dimecres, 30 de novembre del 2011

27 de Novembre 2011- ABELLA DE LA CONCA - via "UN GRAN DIA" 150mts. V

Desprès de passar el dissabte fent lo gall a sant Llors i menjar paella fins que els grans d'arròs ens sortien per les orelles, alguns galls no del tot satisfets en lo que respecta al cupo d'escalades de cap de setmana, varem decidir d'anar a cercar el solet en alguna paret les terres ponentines.
Corren rumors, que al dissabte alguns galls, degut a una sobredosi de cafeïna barata, varen arribar a pensar tantes tonteries que es van imaginar que les birres i l'arròs eren de gratis i que lo Jaume del bar ha creat una ONG per servir "xopitos" als galls escaladors que s'ajoquen al seu bar... Es lo que té de dedicar-se al vici de beure cafè en qualsevol lloc i de qualsevol qualitat!. Sort que hi ha galls que encara sabem on es pot prendre un bon cafè, costi el que costi... davant la qualitat no importa el preu!.
Així doncs, per escampar una mica la boira,  i sobretot  per poder fer una bona piulada al bloc i sembrar l'enveja i les ganes de venjança al galliner (que després de tanta germanor i companyonia viscuts el dia anterior al dinar de paella, més que un galliner semblem un centre excursionista)) , la Llona i lo Llauis amb ganes de treure la pols dels friends i els "fisureros", es van dirigir cap a Abella de la Conca. Si no hi heu estat mai val la pena fer-hi una visita per l'espectacularitat i l'encant del poble, penjat a mitja cinglera sobre el riu Abella i envoltat de parets per tot arreu.
 Per arribar-hi cal que des de Tremp agafeu la carretera que va a Isona (19 km),  entrem a Isona i agafem la carretera a Coll de Nargó, al cap d'uns 6/7 km trobem el desviament que en 6km ens condueix a Abella de la Conca.
 Per arribar a la paret agafem la pista (asfaltada els primers 300mts) que trobem a ma esquerra uns 200 mts abans del poble. Circulem per aquest molt bon camí uns 1400 mts, on trobem el desviament a ma dreta que ens dirigeix a Sant Corneli (cartell indicador), aquí ja podem aparcar el vehicle, tenim la paret al davant. Si agafem el camí de St. Corneli podem aparcar el vehicle a uns 150mts del desviament en algun bancal abandonat.
L'aproximació es evident i es fa en 20 minutets sense despentinar-se la cresta si es te cura de circular pel terreny més obert... sinó, deixareu de ser galls eixerits per convertir-vos en uns vulgars senglars.
La Llona fugint de la boira com un Gall escaldat
Ressenya Made in LO GALL

 La via va ser oberta pel Remi Brescó, a l'abril del 2011, a nosaltres ens va semblar que no tenia gaires repeticions i per tan encara hi ha algun tram amb metralla per netejar, sobretot al 1er llarg, en general la roca és prou bona. Cal portar trastos (friends i tascons) ja que  està molt poc equipada (2 spits i un pont de roca  en reunions, i 2 ponts de roca i un clau en els llargs), però no cal patir, ja que és pot equipar a caldo. Nosaltres al 2on llarg, que és el  guapo, varem posar 9 peces... es clar que té 55mts! Es molt bona idea portar un camalot del 3, o similar, per protegir la sortida de la 1a reunió.
Per arrencar de terra no us deixeu portar per lo evident i cerqueu la fletxa picada a la roca, que us dirigeix cap un diedre una mica cutrillo...
 Com podeu veure és tracta d'un esperó escandalós, que només al baixar del cotxe ja ens demana de ser escalat!

La Llona navegant al L1
 La Llona al L1

La Llona als passos de placa del L2, bonic i aeri
sortint cap a l'espero, amb ambient
arribant a la R2
Darrer tram del L3 i de la via, ja molt fàcil
 Son aquells moments tan macos que tot i ser uns Galls
desperten el nostre costat poétic

Per baixar es fa un ràpel d'una sabina equipada amb cordino i maillon, just pel costat contrari de la via, per la cara Nord de la cresta. El ràpel es d'una mica més de 50m., amb cordes de 60 s'arriba de sobres. Cal vigilar amb els xuscos, potser millor anar baixant les cordes, per que al tirar-les avall es pot fer caure algun bloc de mida considerable.
El rapel pel costat nord, ojo amb los xuscos sueltos!!!
Que bonic!! a un Gall il.luminat pel sol ponent sempre li 
lluenteiga la ploma
Com es dedueix la Llona no portava maquina
de retratar i lo Llauis li va deixar la seva

 Una via que està bé per practicar a posar caxarros, de poca dificultat i on cal estar atent a la roca en alguns trams. El segon llarg és aeri i bonic d'escalar amb passos molt variats i elegants, i el lloc 5 estrelles!!! paisatge, tranquilitat, voltors, cara sud... es una sort ser GALL.


Les floretes del dia:





  El xist feminista:

En que se parece un hombre a una pizza?
En que llamas por telefono y en 10 minutos lo tienes caliente delante de tu puerta

divendres, 25 de novembre del 2011

18 de Novembre de 2011-MONTSEC DE RÚBIES-Paret de la Portella Blanca-CITA A CEGUES 150m. V+,Ae ---- BERNATAC 160m. 6a+ (V+ obl:)

Ressenya dels Escalatrons
La ressenya de la Bernatac
la podeu trobar en aquest bloc

     Degut al munt de trucades rebudes a la redacció de LO GALL, preguntant lo motiu de la no apareixença de cap article en aquesta setmana, cal aclarir que no ha estat degut a cap defunció d’algun dels GALLS. Tampoc ha estat causa del resultat de les eleccions. Tampoc la crisi n’és responsable. Lo motiu únic es la vagància que li ha agafat a un dels redactors (com si en tinguéssim molts) que esta últimament d’un “perro” que te cagues.
     Be. Deixant de banda aquestos problemes domèstics, que a mes a mes no n’heu de fotre res, os passem a relatar la fantàstica aventura viscuda per membres de LO GALL a les exòtiques contrades del Montsec de Rúbies. Es un lloc solitari de per si, tret d’alguns cops on aparcar resulta una mica complicat. Sol passar en època de cacera i de propaganda escaladora per mitja dels blocs a internes. Lo Llauis que es un “salao” es va marcar uns cafès al Faro de Balaguer. Després vàrem enfilar cap a Rúbies i lo “chauffeur” va plantar la “furgo” entre mig de dos furgones de la penya que també anava a escalar (lo Llauis es un fenómeno aparcant, lo cafè l’excita molt) 
Que bonic!!!!
     Les vies triades per la nostra fantàstica aventura van ser la Cita a Cegues i la Bernatac. Tots cofois per la elecció, ja que ningú dels altres hi anava, ens vàrem enfilar camí amunt cap a la paret. Arribada xops com un GALL. De les vies no en parlarem res ja que podreu trobar la informació mes ben explicada al bloc del Mingo , al dels Escalatroncs i en aquest mateix. De lo que si en parlarem es de lo be que’ns ho vàrem passar fent l’idiota i dient rucades a dojo.En algun moment, em sembla recordar que algú va dir algo important , no obstant no em feu gaire cas.
     El repartiment de cordes va ser: lo Llauis amb lo Juanito  (ejem , ejem…..) a la Bernatac  i lo Mingo (il profesore Domenico) amb lo Tato i amb lo Sergi  a la Cita a Cegues. I…, be, creiem que ja esta tot dit. Aquí teniu les probes de que ens ho vàrem passar de collons.
Lo Tato treballant
                                    Lo Mingo al L2                                                                   
Lo Mingo al L2
 Lo Tato al L2
Lo Sergi al L2
 Lo Mingo al L3
 Lo Mingo al L3
 Lo Mingo i lo Tato a R3

 Lo Sergi al L4
Lo Sergi al L4
 Lo Sergi al L5 
 Lo Mingo i lo Sergi a la R2
Lo Juanito al L1 de la Bernatac
Lo Juanito al L2 de la Bernatac
 Lo Llauis a la R2 i lo Juanito al L3
 Lo mesmo
 Lo Juanito al fantastic L3
Lo LLauis al L3
 Els "paparazzis" ens persegueixen
Fotocim


LO CLIP :

Cal tenir recursos

dimarts, 1 de novembre del 2011

29 d'Octubre de 2011-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-Paret de la Formiguera-DELS JESUS & SABINA WALL 70m. V--- MEMORIA SELECTIVA 90m. V --- NORMAL 100m. IV+

Ressenya del Bloc Escalada per a Tontos

     Després de la desfilada i plens de satisfacció , los GALLS , com no podia ser d'un altra manera varem anar a picotejar pedra . Es veu que a aquestos animalons la calç els hi va be pels ous.
     El lloc triat va ser la Paret de la Formiguera i allí ens vam desparramar per les tres vies d'escola que hi han.
     El resultat es el que podeu veure en aquest fantàstic reportatge. Sembla mentida però no va prendre mal ningú.
Lo Oscar i la Pili al L1 de la Normal
La Isabel que mira i lo Juan que senyala!!!!!
Lo Lluis a la Jesus, lo Llauis a la Memoria i lo Juanito a la Normal
La Eva a la Memoria
Lo Mundo , lo Lluis i la Llona
Lo Juan a la Memoria
Lo cul de la Pili i lo cul de lo Oscar
La Isabel a la Normal i lo Juan a la R1
 Lo Sergi al cim
La Pili satisfeta
Mare meva!!!!! quin munt de gent.
Lo Llauis rigit a causa dels cafes.
Lo Llauis a la Memoria i lo Mundo a la Jesus
 Lo Mundo arribant al cim
Fotocim

LO CLIP :

COM VAIG DEIXAR DE FUMAR