A
RE-PROBAR-LA
Perdoneu,
pero lo Jaume i lo Gerard la van anar a repetir el dilluns següent , pero com
no vaig obrir el correu, no he pogut piular les seves impresions. La redacció
de LO GALL demana disculpes i ha acomiadat al cronista de torn. Heus aqui un
petit resum:
Primer llarg: molt guapo i potser el més obligat de la via.
Algun petit "alejillo" fa que et muntis a la paret dient: Coño,
sembla ser que avui no ens regalaran res...
Segon llarg: llarg de tràmit més assequible però de moviments elegants i canto al gust. També amb algun aleje ( però quan és "quartillo facilongo")
Tercer llarg: apoteòsic. Un dels millors llargs que recordo. Festival de ratlles, gotes d'aigua, i algun tram de fissura. Rematat amb una placa final de roca punxen.
Quart llarg: potent placa de 20 metres on prima la tècnica de col·locació.
Cinquè llarg: durillo, durillo.....no li vaig trobar el pas i com que quedava molta paret per fer vaig fer ús de la immaculada tècnica del Acero: tira de cinta i tira p'arriba.
La resta de via , de la mateixa tònica, amb algun que altre pas obligat però on mai penses que pots prendre mal. En el primer llarg d'artificial más de lo mismo: algun tram on t'has d'estirar més que un alicuecano, i d'altres més regalats. El segon llarg d'artifo els seguros són més generosos, i després, la sortida en lliure et regala una placa de quartillo amb un festival de cantos.
L'últim llarg, amb un bon cop de gas també es soluciona en lliure ( ojo amb la comba de la corda des de la reunió, sinó, caiguda sobre la repisa, solucionable també amb la prodigiosa tècnica del a-zero.
En resum, al Gerard i a mi ens va semblar un viote viote, on gaudir com nens, de molt bona roca, pati del bo, i vistes a Terradets. Via totalment equipada, no portar cap catxarro, només estreps i cintes. Com que no sabíem quantes , en vam portar 20 "por si aca..."; però crec que amb unes 15 - 16 ja fas...
Apa, galls i companyia, ens veiem. Gràcies als aperturistes visionaris, ... i a tota la quadrilla reequipadora.
Segon llarg: llarg de tràmit més assequible però de moviments elegants i canto al gust. També amb algun aleje ( però quan és "quartillo facilongo")
Tercer llarg: apoteòsic. Un dels millors llargs que recordo. Festival de ratlles, gotes d'aigua, i algun tram de fissura. Rematat amb una placa final de roca punxen.
Quart llarg: potent placa de 20 metres on prima la tècnica de col·locació.
Cinquè llarg: durillo, durillo.....no li vaig trobar el pas i com que quedava molta paret per fer vaig fer ús de la immaculada tècnica del Acero: tira de cinta i tira p'arriba.
La resta de via , de la mateixa tònica, amb algun que altre pas obligat però on mai penses que pots prendre mal. En el primer llarg d'artificial más de lo mismo: algun tram on t'has d'estirar més que un alicuecano, i d'altres més regalats. El segon llarg d'artifo els seguros són més generosos, i després, la sortida en lliure et regala una placa de quartillo amb un festival de cantos.
L'últim llarg, amb un bon cop de gas també es soluciona en lliure ( ojo amb la comba de la corda des de la reunió, sinó, caiguda sobre la repisa, solucionable també amb la prodigiosa tècnica del a-zero.
En resum, al Gerard i a mi ens va semblar un viote viote, on gaudir com nens, de molt bona roca, pati del bo, i vistes a Terradets. Via totalment equipada, no portar cap catxarro, només estreps i cintes. Com que no sabíem quantes , en vam portar 20 "por si aca..."; però crec que amb unes 15 - 16 ja fas...
Apa, galls i companyia, ens veiem. Gràcies als aperturistes visionaris, ... i a tota la quadrilla reequipadora.
L2
Lo Gerard i lo Jaume
L8
Fins i tot, los cucs fan la Quo Vadis
FRIKI, FRIKI....
Aquesta es la presa Cingino, es trova a Italia... pero fes-hi un cop d'ull de mes a prop....
Mes a prop....
Una mica mes?
al Ibex (cabra Europea) li agrada menjar la molsa , el liquen i llepar la sal acumulada a les parets de la presa.
On son els parabolts?? Eh?????
