Ens apleguem Nico, Tato i jo mateix (Cèsar).
La via és entre bonica i molt bonica. Bona pedra i assegurada amb esme, que vol dir; molt bolt en els trams de dificultat i molt d'aire on la cosa s'apavaiga.
Darrerament s'ha afegit un llarg nou de 60 mts. per sobre de la feixa de sortida. Aquí hem posat un friend #1 i un #2.
L1 i L2 (V) bonics i tombats.
L3 (6a) resseguint l'encaixonament. Gran llarg
L4 (6c/6aAe). Es deixa fer en lliure. No gaire sever. Malgrat tira enrere per sortir de l'acanalament, hi ha bona presa.
L5 (V). De transició. Ens saltem la reunió. No l'hem vist
L6 (6a). Bon llarg amb dos plaques guapes que s'han de treballar
L7(6a). És el llarg nou. L'afegit. Gran tirada de quasi 60 mts. amb una excel·lent placa fissurada a la segona meitat. Es rapela de nou a la feixa
 |
| Tato enllestint els primers llargs |
 |
| Nico al bonic L3 |
 |
| Vistorro |
 |
| Sortint del L4 |
 |
| Des del cim. Vista del darrer llarg |
 |
| Fotocim. Més de 160 anys observant una càmera digital |
 |
| Descens. Tato donant a llum (o sortint d'ella) |
 |
| Luichy-ressenya del darrer llarg |
 |
| Ressenya dels primers llargs |
Avui no hi ha 'XIST'. Però sí un homenantge als inconmensurables Siniestro. (Escapolint la bronca del Sergi)
