dilluns, 9 de setembre del 2024

NO SOM RES 6b+(6a+ obligat) 100m.-PARET DELS HERETGES-CAMARASA

 

Bones canalla , com ja sabeu ara per tirar la canya o parar la ratera cal anar al Mercadona.

Uns concos del poble hi van anar a fotre lo nas a veure que...i no els hi va acabar de fer el pes. Primer per que cal entrar a casa de l’ogre ( ja sabreu que lo paio aquet lo Roig s’ha engreixat a base d’escanyar al pagès i portant fato de fora per fer la competència mes deslleial i ferotge mai coneguda ) i després per que a part de ser a cobert cal compra-li alguna cosa a aquet malparit usurer i no cal donar de menjar als fills de puta.

Així dons van decidir fer una versió mes rural , la cosa va de quedar als horts al vespre amb les següents regles.

-Per tal de deixar clar que busques marro cal portar les botes de regar però canviades de peu.

-Si portes un aixolet vol dir que et una mica bleda , que sols vols gent heterosexual de la teua edat i amb un cert ordre i mesura.

-Si portes una aixada vol dir que ja ets una mica mes obert , que l’edat ja no ho es tot , que vas de cara al tall a per la rebregada i que no calen massa miraments.

-I si portes un txapo la cosa ja canvia , tant te fot l’edat , si es carn o peix , si pel davant o pel darrera el cas sols es sucar lo melindro sens ’esme.

-Per tirar la canya amb una barrada amb lo manic a les costelles la persona desitjada ja ho entendrà , això es fa mes que res per que no diguis massa vegades que no.....

De moment la cosa sembla que funciona , l’únic però es que  el tema intimitat no va massa be , sembla que no del tot.... la padrinada ho a vist com una distracció i amb dos taulons i unes caixes de fruita s’han parit uns bancs des d’on aguaitar la festa mentres van comentant de quina casa son els assistents , quant duraran i demes detalls de la trobada.

LA VIA

Fa uns dies va caure a les nostres mans la ressenya d’una via que no coneixien del Manel Solis i del Tonet Pifarre.

Volíem una ascalada així mig de relax i per la ressenya original semblava que aquesta via podia ser un bon objectiu , però res de res , n’ha resultat una preciosa via d’aventura , mantinguda i que us farà ascalar de valent.

Del grau proposat a la ressenya , segons els estàndards d’avui dia li cal afegir un grau mes a tot.

Sols son tres llargs però ben parits que us faran treballar i mes majos que les filles del Rei .

De material , com diu lo Manel “ una via sense ferro” ,porteu un joquet de tascons , aliens i amics fins al quatre , a la ressenya marca la segona role en un abret una mica penjada , nosaltres la vam fer just a sobre en un replanet  , llavors es millor doblar lo tres i lo quatre per poder-la muntar com deu mana.

La roca bona , sols algun tram una mica brut al segon , res que no suposi res mes que una mica mes d’aventura i prou mes.

La baixa com sempre , del cim pit amunt a buscar lo camí, a l’esquerra i avall....

A nosaltres ens va agradar molt i pensem que es de lo milloret de Camarasa , tant pel traçat , com per l’estil com pels obridors que son uns referents per a nosaltres , de fet estem pensant de crear una nova religió i ells dos seran segur uns dels apòstols . Si voleu fer donacions per al temple que construirem us estarem molt agraïts.


MANDOBLES AL PEU DE VIA

L'ARRENCADA JA MARCA INTENCIONS

SEGON 

LA CIRERETA DEL PASTIS

LLARG MANTINGUT I PRECIOS

RESSENYA ORIGINAL MANGADA  A L'INTERNET I TUNEJADA SENSE CAP PERMIS

FOTOCIM 

LO XIST


divendres, 6 de setembre del 2024

Mr. Hyde, 6c+,Ae (6a+ ob, 280 m), Serrat de Sant Miquel, Montsec d'Ares

Soler i Marki deixen aquesta via enllestida aquesta primavera, però deixem passar la calorada per posar-nos-hi. La via és l'spin-off natural de la seva Dr. Jekyll, i com no podia ser d'una altra manera, resultarà més complicada. La transformació resulta evident a partir del L4. Fins a l'R2 comparteixen llargs, així que l'aproximació i els tracks els podeu trobar aquí. (http://logalldeponent.blogspot.com/2023/04/dr-jekyll-6c-ae-6a-ob-295-m-serrat-de.html).
Els llargs L4 i L5, tot i ser 6a ja ens ensenyen les dents, i superada la feixa, l'L7 és el llarg clau. Ben difícil en la seva arrancada (ens falta un pas que no acabem de veure), continua molt sostingut fins a la reunió, amb pocs bolts, però amb capacitat de posar trastes, encara que en situacions compromeses.
Una via ben guapa que cal escalar. No li veiem el 6a obligat per enlloc, així que ho deixarem en 6a+, si més no.
El descens el fem cap al pas de l'Osca (cap a llevant). És llarg i bonic, però creiem que la tornada cap a ponent seria més curta.

Material: tòtems (repetir del lila al roig), Cam#3 i Cam#4 (o repetir Cam#3). 14 cintes pel L2.

 


Resse i foto ubicació d'en Marki

 
Pepe a l'L1

L2. 4 pasos d'Ae i 6c fàcil

L3. Flanqueix. Se'ns posa la boira fins al final de la via

L4 de navegació

L5. Gens fàcil amb un inici moll

L7. El més difícil

Fotocim

Lo Xist



dimecres, 4 de setembre del 2024

Truenos y doncellas, 6c (90 m), Cavallers - Sector Esperó Arco-Iris

Ens arriba aquest vell itinerari i ens falta temps per posar-nos-hi amb Montse, Emili, Pepe i Mamen. La via la trobareu passades les dues primeres cascades (Antartis i Islandis) i abans d'arribar a la Polaris, en una gran canal on està l'esperó Arco-Iris. Poca aproximació des de la pressa, un quart d'hora.

Via excel·lent, amb un primer llarg una mica més obligat, però tot es fa bé. Ben equipada. Posareu un tòtem a l'inici de l'L1 (abans de la segona xapa), i algun més a l'L3. Escalada atlètica en bona part del recorregut i més d'adherència al final. La rapeleu en 2 segments. Podeu parar a l'R1 o l'R2.

I com se'ns fa curta, a l'esperó teniu un parell de possibilitats. Optem per "The Cure", un 6c d'adherència que permet un escaqueig a esquerra a l'L2. I un L1 molt bo.

Material: tòtems

 

Ressenya Cal Gall


 
Mamen a l'L1.

I Pepe al mateix llarg calculant trajectòries

Ell encetant l'L2

L3. A la dreta, "Tamarite" i Cia. en una nova

Emili a l'L1 de The Cure

Companys a l'L1 de "Truenos y doncellas" des de "The Cure"

Una donzella. Lady Catxarrito

Emili explicant no sé ben bé què

Ja hi som tots

Lo Xist




dimarts, 3 de setembre del 2024

L'indi solitari, 6b/Ae (260 m), Narieda Nord

Ens agradaran o no les vies hiperparabòliques, reneguem de les xapes -principalment al bar darrera d'una cervesa- però seríem uns hipòcrites si diguéssim que aquesta no l'hem gaudit.

La línia és ben bona, la roca excel·lent i el treball de neteja és impecable: no hi ha gairebé res que et salti de les mans o peus. Si li hem de trobar un però, serà l'equipament: excessiu, no cal tant, però, així i tot -o gràcies a això-, la via es fa totalment en lliure no més enllà del 6c, excepte tres passos del L4 que provem amb ganes, però no li veiem cap color.

A la ressenya del Joan li hem afegit les nostres impressions. Ben segur que es farà sovint; de fet, avui, dia laborable, teníem una cordada darrera.

En resum, escalada bonica, variada, una mica atlètica, poc obligada i sobretot, segura. Molt segura  ;-)

 

Ressenya d'en Joan Vidal tunejada

 
La cosa va per aquí. Segur que no us perdeu

Pepe empalmant L1 i L2. Seran els únics que empalmarem

L3

L4, abans de l'únic Ae obligat

L5

L6

Fauna autòctona

L8

Fotocim

I el riu que baixava vermell, vermell

Lo Xist