17 de Desembre de 2011-MONTSEC D'ARES-Agulla de l'Embut-LA CHICA SIN VOZ 95 m 6a+ (V+ obl.)

Aquestos dels Kutrescaladors fan unes ressenyes collonudes

     L'ultim estudi realitzat pels del C.R.E.S.T.A (Centre de Recerca i Estudi Sobre Temes d'Ascalada) va arribar a la conclusió que los GALLS, tenen una tendència a amagar-se al galliner quan el vent borrufa una mica. Es veu que l'aire els hi doblega la cresta , els hi fa moure la papada i els hi desarregla les plomes. Això els hi provoca mal estar, ja que sempre volen estar polits i endressats per si cal picotejar alguna gallina.
     Això es el que ha passat aquest dissabte. Havíem de ser  sis o set i varem acaba essent dos: lo Mingo i lo Sergi.  Això no va impedir que deixessim el galliner ben alt. Esmorzar al Torres d'Ager amb el bitxo corresponent al bocata de xoriç i cap a la pedra sense dubtar. Ens varem decidir per anar a la Agulla de l'Embut, allí no hi toca gaire el vent i si fa solet s'hi pot covar be els ous.
     La via triada , La Chica sin Voz que cap dels dos GALLS hem fet. Ens ha agradat molt. La pedra excepcional, com casi tota la d'aquest sector. L'equipament bo , tot i que cal portar trastets fins al nº 2.     Nosaltres , per variar ens els varem deixar al cotxe. Sort que al cul de la motxilla del Sergi hi quedava alguna cosa, si no hauriam rigut força al tercer llarg perquè es "clean".

Lo Mingo dubte si pujar amb gats o amb Keds (Wambes)

     Lo primer llarg engega "il Professore" (qualsevol li diu algo) , renega una mica al diedre d'entrada a la placa per que no hi ha seguro (després lo Sergi hi descobrira un clau) Peró el cas es que es fa el llarg amb mestria.

Lo Mingo al L1

Il Professore treballant al L1

 Lo mesm

Lo Sergi al L1

lo mateix

Lo segon se'l curra lo Sergi i quan arriba al 6a+ (segons ens diu el Luichy, que dona la casualitat qu'esta escalant El Serdito Valiente amb un colega) ho prova amb lliure, peró..... fa un truc de màgia i.... "voila" li apareix un estrep a sota el gat i es passa el "sexto  por el forro".

Lo Sergi i el seu estrep al L2

Lo Sergi abandonant l'estrep

 Lo  Luichy ben emplomat

 Lo company 

 Lo Mingo al L2

Lo mesmo

El tercer llarg te una sortida de reunió espectacular , amb unes ratlles que semblen les arrugues d'un Xou-Xou (o com es digui aquella marca de gos xinés, que te la llengua blava). Il Professore s'aplica i arriba al cim com si no res.

Lo Mingo al L3

Lo Sergi al L3

Lo Mingo al Cim

Escalada difrutona i recomanable amb un ambient molt guapo. El fred ens va respectar i això es d'agrair

Fotocim

 LO XIST :

La prueba de la bañera.

Durante una visita a un Instituto Psiquiátrico, uno de los visitantes le preguntó al Director, qué criterio se usaba para definir si un paciente debería o no ser Internado.

- 'Bueno', dijo el Director, 'hacemos la prueba siguiente: llenamos completamente una bañera, luego le ofrecemos al paciente una cucharita, una taza y un balde y le pedimos que vacíe la bañera.
De la forma como vacíe la  bañera, sabemos si hay que internarlo o no'.

-Ah, entiendo- dijo el visitante. - Una persona normal usaría el balde porque es más grande que la cucharita y la taza.

-No -dijo el Director, 'una persona normal sacaría el tapón'. Usted ¿Qué prefiere: una habitación con o sin vista al jardín?

(Dedicado a todos los que.., como la mayoría,  pensaron  en el  balde).

10 de Desembre de 2011-AGER-Sector Grillons-DIVERTIMENTO 105 m. 6a

Ressenya del bloc del Luichy

     Ves per on, dos dies seguits d’ascalada. Això no es veu gaire sovint. Aquesta vegada al Nico i lo Sergi s’hi afegeixen dos GALLS mes : lo Tato i lo Juanito.

     No sabem ben be on anar i lo Nico proposar fer la via Divertimento a la vora del sector d’esportiva dels Grillons i que es troba a l’esquerra i un pel per sobre, de la ermita de la Pedra a Ager. Si voleu esmorzar de festa major , aneu al Bar Torres d’Ager i demaneu un bocata de xoriç picant amb un bitxo a dins (sensacional), el beure al gust.

     L’aproximació es collonuda , en 5 minuts t’hi plantes, la ressenya del Remi Bresco invita a una escalada disfrutona, però…… “rien de rien”, que en gavatxo vol dir: res de res.

    Lo primer llarg va buscant lo millor de la paret pel mig de canaletes plenes de rocs que la corda fa caure. A partir d’aquí lo Sergi no pot opinar per que es va fotre un cop al colze contra la paret en recuperar corda , que una mica mes i cal trucar a les reanimadores de GALLS (això de les reanimadores ja ho explicarem un altre dia).

Lo Juanito al L1

Lo Juanito al L1 i lo Nico a la R0

Lo Juanito arrivant a R1

Lo Nico al L1

     Segons informació de la resta de GALLS que varen continuar amunt, el segon llarg es una mica mes acceptable , tot i que les pedres continuaven caient. A la reunió 2 es veu que nomes hi ha un espit.

Lo Tato al L2

     

     Lo tercer llarg es d’aquells que qualsevol GALL amb un dit de bec, renegaria ,juraria i perjuraria que no tornarà a ascalar mai mes.

Lo Juanito i lo Tato al L3

     Les assegurances son meritòries (s’ha de tenir molt de mèrit fiar-te’n). Hi ha una baga en una arrel que si et  caus , preparat a rodolar  i un altra que et pot servir per lligar-te les sabates . Això al primer llarg i ,per dalt ,es veu que la cosa no va a millor a excepció del 6a que hi te un spit (es obligat).

     En definitiva si vols putejar a algú recomana-li aquesta via i espera a veure-li la cara quan baixi, si tens collons , es clar.

Fotocim dels supervivents

La Penya al sector d'esportiva del Grillons

LO CLIP :

Quina tranquilitat et dona les forçes d'ordre public

9 de Desembre de 2011-MONTSEC DE RÚBIES-Paret de la Portella Blanca-ESPERIT MOHICÁ 155 m. 6a

Ressenya del Luichy

     Fantàstic. Avui es feiner, però lo Nico i lo Sergi (dos GALLS ben plantats) se'n van a escalar i als que no "que les den".La via escollida es la Esperit Mohicá, una de les poques que li falten al Nico i de les moltes que li queden al Sergi, com no podia ser d'altra manera.

     Be, la questio es que a les 9,15 ja eram al bar del Pepito de Vilanova de Meià a fotren's l'esmorzar de rigor. Allí ens varem trobar a la Isa, una noia molt eixerida i simpàtica, amb la que compartirem l'apat i les penúries.

     Després , amb la panxa plena, enfilarem cap a Rúbies, poblet idilic que domina tots els Montsecs. La vista es preciosa i la tranquilitat exquisida , tret de quan hi ha cacera. 

     Pel camí ens creuem amb un noi que esta fen el GR i allí ,al poble , petem la xerrada . Fem la pujada cap a la Portella tots junts i en arribar al desviament ens acomiadem i ens desitgem sort. Som uns GALLS  mal educats ni tan sols li hem preguntat com es diu. Ha estat un plaer coneixet company.

     Ja som a peu de via després de buscar una estoneta, i es que aquest pany de paret  s'ha posat de moda i en hi ha un fotimer de vies.

Lo Sergi a peu de via

     Comença lo Sergi. Farà tres llargs però nomes li tocara un 6a , es un puta aquest Sergi, però portar un bon "lastir" com es lo Nico te aquestos avantatges.

     Lo primer llarg es per calentar, es l'unic lloc on posarem un friend ja que la via esta equipada .

Lo Sergi al L1

Lo Nico al L1

     Lo segon llarg ja te un altre color. Lo Nico se'l curra com si estigues collint floretes (aquest cabró puja de collons) Lo Sergi, com sempre , les passa putes i s'agafa als fils de la vida en forma de xapes. Aquest llarg esta bastant delicat de pedra en la part difícil i lo 6a apreta, vigileu.

Lo Nico al L2

Lo Nico a prop del 6a del L2

     Lo tercer te una sortida bonica i ben assegurada del sostre i després un tram brut fins a la reunió

Lo Nico a la R2

.Lo Sergi al L3

     Lo quart llarg potser es el mes ferm de tots i lo 6a no apreta com el de baix.

Lo Nico al L4

Lo mateix

     Lo cinquè, sortida recta amunt cap un bloc que jo no el posaria al galliner, perquè cantaria per sobre de tots los GALLS i després una placa fàcil fins al cim.

Lo Nico a la R4

Fotocim

     Havíem començat l'escalada suant i ara fot un airet que talla la cigala als gossos. Lo Nico i lo Sergi coincideixen en que la via esta passable, cal estar força atent amb la roca. Al arrivar al cotxe ens trobem al pastor que resulta ha perdut una ovella que per lo que es veu estaba prenyada, ens pregunta si hem vist algo i petem la xerrada una estoneta.

     De baixada , parem a la caseta de la Isa . Ens presenta a la Carola i a tota la "animalada" que li fa companyia i .....OSTIA!!!!!!! quin GALL mes guapo que te. Aixo si que es un GALL com cal.

La Carola i la Isa

L'animalada

A que es guapo aquest GALL?

REFLEXIÓ :

Julio Cortázar escribía: 'La coma, esa puerta giratoria del pensamiento' 

Lea y analice la siguiente frase:

'Si el hombre supiera realmente el valor que tiene la mujer andaría a cuatro patas en su búsqueda'.

Si usted es mujer, con toda seguridad colocaría la coma después de la palabra mujer.

Si usted es varón, con toda seguridad colocaría la coma después de la palabra tiene.

26 de Novembre de 2011- PAELLA GALL

     Sembla ser que, per algun motiu estrany, los GALLS tenen una tendència a agrupar-se cap a finals d’any per picar de la mateixa cassola. Los del C.R.E.S.T.A (Centre de recerca i estudi sobre temes d’ascalada) ho atribueixen a una necessitat dels GALLS de lluir les seves plomes davant d’altres GALLS i fotres com uns “serdos” picotejant grans d’arròs al temps que cloquegen rucades a viva veu, com si estiguessin al mercat a punt de tallar-los-hi el coll.

     D’una manera o altra , la qüestió es que el passat dissabte ens vàrem trobar un bon grapat de GALLS i ens vàrem cruspí la paella anual que sembla que comença a institucionalitzar-se. Penseu que qualsevol que es sentí GALL hi pot venir , sempre i quant porti la “pasta” necessària per pagar-se el pinso. Lo GALL no es una ONG.

     Bé, com anàvem dient ens vàrem trobar al bar del Jaume a St. Llorenç a l’hora d’esmorzar. Després, per tornar a fer una mica de gana i complir amb les nostres obligacions amb l’entitat que’ns agermana , ens vàrem desparramar per les parets properes en un dia tapat per la boira.

     Les vies escollides van ser : la Ester, la Normal, la Formigonera Digital, la Memoria Selectiva ,(A la Formiguera) la cresta Tio Maria (al sector Disblia) la Normal- Joe Pinto  (paret del Pont) i la Normal (Penyal de St. Llorenç). No hi pengem les ressenyes , preferim fer-ho quant es vagin fen una per una.

     Després de treure’ns el “mono” de sobre vàrem tornar cap al corral del Jaume i ,sense dir “aquest bec es el meu”, ens vam fotre la paella que podeu veure a la “afoto”.

Quin goig que fot

     Cap a les sis de la tarda aixecàvem la tela conillera i … s’acabat. Tots cap lo corral de les “parients”, o no?. Per acabar, dir que la cosa va anar força be, sobre tot per un ,que va veure com en el preu, també hi entraven los cafès.

     Aquí en teniu les probes del delicte. Amunt i crits!!!!

Los Maitres

 Los GALLS al corral del Jaume

Mes de lo mateix

 lo Llauis a la Normal del Pont

 La Llona a la Normal del Pont

 Lo Mingo i lo Llauis a la Joe Pinto

 Lo Mingo a la Joe Pinto

 Foto cim al Pont

 Lo Mingo al Penyal de St. Llorenç

 Lo Llauis i lo Mingo al Penyal

 Lo Mingo al Penyal

 Idem

 Lo Mundo,Oscar,Sergi i Miquel Angel a la Tio Maria

 Lo Miquel Angel, lo Jordi i lo Mundo a la Tio Maria

 Els costums no es perden

 Lo Sergi i lo Oscar a la Tio Maria

 Lo Mundo i lo Tato a la Tio Maria

 Lo Miquel Angel

Al cim de la Tio Maria

LO CLIP :

Quina por!!!!

LO XIST :

Diferencia entre correcto y justo

Se encuentran dos abogados en la entrada de un fastuoso hotel y se dan de
cuenta que cada uno está con la mujer del otro.

Pasada la incomodidad inicial, uno le dice al otro en tono algo solemne y
con cuidada dignidad:

Estimado colega, vista la situación, creo que lo correcto y justo sería que
mi mujer viniera conmigo a mi coche y que su mujer se fuera con usted al
suyo.

A lo que el otro le respondió con igual solemnidad:

Coincido en líneas generales con su planteamiento, querido colega. Quizás
eso sería lo correcto, pero no estoy seguro que sea lo justo: ¡porque
ustedes están saliendo del hotel y nosotros estamos entrando