dimarts, 7 de juny de 2011

29 Maig 2011-DENT D'ORLU-Cara Sud Est- I CAL ANA -200 M. 5c

     Per tal de demostrar que no solament de "cafè viu l'ascalador", lo Tonyeta i lo Lluís, aprofiten el cap de setmana per fer una incursió a terres franceses. La Dent d'Orlu amb les seves vies quilomètriques de granet ens espera. El dissabte a la cara Est (vall d'Ascou) i el diumenge a la cara Sud est (vall d'Orlu).
     Sortim el divendres a la tarda, amb l'esperança d'aprofitar el dissabte i el diumenge. Sopar a Andorra i dormir al final de la pista  a la "poêle a frire". Es pot dormir amb la furgo o plantar la tenda.
    El dissabte entre boires, humitats i "males sensacions" ens dirigim cap a la cara Est (1 horeta d'aproximació per camí ben marcat). Aconseguim de fer 6 llargs de 3 vies diferents!!!.
                                  
                                    Lo Tonyeta entre boires i humitats        
                              
                         Decidim plegar cordes i esperar que demà sigui un dia millor

     I després d'un sopar a Ax les thermes en un bar   envoltats de seguidors del Manchester, ens dirigim cap a la vall d'Orlu, dormir al parking del Pont de Visp.
     La aprox. de la cara Sud est, es fa amb una horeta curta, però és tiesa, tiesa, tiesa!!!, pel mig de la fageda, i sort de la vegetació que ajuda a enfilar-se amb una mica més de comoditat.

     "I cal ana" és una via  d'uns 250mts. que discorre pel costat esquerra de la llargissima "Les enfants de la dalle", que pot servir per fer un test a veure com anem en aquest tipus d'escalada abans de ficar-se a les vies llargues de la Dent. Es una via de 5+, on calen 12 cintes mes roles, amb passos variats d'adherencia, algun diedre, algun desplomet, però en general bastant homogenea de grau excepte el llarg 6 ( i últim) que la ressenya marca 5c, i que nosaltres varem trobar una mica més fàcil. Ah! i com a mínim cordes de 50 mts, que algun llarg està "estirat".

ressenya de la guia "La Dent d'Orlu" de J.D.Achard

     Tot i que el primer cop d'ull  el primer llarg sembla una mica vegetal, acaba sent una escalada sobre roca molt neta i compacta.
     El segon comença amb un placa de granet fosc amb bastant adherència i on el pas clau és just a la darrera xapa abans d'entrar a la segona reunió. Pura adherència!!
Lo Tonyeta a la placa negra del segon llarg
Monsieur "Tonyet" a punt de passar la prova de fe abans d'arribar a R2

     La via va enllaçant plaques i diedres desplomadets d'una manera que en cap moment pots perdre la concentració en l'escalada, no tan  per trobar la via, ja que només cal anar seguint els bolts inox, sempre presents, sinó més aviat perquè els passos son sempre variats i exigents (sobre tot per uns "turistes" com nosaltres).
 Lo Tonyeta arribant a la 3 reunió
assegurant en la tercera reunió

     L'equipament és molt correcte ,segur i de qualitat (bolts inox), però entre les assegurances s'ha d'escalar i gairebé no pots "escaquejar" cap moviment important dels llargs.
Totes les "reus" amb anelles per rapelar i bolt de propina

     Nosaltres varem estar unes 4 hores d'escalada, perquè ens estem entrenant per participar al rally de "les cordades més lentes de la història".
Sortint de la via
Lo Tonyeta i lo Lluis abans de començar a rapelar

     La nostra recomanació és  anar a la Dent d'Orlu, no només amb la motivació de fer vies kilomètriques, sinó també per anar a disfrutar un rato escalant amb una roca bonissima d'una manera relaxada i segura. No us oblideu d'anar a posar en remull els peus a la piscina d'aigua sulfurosa de la plaça de Ax.
Lo Tonyeta pensat-se lo xiste per acabar la piada, peró no li surt

Floreta del dia




CLIP, CLIP
video
No hi ha res com lo tradicional


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hosti tu quin parell del talos a l'engros, que colloons passa ,no mes estires corda quan jo no hi soc malparid?
Au petonets.

PEPET DE LA BANYA

Anònim ha dit...

Molt bo el xist.
Salut
Lo nik

Mingo ha dit...

Oatia no es per desmereixer els altres "xistes" però aquest és bonissim.
Salut