divendres, 19 de gener de 2018

Novembre Negre, 6a+/A2 (175 mts, ED-), Paret de l'Extrem, Montroig

Aquesta via, a banda de ser bonica,  té multitud d'enigmes i incògnites.

1.- El primer salta a la vista a la primera reunió, i és la quantitat de "berberetxos" que hi ha. Al cretàcic eren enormes.
2.- No sabem si el nom de la via fa referència als fets que van dur a l'execució de l'activista nigerià Ken Saro-Wiwa. No és que siguem cultes, però com han fet la pel·lícula, ens podem fer els listillos.
3.- Té a veure amb l'autoria de la via. A totes les ressenyes, inclosa l'original, apareix el duet Vives-Ballart, però a la Guia d'Escalades al Mont-Roig diu que el segon llarg és obert per Marmolejo/Garcia.  What the fuck !!! O Vives/Ballart obren la via sense passar pel segon llarg, o arriben a un acord de col·laboració no esmentat, o es prenen els llargs els uns als altres o la comencen de forma independent ja que al segon llarg es pot arribar per la feixa. Un enigma més.
4.- Els passos de ganxo del L2 són perfectament cilíndrics. Com també ho són els forats d'algun pont de roca dels llargs superiors. Enigmes de la geologia.
5.- Teníem constància de la darrera repetició per part de Francia/Suka feia quinze dies. Allí s'hi va quedar alguna cosa de material. Ara ja no hi era i la cordada pretèrita no en té ni idea. No hi ha res com deixar material en una via perquè es repeteixi independentment si és ED- o ABO+

Enigmes a part parlem de la via. A l'esquerra del diedre ben visible de la Festa del Paca, un burí a peu de via i al costat d'una coveta marca l'inici. Arrencada fina (6a) i flanqueig a esquerra a buscar la segona expansió amb un sostre que has de trobar el canto bo (6a+). És el llarg més complicat de la via amb algun pas també complicat a mig llarg que es curra Roger tope motivat. Després d'un canvi de reunió sobre la feixa arrenca l'L2. Hi torna Roger que avui es vol guanyar les birres. Gantxeig per arribar al primer spit i un altre per arribar al segon (A1). De segons ho resoldrem en lliure (6b+) parant compte amb la delicadesa de la roca mentre que els gantxos poden servir de protecció ja que queden a canó. Després un tram d'A2, amb un parell de friends ben col·locats i que l'Ari diu que A2 és un pèl massa exagerat (aquests professionals de l'artifo ...). Els llargs més fàcils i menys bonics els faig jo (L3 i L5), poca cosa destacable excepte que aniria bé canviar els ponts de roca. I l'Ari s'endú el boníssim L4, amb un flanqueig salvatge d'arribada a la reunió d'aquells que fan pànic, sense capacitat de protecció i que es resol millor per sota.

En resum, res com la millor companyia per fer uns riures tibant.  Aquí sota teniu la secció de comentaris per a qui vulgui esvair dubtes  ;-)

Material: 2 ganxos, streps, C3s, aliens, tòtems, cam#2, cam#3 i 15 cintes


Roger-Ressenya



Roger a l'inici del L1

Peu de via

Berberetxos a la R1b. De petits i de grans

L2. A1

L2. A2

L3

Ari a l'L4

Flanqueig del L4

L5

Fotocim
Lo xist


divendres, 12 de gener de 2018

Triple Directa, 6b+ (265 mts), Paret del Doll

En dies de fred i vent, el Doll és una gran opció. Fa tal rasca que ens treiem tard la son de les orelles i a les 10 del matí encara voltem pel Pere. Ens sorprendrà la caloreta que tindrem a la paret. Anem indecisos. Com fem tard, no sabem si saltar-nos el primer llarg, o si sortir per la feixa i fer la via en dos dies, o si tornar al bar. Al final la farem tota de baix a dalt i arribarem de dia al transport. De luxe.


Com ja haureu llegit (no sou persones aliterades com nosaltres, nosaltres som més d'allitar), La Triple Directa és un compendi d'un parell de vies (Toy Dolls i OK Pana) amb un primer llarg afegit  (Diedre Terminator), com a alternativa dura d'entrada.  Tret del diedre inicial, que és boníssim, els primers llargs corresponents a la Toy Dolls són normalets, una mica rastrojerets, però els darrers 4 llargs, els que corresponen a la OK Pana, són magnífics.

Així doncs, començo el diedre Terminator que m'anirà bé per calentar. I calento tant que he de reposar al segon pitó. El pas difícil és llarg i si no ets molt alt, caldrà arriscar tot i que pots posar bona protecció. El diedre no perdona i la bavaresa de 6a+ costa de protegir a l'inici. Surto esbufegant com un cabró. Al L2 hi va l'Ari, llarg net a controlar. Al L3 surt Vic, amb una fissura un poc desplomada que s'ha de currar bé. Com la reunió queda directe a la línia de foc, i la pedra no és per tirar coets, rebo un bon cop de roc a l'espatlla i aquí s'acaba per a mi obrir cap llarg més. Però porto mandobles de back-up.

Arribem a la feixa a les 14:30 i veiem que tenim possibilitats de sortir per dalt amb llum. De manera que aquí sí comença la diversió. 4 llargs  a cadascun més bo. Un L5 que malgrat el grau (V+) serà el més difícil de negociar per la seva desprotecció. Dos llargs més de 6a ben protegits amb expansions i un darrer amb sostre de super-ganda (6a+) de gaudir de debò que s'encadena l'Ari com una campiona.

I ja sols queda la part més difícil que és tornar al cotxe. Sortim en tendència a la dreta i passats 100 metres, pugem recte amunt a buscar el punt més alt. Aquí trobarem fites que si no les perdeu us duran directament al cotxe.

Material: Cam#4, 2xCam#3, Cam#2, Cam#1, joc de 7 tòtems, joc d'àliens, tascons petits-mitjans i 15 cintes.


Luichy-Ressenya. Sols afegir un pont de roca abans de la savina del L2 i un pitó a la R2 
L1. Diedre Terminator

Ari al L2

Vic al L3

L5

L6

L7

Des de la R7

L7

L8

Dos il·luminats

FotoCim


Lo Xist


Font del Gat (Esportiva)

Juan G. ens fa arribar les ressenyes de nous reequipaments a la Font del Gat. Una treintena de vies, de grau divers. Disposeu de sol fins passat el migida i ombra al vespre.

Aquest Juan s'ha modernitzat tant que ara ens posa foto satèl·lit i tot. A on anirem a parar !







Lo Xist