dijous, 22 de juny de 2017

Espolón Pepe El Chino, 6b/A1 (130 mts), Congost de la Clua

El nom de la via li escau, perquè ni és un esperó ni és de Pepe El Chino. Però havent cel·lebrat recentment  els 50 anys d'escalada, què menys que dedicar-li una via, encara que sigui robada.

La història es remunta a alguns mesos enrere, quan amb Pepe, no el Chino si no l'altre, el Gall Gurú, vàrem anar a fer la Ressistència Xoixone, del Joan Vidal, i com que a nosaltres lo que ens va ens l'encigalamenta, la liem d'entrada, ens equivoquem uns 10 metres a l'esquerra, i acabem encigalats en un segon llarg que sense trastes no veiem manera de fer-lo. Llavors ens donem compte que no és la via que tocava i marxem amb la cua entre les cames.

Preguntem a tort i a dret per aquesta via, i ningú sembla saber res. A internet tampoc trobem res, i al bar encara no hem tingut temps de mirar les ressenyes. Així que seguim el decàleg del nostre Gurú-Gall (mireu aquí), i seguim la màxima que sempre és millor reaprofitar una via que obrir-ne una de nova.

Total, que ens hi posem sense saber massa bé què ens espera, però amb un joc de tòtems i àliens de la marca NoFosCas. El L1 és sostingut, sense passos massa durs, però s'ha de lluitar fins al final. Surt tot en lliure, però amb un repòs. El grau de la ressenya és la nostra apreciació, ja anirà canviant. El L2 té un inici potent, i una arribada al tercer o quart bolt impossible. Tirem de tòtem, A1, i amunt. D'aquí un parell d'A0's i trobem un seguit de pitons vells fins la role. Sembla que la via té una llarga història, però ara està equipada amb bolts a dojo. Al L3 surt l'Ari amb un desploment potent, i d'aquí, roca dubtosa fins uns metres abans de la R3 on caldrà abandonar la fissura i buscar-te la vida fent A0 fins la role. Els següents llargs ja són de molt bona roca, amb els bombets típics, que surten o no, però sempre es pot fer A0. Li fot Roger i aconseguim encadenar (de segon) sols el L5.


La via és molt bona, ben equipada, per escalar bon grau sense patir massa, i mentre que no aparegui el propietari, doncs l'aprofitem i li dediquem a l'incombustible Pepe. Que continuï 50 anys més.


Material: 12 o 13 cintes. Un tòtem lila pel A1 del L2. Un tòtem carabassa o C#3 per protegir la sortida del L3.

Ressenya Cal Gall

L1
Arribada a R1
L2



Ari al L3

Roger al L4

L5

2 pàjares

3 pàjaros
Lo Xist

diumenge, 18 de juny de 2017

TITARRAES RUT 6A-A1 i VIDAL FARENY V+-LA PERA-CAMARASA

ARQUELEOESCALADA

A Camarasa podreu trobar un bon seguit de vies ben bones i el mes important a l’ombra.

En hi han que fa temps que resten del tot arraconades i que  ni els de per aquí hi van…que si ja les he fet… que si tenen poc grau…que si l’equipament es justet o vell …res , tot  excuses , a la nostra edat al cap de no gaire temps ja ni te’n recordes , es com tornar a  anar a vista. Molta boca i poc mes , estant amariconats i faltats de carinyo.

 Vosaltros no els hi feu cas que n’hi han que son prou boniques , poca aproximació , el bar ben a prop i si voleu un banyet en acabar pos al riu.

El que te això de bo es que segur no fareu cua i es ben fàcil que tingueu tota paret per vosaltres .

Avui anirem a la PERA que hi falta gent.

Començarem per la TITARRAES RUT una Via del Manel  dedicada al TITO ALSINET , un altre ben parit.

Trobareu poca ferramenta fixa pero de bon amanir amb un joc d’amics fins el dos i un joc de micros o tascons.

El primer una mica de tràmit amb la roca una mica així , pero el dos següents molt guapos i sobre bona roca , a equipar al gust on totes les peces entren fàcilment a caldo.

Els pitons de via estan una mica ronyosos però els podreu reforçar i segons com ni calen , a la mateixa bora hi podreu ficar material del modern a sac.

La primera reunió un espit a reforçar , la segona tres espits ben rovellats però si duieu el tres la podreu reforçar també.

En arribar a dalt no us enfileu al cim , la role es  tambe el rapel i es de dos parabolts, queda una mica amagada a l’esquerra i a baix.

El grau a la ressenya es el vell de la zona , per fer la conversió al grau amable actual pot ser hi haurieu d’afegir un plus.

Desprès li fotrem a la VIDAL-FARRENY  una altra joieta d’aquesta cordada Lleidatana , pràcticament des equipada però de fàcil amanir.

Per començar un diedre una mica trencadet als primers metres i despres a xalar per terreny vertical amb canto i moltes possibilitats de trateijar.

Farem la reunió a la segona role de la veïna TITARRAES .


El segon ja mes facilet i vigileu de no anar cap al cim , en arribar a terreny fàcil a esquerres a buscar els parabolts de reunió.


 RESSENYA CAL GALL

 PRIMERS METRES

 MAGNIFIC SEGON 

 AL HIPOTETIC 6B+

 LO TERCER TAMBE PRECIOS

 ARRENCADA DE LA VIDAL-FARRENY

 VERTIQUALITAT AMB CANTO

 FINAL DEL SEGON , AQUI HI FALTA UN PITO ORIGINAL QUE NO CAL

 SORTIDA AL CIM I RAPEL

 FOTOTORRADORACIM

LO XIST

dilluns, 12 de juny de 2017

ALTA TENSION V+ OBLIGAT 85m.-EL CAMPING-MONTSERRAT

Lo Juan es com un crio …que veuen algo que els hi mola i ja no callaran fins que ho tenen.

Va veure una foto d’una travessa en alguns blogs i ja hi som , ell que es el rei de les travesses també volia la foto aquella.

I es així que ens arrossega a una bona colla a fer-se la foto…i ja abans de surtir de Lleida teníem tots ben clar qui faria de primer en aquell llarg.

 Ell pesat com un marrec i nosaltres carallots de seguir-lo …per anar a ascalar al bat del sol s’ha d’estar una mica faltat.. el cas es que en volíem fer un parell i amb una ja vam quedar ben tipets…mare de deu com apretava.

No valorarem la via , em de reconèixer que nosaltres no som d’eixe mon…no hi anem massa per Montserrat i tampoc crec que això canvií a dia d’avui , el que fa que el nostre criteri  ,sobre l’estil i la roca del lloc , no valgui la pena esser sentit , no fos cas….

Una via força equipada amb alguna resta de material antic , fer menció especial de la corda que ens dura al ràpel …gon seu…

¡¿¡NINGU PER BARCELONA TINDRA UN TROS DE CORDA VELLA PER CANVIAR AQUELL VENCILL RECREMAT!!?. Ostia que en sou de garrepes….

Una cosa es controlar els equipaments i re equipaments i l’altra es passar-se de ronyós.

AU ANEU.HI QUE  A MONTSERRAT HI FALTA GENT!!!!!

 RESSENYA

 PRIMER LLARG

 LO CRIO APUNT 

 ARA JA TE LA FOTO ARA JA CALLARA

 UN LLARG CURIOS 

 ES EL LLARG DE LA VIA

 TERCER LLARG.....

 FOTO MARXEMQUEFACALOR


LO XIST


divendres, 9 de juny de 2017

Urbi et Orbi, 6c (6b ob, 100 mts), Paret de les Gralles, Carbonera

Els plans inicials eren intentar la Ravier a la mateixa paret, però un repentí atac de mandra pitonadora ens fa canviar l'objectiu. Tot i que Víctor ja les havia fet, en el meu cas, malgrat haver-la rapelat uns quants cops, em faltava la Urbi et Orbi. Així que ens hi posem, i un cop feta, tornem a rapelar i li fotem a la Rat Penat. Al final seran 200 mts d'escalada molt atlètica, relativament protegida, i que ens farà acabar el dia trinxadets.

La via és excel·lent, amb bolts els justos per no morir a l'intent, però que obliguen a escalar. El primer llarg és el més exigent. Sobre tot tenint en compte que l'arribada a la reunió és on està el percal. És uns successió molt llarga de passos de placa fins, amb bastant d'aire, i amb l'afegit de portar 40 mts de corda penjant. Víctor aguanta com un campió fins a l'avant-darrer bolt, però la corda ja li frega massa. De segon l'encadeno per pèls. De primer ni fart de vi. Un llarg que fraccionat hagués estat millor. El segon llarg, tot i tenir la mateixa llargada, al ser més directe no presenta problemes de fregament. També és boníssim i els resolem sense massa complicacions.

I com no tenim prou tornem a rapelar. Recuperem un tòtem que m'ha caigut i anem cap a la Rat Penat. Tot just feia un parell de setmanes que hi havia estat, i ja tenia clar que no volia tornar a fer el 3er llarg. Així que comença Víctor i encadena el 6c+ como Pedro por su casa. Jo al segon he de fer un repós, i el 3er el treiem com bonament podem.

Fantàstica escalada que ens deixa sense bateries. Cap al bar i a esperar que el Salla ens doni noves notícies d'aquesta paret. Serà aviat.

Ressenya Made in Gall



Víctor al L1

Ojo panorama 


L2

Foto cim tope gall
Lo Xist

video

dimarts, 6 de juny de 2017

PROPOSTA DE CONTROL DE PLAGUES

Lo Col·lectiu Galls per a la Sostenibilitat , després de força reunions i alguna que altra garrotada.

Proposa ficar ordre amb el tema d’obertura de vies , per tal de mirar de democratitzar lo tema i poder deixar espai per a les properes generacions.

Amb una massiva assistència a  la reunió del passat 11 de Maig ( festa major Lleida) al nostre estimat local social EVA dels ALAMUS , s’acorden aquestos punts per fer arrivar i imposar a totes les federacions mundials dels nostre esport.

1-Totes les vies de mes de 20 anys es consideren caducades i lliures per a qualsevol reinterpretació

2-Totes les vies sobades es tancaran fins que la natura els hi torni un bon grau d’adherència.

3-Cada ascalador sols tindrà dret a obrir 50 vies al llarg de la seua vida.

4-Qualsevol ascalador que  hagi sobrepassat aquest nombre de vies haurà de comprar el dret d’obertura a altre escalador fixant el preu per via en 3000€.

5-Qualsevol ascalador que ja hagi exhaurit a dia d’avui aquesta quantitat fixada haurà d’ apretar el cul i començar a buscar ascladors per pagar tantes llicencies com nombre de vies que sobrepassi del topall màxim de 50.

6-El nombre màxim d’expansions per via serà de 1 cada pam i mig, incloses les reunions.

7-No es podrá ficar noms a les vies que facin referencia al fumbol, religió o creences polítiques.

8-Cadascu sols podrà obrir vies sense haver de comprar llicencia a la seu província.

9-Totes les regulacions establertes per les diferents administracions es compliran escrupolosament si us surt dels pebrots.

10-Per a fer deu com els manaments divins i com que ja no sabíem que mes dir , afegirem allo de " no mangareu les xapes dels demes”.

Ara això ho farem gravar en una pedra i tal dia a tal hora , ja us informarem  pel blog , apareixerem amb barba a sobre d’un singlo i farem publica explicació dels manaments.


I QUI NO COMPLEIXI FILPARRANDA LO DIVI LI TOCARA EL CROSTO

dissabte, 3 de juny de 2017

CALDERILLA V+-LA FORMIGUERA-SANT LLORENÇ DE MOTMARIC

Com es costum ,sempre que lo temps no pinta massa be, fem cap a Sant Llorenç.

Quant som al PERE amb la colla ens en fan cinc cèntims de la ultima reparació.

Resulta que lo PEP GODOY s’ha begut l’enteniment i ha decidit re equipar una via seua , s’ha passat  al “LADO OSCURO”.

Parlar del Pep a Lleida es parlar d’un mestre de l’ascalada i un referent en el que es l’ascalada amb totes les lletres , te vies com : HOLOCAUSTO… DETRITUS…IL.LUSIO….

Be d’aquelles vies que quant te les anomenen et tremolen les cames.

Aquesta també era una joieta del col·lega , pràcticament des equipada i sobre un terreny mes aviat diríem complicadet….roca dinàmica que en diuen ara . Avui dia dir V+ sembla que no es gran cosa , però als 70 i amb bota rígida ja era un gran que…BE EL QUE SE’N DIU UN LOLO!!

Com es preveu una via ràpida i abans no plogo li fotrem , per no fer quedar malament al HUANG que ens tracta de GALLSANSIES.

Tot i ser una via equipada no entraria ben be a la categoria de LOVE CLIMBING.

Te una arrencada al primer llarg amb una mica d’exposició , anant a cercar la tercera xapa millor no caure…teniu una bona castanya amb retruc i després pèndol i en aquest punt la roca no es que sigui del tot bona.

Lo segon es tota una joia , encara una mica brut però sobre bona roca i mantingudet en el V+ , tocarà escalar entre xapes ja que no te concepte purament esportiu però les pinyes sempre seran amb un vol net per la verticalitat del pany.

Lo tercer es facilet però també molt estètic.

La primera role i la segona tenen anelles .

No guarda del tot el caràcter marcadament comercial de les seus veïnes del sector,però segur que ara es farà mes.

I serà de bon combinar amb la seu veïna FORMIGONERA DIGITAL que passa per ser la millor via de la comarca , per no dir de la província….també molt repetida.

AU CANALLA  A FOTRE-LI  I VIGILEU QUE ESTA ACAVADA DE TREURE DEL FORN I ENCARA POT CAURE ALGUNA COSETA

 RESSENYA ORIGINAL TUNEJADA 

 ARRIVANT AL PUNT CRITIC DEL PRIMER

 PASSAT LO PUNT CRITIC

 PRECIOS SEGON LLARG

 MAESSE PINTO 


 TERCER LLARG 


 LO LLAUIS ARRIVANT AL CIM

 UN LLARG XULO I UN MARIC TAMBE XULO

 FOTOGALLADACIM



 APLEC AL NOU SECTOR D'ESPORTIVA LA PEDRERA


LO XIST

-Bon dia li truco de movistar per si voldria canviar de companyia.
-Home no m'aniria malament.
-Quina compayia te ara?
-La dona i la sogra.

divendres, 2 de juny de 2017

Estel de Ponent, 6a/A1+ (6c+, 180 mts), Paret dels Sostres, Montroig

Aquesta història comença el desembre passat, quan un fred i boirós matí, amb  Marc Caus i Víctor Frància, ens hi posem amb la intenció que Víctor acabi la trilogia (ja havia fet Estel de l'Alba i Lluna Plena). Com tenim l'esperança que a mesura que pugem la boira ens abandoni ens hi atancem. A peu de paret continua el fred i la boira. Li fot el Marc a un primer llarg complicat (malgrat el grau), on s'han de buscar bé les assegurances. El resol perfecte, i a la R1 sembla  que vol sortir el sol. Just quan la boira s'esvaeix s'hi posa l'ombra. Cagontot. Surt Víctor al L2, on s'ha de treballar força. Emplaça 4 pitons, i dos hores després arriba a la R2. Jo porto el mateix temps tremolant, així que decidim que recuperaré el llarg, deixarem els pitons emplaçats i rapelarem. A cagar a la via. Amb una mica de sort no hi haurà repeticions que s'enduguin els pitons.

Sis mesos després canviem el Marc per l'Ari. Un dia de molta calor. Sembla que no l'acabem d'encertar. Però lo bo és que si no comenceu massa d'hora, l'ombra us donarà treva en tota la via a partir del L2. Avui  el L2 se'l curra l'Ari com a experta en artifo. A més, ja té els pitons posats de manera que s'ho fa ràpid. Com el Víctor netejarà el llarg jo em dedico a la tasca d'intentar-lo en lliure, i surt. Deu rondar el 6c+ amb el pas més dur al primer sostret.

El L3 costa de trobar. El canvi de reunió és de tot just uns 10 mts. La fletxa està esborrada i ens costa endevinar el traçat. Després d'un quants wassaps ens envien una foto de la guia. Tampoc serveix de massa. Però semblo identificar les dues sabines de la propera reunió, així que li foto i per sort, trobo l'únic pitó del llarg. No és difícil però s'ha de navegar i buscar proteccions fins entrar al diedre boníssim. Al L4 surt Víctor, protegint per la dreta i canviant a l'esquerra sobre molt bona roca, que esdevé una mica més cutre quan s'arriba a una coveta. Aquest llarg potser té una mica més de dificultat que l'anterior. I de la R4, com fa pinta de tormenta, sortim caminant cap al cim. L'encertem perquè arribarem al cotxe una mica molls.

Guapa via. Llàstima que en els dos darrers llargs, alguns trams de vegetació et fan la punyeta.

L'aproximació és evident, sense deixar el camí que ressegueix el peu de paret.

Material: àliens, tòtems, C#3 (el portem duplicat però no cal), tascons i 4 pitons (2 universals, 1 V i 1 P). 3 xapes recuperables pel primer llarg

Ressenya original

Marc al L1

6 mesos després

Víctor iniciant el L2

L2


Ari al L2

Cowboy Junkey


Reunions i relax

L3

L4

L4

Fotocim

Lo Xist