dijous, 30 de març de 2017

El Jardín Keledén, 6b+ (120 mts), Pala Alta, Montroig

Bona creació del tàndem Canito/Segarra on trobareu de tot: diedres nets i atlètics,  plaques magnífiques i equipades, fissures netes i jardins d'exuberància tropical.

L1. Bon inici en un diedre evident, de bon protegir, amb un flanqueig finet on la vegetació us donarà pel sac de mala manera

L2. Arrencada en un mur vertical, però ben protegit amb un parell de pitons on la roca no és tan bona. Sortint del mur, fàcil a buscar la placa de ponent.

L3. Placa de ponent. El millor llarg. Excel·lent i ben protegit mur. La dificultat està en els dos primers xapatges. Us caldrà buscar una posició "còmoda", cosa que vol dir xapar amb la xapa a prop. A partir d'aquí, sostingut però més fàcil.

L4. Bonic diedre senzill que va a buscar el jardí de la segona feixa.

L5. Curta fissura d'inici dur, tirant enrera, i on costa trobar la posició per protegir-la. Per a nosaltres el pas més dur de la via està aquí. En lliure caldrà jugar-se un vol llarg, ja que haureu d'escollir entre posar friends o tirar amunt.

Marxem contents, amb tot encadenat, i de baixada provem alguna via d'esportiva del congost de l'agulla dels pelats. Les que estan baixant a la dreta. Molt bones, per cert.


Material: portem àliens, tòtems, tascons i C#3 i #4  (Amb un joc complert de tòtems els àliens sobren)


Rssenya original modificada

Ressenya de la Guia d'Escalades al Montroig


L1

L'Ari al L1 collint enciams

L2

L3. Placa de ponent

L3

L4

L5

Fotocim


Lo Xist

video

dimecres, 22 de març de 2017

Holocausto, 6b, 100 mts, Cilindre, Sant Llorenç de Montgai

Seguim amb la col·lecció de clàssiques per la zona, en aquest cas, una molt bona de l'univers Godoy. Ja feia uns dies que ens hi havíem posat i vam tenir que marxar del primer llarg per la pluja. De manera que el primer llarg ja no ens agafa de sorpresa i el fem relativament ràpid.

L1. Entrada atlètica, on amb l'excusa de que ja el teníem encadenat, descanso una estona d'un clau cutre. Aquestes entrades en fred són demolidores. El segon pas delicat està al creuar el segon diedre. Ja teníem clar que no trobaríem el pitó ressenyat i anem per feina. L'arribada a la R1 fàcil, però sense massa possibilitats de protecció, ja que els bolts que algú va posar ja s'han tret. Tocarà una excursió de 10 mts ben bons. A la reunió un spit i 2 spits més sense xapa (no portem plaques recuperables de manera que emprem tascons).

L2. Surt l'Ari. Apareix un pitó no ressenyat que protegeix el flanqueig i un bolt nou. Aquest llarg sembla millor protegit però no val a badar. Un pas dur de 6a+ i  alguns dels passos de V  molt fins. A ningú li apeteix volar amb aquest precari equipament. Se'l treu  com una campiona.

L3. Probablement el millor. Ziga-zaga empinada a buscar el diedre, molt atlètic, sense massa descans, diedre que s'abandona de sobte amb un flanqueig a esquerra amb 2 spits i ja fàcil al cim.

Molt bona via que ens enllestim en menys de 3 hores, amb dos llargs finals excepcionals.

Tornada cap al cotxe, deixem els trastes, i amb un canvi de xip radical, agafem un grapat de cintes i ens anem a provar la nova obertura del Juang al cilindre. Però això ja us ho comptarà ell. No fem spoilers.


Material: àliens, tòtems, tascons i friends #3 i #4

Ressenya modificada i actualitzada

Traçat aproximat



L1
Arribada a la R1
Ari a l'inici del L2

Enlletint el L2

L2

Excepcional foto del L3

Fotocim


Lo Xist

Coses que pasen quan et fas gran i no et dediques a altres coses (com escalar). 


dimarts, 21 de març de 2017

MARTINETTI 140m. 6a /A1 obligat- PARET DE L'OS-SANT LLORENÇ

Després de la EXCALIBUR ens en anem a fer una clàssica de la paret de l’OS.

La via triada es la MARTINETTI.

Mirant ressenyes per l’internet m’he ne adonat que sempre he confós els primers trams de la MARTINETTI i la HIVERN COSMIC , i es per això que entrem per la HIVERN fins la gran llastra i continuem ara si per la MARTINETTI.

Així doncs relatarem el que realment hem fet.

La hivern es una via que no es fa gaire i a les xarxes trobareu opinions de tota mena.

El cas es que te uns dos primers llargs no massa agraïts  trafiqueijen per les plaques ajagudes de sota la paret  ,amb passos d’adherència o regletes sobre bona roca però amb molsa ,el  que fa que tot i ser moviments obligats sobre els peus no acabin de donar massa confiança.

Després ja ens plantarem  a la segona part de la MARTINETTI als murs típic de la paret amb roca molt bona , mes vertical i d’ascalada atlètica.

Lo tercer en alguna ressenya diu que 6c…6c??? segurament es mes però així ho deixarem.

En conjunts l’equipament es d’època  , pitons i espits amb xapetes de COCA-COLA tot ben rovellat i algun testimoni de modernó representat per alguns parabolts nous escampats pel camí .

No direm que sigui una via lletja per que te passatges prou bonics però segur trobareu vies mes guapes a la paret , la HIVERN , la TRIFOLLS i la 24 pot ser son les úniques que no han rebut una neteja de cara i la MARTINETTI a mitges  , el regust de clàssica encara hi es present.

Les poques visites que reben fan que la molsa i les mates tornin a demanar el seu terreny el que vol dir que surtireu  al cim amb alguna esgarrapada que altra , això farà que acabeu de tenir mes la sensació de que heu fet una clàssica.

Això si si hi aneu de ben segur no trobareu ningú davant.
Resten semi equipada i caldrà portar un bon joc de aliends i joc de friends fins el dos , els micros i algun tasconet petit poden ajudar al primer llarg.

AU MAJOS BONA PRIMAVERA



RESSENYA MADE IN LUIS ALFONSO 


PRIMER DE LA HIVERN 

 SEGOND DE LA HIVENR

 EL XURRINS MOLSEIJANT

 LO MARIC BUFANT DE VALENT AL TERCER

 FERRAMENTA 

 AQUI LA ROCA DE COLLONS

 COM DIU ELL..... "GRANDE" 

 BON PAIO QUE ES PAGA ELS CAFES

LO XIST

diumenge, 19 de març de 2017

EXCALIBUR 60m 6b- CILINDRE-SANT LLORENÇ DE MONTGAI

Lo  GALLINER  es un espai obert i anàrquic …això fa que al corral s’hi apleguin una bona colla d’amics amb diferents punts de vista i diferents maneres d’entendre  l’ascalada , ja sigui per l’edat, la forma física o tant sols per que així els rota.

El fet de compartir amistat i dies d’ascalada amb gent que aprecies i que no veu les coses com tu , fa que acabis per respectar les diferents versions d’aquet esport.

Creiem que seria molt majo  que això ho practiques mes gent i pot ser seria la manera que permetria que no haguéssim de sentir cada dos per tres la mateixa cançó sobre els equipaments i altres mandangues recurrents .

Que cadascú ascali el que pugui i li vinguí de gust , això si sempre amb un màxim respecte per l’entorn  i companys d’esport.

LA VIA

ES UNA GUAPADA DE VIA

El primer llarg , un cop est a peu de via , fa mes fila de rastroll que d’altra cosa …però en quant hi ets  ficat a per feina en resulta un bon llarg variat de passos (placa, fissura, desplomet) i de roca(calcari,conglomerat,bona i de no tant) mantingut en el V+ amb algun passatge obligat mes fortet , vertical i divertit que us demanarà algun cop de gas de tant en tant.35m -6a+.

Lo segon  mes curt però amb un preciós passatge de 6b de tibada que li dona el que , estètic i divertit a collons segurament es pot trampejar amb artifo i el grau podria quedar sobre el V+/6a.

La via es una mica bruta i en algun tram herbosa , no em netejat res per que com es una via que no es fa gaire no calia destorbar la tranquil·litat de la flora i mes tenint en compte que les plantes son a casa seva i nosaltres sol hi estem de pas.

La trobareu semi equipada amb pitons ponts de roca i xapes , caldrà un joc de tascons o aliends i frenchis fins el dos.

VIA RECOMANABLE DEL TOT, GENS SOBADA I SALVATGE.

 RESSENYA CAL GALL

 PEU DE VIA

ROCA VARIADA 

 AL TRAM DE 6a

 LLARG VERTICAL

 SEGOND LLARG

 CONGLOMERAT 

 AL PAS DE 6B



 FOTOCIM 


LO XIST



divendres, 17 de març de 2017

MARTINETTI-ROS-CILINDRE-SANT LLORENÇ DE MONTGAI



RESULTA QUE QUANT VAM REPETIR AQUESTA VIA EL RE EQUIPAMENT ENCARA NO ESTAVA ACABAT DEL TOT I A LA NOSTRA RESSENYA PENJADA NO HI FIGURAVA TOT EL QUE ARA HI HA.

PENJEM NOVA RESSENYA I TROBAREU MES INFO AL BLOG ESCALADA PER A TONTOS DEL J.R.




diumenge, 12 de març de 2017

PILAR CENTRAL 6a 400m.- EL DOLL

Això de les xarxes socials  te les seues coses….no saps per que però de cops algo te un reso acollonant i tot hom s’hi apunta.

Nosaltres també ens apuntem a la ultima moda i anem al Doll a fer aquesta via que en poc temps s’ha fet ben coneguda i popular.

No se si serà que n’havíem sentit  tant a parlar d’aquesta via  i pot ser per això teníem moltes expectatives de trobar un gran viot , però la veritat es que no ens a acabat de fer el pes.

Tot i que el lloc es preciós , l’ambient impresionant i lo traçat llògic a collons , l’escalada esdevé molt discontinua , amb alguns passatges prou xulos enllaçats per trams  de tràmit.

La trobareu força equipada amb ponts de roca ,pitons i algun parabolt que altre... tret del cinquè llarg , si trieu la variant de la dreta ,el que passa per una xemeneia , que esta pràcticament net , a equipar amb cosa petita.

En el tercer llarg , si trieu la variant esquerra , no ho xapeu tot i feu-ho amb vagues llargues si no patireu amb lo fregament.

La baixada esta ben marcada , la sortida ja es una altra cosa….nosaltres fem el cigala i acabem fent un profitós passeig pel cim abans de trobar lo bon camí….diuen que tendència a esquerres fins trobar el camí de baixada….es mes fàcil dir-ho que fer-ho….sempre que he vingut aqui he acabat igual.

La via te un grau amable i es de bon equipar pel seguit de fissures que anireu trobant sempre pel traçat , però serà bo anar amb el V+ ben apamat i estar bregat amb l’escalada semi equipada sobre roca variable…el DOLL es el DOLL.
De material feu cas a la ressenya .

Tot i que la via en poc temps s’ha fet molt i pel que sembla la gent a anat fent neteja , teniu en compte que en aquesta paret no convé massa anar radera d’altres cordades , les possibilitat de rebre un regal de qualsevol pes i mida son altes.

 RESSENYA ORIGINAL















FOTOCIM

LO XIST