili tenen noms que reflecteixen una certa espiritualitat perversa. Sense anar més lluny, aquí a Camarasa tenim: "Más de dos veces es vicio", "Lo important és participar", "Escalar relaxa molt", "Que bé que em vas", "Pas per le cul", "Gustos de ric amb butxaca de pobre", "Cada cop més tiesa",  ...
"Arran de gespa" segueix la tònica, ja que no és una expressió que prenen de l'horticultura, precisament. Tampoc entrarem en detalls. Així, ningú s'ofèn. 

La via en qüestió és bona, i no la fan excel·lent un parell de trams de corda fixa que trenquen la continuïtat i que són tràmit obligat per poder enllaçar bons panys de paret. Equipament just per no prendre mal i poder gaudir. Grau obligat cap al 6a, on potser, el primer llarg és el que requereix més atenció per la roca i per tenir menys protecció.

Tot i estar equipada per rapelar, millor baixar a peu.

Material: aliens (blau i semàfor), tòtems (fins al roig)

 

Ressenya Cal Gall

 

L1

Codi arribant a l'R2

Inici de l'L3

Final de l'L3

Jesús i Laura al Sabardo

Fotocim

Lo Xist

 

 

EL MON ESTÀ CANVIANT...LO GALL A MORT!!

El mon va canviant i no hi podem fer res

Nosaltres també canviem però cap a malament

Y encara que no us fem el pes

Sigo el que sigo però , ascalarem

 

Fins ara érem uns amants de lo clàssic

Y renegàvem fort de la modernor

Ara poc a poc  tirem mes cap a lo bàsic

Y comencem a fer pudor

 

Tot ven clar s’ha de dir

lo friki no es ascalar!!

i encara que ens foteu a parir

de parer no ens fareu canviar

 

Pot ser serà la calor

Pot ser serà l’edat

però ara practiquem mes  la modernor

hi de moment  ho fem d’amagat

 

Serà per la vergonya

O serà per l’orgull

Però cal pagar penyora

Si ens voleu ficar lo dit a l’ull

 

Lo friki es molt mes amable

I  fa patir menys  estres

Es per això es que al nostre poble

Està molt mes estes

 

Nosaltres per fer pinya

Rapit ens hi em apuntat

Ara ens  trobareu amb tota la penya

Fent d’ascalador escagassat

 

No reneguem de la veritable ascalada

Però ara la por ja forma part de l’existència

I tot i que era una dèria estimada

Ja anem de camí a la residencia

 

No patiu per nosaltres

No tenim gaires manies

Ens la sua el que diguin els altres

Però ja se’ns han acabat aquells formosos dies

IMATGE DEL DELICTE

LO XIST

El Norte està lleno de frío, 6c/Ae (180 m), Escales

Luichy publica recentment aquest reequipament (https://luichy-lanochedelloro2.blogspot.com/2025/06/paret-nord-descales-el-norte-esta-lleno.html) i com no podia ser de cap altra manera, arribem a peu de via i ja hi havia dues cordades. Novetat, cap aproximació, equipada i a l'ombra: era de preveure. 
La via no ens ha acabat de fer el pes. Algun tram interessant en els llargs centrals, un bon L4 i para de comptar. Això sí, el sanejament que s'han currat és important. 
Escalada sense compromís, i allà on no pugueu passar, sempre tindreu un Ae per a fer. Així i tot, el grau obligat, potser és una mica més que 6a. Ideal per a dies de torrija sense matinar.

Material: Sol unes quantes cintes

 

Luichy resse

 

 

R1

Pepe en un L2 tropical

L3

Lady Caxarrito a la Norte d'Escales

Jesús a l'L5. El millor llarg

Inici de l'L6

Rapelant per la "Lolita la Flamenca"

Fotobar

Lo Xist

 

 

Nova graduació en escalada deportiva

Com anem?

No fa gaire, Pepe que és un ratolí internauta em fa arribar un vídeo d'un frikinfluencer  que em fa repensar algunes coses. 

La graduació en escalada sempre ha estat un maldecap, per les diferents escales i per la subjectivitat relativa. El cas és que aquest element en qüestió hi toca de mig a mig. Vegem vídeo (com és una veritable deixalla, us poso sol la part interesant) 

 

Així doncs, tenint en compte que amb una bona canya i bolts, les vies d'esportiva es poden graduar totes d'A0: on rau  la diferència?

A l'aproximació. Sense dubte. És aquí on trobarem la dificultat més gran. I per aquest motiu, des de LoGall proposem que llenceu el LleidaClimbs a la recicladora de paper, i seguiu la taula següent:

 

Inferim que aquest senyor del vídeo quan vagi al Piri portarà 13 o 14 pals.

 Avui no cal xist

Mambo, 6a (115 m), Paret Zaratustra, Vva de Meià

Pany de roca que resulta ser un refugi climàtic durant aquestes calorades. No en va, ens trobem a la Isabel Notivoli i el Joan Vidal a la veïna Caipirinha, i al Jorx i companyia enllestint la Mojito. 
Com avui és festiu a Barna i la secció canfanga de Lo Gall vol escalar, em toca fer guàrdia i acompanyar la Codi. Escull ella: bona elecció.
La via és senzilla de resumir: 
- Fàcil,  sense expansions i obligada en el seu grau.
- Primers llargs a controlar. El segon és com un abocador de runa. 
- Tercer molt bo i quart espectacular.
- Darrer amb una arrancada rumbera, més que mambera. Si portes Cam#4 (o millor #5) aniràs més tranquil. Si no, no val caure, tot i ser fàcil.

Material: àliens, tòtems (repetir del lila al roig), Cam#3

 

Resse original (obtinguda de Roca Calenta) tunejada

L1

Críptica arribada a l'R1

Codi a l'L3. En Joan Vidal a la Caipirinha

Boníssim L4

Fotocim. Amb serell i sense

Lo Xist