divendres, 29 de març del 2024

VIA KRIPTONITA 155m. 6b+( 6a/A1)-PARET DE ZARATHUSTRA-VILANOVA DE MEIA


 

Hi ha dies que no saps per que tot es gira i ben poca cosa surt com es manat...

Avui n’era un d’aquestos.....( això va pel corrector dels collons....¡¡¡no ,no i no !!! , aquests??  ¡¡no i no!! que som de Lleida reòstiadeu ).

No us ho explicarem tot per que ens fa vergonya que sapigueu fins a quin punt en podem arribar a ser de talossos , la nostra imatge publica ja es prou llastimosa com per donar-vos mes motius i detalls per encara engrandir-ho mes. Així que dons tot quedarà per a la nostra intimitat i per a que vosaltres feu volar la vostra imaginació , recordar-vos que la realitat pot ser mes espatarrant que la ficció. I per marcar sols un punt de sortida de la vostra divagació dir-vos que lo César a sacat essent a la reunió..........

Avui sols hem encertat en lo dia , que marcava pluja per la tarde i no a estat així , i en la via que ens ha semblat molt bona i molt ben trobada i molt ben oberta i molt ben parida i molt ben dreta i molt ben encarada i molt ben de tot ( això es per fer una mica la pilota als obridors que s’ho mereixen).

La roca en general be tot i que ens ha saltat alguna coseta i a rogles a primer cop d’ull pot semblar pitjor del que realment es.

La trobareu semi equipada i allí on no hi ha res hi podreu ficar cosetes.

De material dúiem els aliens i joc de tòtems fins al verd i ja fareu.

Anar de segon al començament del quart te la seua gracia....millor no caure després de desxapar el parabolt.

Verticalota i variada de passos on hi trobareu quasi totes les textures de la roca de la zona.

Tot i que va fent la serpeta per la paret , en tot moment segueix la llogica de la roca i fa de molt bon resseguir en els pocs trams que no es veu la següent assegurança fixa.

Com acostuma a passar quasi sempre l’últim , per a nosaltres , lo millor llarg i amb diferencia.

La baixada va tendència a esquerra una mica així a ull mirant de trobar les poques fites que hi han per la feixa de sota la de dalt us portarà a prendre pel cul.

Es nota que aquet parell tenen ofici i la ma trencada en això d’obrir vies , es veu mestratge i bon ull en tot el recorregut , ens treiem el barret i els hi acceptaríem gustosament unes birres mentre ens donen unes classes d’ascalada , si pot ser a Camarasa per que així no ens calgui ni moure millor que millor.



ARRENCAR JA COSTA UNA MICA

BON I VARIAT LLARG

SEGON

VERTICAL I PRECIOS

TERCER ROCA COLLONUDA 

6B+

LO QUART

CURIOS I BONIC

RESSENYA ORIGINAL 

FOTOCIM

LO XIST



diumenge, 24 de març del 2024

Esto no es Bambi, 6c+ (175 m), Paret dels Sostres, Mont-Roig

Inicien l'obertura Montse i Emili l'any passat, quan en una de les aproximacions a la feixa es troben un cabirol al qual li barren el pas: ensurt que s'enduen els dos i l'animal fa un salt estratosfèric per esquivar-los. D'aquí el nom de la via. D'aquí, i perquè no és, precisament,  territori love-climb. M'hi afegeixo a ajudar-los en els dos darrers llargs, sense dubte, els més bonics.

Tots els llargs tenen la seva dificultat i resulten interessants, tret del segon que és una campa de terra, pedres i rostolls.
El primer és una fissura ampla i difícil d'escalar (molt postural). El tercer té un pas a bloc que sols ens surt quan li trobem els forats a la sortida de la panxa. Guardeu-vos el tòtem lila per abandonar el darrer bolt. El quart serà el més senzill, però amb una bona arrancada de 6b. El cinquè és el més difícil i obligat. Mantingut i amb un pas complicat, protegit per un tòtem negre i un bolt més avall. Cal jugar-se-la, però la caiguda és ben neta. La placa d'arribada a la role és al·lucinant, amb els forats justos. Aquest sí l'encadenarem, però suant i al límit. I el darrer és preciós: arrancada dura sobre rocam millor del que sembla, i terreny més fàcil a buscar el bolt sota el sostre d'on caldrà sortir en bavaresa tibant com a animals. Guardeu-vos el Cam#4 per a aquesta sortida.

Una més, a les poques d'aquest pany de paret que poden fer-se totalment en lliure, i que no desentona gens.

Material: àliens, tòtems, Cams #1, #2, #3 i #4


Ubicació


Ressenya Cal Gall all-in-one


Ressenya Cal Gall diorama


Emili a l'L1

L3

Arrencada de l'L4

Emili obrint l'L5

L5

Obrint l'L6

Fotocim

Lo Xist 




dimarts, 19 de març del 2024

VIA DOMENEC FAURA V+/A0(6b)-SERRA DE SANT JOAN.

 

Continuant  buscant vietes que no apretin massa donat el meu llastimós estat físic , Jesús em proposa aquesta.

 Sobre el paper sembla que pot estar be i entrar dintre de les meues possibilitats.

Sobre el lloc res de res ,no m’ha agradat gens, crec que no cal que hi aneu , per la zona en trobareu  fàcilment de millors. Per internet trobareu bona informació.

A mes trobo que esta poc i mal senyalitzada .

Això si , tot s’ha de dir , tot i que si que trobareu totes les peces fixes ben marcades amb un cop d’esprai , i en hi han un bon grapat , i que també trobareu cops d’espai a la roca quant les assegurances son massa allunyades , es a dir , a mes de dos metres  , però.... però.....jo també  trobo que per acabar de fer una bona feina  haguessin d’haver marcat també tots els cantos , tant de peus com de mans  i tot  amb colors diferents senyalitzant per si es el peu o la ma esquerra o dreta , per acabar de dona una bona i complerta informació , es important que els escaladors es trobin sempre ben guiats i no tinguin en cap moment el sentiment de des emparament , fet que pot comportar un cert risc psíquic , moral o sentiments d’estres.

L’ascalada ha de ser per sobre de tot un esport per a gaudir de la natura sense mes i que qualsevol tret que pugui suposar un cert perill o neguit ha de ser ràpidament solventat pels obridors , aportant dintre del gran ventall existent  avui dia de qualsevol dels estris o solucions que la civilització humana ens ofereix per a deixar preparat per als esportistes un traçat digne de qualsevol rocòdrom , que acompleixi totalment tots els estàndards de seguretat , senyalització  i informació adients , adequats per a que qualsevol persona que li roti pugui recórrer el traçat sense cap mena de perill , també seria una bona idea el que els oberturistes es plantessin tots els caps de setmana a peu de via i ens poguessin oferir els seu serveis de guiatge per la nova via , per mirar així d’estalviar-nos  cap mena de contratemps que pogués representar una mínima possibilitat de que qualsevol mena d’aspecte natural  pugui suposar un fet no controlat ni mínimament controlable.

Entre tots hem d’aconseguir que l’escalada sigui un esport apte i a l’abast per a qualsevol persona de qualsevol edat , estat físic o mental , no volgué tenir en compte aquesta recomanació es no mes que fruit d’un tret de sectarisme del mes radical i també titllable de racisme discriminatori.

La domesticació del medi per part de la raça humana es un dret i una obligació per a que l’accés a tot arreu i sempre esdevingui un dret universal , i que cap persona pugui sentir com a condicionats , per res i per ningú , els seus drets naturals de supremacia i pertinència a l’espècie de depredador màxim.

AU I ARA DIEU-ME QUE NO TINC RAO....


 UN DELS POCS TRAMS BONICS 6B

FINAL DEL PRIMER

FOTOCIM

RESSENYA MANGADA I SENSE DEMANAR-LI PERMIS DEL MESTRE JOAN ASIN


LO XIST







diumenge, 17 de març del 2024

El engendro, 6c (190 m), Paret de les Bagasses, Terradet

Molt bona via, tot i que el nom no li fa justícia. M'explica Luichy que cadascú dels aperturistes tenia un nom diferent, i com no es posaven d'acord, un sorteig va resoldre el problema; va guanyar la seva proposta.  No és una via que es faci gaire; està poc piulada, però no us perdeu la divertida explicació de la seva obertura aquí.

Si us agrada la placa (a mi m'encanta), aquesta és la vostra. La proposa Ari pensant a fer una escalada ràpida i recollir el xurumbel aviat, però la cosa no anirà tan ràpida com pensàvem. Les tirades de sisè grau són complicades: bolts a prendre pel cul, grau dels 80, així que ens ho hem d'anar mirant. Costa però s'encadena tot fins a l'R5. L'L6 és una altra història: un pas duríssim per superar el sostret i, després, molt mantingut. Evidentment, no és un 6c actual, és un 6c obligat (si no porteu ganxo).

Material:  agafeu àliens (els fareu treballar, segur) i una paranoica. Un ganxet tampoc aniria malament en el "6c" si voleu rebaixar l'obligació cap al 6b actual.  


Ressenya original

Ressenya Cal Gall

Ari a l'L1

Complicat L2

Ari a l'L3

L4

Vic a l'L5

I ell també a l'L6


Lo Xist  (aquestes són les collejes que reparteix la via)






divendres, 1 de març del 2024

Aferrament insegur, 7a (37 m), Cilindre, Sant Llorenç de Montgai

Vic ens obre una nova via de caràcter "esportiu" al Cilindre. La trobareu entre  la "Arsenalato de Titaponio" i l'"Esperó Takostròpic".  Està ben protegida, però la roca no és que acompanyi gaire. Així que al loro, us tocarà escalar cap al 6b obligat i ganes de volar.  El pas dur està a l'inici, i després, un petit flanqueig i a aguantar, entre precs i renecs. 

Si voleu, podeu escalfar motors al primer llarg de la Cachanines. Després dels alejes paranoics que hi trobareu, us semblarà que a "l'Aferrament insegur" els bolts estan a tocar; i no és així.

Pinta que aquest llarg no serà més que l'excusa per acabar sortint per a dalt en un parell de tirades més a protegir. Ja es veurà. Així quedarà una via mixta, com la "Després de la tempesta arriba la calma", és a dir, una cosa que no agrada ni a trads ni a freaks. M'encanta.

Material: 15 cintes

Per aquí va la cosa

Vic a l'encadene

Lo Xist