divendres, 20 de gener de 2017

Barlovento, 6b+ (ED-, 6a/A1 ob), 105 mts, Pala dels Pelats, Montroig

Aquesta és la típica via més "complicadeta" del que pugui semblar a la ressenya (sobretot si mirem la ressenya original).

Al primer llarg surt Víctor. Hi ha dos spits en el primer desplom. S'ha de protegir abans del segon per evitar el retruc al terra. L'arrencada és bèstia. Prova en lliure i res. S'ho equipa en artifo, torna a provar, i res. Surt en A1 ja sense massa dificultat però amb compte. L'Ari i jo de segon provem en lliure, i res. 6b segons ressenya original, els collons. 6b+ segons ressenya d'Escalades a la Noguera, els collons. El llarg en A1 no presenta massa dificultat ja que es pot equipar prou bé, però en lliure és una altra història.

A la R1 ens adonem que ningú porta ressenya de la via. Anirem de memòria, sense saber la longitud dels llargs i amb una idea "aproximada" del grau a cada llarg. Total, per lo que ens ha servit fins ara, tampoc cal fer massa cas. Tot resultarà ser més difícil del que apareix a les ressenyes. Afortunadament, la cordada Pelón/Mercader ens ha deixar tot el camí ben magnessiat, i seguim les traces. Menudos cracks encadenant el L1 !

Surt Ari al L2, amb un flanqueig ben marcat amb spits, roca cutre a l'inici, i arribada a la R2 de V+ que a mi em sembla més 6a però amb roca molt bona. S'ho fa bé ella.

El L3 és el llarg bonic i m'ha tocat. Desplomet amb fissura evident, roca excel·lent, ben protegit i sortida fina de placa, amb regust de 6b. De la sortida a la R3 ja no hi ha res, excepte algun cordino saviner, i toca navegar. L4 final de via  també bonic amb algun passet fi.

El fred degut al vent és sever, i decidim anar a fer alguna cosa d'esportiva enlloc d'embarcar-nos en alguna altra via. El primer llarg de la via del Salla ens anirà de puta mare, i ens quedarem amb les ganes de fer aquesta via que promet ser boníssima.

Material: àliens, tòtems i tascons.

Ressenya original. Compte amb el grau !

Víctor a l'inici del  L1

Ari arribant a la R1

Sortint de la R1

Arribada a la R2

L3. Boníssim

L4

La Moreneta versió 2.0


Al L1 de la Via del Salla

Lo Xist


diumenge, 15 de gener de 2017

NI REIS NI AMOS V+ 60 m.-SOCOL DEL COLL DE PORTA-MONTROIG

Avui toca cercar lloc baix i arrecerat…fot un aire fred que pela.

Anirem al sòcol del coll de Porta , que te totes les condicions ideals  per un dia ventós de nord com el d’avui , i a fe de mon que l’hem encertat…a la paret de collons de mico , a d’alt al coll la cosa ja mes fotuda.

Farem l’ultima via oberta  pel MERCA i la MARGA just a la dreta de la DIAMANT.

Aquet sector ha viscut en els últims dies una reviscolada i hi apareixen vies igual que els bolets.

Sector còmode i de roca prou bona i a toms collonuda.
La via triada es NI REIS NI AMOS….que bonic es sumiar!!!!!

La trobareu pràcticament des equipada , un matoll llaçat a peu de via , dos ponts de roca a la primera role i dos ponts de roca al segon llarg.

De bon aparellar amb un joc de aliends i un de tótems i si porteu algun tasco petit pos també.

Nosaltres creiem que els dos llargs son del mateix grau V+ i concentrat en un pas a cada llarg ,
la resta de IV+/V-.

Via bonica sobre roca bona però encara una mica bruta , i encara pot caure alguna coseta.

AU CANALLA QUE JA TENIU UN BON SECTOR PER DISFRUTAR D’UN BON GRAPAT DE VIES SEMIS  O CLASIC  O CLEAN O COM RECOI VULGUEU ANOMENAR AL TEMA DE TRATEJAR.





 RESSENYA DEL FESELRUK TUNEJADA

 PRIMER LLARG

 SEGON LLARG

 PAS DEL LLARG NOSALTRES DIEM V+

ALS FONS ES VEU MONTSERRAT

 REUNIO COM LI AGRADEN AL ESCUER

 FOTFRETALCIM


LO XIST DE MERDA



divendres, 13 de gener de 2017

El Tresor dels Maquis, 6b+ (ED, 6b ob), 210 mts, Serra de St. Joan, Montanissell

Heus ací una meravella de via i que trobareu molt i ben piulada. Podríem dir que té un recorregut sinuós, cercant sempre la part més fàcil del recorregut, amb una roca excel·lent, verdoniana diuen alguns, un grau entre amable i correcte i una exposició acceptable (a la ressenya de Ballart la qualifica de ED. Honestament no creiem que hi arribi. ED- potser seria més encertat). I l'entorn és fantàstic.

Per arribar-hi agafeu la carretera de Coll de Nargó cap a Isona. Un cop arribeu al coll de Sallent, comenceu la baixada i abans de creuar el riu enfileu la pista a dreta en direcció a Montanissell. Just al desviament de Montanissell i Sallent podeu cercar lloc per deixar el cotxe. Esteu davant de la paret. Podeu localitzar la via amb la foto de l'enllaç del blog alturgell, amb una excel·lent relat sobre els Maquis i la cova que dóna lloc a la via. No imagino la sensació dels aperturistes, Paca i Teixidó, al descobrir aquest lloc.  El peu de via es troba fàcil ja que  està a uns 50 metres a la dreta de la cova, i ara hi trobareu una corda fixa per accedir a la cova.

Així, mentre Víctor visita el refugi Maqui, Ari i jo comencem a obrir el L1, perquè anem justets de temps. Ja visitarem la cova quan hi tornem. El L1 és una llarga travessa, de 6b fàcil, amb 4 cordinos (ponts de roca i pitons) i un parell de bolts. Pensant en els dos segons, passo les 2 cordes i això em farà suar arribant a la R1. Si porteu unes tisores d'esporgar millor, ja que trobareu un esbarzer  en un pas clau que us amargarà una estoneta.

El L2 té una sortida potent, però amb bon canto. Un cop mirats i remirats els cantos (sortiu per l'esquerra), es fa bé, amb 3 cordinos que l'asseguren bé. A partir del tercer cordino, flanqueig a esquerra i ja fàcil a la R2.

Al L3 surt Víctor. Una arrencada encara més potent, però més curta que al L2, ens du a una panxa protegida amb bolt. Per la dreta millor, i arribareu al peu del diedre. Fantàstic diedre amb sortida flanquejant a dreta. Un bolt a mig flangueix i sortida cap a l'esperó amb  un pas ben delicadet. Al L4 hi torna Víctor, fàcil fins una placa tombada protegida amb 2 pitons. Ell la fa per la dreta, resseguint una fissura per poder protegir l'arribada als pitons en flanqueig. Jo li foto recte de segon (aquesta segona opció té menys possibilitats de protecció però sembla una mica més senzilla).

Ara ja comença a fer rasca i surt l'Ari a enllestir els dos darrers. Molt bon L5, sortint per roca fantàstica a esquerra i tornant a sobre la reunió. Llarg fàcil però atlètic (6a). I ja sols queda el tràmit del L6 (V) que no fa més que constatar l'excel·lència de la roca. Trobareu reunió de sortida amb  bolt i pont de roca.


El descens és fàcil. Careneu en direcció est, fins al colladet on trobareu un arbre equipat per a rapelar (amb una corda feu, 25 mts). Llavors, seguiu les fites a dreta, a peu de paret, fins que trobareu  una corda fixa que ja us deixarà al camí de tornada.

En aquesta via escalareu tant els primers com els segons, de manera que equipant els flanquejos està bé pensar en els que venen darrera. Com ja he dit, és una meravella de via, però res comparat amb la companyia d'aquest parell d'amics.

Material: àliens, tòtems, C#3 (opcional) i moltes cintes llargues. Trobareu alguns cordinos en estat rònics.

Ressenya

Refugi dels Maquis

L1

Arranc L2

Víctor al L3

Ari al L3

Flanqueig L3



Flanqueig L3


L5

L6


Fotocim

Ràpel vespertí

Lo Xist   (més versions del Thunderstruck)