dissabte, 12 d’agost de 2017

No Entaleguis, 6c (6a ob, 105 mts). Canelles

Quedo amb Pepe que baixa d'empudegar ossos al Pirineu, amb la intenció d'anar a Canelles a fer la Barreiros, que avui en teoria no farà calor. Som uns Rodríguez-Picó. Començo amb el primer llarg de la Barreiros, i arribem a la R1 sufocats. El puto airet que corria abaix, a la R1 ni gota. Total que baixem tranquilament per les escales i ens posem dins el tunel a esperar que ens baixi la temperatura. Cosa que em fa pensar lo tanoques que som, complicant-nos la vida per pujar a una reunió on s'hi arriba en escales. Torna a córrer aire i li fotem a la No Entaleguis.

El primer llarg és particular. Sortida d'ambient aquàtic, cap al 6c. He de parar, mirar-m'ho i encertar els cantos. Un cop superat el 3er bolt ja fàcil a la role.  Al R2 surt Pepito en una tirada boníssima. V+ però atlètica, que també podria passar per 6a. Al L3 torno a sortir, i he de provar-ho també dos cops. Compte amb el 6b+ de l'època. La resta de la tirada guapíssima, per diedres i plaques excel·lents.

Avís per a navegants. El segon clau del L3 ara està al pantà. Recuperant la cinta, el clau ha sortit (treballava en palanca) i se n'ha anat a l'aigua. De totes maneres, pot posar-se algun àlien prop d'on era. I el bolt tampoc està tan lluny.

És una via excel·lent. Molt bona. Retirada en un parell de ràpels.

Material: Amb àliens i tòtems fareu.

Ressenya Cal Gall

Ressenya Cal Luichy Tunejada

L1


Pepe al L2

L2

L3. Sostre d'on ha desaparegut el pitó

L3

Fotocim
Lo Xist


LA TARDOR D'EN NEBJEPERURA V+ OBLIGAT / ADICTES AL DISOLVENT V OBLIGAT-DENT D'EN ROSELL-RIPOLLES

Encara que m’estigui mal dir-ho resulta que no coneixia gens el RIPOLLES no hi avia estat mai.

Tinc uns dies i decideixo solventar aquest fet.

Com no trobo amb qui anar-hi foto el camp sol i la primera nit decideixo passar-la al ras com fa temps que no fai , trio un racó de la pista que puja a FONTALBA.

Quant ja  soc al raco adient , manego la desplegamenta i decideixo que em soparé un raviolis de carn a la Bolonyesa…metre estic a la fenya sento una mena de bram-udol  als collons d’andares “ deu ser un gossot afònic” no en foto ni cas i jo de cara al tall… però aquell bram no deixa de sonar de tant en tant  i cada cop mes a prop “ serà un cérvol que s’ha deixat ells collons en un esbarzer”.

Però arribat un moment ja paro l’orella per mirar de poder saber que collons es allò que no he sentit mai mentre remeno un pot de salsa que fot una oloreta de collons de mico.

Ja amb la forquilla a la boca el torno a sentir i fort , aquest cop sembla que surt del pinar de l’altre costat de la pista…es en aquest moment  amb la gormand flaira del meus raviolis envaint lo paisatge que m’imagino un os amagat radera d’un pi ensumant fent babarelles , engrescat de goleta fent els seus números per saltar-me sobre i empaitar ell els raviolis ,d'un salt sarpo les claus del cotxe i per si de cas soparé tancat dins del vehicle.

Un cop a cobert agafo lo mòbil i busco per la xarxa quin collons de siroll fan els ossos ,mareta meua es el bram que estic sentint tota l’estona , aquí es quant se’m acaben les ganes de dormir al ras.

Ho tinc tot escampat per fora , al cap d’una estona deixo de sentir-lo i en un rampell de coratge surto llampat arroplegot tot de qualsevol manera al maleter i de cap al camping que hi fa mes bo.

L’un dema volia anar al Dent d’en Rosell i mentre preparo la ferramenta para a la bora un paio molt ben trempat i em diu si vui escalar amb ell , ostia fira feta.

Resulta que es en Joaquin Gil que te els collons pelats de voltar per aquestes contrades , em farà de mestre i guía de la zona , ole tu quina sort.

Diu d’anar a fer la TARDOR DEL POBREPUTA o algo semblat , la ressenya us traurà de dubtes.

Es una via bastant equipada amb una mica de tot, de mes nou i de museu , encara que hi han menys claus del que diu la ressenya però que no es troben a faltar , tots els llargs tenen el seu pas o passos a mi els que mes m’han agradat el segon i lo tercer , que lo Quim m’els  cedeix amablement , mola aquesta gent que no tenen fal·lera per fer lastir no com altres Galls.

No m’allargo mes que la xarxa en va plena.

Després ja mes sol que un mussol aniré a tastar una via que l’Asin i lo Jaumegrim deixen molt be ,la ADICTES AL DISOLVENT  de la que també trobareu bona piulada als seus magnífics  blogs.

Aquesta ja es una via mes comercial allò que se’n diu LOVE CLIMBING una mica molsosa  però divertida i sense cap estrés , jo l’he fet en tres llargs…es que quant vas sol es al inrevés a mes metres la corda pesa menys , d’aquesta no he fet fotos per que les fotos sol surten un nyap.


A es millor de totes totes baixar per l’aparcament de sobre de la paret.

 VISTA DE LA DENT

 RESSENYA DEL MESTRE

 RESSENYA MANGADA A LA XARXA

 LO QUIM AL PRIMER

 SEGURAMENT AL PAS MES PUTA DE LA VIA...RELLISCOS A MATAR

 LO TERCER PRECIOS LLARG

 LO QUIM PASTANT

 AFOTO TIPICA DE LA VIA


LO XIST


dimecres, 9 d’agost de 2017

Vies Valle de Tena. 6b (V/A0, 250 mts, Foratata). 7a+ (6a/A0, 130 mts, Hoz de Jaca)

Almenys hi ha dos vies amb el mateix nom, Valle de Tena, en aquesta vall. Originals ells. Totes dues ben equipades però de dificultat diferent. Ens agafem uns dies amb Jesús, Ari i Víctor i cap al Piri que aquí fa calor.

La primera Valle de Tena està a la Penya Foratata (Formigal), i la trobareu ben piulada arreu, ja que es fa com a rosquilles (Sendero Límite). Tant és així que ens trobem un parell de cordades per davant i resulta que és el Suka i Cia. L'equipament és generós, sobre bon calcari, on destaca el L7 que en lliure deu sortir cap al 6b.

La segona Valle de Tena es troba a Hoz de Jaca, al mirador on està la tirolina de 900 mts.  Aquests dies a petar de gent. D'aquesta no trobareu gaire info, així que us hem fet una ressenya. Avui hauria de ser un dia de "descans actiu" després del tute del Midi. Els collons. Al mateix sector es troben les vies del Diedre de la Hoz i s'accedeix en ràpel des del peu del mirador. Ari i Jesús aniran a pel diedre. Víctor té ganes de mambo i proposa la Valle de Tena. Es troba a uns 100 mts a la dreta del diedre. Ben fàcil de seguir amb els seus parabolts grocs, de factura cassolana. Oberta per l'inefable guarda (o ex-guarda, ja no sé) del Respomuso, Ursicino Abajo. Personatge ben conegut, i de tracte complicat (per no dir impresentable), a la vista de les poques vegades que he interaccionat amb ell. La via té els dos llargs inicial prou bons. El primer 6a+ és mantingut. El segon 6b+ té un pas de sostre a mirar-s'ho amb calma i encertar els cantos. El tercer 7a+ surt bastant bé fins l'arribada a la reunió. Amb un parell d'A0s es fa. El quart llarg tot i ser també 7a+ el fem tot en A0 sense contemplacions. El darrer fàcil però a vigilar per la roca molsosa.

Ens trobem a la tirolina. Els hi recuperem una politja perduda entre els matolls, els hi entreguem pensant que ens podria valer per 4 descensos, però tot i que molt agraïts, no s'enrotllen gaire. Després diran dels catalans.

Ressenya Sendero Límite

Ressenya Cal Gall

Trio calavera a la Foratata

Valle de Tena a la Foratata

Salgo en libre

L7. Petat de gent

Cim i ...

... descens

Diedre de la Hoz.

L1

L2

L3

L4

L5

Xapa Ursi


Lo Xist  (ojo que me caliento !)