Directa Nord, 6b+ (80 m) + Sortida Nocturna, V (65 m), Agulla de l'Abat, Paret del Doll

Quan érem crios, els pares que no tenien clar cap a on s'enfilarien els seus fills, els apuntaven a l'Acadèmia Tècnica. No fos cas que el crio se'ls hi desmarxés, de manera que abans de la  universitat alguna cosa de profit tendrien. Allà feies cal·ligrafia (amb plomilla i tinta i lletra gòtica), comptabilitat mercantil, mecanografia, ... Com veieu, tot d'una gran actualitat. Poca cosa de profit, tret de poder escriure en un teclat sense mirar-lo.

Ve a conte, la rucada aquesta, perquè agafo la ressenya penjada al Fbook de la Directa Nord, i llegeixo:
- Directa Núria
- Material: fins al Camalot #5

Doncs ni una cosa ni l'altra. Si algú hagués anat a cal·ligrafia, no haguéssim arrossegat el #4; i sort que no teníem el #5, perquè també l'haguéssim passejat.

No trobareu cap entrada a internet. Per què serà? Barrejar Ullastre i Arrabalí no sembla una bona idea, a priori. La via és difícil, en conjunt i severa al seu L2. Un L2 amb 6 bolts en 40 m que t'obliga a escalar amb molta distància, i difícil protecció intermèdia. Poden passar 4 coses en funció de com porteu el 6b:
1.- El porteu malament. Doncs millor deixeu-ho córrer
2.- El porteu justet. Probable rècord personal de vol
3.- El porteu bé. Passareu entre por i molta por
4.- Aneu sobrats. Direu: guapo llarg i equipat justet. Com cal. Jejeje

Tenim la sort que Vic s'entesta en fer-lo. Doncs amunt. Se'l treu bé, amb calma, però per la cara que ha fet, diria que ha estat al nivell 3. El darrer segueix la tònica, però més fàcil i pitjor roca. Estic convençut que algunes expansions, si caic, obriran l'escletxa i no serviran de res.  

Un cop a dalt, rapelem al collat de l'agulla i sortim per la Sortida Nocturna. Des de l'agulla sembla un sortida bastant miserable, però ens sorprendrà un darrer llarg ben bonic i atlètic. Val la pena.

Bona activitat i enfilem cap a Fontllonga just quan comencen a caure les primeres gotes; tenim sopar Gall. Ja feia un parell d'anys que no ens aplegàvem.

Material: àliens (des del blau), tascons, tòtems i cam#3 (molt opcional)

 

Ubicació

Ressenya del Fbook de J. Marmolejo

Ressenya del Sr. Escalatroncs

 

L1

Vic a l'L2. Sortida expo

L2. Fugint sempre amunt

L3

Cim de l'Agulla de l'Abat

Fotocim

Ari al darrer llarg de la Sortida Nocturna

Ready to go !

Lo Xist

ACDC. Brasil Tour 1985

Apa-li que ja gairebé hi som

CEREMONIA CREE 6B-Ae (7a) 100m.-NARIEDA OEST-ALT URGELL

 

Un dia qualsevol a l’oest de Catalunya , terra de gent ferma i mes coses.

Una noia del poble , la Maria Victoria , treballa en un lloc on reben tot lo bestiar mort per treure’n carretades de bitllets a part de greixos , farines i mes coses.

Conversa real...amb personatges reals i amb lo mes que rebonic lleidatà pel mig com a idioma.

-Bon dia , digui’m..

-Hola castissa , soc lo Ramon , m’heu de vindre a recollir un bidell que l’ha dinyat.

-Bon dia Ramon , doneu-me lo RIIA.

-Apunta reina, 9 , 8 , 3 , A d’aspanya i P de Portugal

En aquest moment la Maria Victoria ja es mossega la llengua per no petar-se de riure i mirar de ser mig educada , pren aire i mira de parlar el mes seriosament que li surt.

-Ramon , no voleu dir que deu ser  E d’espanya ????

Després de un petit silenci lo Ramon comença a bramar unes riotes de les mes sorolloses , la Maria Victoria que ja no pot mes s’hi afegeix sense miraments i el dos plegats se les deixen petar per una bona estona , un cop la cosa ja mes tranquil·la lo Ramon mig esbafegant encara contesta.

-Gon seu , acabarem fotent lo camp i encara no sabre com s’escriu !!!!!

LA VIA

No se per que tenia entès que era una via Love Climb , ves tu coses que tu solet t’empesques i no saps ni per que ni d’on ha surtit l’historia , a veure si serà que ja pepejo??

Es una molt bonica via i rapida de fer , que trapiteja per la boníssima roca del lloc.

La trobareu semi equipada amb bones possibilitats de fer li el complement allà on no hi a res , sense se una via exposada no li escau gens això del Love Climb , de fet als artifos us caldrà estirar ben be els braços per xapar el següent si hi aneu sense estreps.

El grau de mena actual , nosaltres diem que l’artifo del segon deu rondar el 7a.

Via preferentment plaquera amb un preciós final mes de braços.

Amb l’informació de la ressenya mes que suficient , poca aproximació i retirada rapida de bon combinar amb les veïnes si els sol no us empaita.

Via per l’estiu , ombra fins les dos , després  us podeu fregir com un ou farrat.

Au potxonets i sobre tot ¡¡¡SALVEM SANT LLORENÇ!!

VISTA DES DE L'APARCAMENT 

LO PRIMER

LO SEGON I AL TALL DEL LLARG

ROCA D'ASCANDOL

MAGNIFIC RADER LLARG

UN LUXE DE ROCAM

COM NO PODIA SER D'ALTRA ....RESSENYA MANGADA A L'INTERNET

LO XIST

AQUEST XIST SOLS ES PER A PALETES

ELS DEMES NO LI TROBARE LA GRACIA.

AIXO US PASSARA PER HABER ESTUDIAT 

COSES DE POCA UTILITAT 

 

SALVEM LA PARET DE L'OS A SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 

MANIFEST RESPECTE A LES ACTUACIONS EXECUTADES A LA ZONA CATALOGADA COM A XARXA NATURA 2000 DE L’AIGUABARREIG SEGRE-NOGUERA PALLARESA

Les parets de Sant Llorenç de Montgai han estat una zona habitada des de temps prehistòrics. Mostra d’això és el jaciment que trobem als seus peus. L’home ha viscut vinculat a aquestes parets des de fa 30.000 anys.
Els usos, evolució i convivència amb aquesta paret emblemàtica has estat variables al llarg de tota la història de la humanitat.
Aquestes parets han representat per a l'ésser humà un espai de refugi i de convivència durant segles. Es té constància de nuclis urbans des dels àrabs, i probablement, es tracti d’una zona habitada anteriorment.
També han representat un espai de gran interès per a la natura, i com a conseqüència, es van declarar zones protegides sota el paraigües de Xarxa Natura 2000 fa uns quants anys. Destacar la presència a les parets de Sant Llorenç de l’espècie Petrocoptis montsicciana O. Bolòs & Rivas Mart., espècie endèmica i protegida segons la directiva 92/43 dels hàbitats i qualificada com a vulnerable en el catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
Des dels anys 50 es van començar a escalar aquestes parets per primera vegada, i des de llavors, aquestes parets han estat objecte de visites constants i cada vegada més freqüents d’escaladors locals, de Lleida i de tot el mon. Aquesta presència i trànsit és també una part important del Patrimoni cultural de l’Espai.
Finalment, excursionistes, piragüistes, ciclistes, fotògrafs, senderistes, boletaires i un gran nombre de persones i col·lectius fan ús d’aquest espai pels seus valors naturals i també paisatgístics.
Durant tota aquesta història han anat caient pedres i roques sense que es tingui constància de cap dany personal.
Aquestes caigudes eren produïdes, en moltes ocasions, per fenòmens meteorològics intensos, com la última tempesta Glòria, que va fer caure pedres, arbres, i va provocar altres destrosses.
És molt important la seguretat de les persones i usuaris que circulen per la carretera que discorre per sota les parets i cal fer tot el possible per assegurar la seva integritat física.
Aquesta carretera no disposa de cap biona de seguretat que pugui evitar que un petit problema (un altre vehicle o el mal estat de l’aglomerat) suposi que un vehicle pugui caure a l’embassament; element extremadament perillós.
A més, hi han hagut episodis de caigudes de pedres (la gran part provocades per fenòmens meteorològics intensos) que suposen un altre risc a la carretera, ja que a l'estar envoltada d’arbres han caigut sobre la carretera.
Per tant, eren evidents i necessàries mesures per assegurar la zona i que no perdre-hi el patrimoni natural, així com per garantir l'ús d'un lloc que podem considerar patrimoni de tots.
En el marc d’una societat del primer món, en la qual ens hi encabim, i amb uns coneixements tècnics, científics i de mitjans, cal esperar unes mesures proporcionades d’acord a legislació vigent, amb criteri, avaluant les conseqüències i prenent totes les mesures oportunes per preservar tots els valors i aspectes que caracteritzen aquest espai: la seguretat, la natura, el paisatge, les vies d’escalada, etc.
Per manca de transparència i de resposta per part de la Diputació de Lleida a diferents sol·licituds efectuades per particulars i col·lectius, es desconeix si tots aquests valors s’han tingut en compte per a la realització dels treballs efectuats, en nom d’una seguretat per a les persones, que actualment, està vist que no s’ha assolit, ja que la paret es mostra més inestable ara que fa 15 dies.
Hi ha un projecte d’adequació de la carretera LV-9047, que inclou condicionament de corbes i col·locació de barreres de seguretat, que la Diputació de Lleida té en un calaix des de fa temps, i que millorarien molt la seguretat de la via, així com el desglossament, en algun tram, d'un carril per a vianants, ja que és un ús molt important actualment, i que impicaria una millora de la seguretat notable.

En canvi, s’ha optat per una mesura que desconeixem com s’ha pres, ja que la diputació no ha presentat cap estudi previ, no hi ha projecte executiu, no hi ha hagut avaluació d’impactes a la flora, fauna i espai protegit, ni prevenció per l’afecció al patrimoni cultural, ni valoració de les afectacions tant, per la població local (talls de diferents subministraments) com per als seus usuaris (tall de la carretera, de moment durant 2 setmanes, i ja veurem quan dura), ni estudi de les afectacions a les vies d’escalada presents. En resum, una mesura improvisada pel que sembla.

Les conseqüències d’aquesta actuació estan a la vista i hi ha moltes imatges de les mesures preses, utilitzant mitjans desproporcionats per a l’objectiu que es volia assolir, i que han provocat una inestabilitat que abans no era a la paret, afectant de manera important un espai protegit i amb una valors culturals molt importants.
Per tot l’exposat, sol·licitem a la Diputació de Lleida:
- Que es facin públics els antecedents que han motivat l’actuació.
- Que es faci públic el projecte d’actuacions previst i les mesures de seguretat previstes.
- Fer públic l’estudi d’impacte ambiental per afectar una zona protegida como a Xarxa Natura 2000 i zona PEIN de l’Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa (ES5130014) i la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, i si no s’ha fet, fer públiques les raons per les quals no s’ha fet aquest estudi.
- Fer pública la documentació i estudis sobre l’afectació al Jaciment paleolític de la Roca dels Bous.
- Fer públics estudis sobre possible afecció a la presència de Petrocopsis montsiciana, espècie rupícola endèmica del prepirineu i catalogada com a d’interès comunitari.
- Fer públic el procediment administratiu d’adjudicació de les actuacions.
- Fer públiques les comunicacions efectuades a l’Àrea de Medi Ambient del Departament de Territori i Sostenibilitat conforme es portarien a terme actuacions en Xarxa Natura 2000 i si es van presentar anàlisis d’impactes i mesures preventives, correctores o compensatòries.
- Que es faci pública l’autorització de Territori i Sostenibilitat per efectuar aquestes actuacions en zona declarada XN 2000 i amb afectació a RNFS.
- Que es faci públic la comunicació efectuada (amb dates i previsió d’afectació) als possibles serveis afectats (telefonia i comunicació, etc)
- Si les actuacions s’emmarquen en l’expedient de la Diputació de Lleida amb num. 47/20 “d’operacions de conservació semi-integral a la xarxa local de carreteres de la Diputació de Lleida, Lot 1 on està inclosa la comarca de La Noguera”, fer públics els estudis efectuats per justificar l’actuació, tal i com indica el plec d’adjudicació de les operacions.
- Aturar les intervencions a la zona per tal de no empitjorar la situació de perillositat que han generat les actuacions, i no empitjorar les afeccions a una zona protegida.
- Fer publiques les mesures previstes a partir d’ara, amb possibilitat de poder aportar per altres organismes, entitats o individus estudis i aportacions respecte a les solucions de futur.
- Restaurar ambientalment les zones afectades de XN 2000 i restitució al seu estat anterior, i prendre mesures per tal que no es vegin més afectades.

NO ES CAP XIST...

Samsara, 6b+ (195 m), El Peladet

Molt bona via d'en Sidi i Luichy amb quasi tots els llargs bons, tret d'un L4 en flanqueig bastant lletjot. La via està heterogèniament equipada, amb uns primers llargs gairebé equipats i pre-existents, on no us caldrà quasi res, un L5 gairebé net i un L6 a completar. Escalada variada; bastanta placa i diedres.

La trobareu on està l'Avi de la Mel. De fet, comparteixen l'arbre i els 2 primers bolts de l'arrencada. El descens en 3 ràpels com marca la resse. Durant els descens visitareu Absurdistán (6c+) i veureu els "alejes" a les plaques inferiors. Se m'han passat les ganes de posar-m'hi.

Arribant a l'R5 me n'adono que m'ha caigut el mòbil. Ja hi som. Com els ràpels són rectes, confio en trobar-lo. I el trobarem a l'R4. Ha caigut darrera de l'Ari, sobre un matoll, i ella, que està en una fase d'empanament important, ni se n'ha adonat. Coses de l'amor. Ja són 4 caigudes llargues que els meus Samsung aguanten. Han sobreviscut la Carbonera, 2 cops al Mont-roig i aquesta al Peladet. Uns 400 mts. de caiguda acumulats. Seguim. De moment no canvio de marca.


Material: tascons (petits/mitjans), àliens, tòtems, Cam#3

Luichy-resse

Placa d'ensomni a l'L2

Més placa a l'L3

Arribada a l'R3

Ari encetant l'L4

Inici de l'L5

Boníssim L6

Foto-cim. Au!! Anem a buscar el mòbil

Lo Xist   (Donde ????)

El ratolí dels llavis vermells, 6c (90 m, 6b+ ob), Narieda Oest

Decidim amb Pepe tornar a l'ombra de Narieda; aquest estiu sembla que ens hem tornat assidus i encara queden un bon grapat de vies per fer. Comencem per la Cerimònia Cree (això ja us ho explicarà ell), i com hem estat batallant per treure tots els llargs en lliure, ens queden poques ganes de més "sarao". Així que el cervell de Pepito s'il·lumina i em diu:

    - Anem a fer una vieta "love climb" de l'Asín. És alguna cosa així com no sé què dels ratolins.
    
I jo que li faig cas, però ni serà "love climb" ni serà del Joan. No està gaire lluny: just abans de la del Nifo. Està equipada i això dóna tranquil·litat; en principi.   
Mentre es prepara, dono un cup d'ull a la internet, i sols veig una piulada del Parce. Estrany. Malgrat això, diu que és una via bonica i agradable. Lo primer sí. De lo segon ja en parlarem. Total, que comença Pepe per un 6a. A mesura que vaig recollint el llarg veig que les coses no aniran suaus. El segon és un 6c de campionat; fi, fi, de rossegar placa, escalada que m'agrada i em va, i tot i així, un pas l'he de repetir. El tercer té un desplom, que l'has d'agafar amb bones pil·les, però també surt. Pareu compte, però, amb el xapatge d'abans d'entrar al sostre; és una placa molt fina amb una considerable excursió. Si falles, fas el misto 2 o 3 metres.

O sigui, que res de "love climb". Com diu la resse de Parce, un ED- ben bo, i un grau obligat que deu voltar el 6b+.

Baixada ràpida en 2 ràpels, parant sols a la R1.

Material: sols cintes

 

Ubicació

 

Resse d'en Parce

Pepe a l'L1

Arranc de l'L2

Al "sarao" de l'L2

L2

L3

L3

Lo Xist

Molta confiança en la IA