diumenge, 29 de setembre del 2013

ALÓS DE BALAGUER-Pic de Castellas-CANTO POR SOLEARES 200m V / EL DIA DE LA PROSTITUCIO 35m. V+

Ressenya Made in LO GALL
Ressenya dels aperturistes (per no perdres)
 Mes pistes
I mes

     Probabilitat de pluges a tot l’oest de Catalunya : 90%. Això es el que resa a totes les webs de meteo de la xarxa.

      Davant de la mullada perspectiva, frase obligada: “Sempre ens quedarà Sant Llorenç”. Quedem a les 9 al bar del Jaume a esmorzar i….ja veurem .

      El personal va arribant poc a poc a lloc. De pluja , rien de rien. Cal decidir on anar i lo Tato, amb la maduresa que el caracteritza, diu: “perquè no anem al Talos (Alós) a fer la Canto Por Soleares?? Ein? Ein?.....Ostia!!! Collonut!! L’únic que renega es lo Paepe (mes aviat Pepucio, per que s’ha fet un corte de pelo….que ni els marines) i diu que ell se’n anirà amb lo Rafa i lo Sergi de Balaguer a fer Lo Gall Pelat ( la millor via del Montroig). Després d’insultar-lo, menysprear-lo i humiliar-lo cordialment, agafem el “vedo”(cotxe en llengua caló) i ens plantem a peu de paret. Cercle amb fletxa al inici que es veu desde el cami, abans d'endinsar-nos en el congost.

     El lloc es preciós, tranquil, a la vora del riu. Es un d’aquells paratges que es presten a l’amor, virtut molt apreciada pels GALLS. La via es d’aquelles que semblen lletges però que saben fer la feina. La varen obrir tres GALLS de pro quan encara no n’eren conscients de ser-ho. Te cinc llargs semi equipats amb ponts de roca i parabolts. Els dos primers d’escalada fàcil i bonica, el tercer de transició a buscar el mur final, el quart d’accés al mur i el últim, el mur, una placa d’aquelles que sempre recordaràs. La seva veïna, Olga Frontera, te mes nom, però aquesta no et deixarà indiferent i si et deixa… ja t’arreglaràs. Aprofitem el dia i , tot i que far una calor asfixiant (pluja , deien pluja!) fem la via El Dia de la Prostitució que hi ha a la ultima placa. Mes aviat es un boulder que una via en si, però et permet repetir la placa en un no res.
 Inici de via i arribada a R1
 Lo Juanito al L1
 Lo Tato al L1
 Lo Pinto a R2 i lo Tato al mig del flanqueig
 Lo Tato arrivant a R3 i inici de L4
 Lo Pinto al L4 i fent lo pluma a R4 amb un respall que hi ha per netejar els gats
 Lo Pinto i lo Tato al L5
 Lo Pinto i lo Tato a El Dia de la Prostitucio
 Fotocim


     El descens de la via es far amb un ràpel de 50 m. fins la feixa central i d’allí cap a la dreta en sentit descendent, buscant unes fites que duen a una petita canal on hi trobareu unes cordes fixes. D’allí en flanqueig a l’esquerra a ran de paret ,on hi ha un altra corda fixa, i caminat fins el camí.

LO XIST: 




 

dilluns, 23 de setembre del 2013

22 de septembre de 2013 - Paret de les Bagasses - CADE (fins la feixa). MD (V+, Ae)




Després de 20 anys sense escalar a Terradets tornem com a fills pròdigs...

2on llarg. Que diferent de Montserrat...


Calcaria de la bona, traçat autèntic

Semblen "novios" (i és que ho són)... més de
vint anys juntets i quatre pollets esquerats...


A la "laboriosa" ja estava cansat com un ruc... aquí al darrer llarg facilet per arribar a la feixa


Amb lo Peladet al fons


FOTOFEIXA (en lloc de fotocim)

Lo XIST o la indirecta (com vulgueu)...




13 de setembre de 2013- LO CARALL BORNAT (També conegut com a Cavall Bernat)-PUNSOLA-RENIU, 230 m, MD- (V+,Ae)





i no hi  ha "nada más que disir".

LO XIST?:



diumenge, 22 de setembre del 2013

14 de Setembre de 2013-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-Paret del Pont-NORMAL+NEURA 85m. V

Ressenya Made in LO GALL

     Avui toca fer de bon samarità i ,a mes a mes,  complir amb les exigències estipulades  en el contracte que tenim signat, el Oscar i Jo , en el us i gaudi de la corda d’ascalada.

     Anem a pams. El Oscar es un GALL que no surt sovint a ascalar, i no es per que no en tingui ganes , no, sinó per que el seu grau de compromís amb el grau, deixa molt que desitjar. Tot i això, s’enfila de valent quan algú  el treu a passejar. Com que es una persona molt seva i orgullosa, no li rota que ningú en pugui fer “mofa” , per lo que  a l’hora de comprar corda, ell se’n fa càrrec del 20 ó 30 % del cost, depenent de si ha cobrat la paga extra , o no. Vol dir que la corda es mancomunada i, per lo tant, te dret  ,al menys,  a quatre sortides anuals. Avui toca.

     També s’apunta la Pili una GALL de pro i silenci (no piula , per no molestar) i tots tres decidim d’anar a fer una matinal a Sant Llorenç. Com que la dificultat ha de ser assequible, anem a la Paret del Pont, escola de les escoles.

   Poca cosa direm que no sapigueu d’aquesta via, aproximació curta, fàcil, equipada, bona roca, bones vistes i descens caminant tranquil·lament. Te tot allò que es pot demanar, ah! i si cal, pots abandonar del segon llarg. A mi, sempre que es presta, m’agrada repetir-la.
 L'Oscar i la Pili al L1
 Lo mesm
 La Pili tibant al L1
 Lo Sergi al L2
 L'Oscar al L2
 La Pili al flanqueix
 Lo Sergi al L2 de la Neura
 Fotocim

LO CLIP : 
 Ni Rossi ni Pedrosa

diumenge, 15 de setembre del 2013

31 d'Agost de 2013-BERGA-Serra de Queralt-MOSSEN RAMON 80 m. V+

 Aproximació

     Aquest dissabte teníem la intenció d’anar al Salt del Sallent a Rupit, ja fa dies que li tinc posat l’ull, mes que tot per lo curiós del lloc, però sembla que ho haurem de deixar per un altre dia ja que algun GALL no es troba prou motivat per xupar “pedal”.

     En vista del èxit , cal reprogramar rapit el pla de vol. Que hi ha , mes o menys, a prop d’allí que valgui la pena fer 190 km? Em ve al cap el Balco del Gresolet, al peu del Pedraforca, allí hi toca l’ombra i hi ha dues vies assequibles i equipades. Amunt que fa pujada.

    Arribada a Saldes i esmorzar (que no falti). Pugem fins el mirador i..... Ostia!!!! Fot un fred que pela a l’ombra. Ja se! Direu que uns GALLS com nosaltres tenen la ploma ben espessa... doncs .. No!  Al començament d’estiu canviem la ploma, igual que fan les serps amb la pell, i fins final de Setembre no ens guarnim amb el plomatge cerimonial (tot terreny). Be , i ara que fotem?. Les aproximacions a les vies del Pedra son llargues i penoses i amb tot això se’ns ha escapolit un temps preciós. Lo Tato (GALL il·lustrat) ens treu del apuro: “Hi ha un boci de paret al peu del Monestir de Queralt on hi ha un parell de vies, tres llargs, no son una meravella però...”

     Au vinga, som-hi. Pel camí d’aproximació ja anem veient de que anirà el “percal”. Una paretota mig amagada entre els boixos i les carrasques, una calor de collons i ganes , al menys per la meva part, de fotre el camp.
 Lo Paepe al inici
 Lo Paepe al L1
 Lo Paepe al L1
 Lo Tato al L1
 Lo Tato al L1
 Lo Paepe al L4
 Lo Tato al L4
 Lo Paepe sortint del Matto Grosso
 Fotocim

    De la via , que voleu que us diga, es un itinerari rebuscat entre el poc de si que dona la paret i penso que serveix de recurs per a fer una escaladeta rapida per a la gent dels voltants. L’equipament es acceptable, tot i que el emplaçament de les assegurances (sobre tot les reunions) les hem trobat fora de tota lògica. El descens l’hem fet caminat cap amunt fins a trobar el camí vell del Monestir. De baixada lo Paepe i lo Tato s’han fet uns boulders que hi ha a la mateixa vora del camí, molt bonics, per cert.

   Al final hem aprofitat el dia, hem fet quilometres, hem ascalat, hem caminat, hem fet turisme, país, i jo, m’he fet un fart de renegar. Soc un desagraït però no hi tornaré mes.

LO XIST :