dimarts, 13 de novembre de 2018

CABRO DE BLOC V+ 190m.-PIC DE CASTELLAS-ALOS DE BALAGUER


HOLA MAJOS/ES

Avui toca treure la pols a una via vella i arraconada..... i no se pas per que ?

Com que ja fa mols dies que es va obrir i la memòria no dona per gaire mes , decidim passar primer pel bar a fer una ullada als llibres... i ves per on allí hi surt tot i ben explicadet per que no pugui quedar cap mena de dubte de per on puja la via.. no hi ha res com cercar els llibres que toquen i llegir una mica , que per això hi son.


Pels anys noranta , quant voltàvem sovint per la zona , ens miràvem una apartada i curiosa formació d’uns estrats verticals en forma d’esperó , ratllat pel bell mig per una atractiva fissura , segons expliquem a la piulada es veu que també s’hi pot arribar per el jardí.

Un bon dia el Jimi i jo decidim anar-hi a fotre el nas i d’aquesta feta en va sortir la via CABRO DE BLOC , el nom li be de que justament en començar a obrir l’espero li vai fotre un bon bloc a sobre...quasi el pelo , després d’uns moments d’angoixa i nervis la cosa no va a mes i podem continuar.

La veritat es que la major part de la via no es mes que una excusa per poder pujar mig ascalant fins al objectiu final , la vistosa fissura.

La via esta tota des equipada sols hi trobareu pons de roca a les dos primeres reunions un espit i un pont de roca sota la fissura i dos espits mes un nou parabolt de reforç a la darrera reunió que es on comencen els ràpels , els dos següents ràpels amb baga i mallo en abres.

El primer te una fletxa picada i va amunt per terreny mig indefinit , sols te de remarcable una plaqueta final abans de la reunió IV.

El segons es pràcticament un canvi de reunió , pujar uns metrets i saltar a la canal i per allà on sigo mes net de cap a sota una vistosa placa.

El tercer comença en una compacta placa de V ,en el seu temps el vam deixar d’expo... però avui no ens ho ha semblat tant , també em fet una mica de variant per allargar la placa passant per la dreta del bloc , després ja enfilarem els estrats que a poc es converteixen en el desitjat espero fissurat.

El quart era el principal objectiu de la via , un estètic i prim espero tot fissurat de baix a d’alt de prou bona roca de la típica de la zona , que comença ben dret V+ i a poc va perdent verticalitat V / IV+ fins arribar a una mena d’ull de roca llavors , a la dreta hi trobareu els ràpels que us duran fins a la base de la paret . En fer aquest llarg veiem que en alguna repetició s’hi han afegit assegurances fixes (ponts de roca) , donat que tota l’estona escalarem per una bona i continuada fissura que permet fàcil autoprotecció i a dojo si així ho volem , no hi trobo cap solta a la presencia d’assegurances fixes a tocar d’una magnifica fissura i decideixo treure’ls i retornar-li el seu caire original de llarg KLEAN ( des equipat) igual que la resta de la via.

La part de baix te el seu que de romàntic...però aquet llarg be val una visita

RESSENYA ORIGINAL DEL LLIBRE DE RESSENYES DEL BAR DEL MOLI DEL POBLE D'ALOS DE BALAGUER ON HI SURT QUASI BE TOT MES O MENYS

 RESSENYA CESAR 2.0
 FLETXA PEU DE VIA
 CURIOS I VERD PRIMER LLARG
 CURIOSA ARRIBADA EN BAIXADA A LA SEGONA REUNIÓ
 MAGNIFICA PLACA DEL TERCER
 VARIANT GALLIPOLIS
 BONA ROCA I BON COMPANY
 L'OBJECTIU PRINCIPAL A LA VISTA
 TALOS TOTAL
 COMENÇA LA FESTA
 PRECIOS QUART LLARG
 LO MÁSTER GAUDINT COM UN XIQUET.
FOTOCIM AL BAR MIRAN ELS LLIBRES 

LO XIST


dijous, 8 de novembre de 2018

Aerolito Sevillano, A1/6a+ (160 mts), Serra de St. Joan

Sempre m'havia atret aquesta via pel seu genial nom, i no defrauda. Això sí, si t'hi atanses amb la fosca intenció d'escalar els seus llargs en lliure, potser t'emportaràs alguna que altre mastegot. Els graus que ressenyen en lliure deu de ser a Saturn o en altres èpoques on els escaladors eren gent robusta i soferta, no com ara que escalem amb el mòbil a la butxaca i fent-nos selfies a cada reunió.

L'aproximació és curta. Des de Montanisell, agafant la pista que ens du a la paret, aparquem ben aprop. El camí l'anem resseguint a peu de paret, però està bastant perdut. De totes maneres es localitza bé per les primeres expansions i l'arbre.

Començo l'L1 amb un tram fort (per ser 6b). Arribo al darrer spit i em penjo a mirar per on surt. No ho tinc clar. Si es vol sortir en A1 caldrà un àlien petit, i no el portem. Sortida en lliure amb una mica de jeta i ja fàcil. L'L2 el fa l'Ari. A mi em sembla encara més difícil, així que artifo total. L'L3 amb la mateixa tònica. Un diedre mullat (en teoria 6b+) on tampoc li veig color. Així que A1 i amunt. L'L4 és el més fàcil. Bonic diedre amb algun tram atlètic. I finalment l'L5 on acaben de repartir estopa. L'arranc  surt en lliure (6b+ o A1/6a+) però serrant les dents. Després un flanqueig a buscar un pitó que es protegeix amb el tòtem negre, i a buscar la darrera dificultat. Aquesta s'ha de fer en A1 perquè el cantos no donen per a massa alegries.

La baixada resultarà patètica. Una tartera que ens hauria de dur al camí per la vessant nord, es converteix en un calvari perquè està tot xop i molsós. Baixem més de cul que de peu. Acabem muntant un ràpel de 30 mts fins a la pista per no acabar de jugar-nos el físic.

Material: àliens, tascons (petits i mitjans) i tòtems. Portem el Cam#3 però no l'hem posat.

Ressenya original
Ari a l'L1

Inici L2

L2

L3

L3

L5

Vinga que s'acaba

Fotocim
Lo Xist

dijous, 18 d’octubre de 2018

Laberint en un temps, V+/A1 (140 mts) + Atlantis, 6a+/A1+ (120 mts), L'Extrem, Montroig

Comencem la temporada al sol amb dues vies que no havíem fet. Laberint és una bona via, però l'Atlantis resultarà encara millor, malgrat els estels de la Guia ens diguin el contrari. L'aproximació la fem pel camí del coll d'Orenga, resseguint la paret per sota, fins trobar la canal de la Gans and Roses, que pujarem sense encordar-nos fins la R0 de la Laberint.

L'L1 de la Laberint ben bé podria ser 6a (pot enllaçar-se amb L2). L2 i L3 de tràmit ens deixen al peu dels els dos millors llargs de la via. L'L4 és una fissura dreta, que no sembla complicada, però que s'ha de protegir fins el primer spit 10 mts amunt. Se l'a curra bé l'Ari, amb una arribada a la R4 força atlètica i sostinguda. Sense necessitat d'equipar, el llarg surt bé en lliure (6c si fa o no fa), però equipant ja n'haguéssim parlat. L'L5 és molt bonic també, amb un final sorprenent.

Per baixar a la feixa de nou agafem els ràpels de la via de la Lara, 10 mts a la dreta (est) trobareu la instal·lació. En 2 ràpels de  menys de 60 mts torneu a estar a peu de via.

L'Atlantis ens sorprèn gratament. Nico (and Cia.) olé vosaltres, quin jetorro que gastàveu. L'L1 és un bon filtre, amb una arrencada en A1 de sostre que es torna a currar l'Ari i que no em plantejo en lliure ni fart de vi. Compte el 6a+ de la resta del llarg. A escalar els 30 mts que us queden de llarg amb un parell o 3 d'expansions, i poca cosa que poder posar de bon fiar. L'L2 és boníssim, creuant la canal de la Gans & Roses, a buscar la reunió  (una mica més amunt d'on indica la foto de la guia), sobre bona roca, vertical, sostingut, amb poques expansions però amb més possibilitats de protecció que l'anterior.  I l'L3 és de pandereta. Roca boníssima i amb una sortida de 6a que et deixa planxadet.

Tornem a rapelar enlloc de baixar pel camí que puja al refugi del xut, perquè trastejant m'ha caigut un àlien i està a peu de via.

Excel·lent proposta per omplir tot el dia escalant, i cap al bar que ja és fa fosc.


Material: Com ens hem deixat els tascons, i la guia fa èmfasi en la seva utilització, portem tots els friends que podem: àliens, C3, tòtems, Cams #0.5, #1, #3, i #4 (aquest darrer solament per a l'L1 de l'Atlantis)

Ressenya de la Guia d'Escalades al Montroig

Ressnya no sé d'on
Ressenya original de l'Atlantis


Laberint. L2


Laberint. L3


Laberint. L4 
Laberint L5



Atlantis. L1


Atlantis. L2


Atlantis. L3

Fotocim
Lo Xist