dilluns, 20 de juny de 2011

12 juny 2011-DENT D'ORLU-Cara Est- via SUPERSÉ- 400m 5c

     Ves per on, mos  ha agafat fort això de visitar la bonica regió de Ariege. Un altre cap de setmana, , aquest cop la Papallona (l'Anna) i lo Lluís, encarem cap a Andorra a sopar i tornem a estacionar la furgo al final de la pista de la vall d'Ascou. Sempre amb la promesa que si fa mal temps   aniran a pendre les aigues a Caldea.

     Al matí ni una nuvolada a l'horitzó, lo Lluís s'aixeca com un llampec, i la Papallona li recorda les dificultats que va tenir per abandonar el catre l'altre dia que havien d'anar de shoping... Es el que té, de ser parella i cordada al mateix temps...La sang no arriba al riu, i tot es suavitza, quan mos adonem que al menys dues cordades-parella franceses encara estan intentan trobar motivació per anar ascalar i abandonar les activitats eròtico-festives dintre les tendes.

     A la Papallona li motiva un munt això d'avançar cordades, sobretot si son estrangeres... no cal esforçar-se per entendreu, es dificil, les femelles son així. Lo Lluís, només té al cap d'anar ràpit per poder arribar a temps de  fer unes birres al bar d'Ax abans no tanquin...no cal que hi busqueu cap lògica, es dificil, els mascles son així. Així doncs amb motius clarament diferenciats, se'n van cap a la cara est de la Dent d'Orlu. La via triada, és una de les clàsiques de tota la vida d'aquesta cara de la Dent , la SUPERSÉ.
ressenya de la guia de J.D. Achard
La Dent d'Orlu
 La Llona aproximant pel mig del bosc

     Es una tria encertada, ja que a la TAPAS SANS DALLE, hi ha tropocientas cordades de totes les nacionalitats, la PINK FLOID i la FLEUR DE RODHO, comencen pel mig d'unes regateres que xorregen i la SUPERSÉ es veu raonablement seca i en cas de problemes d'humitat severa,  les reunions equipades per rapelar. 
No es el primo de zumosol,sino la tieta de Don Simon
Punt vermell i nom a peu de via

     Els primers llargs son sobre plaques d'adherencia bastant tumbades i no massa dificils, tot i que hi ha bastanta alegria entre els seguros, però son divertits i molt ràpits de fer.
Lo Lluis a les plaques dels primers llargs
Es veuen cordades a la Tapes sans Dalle
     La part central travesa un barrera de diedres i desplomets en 3 o 4 llargs, amb el grau de 5+ bastant mantingut i algun pas una miquetona més dificil. aquesta és la part que és va trobar més mullada ( peus de gat mullats, cordes xopes...). sort que portavem 5 friends , i varem poder escaquejar alguna xorrera, però no dificultat.

La papallona plaquejant

    La part superior, els 3 darrers llargs, estaven bastant secs,  sobre placa de 4+, amb algún paset una mica més dificil, escalada molt bonica i agradable, tot i que els metres es comencen a notar.
traien el cap despres de la placa del penultim llarg
     La sortida de la via és pràcticament al cim de la Dent d'Orlu (2222 m.), amb unes vistes espectaculars 360 graus, i una timba de 1000 mts cap la cara sud.

Sortin de la via
La Llona contenta d'adelantar a les cordades franceses
i lo Lluis pensant amb les birres

     Justet arribar al cim i començar a ploure suau, cosa que ens fa correr encara més, ja que aquesta va ser una de les escalades més ràpides de l'història d'aquesta cordada. De cotxe a cotxe 7 hores. Serà per la falera d'adelantar cordades franceses o per les birres, o les poques ganes de pillar "palomo"?.
     Una via del tot recomanable, on nomes cal portar, cordes de 60 m., una dotzena de cintes (algunes llarges), reunions, i si està mullat algun friend per esquivar les humitats. Ah! també les ungles ben retallades!!

La floreta del dia
EL XIST:

     Tres mujeres regresaban a su pueblo cuando vieron a un hombre, obviamente borracho, caminando delante de ellas.

     Mientras lo observaban, el borracho cayó boca abajo en un charco de lodo. Entonces ellas caminaron hasta él, y una lo volvió de espaldas para ver si lo reconocía. Sin embargo, su cara estaba tan cubierta de lodo que la mujer se inclinó y le bajó los pantalones. "Bueno, este tipo no es mi marido," dijo la mujer.

     La segunda mujer se asomó y dijo, "Tienes razón, no es tu marido."

     La tercera, algo mayor que las otras dos, se acercó y dijo, "Este tipo no es nadie del pueblo."


1 comentari:

Anònim ha dit...

he? que falte el xist.
Quines caretes de felicitat feu, quina parellata de manolets.
petons, per tu no lluís...bueno un nomes...

Lo Nik.