dimarts, 28 de juny de 2011

27 de juny de 2011 PIC DE NEOUVILLE 3091 m. ARESTA DELS TRES CONSELLERS, AD+, 400 m.

Croquis (Font: la xarxa) sospitosament semblant al del llibre que duia en Carles.
Ressenya trobada a la Xarxa

Pel pont de Sant Joan pronostiquen un temps inmillorable. Desprès dels compromisos familiars quedem amb en Carles per anar a l’aresta més famosa del massís del Neouville. Dissabte a la tarda plantem la tenda a la vora del llac Aubert on passem la nit somniant i regirant-nos dins del sac.
Lo Carles amb cara d'haver somniat tota la nit

A les 6:40 i un cop esmorzats comencem lo “pateo” cap al Pas del Gat que ens dura a la vall de Cap Long. La baixada del Pas del Gat, tot i que es senzilla, ja ens fica alerta, hi ha un bon pati. 
Aproximació des del Pas del Gat (Font: la Xarxa)

Flanquejem per sota els cingles de l’aresta dels Laquettes i el Ramoung fins trobar el pendent de neu que dona accés a la canal que porta a la Bretxa de Neouville. 
Lo Carles camí de la Bretxa.

Arribar a la Bretxa té la seva gràcia (passos de II) però ho fem encara sense corda.

A la bretxa ens disfressem “d’ascaladors” amb peus de gat i tot l’arsenal i au! Cap a munt. Els primers metres de cresta son senzills i els fem en ensamble (tàndem segons el Carles...) fins arribar a un ressalt més “tieso” que gestionem per la dreta perquè trobem un pitó que duu a una vira. Superem un mur dret protegit amb un altre pitó que serà la màxima dificultat que trobarem a la via IV+, la cordada de “gavatxos” que duem al darrera ens adelanten per un lloc molt més senzill.

Progressem pel fil de l’aresta en ensamble que ara es força senzilla II-II+ fins arribar a un altre ressalt amb un diedre força característic que cal superar IV-IV+ i on trobarem un pitó i dos friends abandonats (si fiqueu els friends molt tancats dintre de les fisures us exposeu a no poder-los recuperar).
Lo Juanill al diedre

L’aresta continua sense massa dificultats II+-III- fins arribar a la “Proa”. Hi ha gent que l’esquiva per la dreta ja que te l’has de protegir però la veritat es que pel nostre gust va ser el llarg més bonic de la via III+ i IV amb un pas de IV+ per entrar al llarg. Dues cordades de “gavatxos/es” amb un guia la van pujar en un estil que jo qualificaria de “ensamble/tàndem juga jeto” on tots anaven a l’hora i ningú assegurava a ningú.
Lo Carles negociant la "Proa"
La "Proa" des de dalt (Font: La Xarxa)

Un trosset més d’aresta fàcil II+ i ja s’arriba al cim, ple de gent que arribava per la normal. 
Lo Carles al cim amb la cresta darrera

Satisfets ens fem les “afotos” descansem un xic, ens tornem a disfressar de “muntanyeros” i cap a baix que queda un bon “pateo” fins al cotxe, primer per neu i després per blocs i camí ben fitat.
Lo Carles i lo Juanill al cim.

CLIP: "LA MARE QU'EL VA PARIR"



1 comentari:

SERGI ha dit...

Ei!!! Juanill, aixi m'agrada que li fotis panis a LO GALL. Es veu guapa l'ascencio i el ambient encara mes. Et recordo "cas" de possar xist i floreta, si no no val la piada. Si et falten recursos digam-ho i jo t'ho posare d'extraperlo.Una abraçada