diumenge, 20 d’agost del 2017

Catalunya, 6b/A1 (7a), 115 mts, Roca Monera, Farena

Bonic racó de la Vall del Brugent, prop de La Riba, on s'hi troben un grapat de vies, a l'ombra bona part del dia. Potser una de les més assequibles, per l'equipament, és la Fernández-Molero, piada per Joan i Merto aquí , ja fa uns anyets. Fa poc la vam repetir amb Òscar, i avui ens arribem amb Pepe a fer la Catalunya. Oberta al 78, i reequipada pels aperturistes al 2008, és una bonica via, dureta, bastant protegida, tot i que calen coses.

L'aproximació és bastant fàcil. Carretera de La Riba a Farena, i aparcar abans d'arribar al poble. En 15', baixant per una pista cap al riu, arribarem a peu de paret. Un mur que impressiona bastant.

Surt Pepe al L1 sense contemplacions, directe a l'A1. L'entrada és roca particular, erosionada, relliscosa, i en lliure no li veiem el 7a per enlloc. A partir d'aquí la cosa canvia. Compte quan sortiu del tram de 7a en seguir tendència a esquerra, si no, fareu com Pepe i acabareu a la reunió de la Fernández-Molero. El L2 és boníssim, amb un pas duret abans de la role (6b+) que s'encadena amb una mica de pil·la.  El L3 fàcil (V+), ens permet fer una reunió opcional abans del L4. Aquest torna a ser un 6b+, de fissura, que em sembla bastant més dur que l'anterior. La primera panxa bé (6a+/b), però la segona fa patir els dits. Com no em veu ningú, recolzo el peu en un pitó per xapar. Heu d'abandonar la fissura després d'aquesta apretada, i flanquejar a l'esquerra uns 8 mts.  Al darrer llarg surt Pepe, per un 6a de diedre tombant a dreta que t'acaba de posar les pil·les (també pot ser un 6a+). Al darrer bolt, travessa a l'esquerra de nou. Alguna ressenya diu que és expo, però hi ha un pitó que treu la por. I ja fàcil a dalt.

Per baixar doneu el tomb per darrera, a buscar un pi on al seu peu hi ha una instal·lació nova. En dos ràpels sereu al terra, això sí, connectats per una feixa on cal caminar amb compte, però gens complicada.


Material: Àliens, tòtems i tascons petits/mitjans.
Ressenya Cal Gall


Aproximació

L1

L2. La R1 és a l'esquerra. Sortint de la R1 de la via del costat

L2

L3

Bestioles als pitons


L4

Final L4

L5
Pot a la R4

FotoCim



Lo Xist

dijous, 17 d’agost del 2017

INFORMACIO GALL

Hola Majos i Majes

Aquesta no va de conya , avui parlarem en serio.

Després d’un estiu revelador pel que fa a l’afluència massiva de gent , que no de persones, per tot arreu  , sols cal veure BARCELONA,  lo PRAT , les CIES , l’estret de MONTREBEI , la costa CATALANA i massa mes llocs.

El que queda clar es que la facilitat pel que fa a la bellugamenta del personal esta portant les coses fins a uns termes esfaraidors i poc aconsellables per al medi ambient.

El que també queda clar es que lo nostre estimat esport no se’n lliura d’aquest fet i hem vist imatges de zones petades i reconegudes vies amb fins a quatre cordades en reng.

Nosaltres no em estat mai en contra de les expansions i la distancia entre elles, però encara que sigui una llàstima s’ha de reconèixer que  l’ús indiscriminat d’aquestes han ajudat molt a això que se’n diu la democratització de l’ascalada.

Creiem que tot hom hauria de tenir dret a ascalar , però aquest tot hom suposa una garbera de gent tant gran que fa tremolor pensar en el que això pot suposar per a un medi tant fràgil.

Tampoc aviem cregut mai en aquestes suposades ètiques ascalatories que coarten el que i el com del com i del que es pot fer o no , però sempre em cregut  que si hi ha una cosa per sobre de totes que  te una bestial  importància  i aquesta es el màxim respecte  per la natura.

Doncs al final resulta que aquestes ètiques donen com a resultat profitós que fan de filtre i topall per a l’afluència massiva a determinades zones o almenys  a vies.

També hem arribat a la conclusió de que hi han vies com per a ascalar deu vides i seria del tot desitjable deixar estar tranquil el poc que pugui quedar encara per ascalar i així poder deixar a les noves generacions i a les bestioletes algun panyet verge de veritat  ,que també seria un bon que i segur ens ho agrairan , no tot hom es ascalador i ells també deuen tenir algo a dir.

Us expliquem tot això per que ens sentim avergonyits i principals causants de la massificació que ha patit un petit i preciós racó de mon , lo TALOS , lloc tranquil fins que hi vam ficar la gamba.

Veient que tot i que pràcticament totes les  vies tenen el mateix grau , en hi han que no suposen cap problema per al lloc , i altres , que  fent de potent reclam ,  fan que allò sembli el carrer major amb el que això suposa.

Es per aixo que LO GALL ha decidit fer una revisió de les seues vies mes comercials per tal de mirar de tornar tot al seu lloc , al mateix temps que la fal·lera per obrir quedarà fortament retallada per mirar de no formar part d’allò que nosaltres anomenem metàstasis grimpaire.

Esperem i desitgem que qui ens vulgui fer cas i sense mirar-se el melic , pensi de veritat que collons estem fent i la repercussió del que fem ,  al mateix temps pensar si cal tanta gent per les muntanyes i la conveniència de  ficar a l’abast de qualsevol  les facilitats necessàries per que accedeixi  allà on d’altra forma no hi seria.


SI VOLEM LLARGA VIDA AL NOSTRE ESPORT FINQUEM-NOS LES PILES AVANS NO HO ENS HO IMPOSIN ....ENCARA QUE CREIEM QUE JA FEM TARD.

LO XIST
BUSQUEU LES DIFERENCIES



dissabte, 12 d’agost del 2017

No Entaleguis, 6c (6a ob, 105 mts). Canelles

Quedo amb Pepe que baixa d'empudegar ossos al Pirineu, amb la intenció d'anar a Canelles a fer la Barreiros, que avui en teoria no farà calor. Som uns Rodríguez-Picó. Començo amb el primer llarg de la Barreiros, i arribem a la R1 sufocats. El puto airet que corria abaix, a la R1 ni gota. Total que baixem tranquilament per les escales i ens posem dins el tunel a esperar que ens baixi la temperatura. Cosa que em fa pensar lo tanoques que som, complicant-nos la vida per pujar a una reunió on s'hi arriba en escales. Torna a córrer aire i li fotem a la No Entaleguis.

El primer llarg és particular. Sortida d'ambient aquàtic, cap al 6c. He de parar, mirar-m'ho i encertar els cantos. Un cop superat el 3er bolt ja fàcil a la role.  Al R2 surt Pepito en una tirada boníssima. V+ però atlètica, que també podria passar per 6a. Al L3 torno a sortir, i he de provar-ho també dos cops. Compte amb el 6b+ de l'època. La resta de la tirada guapíssima, per diedres i plaques excel·lents.

Avís per a navegants. El segon clau del L3 ara està al pantà. Recuperant la cinta, el clau ha sortit (treballava en palanca) i se n'ha anat a l'aigua. De totes maneres, pot posar-se algun àlien prop d'on era. I el bolt tampoc està tan lluny.

És una via excel·lent. Molt bona. Retirada en un parell de ràpels.

Material: Amb àliens i tòtems fareu.

Ressenya Cal Gall

Ressenya Cal Luichy Tunejada

L1


Pepe al L2

L2

L3. Sostre d'on ha desaparegut el pitó

L3

Fotocim
Lo Xist


LA TARDOR D'EN NEBJEPERURA V+ OBLIGAT / ADICTES AL DISOLVENT V OBLIGAT-DENT D'EN ROSELL-RIPOLLES

Encara que m’estigui mal dir-ho resulta que no coneixia gens el RIPOLLES no hi avia estat mai.

Tinc uns dies i decideixo solventar aquest fet.

Com no trobo amb qui anar-hi foto el camp sol i la primera nit decideixo passar-la al ras com fa temps que no fai , trio un racó de la pista que puja a FONTALBA.

Quant ja  soc al raco adient , manego la desplegamenta i decideixo que em soparé un raviolis de carn a la Bolonyesa…metre estic a la fenya sento una mena de bram-udol  als collons d’andares “ deu ser un gossot afònic” no en foto ni cas i jo de cara al tall… però aquell bram no deixa de sonar de tant en tant  i cada cop mes a prop “ serà un cérvol que s’ha deixat ells collons en un esbarzer”.

Però arribat un moment ja paro l’orella per mirar de poder saber que collons es allò que no he sentit mai mentre remeno un pot de salsa que fot una oloreta de collons de mico.

Ja amb la forquilla a la boca el torno a sentir i fort , aquest cop sembla que surt del pinar de l’altre costat de la pista…es en aquest moment  amb la gormand flaira del meus raviolis envaint lo paisatge que m’imagino un os amagat radera d’un pi ensumant fent babarelles , engrescat de goleta fent els seus números per saltar-me sobre i empaitar ell els raviolis ,d'un salt sarpo les claus del cotxe i per si de cas soparé tancat dins del vehicle.

Un cop a cobert agafo lo mòbil i busco per la xarxa quin collons de siroll fan els ossos ,mareta meua es el bram que estic sentint tota l’estona , aquí es quant se’m acaben les ganes de dormir al ras.

Ho tinc tot escampat per fora , al cap d’una estona deixo de sentir-lo i en un rampell de coratge surto llampat arroplegot tot de qualsevol manera al maleter i de cap al camping que hi fa mes bo.

L’un dema volia anar al Dent d’en Rosell i mentre preparo la ferramenta para a la bora un paio molt ben trempat i em diu si vui escalar amb ell , ostia fira feta.

Resulta que es en Joaquin Gil que te els collons pelats de voltar per aquestes contrades , em farà de mestre i guía de la zona , ole tu quina sort.

Diu d’anar a fer la TARDOR DEL POBREPUTA o algo semblat , la ressenya us traurà de dubtes.

Es una via bastant equipada amb una mica de tot, de mes nou i de museu , encara que hi han menys claus del que diu la ressenya però que no es troben a faltar , tots els llargs tenen el seu pas o passos a mi els que mes m’han agradat el segon i lo tercer , que lo Quim m’els  cedeix amablement , mola aquesta gent que no tenen fal·lera per fer lastir no com altres Galls.

No m’allargo mes que la xarxa en va plena.

Després ja mes sol que un mussol aniré a tastar una via que l’Asin i lo Jaumegrim deixen molt be ,la ADICTES AL DISOLVENT  de la que també trobareu bona piulada als seus magnífics  blogs.

Aquesta ja es una via mes comercial allò que se’n diu LOVE CLIMBING una mica molsosa  però divertida i sense cap estrés , jo l’he fet en tres llargs…es que quant vas sol es al inrevés a mes metres la corda pesa menys , d’aquesta no he fet fotos per que les fotos sol surten un nyap.


A es millor de totes totes baixar per l’aparcament de sobre de la paret.

 VISTA DE LA DENT

 RESSENYA DEL MESTRE

 RESSENYA MANGADA A LA XARXA

 LO QUIM AL PRIMER

 SEGURAMENT AL PAS MES PUTA DE LA VIA...RELLISCOS A MATAR

 LO TERCER PRECIOS LLARG

 LO QUIM PASTANT

 AFOTO TIPICA DE LA VIA


LO XIST


dimecres, 9 d’agost del 2017

Vies Valle de Tena. 6b (V/A0, 250 mts, Foratata). 7a+ (6a/A0, 130 mts, Hoz de Jaca)

Almenys hi ha dos vies amb el mateix nom, Valle de Tena, en aquesta vall. Originals ells. Totes dues ben equipades però de dificultat diferent. Ens agafem uns dies amb Jesús, Ari i Víctor i cap al Piri que aquí fa calor.

La primera Valle de Tena està a la Penya Foratata (Formigal), i la trobareu ben piulada arreu, ja que es fa com a rosquilles (Sendero Límite). Tant és així que ens trobem un parell de cordades per davant i resulta que és el Suka i Cia. L'equipament és generós, sobre bon calcari, on destaca el L7 que en lliure deu sortir cap al 6b.

La segona Valle de Tena es troba a Hoz de Jaca, al mirador on està la tirolina de 900 mts.  Aquests dies a petar de gent. D'aquesta no trobareu gaire info, així que us hem fet una ressenya. Avui hauria de ser un dia de "descans actiu" després del tute del Midi. Els collons. Al mateix sector es troben les vies del Diedre de la Hoz i s'accedeix en ràpel des del peu del mirador. Ari i Jesús aniran a pel diedre. Víctor té ganes de mambo i proposa la Valle de Tena. Es troba a uns 100 mts a la dreta del diedre. Ben fàcil de seguir amb els seus parabolts grocs, de factura cassolana. Oberta per l'inefable guarda (o ex-guarda, ja no sé) del Respomuso, Ursicino Abajo. Personatge ben conegut, i de tracte complicat (per no dir impresentable), a la vista de les poques vegades que he interaccionat amb ell. La via té els dos llargs inicial prou bons. El primer 6a+ és mantingut. El segon 6b+ té un pas de sostre a mirar-s'ho amb calma i encertar els cantos. El tercer 7a+ surt bastant bé fins l'arribada a la reunió. Amb un parell d'A0s es fa. El quart llarg tot i ser també 7a+ el fem tot en A0 sense contemplacions. El darrer fàcil però a vigilar per la roca molsosa.

Ens trobem a la tirolina. Els hi recuperem una politja perduda entre els matolls, els hi entreguem pensant que ens podria valer per 4 descensos, però tot i que molt agraïts, no s'enrotllen gaire. Després diran dels catalans.

Ressenya Sendero Límite

Ressenya Cal Gall

Trio calavera a la Foratata

Valle de Tena a la Foratata

Salgo en libre

L7. Petat de gent

Cim i ...

... descens

Diedre de la Hoz.

L1

L2

L3

L4

L5

Xapa Ursi


Lo Xist  (ojo que me caliento !)