dimarts, 31 de juliol del 2012

28 de Juliol de 2012-ALT URGELL-Congost dels Tres Ponts-PARET DEL RIU LA VANSA-La Veu del Riu-320 m. 6b, Ao (6a obl.)

Ressenya del Miquel Blanco
      Aquest dissabte pensàvem fer un “completo” i ens vam quedar amb “final feliz”. Anem a pams.
      Resulta que havíem estat tota la setmana pendents del temps i no hi havia bons auguris per la part del Pirineu, es preveia pluja de tormenta a qualsevol indret de la serralada. Així doncs calia trobar alguna via a l’ombra i, ves per on , en va aparèixer una a la nova guia d’ascalades Roques,Parets i Agulles de l’Alt Urgell del Miquel Blanco.
     La via en qüestió es La Veu del Riu. La ressenya diu que hi toca l’ombra , excepte dues hores del migdia, diu que esta força equipada, diu que el grau obliga 6a ,diu que et pots fotre una bona banyada en finalitzar lo ràpel i que has de portar un “piscolabis” per acabar la festa (final feliz?)
     Després d’un canvi d’impressions amb lo Nico, decidim d’anar a ficar lo bec i gratar la Paret del riu La Vansa, també s’hi apunta lo Albert, encara que nomes vindrà de recolzament al camp base perquè te un dit tocat pel rocòdrom.
      Passem Organya i agafem la carretera cap a Montan de Tost, deixem el cotxe a l’entrada de la gravera i baixem cap al riu . L’aproximació a peu de paret es fa entre lo riu i corriols que van per dreta i esquerra fins a trobar el gran bloc que barra el pas, aquí continuem per l’esquerra on hi ha una corda vermella i uns graons fets amb ciment. En pic passem  aquest túnel del riu hi ha un passamà de sirga just al davant i abans ,a la paret de la dreta, hi penja una baga d’un parabolt, ja hi som.
 riu amunt
 Sergi, fas cagar
 Lo Nico ensenyant cuixa
Abans del bloc empotrat
aqui, cap a l'esquerra

     Comencem l’ascalada i progressem força be , tot i que lo Nico te molèsties en un dit i no acaba de tibar a gust.
    El primer llarg te una entrada amb artifo o A0 potent ,per seguir per plaques calcaries interesants.
 Lo Sergi al L1
Lo mesm

      Lo segon llarg te una sortida de reunió que … la mare que la va pari. Després te un diedre amb tendencia a l’esquerra que també toca la moral.
 Lo Nico al L2
 Lo Nico al diedre del L2
Que be!!!
 
     El tercer llarg , d’aquells que no voldries que s’acabés mai, cinquè de festa major.
 Lo Sergi al L3
 Mes amunt
I lo Albert igual de be!

     El quart segueix la mateixa tònica, un pel mes dur i brut.
 Lo Nico al L4
 Lo mateix

     El cinquè es de transició, arribada a peu de les plaques superiors, on hi ha lo millor de la via
Lo Nico arrivant a R5
      El sisè llarg es una placa mantinguda de 6a  amb un pas de 6a+ , jo crec que obligat, on has de moure’t a dreta i esquerra ,posant los peus ben arrapats.
 Lo Nico al L6
 Igual

      El setè, vuitè i novè llarg, no els puc relatar per un augment del dit del Nico ,a lo que decidim de baixar.
Retirada desde la R6
     Ràpels i banyada al riu, i després el “piscolabis” qu’ens ha preparat lo Albert.
     Creieu que això es pot considerar un “final feliz”???? nosaltres pensem que si, tot i que en hi ha d’altres. Gracies Albert tu si que ets un bon “Bautista”.
 Quin luxe!!!
 Quin bó!!!!

     Via recomanable tot i que no la hem pogut acabar. Cal vigilar amb les pedres que farem caure i  amb les prediccions meteorològiques en cas de crescuda del riu. També cal porta força aigua de boca si el calor es intens. Ambient assegurat. Tornarem , no ho dubteu.
Pareu compte amb les pedres, hi ha vianants

LO POEMA :
“EL GALL”

—M'he guanyat cada lloança,
cada crit d'admiració!
Sóc el símbol de la França!
I al corral, quan ve pitança,
jo l'estreno, gall que só.

Ja qui em guaita ho endevina:
em pertoca de manar.
El meu bec no és de joguina
ni suporta cap gallina
l'espurneig del meu mirar.

I si el sol, per la galvana
que sa jaça li encomana,
veu la boira i no la fon,
—Què fas? —crido— tarambana!
Treu el nas i alegra el món!

                           Josep Carner



divendres, 27 de juliol del 2012

21 de Juliol de 2012-CAMARASA-Paret del Dispensari-MARC 95 m. 6c+ (Ae, 6a+ obl.)

Ressenya del Juan 
(llibre de piulades de Sant Llorenç)

     Nois , no se pas qu’en farem d’aquest galliner. Sembla com si als GALLS els hi estigui afectant el calor de l’estiu i no tenen ous per treure el bec i picar pedra. Així que davant d’aquesta crisi d’identitat decidim  posar-nos en acció, i quina millor manera que anar a trepar a les nostres estimades parets de Camarasa. Si, a mes a mes, resulta que lo Juan (lo puto amo) hi ha obert un nou itinerari….. “a bodes em convides”.
     La qüestió es que lo Nico i lo Sergi , hem anat a tastar aquesta via que, com sol ser habitual amb les vies del Juan, esta generosament equipada. Ves per on , al bar de Sant Llorenç trobem a l’Oscar (lo fusteret) que ha tornat als orígens després de dedicar-se una bona temporada a “curtir” amb el vent i les lones (tots tornen un dia o altre, la pedra es addictiva)i també s’apunta al bombardeig.
     La via esta bastant ben aconseguida, es troba a la dreta de Donde esta Wally (tambe del Juan). El primer llarg es un diedre desplomat i cap a l’esquerra que es pot fer amb artificial atlètic i que amb lliure diuen que surt de 6c+ ,els dos llargs del mig son una mica bruts a causa dels replans penjats que hi ha, costarà que es netegin , tot i això l’escalada es deixa fer.  El tercer llarg es el mes bonic de tots per la fissura/bavaresa en tendència a la dreta , prèviament haurem fet un 6a+ de placa o be un A0 com el que he fet jo (lo Sergi), els altres dos (lo Nico i lo Oscar) no el trobaven, i mira que a la ressenya ho posa ben clar.
 Lo Nico al L1
 Aquest Nico esta penjat
 Lo Oscar impacient
 Lo Oscar al L1
 Lo Oscar al L1 i lo Nico a R1
 Lo Oscar a R1
 Lo Nico a R2
 Lo Oscar al L2
 Lo Nico i lo Oscar a R2
 Lo Oscar al L3
 Lo Nico al L3
 Lo Sergi a R3 i lo Oscar al L4
 Lo Oscar al L4
 Lo Oscar i lo Sergi a R4

     En fi via recomanable, assegurada i a l’ombra. El descens s´ha de fer amb dos ràpels de 50 m. ó dos de 25 m i un de 50 m , ó quatre de 25 m. ó  …….. a mi , com si os voleu llençar de cap.
     Un petit afegit. Donar-li les gracies al Juan per la via i dir-li desde aquest bloc que a vere si neteja mes les vies que s’esta tornant un mica “perro”

LO CLIP : 
I PER QUATRE DUROS
 

dimarts, 24 de juliol del 2012

13 de Juliol de 2012 MONTROIG-PALA ALTA-VIA DEL LLUIS ENTRADA TEMPS DE NEU, M.D.inf. 100 m

Dons sí, li hem agafat el gust. Això d'escalar a la Pala Alta les tardes estivals "mola un punyao" i malgrat ser una mica repetitius, com sembla que tots els GALLS estan dormint la migdiada, li fotem a la Pla Alta per una combinació recomanada per l'escalatroncs que és força recomanable: la classiquíssima Via del LLuis però estalviant el botànic i anodí primer llarg entrant pel primer llarg de la "Temps de neu", combinació perfectament equipada on no caldrà portar res més que cintes expres, que més voleu?.

Ressenya "made in LO GALL"

Juanill al primer llarg. Roca adherent i grau amable.
Aquell d'allà baix és en Merto
Merto empalmant 2on i 3er llarg de la del Lluis. Son dues tirades curtes i s'enllacen perfectament en una.
Juanill recollint els trastes.
Sembla enfadat, oi? Dons no, es que és així... (je, je)  és al darrer llarg i està trist perquè s'acaba la diversió.

Fotocim

LO XIST:
¡AI TORO, AI TORITO BRAVO!






dilluns, 2 de juliol del 2012

29 de juny de 2012 MONTROIG-PALA ALTA- BROTHERS RUIZ, M.D. 120 m (V+)

Fot una calor que empesta i aquest cap de setmana pinten bastos dons hi ha "moguda" familiar grossa: celebrem cinquantenaris (més d'un) el que implica un dissabte mogudet i una ressaca de cal ample diumenge... així que cal anar a trepar divendres tarda aprofitant que en Rajoy i demés "caps de cony lligats amb vetes" ens hagin dulcificat la "jornada" laboral als autònoms... (ja m'enteneu...)
A les 19 h som sota la Pala Alta. La "Brothers", fot més de vint anys que la vaig fer però per a en Merto es "nova" de trinca i a mi no m'importa repetir-la així que... som-hi.


Paradigma de la via hiperprotegida, es bonica, té roca estupenda i grau suposadament assequible als "madurets" com nosaltres tot i que avui tenim 35ºC a la sombra a les 19 h...

Equipament per a climes tòrrids...
1er llarg
entrada a R1
2on llarg la temperatura ja cau per sota els 30 ºC
Moltes assegurançes però el grau hi és...
Placa maca, roca calenta
R2, no tens calor amb pantalons llargs?
3er llarg, el fàcil,  però tant atractiu com els altres
Al darrer llarg és on se li ha de tibar però si no et surt "rotpunkt" no pateixis que amb reposos segur que te'n surts (jo el recordava més fàcil deuen ser coses de l'edat...)
Pos sí, m'ha donat per fer la reunió al cim "con vistas"
Ara si que s'està be amb l'airet que passa
Fotocim al vespre 

LO XIST:

Los jugadores de la selección renuncian a la "buenísima"prima... però Rajoy parece ser que no és de la misma opinión...


"para renunshias eshtoy ...)