dijous, 31 d’octubre de 2019

Same, 6b (155 m.), Roca dels Arcs

Petita i molt bona via ubicada a l'extrem oriental de la paret. Poc feta, potser pel poc equipament que hi trobareu, tot i que, ohh sorpresa !!, ens la trobem restaurada. Han canviat els burins per bolts, tot i que el pitó que faltava continuava faltant. Però l'Edu us l'ha tornat a posar.

A la dreta de les més conegudes Camel i Necronomicon, trobareu una fletxa i el nom a peu de via. Comença Edu l'L1, amb un primer bolt a pastar fangs. Decideix entrar per l'esquerra, buscant la protecció d'un diedre que arqueja fins el primer sostre i que permet protecció. De segon, i provant d'anar directe veus que es pot fer bé (V) però sense opció a caure. Potenta sortida del sostre amb bon canto i arribada a R1 amb alegria. L2 més senzill, amb dos únics bolts i un tram de fàcil però de vegades, difícil de protegir. A l'L3 sortirà Ari en artifo, ja que manca un pitó i l'arribada al primer pont de roca (que resultarà ser un tricam encastat) no és senzilla. Jo provaré en lliure (surt cap al 6b) i Edu posarà el pitó perdut. Boníssima sortida de sostre que s'ha d'arribar amb pil·les i a gaudir. L'L4 una mica més senzill (6a) però amb una llarga excursió entre els dos bolts i poques possibilitats de protecció. Surto recte amunt enlloc de fer el flanqueig a esquerra indicat a la ressenya. I L5 de tràmit però bonic també.

Bona manera de passar una estona si no us importa catxarrear sobre excel·lent roca. Però amb el 6a ben aprés.

Material: àliens, tòtems i 12/13 cintes

Luichy-ressenya tunejada

Edu a l'L1

L2

Ari a l'L3

L4

L5

Fotocim
Lo Xist


divendres, 18 d’octubre de 2019

Existencialismo, 6b/A1 (650 m.), Paret d'Aragó, Montrebei

Dos mots apareixen invariablement a totes les piulades d'aquesta via: Envergadura i Compromís. I ho patim a les nostres carns; ens costarà més de 14 hores.  La via no dona treva. Excepte el primer, el darrer i part de la travessia, qualsevol llarg et posa a lloc. I són uns quants.  A mi personalment no m'ha emocionat. Roca dolenta a les primeres tirades i alguns llargs que podrien ser bons, com els primers del gran diedre, plens de matolls i esbarzers.

Tot i començar a escalar a les 8 del matí (compteu un parell d'hores d'aproximació), ens agafa la nit a dos llargs del cim. I clar, com ja es fosc, se'ns en fot tot quatre gaites i abordem el que queda amb calma i tranquil·litat. I el que queda és un terrible avant-darrer llarg  que us diposita a l'avant-cim, amb una lluna espectacular i un darrer llarg de gaudir a la foscor. Així doncs, a les 10 de la nit passades al cim, i encara ens quedaran 3 bones horetes de retorn al cotxe. Però tranquils, segons la teoria de Vic, l'activitat nocturna no cansa.

Respecte als llargs hem seguit la ressenya del Parce. Surten llargs molt llargs, però t'estalvies uns quants i la fem en 14. Còmodes reunions en general, excepte una R11 de la qual penjareu d'una savina una bona estona.

Material: tascons (trobareu un joc en algun lloc per sobre de la feixa gentilesa de V. Francia), aliens i tòtems per duplicat, Cams#3 i #4. 16/17 cintes llargues. 3/4 pitons (nosaltres hem pitonat un parell de cops)
Parce-Ressenya

Vic al L1. El tio va motivat i tirarà fins la feixa

L2

L3. Arrencada en A1

R3 amb fred

L4

L4

Afegeix la llegenda


Dues visions de la feixa

L9

L10 o 11. Ja no sé

Arribada a la R11

L13

L14 i final

FotoCim amb nocturnitat
Lo Xist

dilluns, 14 d’octubre de 2019

VIA TRIFOLLS A1/6a 145m.-PARET DE L'OS-SANT LORENÇ DE MONTGAI


Avui dia 12 Octubre decidim anar a tastar el rentat de cara que lo Sr. Joan Escuer li ha fet a una de les vies històriques del Santllors a la paret de l’Os.

Serà casualitat , per la via triada comença per una fatídica síl·laba que raderament dona molt que parlar i res de bo...

TRIfachito....TRIbunal......TRIcornio.....TRIncar....TRIleros....TRIfulca....TRInchar....... i cap de bona i totes ben espanyoles.

Això ho escric ja coneixent la sentencia i ben encés...cada cop entenc menys que fan i que volen....l’únic del que estic segur es que a cada cop d’autoritat desfermada , en refermo mes i de forma mes tancada amb el que jo vui.....i que cada cop em sento mes lluny d’això que ells en diuen  “ESTADO DEMOCRATICO”.

Ens volen davant , vençuts i de genolls per poder continuar amb la seva caòtica , podrida , corrupta , violenta i inoperant mena d’estat .

No volen que la resta del poble espanyol sàpiguen el que i per que lluitem aquí , tenen por que això s’escampi i se’l en vagi lo muntatge per l’aigüera.

També us diré que em sembla que el poble espanyol viu adormit i dintre d’una mena  de bombolla feta d’una apatia resigno-servil que no puc entendre.

Tinc família a MADRIZ i us puc ben jurar que les seves queixes son quasi calcades a les nostres...però xiquet , això d’alçar-se contra l’amo es veu que no es porta , si de cas al bar amb una birra a la ma , després a creure i a bregar amb lo que els senyoritos manin.

VISCA LA REPÚBLICA ,VULL FOTRE EL CAMP D’ESPANYA I A QUI LI COGUI EL QUE DIC QUE NO OBRI MAI MES AQUEST BLOG.

LA VIA

Si us mireu la ressenya del Joan us pot arribar a semblar una via mes dolceta del que realment es , no es una via expo , ni de massa grau ni de mal protegir ....nooooo!!!

Per això que diu ell de V+/A1  MD obligat.....dons no...no , aquestos padrins son de vella escola i tant els grau com el concepte el tenen d’època.

Lo César us a parit una ressenya amb un criteri mes actual.

Bona roca tret d’un tram penós per entrar a la R3 , alguns trams amb molsa.

Em netejat una mica per que aquestos no s’estiren una merda en això de CLEAN CLIMB , son mes del SELVATIC CLIMB.

Via semi equipada amb facilitat i fiabilitat per completar el que ja hi es.

El primer artifo creiem que per sobre del 7a ¿? , lo segon un 6b de tibada i lo tercer un 7a de continuïtat.

Es una bona i bonica via amb regust d’aventureta on caldrà portar el 6a ben apamat i amb un quart llarg que es el que marca el que de la via.

AU CANALLA FEU FORÇA XIVARRI QUE LA DEMOCRÀCIA DE VERITAT S’HO VAL

 ARRENCADA
 VISITA PER UN VERD VERTICAL
 SEGON
 6a D'EPOCA
 BUSCANT AL WALI
 BONA PRIMERA TIBADA AL QUART
 AMB CONTINUACIO PLAQUERA 
 CINQUE 
 MOLSUDET 
 SISE 
 AQUI FENT DE JARDINERS
RESSENYA CAL GALL

 QUATRE BARRES MES QUATRE BARRES JA SON VUIT.....EN CALDRAN MOLTES MES

LO XIST





divendres, 11 d’octubre de 2019

Esperando el parche de morfina, 6c (200 m.), Cap del Ras

S'ubica al costat de "La delgada linea de la vida" i la "Rocco-Llumeta". Probablement sigui la més bonica de les tres per diversos motius; et permet escalar sempre en lliure, estalviant-te alguns llargs d'Ae que les altres tenen, i l'equipament és molt consistent, ben parabolat quan el grau obliga i no hi ha possibilitats, però deixant quasi nets llargs difícils, com el darrer. Sorprèn aquesta darrer com a estat fins ara sense obrir. És magnífic, un diedre amb sortida tirant enrere, amb un únic pitó que obliga a protegir tibant de valent, i una paret dreta amb cristalls de quarsita que sembla que et diguin, "cau-te i t'obriré en canal".

En resum, fantàstica via, i ben contents amb tot encadenat. No passa cada dia això. Tot i que al grau de la ressenya original li podeu baixar un +, en general

Material: àliens, tòtems, Cams del 0.75 al 4. Repetiu el 3. 4 tascons. 15 cintes 

Ubicació


Ressenya original

Ari a l'L1

L2

L3

Arribada a la R3

L4

L5

L6. Comú amb "La delgada linea de la vida"

L7

Fotocim
Lo Xist