dissabte, 27 de novembre del 2021

Bosch per tu, 6c+/7a (6a/Ae, 100 m), Pelat, Montroig

Venim d'uns dies al Llevant llepant parabolts sense parar i, un cop a casa, continuem amb la mateixa tònica. Deu ser que l'edat no perdona i ens costa, cada cop més, sortir-nos de la zona de confort.

Jo començo a creure que la nostra activitat té més semblances amb el ferratisme que amb l'escalada en el sentit tradicional. Ens emparrem per llocs on, si no saps o no pots passar, sarpes l'assegurança i amunt. De veritat ens creiem que això és escalar? La línia que separa les ferrates de les vies equipades (o sobre-equipades) és cada cop més tènue; tot just un grapat de graons i prou.

Ara començo a entendre la disparitat de graus i perquè no ens posem d'acord: que si aquest llarg té un + més, que si l'altre no arriba a tal grau, que si gira que si tomba. Clar, amb la dèria d'equipar tot allò que podem pujar (o no) se'ns ha anat el sant al cel i, la solució, la tenim a l'abast de la mà i no la sabem veure: per què no graduem les vies molt equipades i no obligades amb l'escala Hüsler? O sigui, amb la corresponent "K" i ens deixem d'hòsties.  Tot seria més entenedor, transversal  i homologaria dues suposades activitats diferents en una.    

Bé, dèries a banda, la "via" que ens ocupa s'ha de dir que és ben bona dins la seva corresponent classe (K6+). Potent, atlètica i ben equipada amb graus ben ajustats -massa?- (veieu com ja hi tornem a ser?). Els dos primers llargs seran els únics que sortiran a vista. Al tercer, encara li salta de tot, i aprofito els micro-vols per descansar. El quart és ben estrany, se'l curra bé l'Ari, però encara és hora que li veiem la forma d'escalar-lo en lliure. Deu ser el fred (segur que és això :-). Ja hi tornarem amb més caloret i la lliçó més apresa.

Material: 10 cintes.

 

Resse original del Fbook de J. Marmolejo

 
L'Ari a l'L1


L2

L3

Ari al percal de l'L4

Fotocim congelats


Lo Xist




dijous, 25 de novembre del 2021

SAME+VIRGINIA DIEZ 370m. MD+-PENYAL D'IFACH-ALACANT-ASPANYES

 

Viatge pel Llevant de sota del Llevant nostre.

Ens atansem cap al Penyal d’Ifach per tal de fer la nostra primera vieta del  tomet que hem encetat per aquestes contrades.

La via triada es la SAME sortint per la VIRGINIA DIES.

El lloc es mes que bonic quant t’encares al mar , si mires terra endins la cosa ja agafa un caire com una mica mes diferent , no ho voldria pas definir per que per a un pallus de partida de l’horta l’entesa ja no dona per tant.

Be la via , tot i que els meus companys la van trobar bona de baix a dalt.....a mi....pel meu gust....al primers llargs hi han uns panys on es coneix prou be que son llocs per on l’aigua hi raja donant-li a la roca un caire de rentada amb un tacte de relliscosa , cosa que no em va acabar de fer lo pes , això si , la resta per llogar-hi cadires.

Recorregut prou vertical i a trams desplomat que us ficarà els braços a lloc , en arribar al cim encendre la cigarreta de costum pot arribar a semblar tot un repte.

La via la trobareu semi equipada amb parapors en prou bon estat , la via de sortida tota equipada encara que si hi voleu ficar coses pel mig per abaixar lo grau també ho podreu fer.

La baixada serà ben distreta per la quantitat i qualitat dels diferents turistes que us hi trobareu.

No tinc ganes d’escriure mes , si voleu mes informació no sigueu ganduls penqueu i cerqueu-ho a l’internet.

AU SALUT I BON SALM FISMAI








UN BON PARELL DE MANDOBLES



HE TRIAT LA RESSENYA DEL LLUIS PER FER-LI LA PILOTA


FOTO LLEVANT DEL SUD


LO XIST


dimarts, 23 de novembre del 2021

Silberruecken, 6b; Sonjannika, 6a+ (180 m), Morro Falqui, Alacant

Entre que no tenim tot el dia pel davant -hem de tornar a casa-, i la meteo tampoc és massa clara, ens arribem al Morro Falqui, prop de Benitatxell. Vies ben equipades amb químics, de grau ajustat, roca molt bona i cert aire entre assegurances.

Pepe i Jesús se'n van a "Sonjannika" i, amb Ari i Vic, ens posem a "Silberruecken". La nostra sols té 3 llargs, però un enllaç a peu ens permet sortir per la seva.  

L'aproximació és ben curiosa, seguint el barranc que us porta a la Cala dels Testos, amb trams de corda fixa. Aquí teniu els tracks d'aproximació i retirada.

Quatre dies genials, de riures i escalades en llocs sorprenents.

Material: 12 cintes


Aproximació i retirada


Ressenya de la internet

Aproximació pel barranc cap a la Cala dels Testos

Un altre morro

L2; 6b a bloc

Jesús a la seva R2 fent el "pàjaro"

Ari a l'L3

Pepe sortint del niu

Vic sortint per la Sonjannika

Fotocim

Lo Xist




diumenge, 21 de novembre del 2021

Senda de los huesos, 6b (170 m); Parle, 6a+ (60 m), Serra de Toix, Alacant

Després d'un dia de descans obligat per la meteo, ens arribem a la Serra de Toix; un lloc sorprenent, farcit de vies d'esportiva i algunes d'uns pocs llargs.

L'aproximació la fem des d'una de les innumerables urbanitzacions que maltracten tota la Costa de Llevant (Urbanització Maryvilla, prop d'Altea). Seguiu el track  i trobareu dos punts de ràpel: el primer us du a l'inici de la "Senda de los huesos", passant per sobre d'una escala que empraven els pescadors per sortir de l'espadat; el segon, al costat d'un forat, es pot emprar per accedir a la "Parle" i veïnes.

Fem el primer ràpel per començar "Senda de los huesos". Mentre Pepe i Jesús arrenquen, ens entretenim "calentant" en una via d'esportiva que ens ha semblat assequible; n'està farcit, i escollim una que, tot i fer marranades, no ens deixa arribar a la role. Resultarà ser un bonic 8a+. Tenim bon ull. "Senda" és una bona via, amb algun llarg de flanqueig on cal parar compte si no vols acabar ben remullat, i relativament poc equipada. Amb l'empanamenta que ens caracteritza, no fem cas de la ressenya, i sols portem alguns aliens. Trobarem a faltar algun friend més gran a les travessies més compromeses. Particularment rara la tercera, on Ari troba un pitó que, al meu pas, saltarà tot just tocar-lo. De la darrera reunió em despengen -és aèria i incomoda per a 3- i arribo al peu del penya-segat amb 60 m; Ari i Vic rapelaran -no us deixeu de passar un mosquetó a mig descens deixat per a tal fi- i anem a buscar la "Parle".

"Parle" és espectacular per la seva sortida a través dels forats de la cúpula zenital. Es poden empalmar els dos darrers llargs per evitar una incòmoda R2.

Material: aliens i tòtems per la "Senda de los huesos"

 

Accés

Del "Desnivel" #418

 


Ressenyes de la internet

Aproximació

Pepe al ràpel

Ràpel

Cap a peu de via

Vic "escalfant"

Jesús a l'L1 de la "Senda"

Ari al mateix L1


Ari al delicat flanqueig L3 i Pepe a l'L4

Boníssim L4

L5 final

Jesús a l'L2 de la "Parle"

I seguint a empalmar l'L3 i empudegar uns pobres guiris que estaven suant tinta

Vic a l'L3 de la "Parle"

Fotocim

Lo Xist

Art jònic invertit




dijous, 18 de novembre del 2021

Mare Nostrum, 7a+ (6b ob, 310 m), Penyal d'Ifach

Passarem uns dies pel llevant, aprofitant tot el que puguem entre pluges. Comencem fort i li fotem a aquesta excel·lent via: equipada, de roca immillorable, prou directa i "gandes" d'ensomni.

Encara teníem en ment "El Navegante", de l'any passat amb Vic;  "Mare Nostrum" resultarà encara millor i, potser, un pèl més dura, però menys obligada. Ben equipada amb parabolts en bon estat, tot i que cal escalar dur en alguns trams. Avui Vic s'emportarà els llargs de més grau, però sens dubte, els millors són els centrals. Llargs de 6a/6b, amb boníssims agafadors, molt atlètics, on tot i que no et vagin bé els desploms, acabes gaudint encara que no vulguis.

Sense córrer l'enllestim en 5 hores, i un agradable descens -encara que una mica lliscant- ens du, directament, a les guinguetes i restaurants de peix, del port -on ens fotrem com el quico-. 

 

Material: 18 cintes

 

Traçat

 

Ressenya de la internet, tunejada. No sé pas com collons van mesurar els llargs

Cafè previ. No cal córrer

Vic a la R1 després de cruspir-se el llarg més dur de la via


L4 


Ari a l'L6. Un dels millors

Vic a l'L8

Fotocim

Lo Xist